Amb la mateixa intensitat amb què aquests dies hem sortit al carrer per reclamar l’alliberament dels presos i preses polítiques i el retorn de les persones exiliades, avui discrepem frontalment del full de ruta exposat per Carles Puigdemont en conferència de premsa.
Si la solidaritat antirepressiva no es pot condicionar a contrapartides polítiques, l’opinió política de les persones represaliades ha de poder ser analitzada críticament.
L’operació d’estat del 155 va ser derrotada a les urnes el passat 21D. La voluntat popular demanava la restitució del govern i el no reconeixement de l’autoritat dels aparells de l’estat sobre la sobirania de Catalunya. Conformar un govern autonòmic nou, adaptat al marc i resolucions dels aparells de l’estat creiem que contradiu el vot expressat el 21D.
Observem amb preocupació i alarma les crides per tal que l’Estat s’assegui a negociar, sense ni tan sols definir com a punt de partida l’inalienable dret d’autodeterminació que tenim com a poble. L’exercici del dret a l’autodeterminació no pot ser moneda de canvi per altres objectius. Un nou encaix de Catalunya dins l’Estat espanyol, forçat per la violència policial i judicial, és l’antítesi de l’exercici de l’autodeterminació i de tot allò que l’1 d’octubre significa.
[Roda de premsa] A Tarragona, seguim defensant els nostres drets
Tenim més de 20 tarragonines encausades per defensar les urnes, el referèndum, el dret a vaga de les classes populars i per la llibertat d’expressió.
Construïm xarxa i suport mutu: demà omplim les escales de la Plaça de les Cols de Tarragona per a solidaritzar-nos amb les encausades.
És per aquest motiu que us cridem a la roda de premsa per a denunciar aquesta situació repressiva que estem patint als Països Catalans i en concret a Tarragona. També, aprofitarem la cita, per a fer pública l’estratègia del les citades a declarar el dijous 5 d’Abril a les 9h als Jutjats de Tarragona. Se les acusa de participar i ser “els cabecillas” de la Vaga General del dia 3 d’Octubre a Tarragona. Acusació molt greu ja que s’està negat el dret a vaga totes les treballadores vam conquerir i cap de les citades va ser identificada en persona aquell dia.
És per això que de bou, fem una crida a la solidaritat en forma d’omplir aquestes escales tant simbòliques de Tarragona.
Omplim les escales! On hi ha lluita, hi ha repressió i on hi ha repressió hi ha #solidaritat.
Que cremi la monarquia!
Després de rebre la sentència del Tribunal Europeus de Drets Humans, en què condemna l’Estat Espanyol per haver reprimit la crema de fotografies del rei, encarem el moment present
responent a la pregunta, i ara què?
Cremar fotografies de la família reial, en públic, amb fotografies grans, petites, amb foc real o simulat, encaputxats o a cara descoberta, sigui com sigui no és delicte. No ho podia ser i ara, a més, tenim una sentència que obligarà a tots els jutges espanyols a empassar-se l’orgull i haver d’arxivar o absoldre totes les persones que siguin encausades pel denominat delicte d’injúries a la Corona.
Més. Cau també la persecució al delicte d’ultratge a Espanya. És a dir, s’esdevé a la pràctica la impossibilitat de castigar aquells qui cremin banderes espanyoles o altres símbols que han estat, per la referida sentència, assimilats tots ells per la representativitat major i superior que ostenta la Casa Reial.
De res serviran la manipulació informativa d’agències com EFE, EP o mitjans del Grup Godó. No és veritat que Europa recrimini l’Estat per haver castigat de manera desproporcionada amb penes de presó, que foren substituïdes per multes. Sinó que Europa recrimina l’Estat per castigar, independentment de cap consideració de proporcionalitat, un clar acte de llibertat d’expressió i de crítica política.
Tampoc tenen sentit intents, d’oportunisme partidista, fets per algunes formacions polítiques i socials d’instar l’Estat a modificar les seves lleis per adequar l’ordenament jurídic espanyol als mínims democràtics exigibles en un país del segle XXI. No estem on som, amb el conflicte que vivim, per anar encara demanant que l’opressor revisi la seva agressivitat. No demanem que modifiqui el seu marc normatiu. Som i hem de seguir sent la desobediència que desborda el seu ordenament, que ja no té legitimitat i d’aquí poc tampoc tindrà aplicabilitat. No supliquem drets. Els exercim.
La monarquia espanyola ha de seguir cremant. Perquè ella ens crema a diari a totes nosaltres. Perquè xucla 50 milions d’euros anuals de les arques públiques; combina escàndols sexuals amb negocis amb traficants d’armes; i justifica la repressió contra qui només pretén exercir pacíficament la democràcia. Acumula raons de sobres per a ser cremada políticament i pública. Per tot arreu. Ahir, avui i demà.
Amb l’inici de les Falles, i per tot els motius exposats, l’Esquerra Independentista insta a fer prevaldre els nostres drets, a la llibertat d’expressió i a la materialització de la República. I ho farem cremant fotografies de la família reial com a millor manera de fer-nos respectar, de denunciar les mancances democràtiques d’un Estat fallit i que comencem poc a poc a superar.
Al teu poble, barri, ciutat… Organitza’t i crema’l!
Jo també cremo la Corona!
