La lluita contra la massificació turística ha estat un dels fronts de lluita dels darrers mesos arreu dels Països Catalans. Des de les accions més mediàtiques fins a l’autoorganització a nivell veïnal, el conflicte ha posat sobre la taula un seguit de preguntes i també una contraofensiva del poder intentant desviar el focus del conflicte tot inventant-se conceptes com “turismofòbia”.
Per això des d’Endavant OSAN hem cregut necessari fer un anàlisi a fons sobre les causes i conseqüències de la massificació turística i també llançar un seguit de propostes per tal d’aturar la massificació turística des d’un procés de reapropiació de la sobirania política i econòmica.
Us podeu descarregar el quadern en pdf clicant damunt la imatge.
SUMARI
PART I. ELS PAÏSOS CATALANS COM A DESTINACIÓ TURÍSTICA, EL NOSTRE LLOC A L’ECONOMIA DEL MÓN
El negoci mundial del consum turístic.
La dictadura de les multinacionals: turoperadors i grups hotelers.