València, Països Catalans, 15 de març de 2018
Jornada històrica de vaga general feminista als Països Catalans
Jornada històrica de vaga general feminista als Països Catalans
La jornada de vaga general del 8 de març de 2018 ha posat al centre de la lluita les dones treballadores
Convocades pel moviment feminista internacional, centenars de milers de persones, especialment dones treballadores, prenem els carrers dels Països Catalans gràcies a una vaga general feminista que situa la doble explotació al centre del debat.
La vaga general feminista del 8 de març de 2018 marcarà un punt d’inflexió en la lluita del feminisme de classe arreu i en especial als Països Catalans. Amb l’empara legal d’una vaga general, centenars de milers de persones, en especial les dones treballadores, vam prendre els carrers per aturar el món que es mou gràcies a la nostra feina invisibilitzada. Arreu, s’han viscut massives mobilitzacions que han estat històriques, sobretot a les grans ciutats del país. Centenars de dones als matins, que ens tornàvem milers al migdia i centenars de milers a la tarda, vam omplir els carrers per denunciar, com assenyalàvem l’Esquerra Independentista, que no aguantarem més privilegis dels homes i la patronal.
A falta de veure com contribuïm a consolidar la flama del 8M en la lluita diària, avancem algunes valoracions i reflexions:
- El moviment feminista ha estat capaç d’articular una mobilització internacional situant les dones treballadores en el centre del conflicte. Això no és una flor d’estiu, sinó d’un treball constant, organitzat, silenciós i sovint silenciat, militant, única garantia per obtenir fruits en aquesta i en totes les lluites polítiques. En aquest sentit, el camí no ha estat fàcil: ja el 2014, el maig i l’octubre van viure dues jornades de vaga de totes que cal entendre-les com llavor del que vam viure aquest 8M. De la mateixa manera, aquest 8M és llavor del que construirem en el futur, que ja és present.
- Aquesta necessitat del treball constant s’ha vist reflectida en una major participació en barris, viles i ciutat on el feminisme organitzat fa més temps que hi ha arrelat i situa aquesta lluita al centre del conflicte.
- Tanmateix, cal destacar també la creació i articulació de comitès de vaga feministes per a l’ocasió. És clau que aquests espais articulats no desapareguin i siguin l’embrió d’una lluita diària perquè la flama del 8M segueixi cremant.
- La vaga general s’ha dut a terme gràcies a la convocatòria legal de sindicats anticapitalistes i/o minoritaris, recollint la demanada del moviment feminista. Mentre, els sindicats grocs/majoritaris a l’Estat espanyol van convocar només dues aturades de 2 hores en tot el dia, fent-li un flac favor al moviment feminista. Més enllà de l’impacte sobre l’economia productiva -cal recordar que aquest no era l’objectiu central de la vaga, precisament per la seva essència, sinó també de cures i de consum-, cal destacar, de nou, la inoperància de les centrals sindicals per respondre a les necessitats de la classe treballadora. Podríem dir, sense eufemismes, que es preocupen molt més de mantenir el seu status quo i el de la societat capitalista i patriarcal a la quals serveixen que no pas de respondre a les demandes i necessitats de la classe treballadora i de la seva majoria més oprimida, les dones treballadores. Tant l’actitud dels sindicats grocs com el paper de certs partits polítics demostra que no aposten realment pel feminisme sinó que només els serveix com a façana per no quedar despenjats mediàticament de l’assumpte, en clau oportunista.
- En aquest sentit, cal destacar com els piquets de vaga han abraçat tot un gran ventall d’accions que han posat damunt de la taula les múltiples violències i opressions que les dones treballadores patim en el nostre dia a dia: talls de carreteres i vies de comunicació per evidenciar que som nosaltres qui movem el món de forma invisible; aules buides, concentracions i ocupacions de centres o institucions educatives per denunciar tant la invisibilitat de les dones als currículums escolars com l’assetjament laboral i sexual que hi patim; piquets informatius i reivindicatius en centres comercials i botigues denunciant les pèssimes condicions laborals o l’assetjament que patim per ser dones o lesbianes; davantals penjats en estàtues d’arreu per fer visible el treball socialment necessari que fem de forma gratuïta per a reproduir la força de treball; assenyalament de qui crea o apuntala les nostres condicions de misèria, com bancs, institucions estatals o sindicats grocs; i entremig, també hi ha hagut lloc per a la formació amb debats o tallers d’autodefensa.
- Cal denunciar la forta repressió de Mossos d’Esquadra i Policia espanyola a diferents ciutats dels Països Catalans, amb agressions sexistes incloses, a part d’identificacions, retencions i cops, entre altres. El missatge és clar: les institucions governamentals tenen por del potencial polític de la lluita feminista i busquen tallar-lo abans no s’escampi i arreli més.
- Un detall prou significatiu és que, amb aquesta, al Principat ja van tres vagues generals en menys de mig any, i cap de les tres sense convocatòria dels sindicats grocs, completament inútils a les demandes populars. En les dues primeres, el poble ens vam organitzar a través dels CDR, mentre que en aquesta última, els protagonistes hem estat els comitès de vaga específics, els col·lectius femininistes i l’autoorganització de les dones, en general.
Tot plegat constata, un cop més, la necessitat d’autoorganitzar-nos com a poble i que tant per les reivindicacions nacionals com les feministes, la nostra millor arma i la nostra màxima força s’esdevenen quan ens constituïm com el que som, classe treballadora. Per això, i perquè la lluita feminista és cada dia, cal que creem o reimpulsem espais feministes de classe mentre, al mateix temps, reforcem el sindicalisme nacional i de classe que incorpora el feminisme com a eix central en la seva praxis.
Per un feminisme sense rebaixes, 8 de març és cada dia! Visca la lluita feminista!
Vaga Feminista a la Safor
Els moviments feministes de la comarca de la Safor, amb la participació del nucli d’Endavant la Safor, han organitzant durant els últims mesos la Vaga Feminista del pròxim 8 de març a la comarca.
Des d’aquest moviment, es fa una crida per una Vaga Feminista de 24 hores, rebutjant el paró de 2 hores convocat pels sindicats del règim.
Dues representants del comité organitzatiu de la vaga, van participar a un programa local per explicar l’argumentari de la Vaga, així com les diferents convocatòries.
Programació de la Vaga Feminista del 8 de març a la Safor:
10,00: Punt d’encontre feminista
12,00: Concentracions feministes als ajuntaments dels pobles de la comarca
19,00: Marxa de torxes
Feminisme sense rebaixes, cap a la Vaga General Feminista! | 8 de març de 2018
Feminisme sense rebaixes, cap a la Vaga General Feminista!
Manifest d’Endavant (OSAN) amb motiu del 8 de març de 2018, dia internacional de les dones treballadores
Ens trobem a les portes del 8 de març, dia internacional de les dones treballadores. Una diada que cal aprofitar per reivindicar-nos com a dones i com a classe i posar de manifest l’explotació que patim en tant que dones i en tant que treballadores. Enguany la diada del 8 de març ve acompanyada d’una convocatòria de vaga general feminista, l’eina que ens és pròpia, a la classe treballadora, per lluitar pels nostres drets, per dir que ja n’hi ha prou i que no volem ser doble ni triple explotades. Una vaga, una arma de lluita que cal que omplim de contingut perquè puguem ser escoltades.
Que les dones som el 50% de la població no és cap secret i que patim les conseqüències del sistema patriarcal i capitalista, tampoc, però posem les dades sobre la taula per poder analitzar aquesta doble opressió. Als Països Catalans les dones cobrem entre 4.800€ i 7.000€ anuals menys que els homes. Un 35% de les dones afirmem que tenim dificultats per arribar a final de mes, les dones dediquem una mitjana de 2h més al dia als treballs no remunerats que els homes, assumim les feines de cuidadores: el 90% de les excedències laborals per cuidar persones són demanades per dones. A més a més i com que encara avui en dia el salari de les dones és considerat secundari, ens veiem obligades a acceptar la majoria de contractes a temps parcial. Tot això té unes conseqüències nefastes per la vida de les dones, com que cobrem i cotitzem menys, ens espera un futur poc amable, tindrem menors prestacions i pensions. Més del 70% de dones soles majors de 65 anys es troben per sota el llindar de la pobresa.
A tot això cal sumar-li la sexualització dels nostres cossos, la violència masclista a la qual estem exposades, dins i fora de la llar -l’any 2017, 29 dones van ser assassinades als Països Catalans, sols pel fet de ser dones- i la precarització de les nostres vides per l’augment de les retallades en drets socials i laborals i privatitzacions dels serveis públics.
Malgrat que alguns sindicats (CCOO i UGT) camuflin la vaga a través d’aturades de 2 hores a cada torn, cal defensar la vaga general de 24 hores tal com demana el moviment feminista, encara que sabem que fan falta més de 24h per canviar les condicions materials de vida de les dones. Cal visibilitzar aquesta doble explotació que patim i cal que aquesta vaga estigui acompanyada d’una crítica al sistema patriarcal i capitalista que ens ofega. El feminisme no és una qüestió de rebaixes, els nostres drets i les nostres vides valen més que 2 hores de vaga.
Cal que construïm un programa feminista i anticapitalista que ens permeti concretar la materialització d’uns Països Catalans lliures de masclisme, sexisme, racisme i explotacions on les dones ocupem un paper central i on valgui la pena viure. Ja no ens valen reformes que acaben sent com una tireta a la ferida, hem de fer que el feminisme sigui una prioritat central en el nostre programa polític de construcció de la unitat popular, als Països Catalans hi ha desenes de col·lectius feministes que treballen cada dia als seus barris, pobles i ciutats per una millora de les condicions de vida, en especial per les dones. I hi hem de treballar de costat perquè només des de baix, podrem recuperar la sobirania reproductiva i la capacitat per decidir sobre els nostres cossos, apostant per un feminisme de classe que ens defensi de totes les opressions patriarcals i capitalistes, un feminisme profundament radical i antiracista i que en definitiva que avanci cap al nostre triple alliberament (de gènere, classe i nació).
Avancem cap a la construcció del feminisme socialista, avancem cap a la construcció d’uns Països Catalans lliures d’explotacions.
Als Països Catalans, feminisme sense rebaixes!
8 de març del 2018 | No aguantarem més els vostres privilegis! Vaga general feminista als Països Catalans
Per què una vaga general feminista?
El 8 de març se celebra la Diada Internacional de les Dones Treballadores, una jornada que expressa la lluita de milions de dones que no tenen res més que la força de treball com a forma de vida. De Chicago a Petrograd, passant per la lluita de les obreres de la indústria tèxtil, de les treballadores domèstiques i del conjunt de dones treballadores, que històricament han mantingut viva la flama de la dignitat, contra l’explotació capitalista, patriarcal i racista, que ens nega el dret a una vida digna i a una sobirania plena com a dones, tant als Països Catalans com arreu del món.
“La pobresa té nom de dona” no és pas una frase feta. La divisió sexual del treball provoca que totes les tasques de la llar i les tasques de reproducció i de cura que fem les dones pràcticament en solitari no tinguin valor reconegut, econòmic, social ni institucional. Aquesta desvalorització és intencionada i no té res a veure amb la importància ni la naturalesa d’aquestes tasques, sinó amb el fet que s’han relegat històricament a l’àmbit privat, domèstic, fora del món productiu, sense donar-los un valor econòmic ni social. I cal tenir ben present que, si deixéssim de fer aquestes tasques, cap de les persones que som aquí no hi seríem, perquè cuidar les persones dependents, cuidar dels infants, procurar un envelliment digne a les persones grans, netejar, fer el menjar, rentar la roba, etc. són tasques imprescindibles per garantir el manteniment de la vida.
Les que més patim les retallades i la regressió en drets socials, en educació, en sanitat, en el sistema de pensions i en la no implementació de la llei de dependència som les dones.
En primer lloc, perquè aquestes retallades se sustenten en el treball de cures i reproductiu que fem de majoritàriament les dones: la responsabilitat d’aquest treball passa del sistema públic a les llars i, per tant, recau en nosaltres, a qui històricament ens han adjudicat aquestes tasques. Hem estat les dones les que hem sofert la cara més dura de la crisi mentre l’Estat i les empreses es beneficien de tot aquest treball invisibilitzat i imprescindible.
I, en segon lloc, perquè com a treballadores hem de patir també l’explotació a la feina, i encara més si aquesta està associada al paper de cuidadores que el capitalisme patriarcal ha destinat a les dones pobres: netejar, rentar, cuinar i cuidar. Les dones som les que tenim més contractes a temps parcial, jornades laborals més curtes, percepció de salaris fins a un 26% per sota dels dels homes, un menor reconeixement de la feina, etc. A més, unes pitjors condicions durant la vida laboral impliquen cotitzacions més baixes i, per tant, suposen prestacions més dolentes quan estem aturades, jubilades, o fora del mercat laboral per altres motius. De fet, 2 de cada 3 pensionistes que no arribem al salari mínim som dones. No podem consentir que quan exercim de treballadores de la llar haguem de patir un règim laboral semiesclau que ens jerarquitza per la nostra procedència; no podem consentir que com a treballadores de la llar no puguem accedir a la prestació d’atur: hem de gaudir dels mateixos drets que qualsevol treballadora. El capitalisme patriarcal es beneficia de la nostra sobreexplotació amb la situació de les Kellys, les cambreres de pisos, garants dels guanys multimilionaris de la indústria turística, que precaritza i aboca les treballadores a patir malalties cròniques . Denunciem també un atac contra les dones per part de tribunals mèdics, que primen els interessos econòmics abans que les nostres vides i dictaminen altes mèdiques no justificades.
Tot això amb unes institucions capitenajades per homes i dones amb corbata dins de l’Estat espanyol i francès, que estan buides de sobirania i en les que prima la lògica del mercat per sobre de les persones. Aquestes persones sostenen un sistema autonòmic que ens ofega i que, en comptes de garantir-nos una vida digna, ens retalla llibertats, ens desposseeix i ens precaritza. Ho veiem a l’Estat espanyol, que mentrestant accentua la recentralització del sistema autonòmic amb el FLA i les retallades per poder pagar el deute financer, o a l’Estat francès, amb l’actual reforma del Codi del treball. I és que als Països Catalans només es podrà construir una alternativa que garanteixi una vida digna per a les dones i per a totes les classes populars, si és fora del regne d’Espanya i fora de la UE.
No ens alliberarem del capitalisme patriarcal sota un règim bastit en el silenci, basat en la nostra hiperexplotació. Només serà possible lluitant organitzades contra qui ens oprimeix, contra qui trafica amb els nostres drets per aconseguir uns resultats més bons a la borsa i als mercats.
Tenim clar que això és una guerra. Una batalla entre el manteniment de la vida o el capitalisme patriarcal i l’imperi del mercat. I és que aquesta ha estat la lluita del feminisme des de fa molts anys: posar la vida al centre.
Maltractades com a treballadores, com a dones, com a mares, com a malaltes, com a persones dependents, com a migrades, com a lesbianes, com a velles i com a joves, ha arribat l’hora de dir prou a la pau social que van decretar els partits i els sindicats del règim. I també ha arribat l’hora de dir prou amb tota la complicitat, també de la mà del sistema judicial, amb el sistema capitalista patriarcal, que justifica, silencia o relativitza els assassinats, les agressions i els maltractaments que avui dia patim les dones treballadores amb una impunitat esfereïdora.
No és pas casualitat que sigui un 8 de març i siguem les dones treballadores -a l’atur, amb feines precàries, treballadores domèstiques o amb persones dependents al nostre càrrec- les que aixequem amb urgència la necessitat de trencar una normalitat violenta contra totes nosaltres: la vaga general!
Per tot això, aquest 8 de març sortim al carrer i exigim allò que com a dones treballadores ens pertoca:
- Derogar la reforma laboral del 2012.
- Perseguir l’escletxa salarial d’avui i de demà (també les pensions i la prestació d’atur).
- Recuperar i estendre els serveis públics relacionats amb la sanitat, els serveis socials i l’atenció a les dones i a la infància: des d’escoles bressols i hospitals fins als serveis de dependència.
- Perquè les seves treballadores tinguin unes condicions dignes, perquè puguin cobrir les necessitats col·lectives dignament i no siguin un pou de precarietat i l’excusa per exigir la nostra doble explotació a la llar.
- Acabar amb la segregació laboral de les persones trans.
- Eliminar el copagament en els serveis públics, des dels medicaments fins al transport.
- Combatre l’assetjament a la feina, ja que l’àmbit laboral és un àmbit més on rebem violència masclista i, sota la coacció de no perdre la feina, ens veiem més desprotegides per tal de defensar-nos-en.
I en definitiva, la lluita contra el capitalisme patriarcal i racista, pel repartiment del treball, de la riquesa i per la cobertura social de les necessitats d’atenció a la infància, a les persones malaltes i dependents i a totes les persones. La lluita per totes aquelles necessitats col·lectives que estan sent cobertes majoritàriament amb el sacrifici, el menysteniment i amb una violència estructural insuportable per les dones treballadores. Perquè la nostra condició no és la mateixa que la de les dones propiètaries, les portaveus del capital i dels partits que qüestionen l’existència de la violència masclista. Perquè nosaltres lluitarem fins al final per la senzilla raó que ens hi va la vida.
Per què serveix una vaga?
La vaga general és una demostració de força en la mesura en què s’atura la producció (sí, si ets home, també has de fer vaga al teu lloc de feina), el transport i la circulació de mercaderies, la provisió de serveis (universitats, per exemple) i per, descomptat, el consum. El dia de la vaga no es consumeix!
Els drets són col·lectius, així com ho és la lluita. És necessari que totes i tots plantem cara a aquest sistema econòmic, polític i social que ens ofega i ens esclavitza.
Tenim el poder de canviar moltes coses, tenim el poder d’aturar-ho tot. Però cal que ho fem plegades.
Com puc participar-hi?
Si ets dona, ets la protagonista.
Tens centre de treball?
- Organitzem la vaga i les mobilitzacions al nostre centre de treball: acudeix a les assemblees que l’esquerra sindical està convocant als centres. Si no en trobes cap, pots promoure una assemblea de treballadores o posar-te en contacte amb amb el teu sindicat combatiu de referència.
- Enganxa el cartell als taulers, reparteix el manifest a les teves companyes i companys i explica les raons per les quals és necessària la seva participació.
- Denuncia la situació laboral de les dones als centres de treball.
- Informa’t de les qüestions legals
- Si ets treballadora que vol fer vaga, et trobes en una situació de precarietat i se’t fa difícil assumir la vaga sola, posa’t en contacte amb el comitè de vaga feminista del teu poble o barri i demana suport.
Dubtes i respostes sobre l’exercici del dret a vaga:
- La vaga està legalment convocada i, per tant, si tens feina assalariada, tens dret a fer-ne.
- Encara que en el teu centre de treball no hi tingui presència cap dels sindicats convocants, pots adherir-te sense problema a la vaga.
- No cal ni et poden obligar a comunicar-ho amb antelació. Fer-ho podria considerar-se coacció i és denunciable.
- La teva empresa no pot acomiadar-te per no anar a treballar durant una convocatòria de vaga. Fer vaga és un dret fonamental i l’acomiadament és NUL.
- L’empresa no pot substituir-te al teu lloc de feina per cap treballador/a, sigui de dins de l’empresa o de fora, durant els dies que facis vaga.
- L’empresa només et pot obligar a treballar si ha de prestar serveis mínims a la comunitat i tu ets una de les persones assignades per complir-los.
- Els serveis mínims només els han de fer les empreses que presten serveis públics i essencials per a la comunitat. Només l’autoritat laboral és qui decideix quines empreses han de tenir serveis mínims, no l’empresa.
- Si la teva empresa incorre en qualsevol infracció, no dubtis a recórrer a la Inspecció de Treball o al Jutjat de vulneració del dret a vaga.
- La Caixa de resistència és una bona eina per recuperar la retribució que l’empresa et descomptarà: el salari dels dies de vaga i la part proporcional de les pagues extraordinàries.
Fem possible la vaga general feminista més enllà dels centres de treball!
Volem fer evident la divisió sexual del treball; volem demostrar que sense el nostre treball de cures quotidià el món es col·lapsaria. Volem aturar-nos perquè les cures, treball indispensable per al sosteniment de la vida, no recaiguin només sobre nosaltres i s’assumeixin col·lectivament.
- Acudeix a les assemblees obertes, participa, posa en comú les idees i comparteix les propostes per estendre el trencament de la normalitat durant la jornada del 8 de març.
- Si el moviment feminista o els sindicats combatius no n’han convocat encara, contacta amb elles i col·laboreu en organitzar-ne una amb tots els sectors de lluita feminitzats i tots els agents que considerem oportuns.
- Repartim octavetes que cridin a participar a la Vaga general feminista.
- No t’encarreguis de portar els infants al col·legi.
- No t’encarreguis d’escurar, estendre, planxar o anar a comprar.
Vols que aquesta jornada tingui continuïtat? Organitzem-nos a la feina i als carrers!
I si soc home, què he de fer? Puc participar-hi?
La vaga general és una demostració de força en la mesura en què s’atura la producció (sí, si ets home també has de fer vaga al teu lloc de feina), el transport i la circulació de mercaderies, la provisió de serveis (universitats, per exemple) i per, descomptat, el consum. El dia de la vaga no es compra.
Aquest és el moment en què els aliats feministes i els homes solidaris amb la justícia social tenen un paper important en l’atenció de tot allò que calgui per garantir la plena participació de les dones en la jornada de lluita. Escolta les teves companyes!!
La vaga general és la visibilització del poder de la classe treballadora i aquesta jornada s’orienta a enfortir la urgència de prendre mesures en aspectes clau que afecten particularment les dones treballadores en tota la seva condició.
Organitza’t amb la resta d’homes per veure com podeu donar suport i facilitar que les dones puguem participar en totes les mobilitzacions. Les dones ens aturem, però les cures no. Assumeix totes i cadascuna de les tasques de cures durant l’organització de la jornada i de les tasques quotidianes. Això no va d’un dia: cal que aquesta corresponsabilització sigui cada dia.
24 h, només dues hores o una “estoneta” al migdia?
La vaga està convocada durant 24 h a tots els sectors. El sindicalisme del règim ha decidit formalitzar només aturades parcials. La seva voluntat és aparentar preocupació per la lluita feminista, més que no tant una implicació real i garantir la participació de les treballadores i treballadors que representen.
No pensem col·laborar amb els qui ens volen represaliar! Defensem la República!
NO PENSEM COL·LABORAR AMB ELS QUI ENS VOLEN REPRESALIAR! DEFENSEM LA REPÚBLICA
Avui, 22 de febrer, la Paula, militant d’Endavant, havia estat citada a declarar al Jutjat d’Instrucció 11 de Barcelona com a imputada per haver participat en la Vaga General del passat 8N, per un presumpte delicte d’atemptat a l’autoritat. Des d’Alerta solidària i Endavant OSAN manifestem que no anirem a declarar per un cas en el qual, amb l’impuls dels Mossos d’Esquadra, es pretén perseguir i sancionar aquelles persones compromeses amb la defensa de la República i dels legítims i necessaris drets de vaga.
Els fets es remunten al passat 8 de novembre de 2017 quan, en el marc de la Vaga General, milers de persones es varen organitzar per sortir al carrer i defensar la República i els drets més bàsics d’una suposada democràcia. Aquell 8N a l’Eixample, com en tants altres llocs, es produïren mobilitzacions massives. Els Mossos d’Esquadra, com a bons defensors del règim totalitari espanyol, varen realitzar només en aquell piquet més de 70 identificacions, amb actitud violenta, tot arrossegant pel terra a la gent que es manifestaven.
En aquesta actuació dels Mossos d’Esquadra, d’ofici aixecaren un atestat i obriren diligències policials que varen remetre al Jutjat de guàrdia de Barcelona. Entre la molta literatura realitzada pels Mossos d’Esquadra, i amb el vist i plau de l’instructor policial amb TIP 9537, per criminalitzar a les vaguistes, elaboraren un informe policial des de la unitat d’investigació de radicalisme a la xarxa (UIRAX) per criminalitzar els vaguistes i els CDRs, posant com a mostra del radicalisme les piulades amb texts com Defensem la Democràcia o Per la llibertat de les Preses Polítiques, per la República, aturem el país, omplim els carrers.
En el present cas, cal afegir a més a més, que l’agent del cos de Mossos d’Esquadra amb TIP 14188 denuncià a la nostra companya per atemptat a l’autoritat i es persona com acusació particular en la causa.
L’intent de l’Estat espanyol i dels Mossos d’Esquadra de criminalitzar les massives mostres de suport amb les persones represaliades o en la defensa de la República, passa per intentar imposar un relat que dista molt de la realitat, per poder reprimir al poble treballador, i estendre a través de la repressió la por i aturar així aquest moviment.
Des d’Alerta Solidària i Endavant OSAN volem enviar un missatge alt i clar: Ni la criminalització dels Mossos d’Esquadra, clars col·laboracionistes de la repressió de l’estat ocupant, ni la persecució judicial aturaran la nostra determinació de defensar uns Països Catalans socialistes, feministes i independents. Per aquest motiu, no pensem col·laborar amb la suposada justícia de l’Estat espanyol que ens vol callades i temoroses, al contrari, seguirem defensant amb dignitat i determinació els drets del poble treballador català i la seva llibertat.
No pensem col·laborar amb qui ens vol reprimir.
Defensem la República!
Defensem la llibertat!
Barcelona, Països Catalans, 22 de febrer de 2018
Endavant (OSAN) clou la IX Assemblea Nacional amb una crida a la desobediència i a recol·locar l'epicentre de la lluita al carrer
Més de 200 persones participen dels debats durant el cap de setmana a Reus, que aproven la ponència Ara més que mai, Endavant!
Endavant, Organització Socialista d’Alliberament Nacional, hem celebrat la nostra IX Assemblea Nacional a Reus, el Baix Camp, els dies 17 i 18 de febrer. Les més de 200 persones que hi han pres part han aprovat la ponència Ara més que mai, Endavant!, en què apostem clarament per la desobediència, per recol·locar l’epicentre de la lluita al carrer arreu dels Països Catalans i per seguir treballant la feminització de l’organització. L’assemblea culmina el procés de debat iniciat a finals del 2017 entre tota la militància.
Més de 200 persones d’arreu dels Països Catalans han pres part, a Reus, dels debats presencials que clouen la IX Assemblea Nacional d’Endavant (OSAN). La capital del Baix Camp ha acollit, els dies 17 i 18 de febrer, la culminació d’uns debats iniciats a finals del 2017. Amb l’aprovació de la ponència Ara més que mai, Endavant!, hem volgut fer una crida a l’enquadrament en clau organitzativa del moviment, a la desobediència i a la reubicació de la centralitat de la lluita al carrer, i no a les institucions, així com una aposta clara de seguir aprofundint en la feminització de l’organització.
De la redistribució a la recentralització
La crisi sistèmica del capitalisme patriarcal, reconeguda a partir del 2008, no és puntual i conjuntural. Com ja apuntàvem, la crisi s’ha convertit en un mecanisme pel qual s’han imposat noves condicions socials i laborals a la classe treballadora. Aquestes condicions han vingut per a quedar-se i afecten, en major mesura, les dones treballadores: escletxa salarial, precarització, privatització, violències, control migratori, racisme…
La inexistent redistribució econòmica i social es dóna, també, en l’àmbit nacional en el cas de l’Estat espanyol: l’autonomia ha mort. El procés de recentralització ha visualitzat el projecte polític espanyol: el 155 permanent, no només al Principat, sinó arreu dels Països Catalans sota l’Albera. Des del FLA al límit constitucional de deute, passant per les sentències dels tribunals anul·lant Lleis i Decrets, com la Llei de Sanitat Universal o el Decret de Plurilingüisme, aquest és el panorama que dibuixa el nacionalisme espanyol, que s’ha d’enfrontar amb l’elaboració d’un programa polític de construcció nacional. Les vies neoautonomistes, els camins de les millores del finançament, els projectes polítics del tripartit que es contenen amb la simple gestió de les misèries autonòmiques, han arribat a un atzucac.
Cap a la reapropiació i la recuperació
Els projectes polítics que pretenen un retorn a l’estat del benestar estan destinats al fracàs: ja no hi ha cap engruna a redistribuir. La distribució del poder territorial mitjançant el sistema autonòmic ha arribat a la seua fi, que només pot ser superat amb l’exercici del Dret d’Autodeterminació. Només un projecte que es plantege la superació del capitalisme, la reapropiació de drets i la recuperació de sobiranies té la capacitat d’aportar un futur d’esperança a les dones treballadores, a les classes populars i al mateix planeta.
Organització i Unitat Popular
Assumim que la victòria no serà demà i és per això que, ara més que mai, toca apostar per la construcció de la Unitat Popular arreu dels Països Catalans. No pas per fer cap passa enrere, ans al contrari, sinó per aprofundir i consolidar en aquelles escletxes obertes. Així mateix, la construcció de la Unitat Popular és necessària per construir una alternativa política nacional. Només quan ens organitzem podem defensar els nostres drets i exemples, com la vaga de docents de les Illes, el referèndum de l’1 d’octubre, aturar la contrareforma de la llei de l’avortament, plantar cara al feixisme al País Valencià i arreu. La lluita ens permet visibilitzar conflictes i combatre’ls d’arrel; ara més que mai toca organitzar-nos per fer-ho possible.
Feminisme de classe com a pal de paller
El feminisme de classe ha de ser central, fonamental, de forma transversal en tot allò que ens plantegem per bastir una alternativa real. Les dones treballadores no som un col·lectiu, una part, som el poble i som la majoria. Totes aquelles conquestes que millorin les nostres condicions materials de vida són extrapolables a la resta de la classe treballadora. Calen canvis reals en l’estructura econòmica, en el nostre dia a dia. Totes aquelles lleis que no ens tenen en compte ens van a la contra. I sabem que tampoc seran lleis les que acabaran amb la desigualtat sexista: cal un repartiment dels treballs i la riquesa, cal posar al centre les necessitats de les persones i no dels mercats. Per construir uns Països Catalans on valgui la pena viure, ens encoratgem a organitzar i construir unes jornades feministes de tota la nació.
Sobiranies, drets i autodeterminació als Països Catalans
Davant dels dos estats que tenim al davant, se’ns plantegen uns reptes clars:
Organització per exercir drets irrenunciables. Quan apuntem al poder, abancs, grans empreses, oligarquies, quan defensem reivindicacions pels nostres drets, és quan avanacem. Quan ens organitzem i desobeïm, s’avança. També en el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans. Per canviar les relacions de dominació entre burgesies, estats i poble, el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans no és negociable.
Cap més pas enrere. Cal trencar amb el processisme, amb el regeneracionisme autonòmic i amb els projectes federalistes de manera clara. L’única alternativa passa per construir un projecte popular. Cal bastir un moviment popular de ruptura a partir dels espais organitzats, capaç d’enfrontar-se a l’Estat. Això només ho podrem fer les classes populars, perquè les oligarquies i sobretot la burgesia s’ha demostrat una classe inútil per fer-nos avançar amb el trencament amb l’Estat espanyol.
Autodeterminació Països Catalans. Els Països Catalans no són un projecte històric o del passat, són el projecte polític que pot fer fracassar aquesta regeneració espanyola. Els Països Catalans són un projecte viu i que pot fer trontollar el tancament espanyol.
Drets i sobiranies per una vida digna. Un poble no és digne si no ho és la gent que hi viu, si no té una vida digna. Volem contribuir a la recuperació de drets i a la construcció de la sobirania com a passes necessàries i imprescindibles en la lògica de recuperació de la propietat privada, de superació dels processos d’explotació. Hem de caminar cap a l’expropiació i el control popular dels mitjans de producció. Totes les persones tenim dret a existir i una vida digna.
Acció institucional municipalista. Reorientem l’acció institucional cap a la construcció del municipalisme, en la línia de recuperació de drets i construcció de sobiranes. Sabem que la lluita institucional és només una de les apostes, un complement que s’ha de coordinar i subordinar a una acció política global. El dia que considerem, com a moviment, que les organitzacions polítiques amb centre de gravetat fora de les institucions no són necessàries, que tenir el centre de lluita fora de les institucions no és necessari, aquell dia estarem derrotades com a moviment.
Ara més que mai, Endavant! Fem una aposta per la formació, eina imprescindible per analitzar la realitat complexa en què vivim, per intentar aportar solucions útils per a la classe treballadora, per a intentar millorar les condicions de vida de la classe treballadora. Fem una aposta per feminitzar-nos, per lluitar internament contra les conductes patriarcals que es donen no només dins de l’organització sinó en el si dels moviments i, sobretot, a la societat. Feminitzar l’organització no és un eslògan: les dones hem de fer passes endavant i els homes, enrere. La nostra emancipació revertirà en tota la nostra nostra classe. I fem una aposta per créixer: des de la lluita i la implicació, de la consciència i des de la visió que és imprescindible que les organitzacions polítiques revolucionàries siguin cada cop més grans per plantejar un embat al sistema capitalista patriarcal i als estats espanyol i francès que l’administren.
Visca la lluita feminista als Països Catalans, visca el socialisme als Països Catalans, per la independència plena i la sobirania tota als Països Catalans!
Construïm la sanitat que volem. Entre totes curem-nos en salut!
#SobiraniaSanitària, campanya impulsada per l’esquerra independentista de la Ribera.
La crisi dels darrers anys ha demostrat els límits i la incapacitat de l’actual model polític i econòmic a l’hora de ser eines per a una major justícia social, llibertat nacional i igualtat de gènere. El capitalisme patriarcal aconsegueix mantenir els seus beneficis a costa de la nostra precarització com a treballadors i treballadores.
En clau sanitària i sociosanitària hem de canviar el model de soca-rel. Sembla clar que si no canviem tot el model, si no passem d’un model mixt públic/privat (amb diferents plasmacions arreus dels Països Catalans) a un model 100% públic on tots els recursos s’inverteixen en la sanitat pública, sempre hi haurà desigualtat en l’accés al dret a la salut. Només amb models nacionalitzats, o de gestió, provisió i titularitat 100% pública es poden garantir drets bàsics.
L’única via que tenim les classes populars dels Països Catalans per a poder construir un futur digne és fer nostre el poder polític i econòmic. Això vol dir conquerir espais de sobirania sobre aquells aspectes que influeixen la nostra vida. També vol dir conquerir drets que garanteixen les condicions de vida de les classes populars. I finalment, tot això només pot ser possible en el marc d’un procés d’autodeterminació del nostre poble que trenque amb l’arquitectura institucional de l’Estat espanyol i la Unió Europea. És a dir, necessitem la ruptura amb els estats espanyol i francès, la Unió Europea i el capitalisme.
El pròxim 1 d’abril s’acaba la concessió a Ribera Salud, i passarà a mans de la Conselleria de Sanitat. Per la proximitat de la data de la finalització de la concessió i per l’actitud de la multinacional sanitària, que lluitarà amb tot el que té per continuar, entenem que és imprescindible posar la lluita per la publificació de l’hospital com a passa necessària en la defensa de la sanitat pública a les nostres comarques. És per això, que l’esquerra independentista de La Ribera del Xúquer iniciem aquesta campanya amb els següents objectius:
1. Que no es renove la concessió a Ribera Salud, assegurant la igualtat en l’accés als llocs de treball i la millora de les condicions de les treballadores.
2. Impedir qualsevol altra forma privada de gestió de l’Hospital de la Ribera, per assegurar un sistema 100% públic i realment universal.
3. La consolidació d’un model de prestació sanitària 100% públic i realment universal.
4. Lligar aquesta reivindicació a un plantejament de sobirania sanitària comarcal en atenció primària i sociosanitària.
5. Forçar la resolució de la concessió de la resta d’hospitals de gestió privada del País Valencià: Torrevella el 2021, Dénia en 2023, Manises el 2024 i Elx el 2025.
Aquest serà només el punt de partida, una reivindicació bàsica i immediata que creiem necessària per a aconseguir la sobirania total. Entenem que un sistema públic de drets i serveis socials, gestionat per les seues treballadores i usuàries, no es pot mantenir mentre s’obeïsca a un aparell capitalista i especulador que posa preu a la nostra salut i les nostres vides.
Podeu seguir la campanya a través del seu Facebook o al seu compte de Twitter.
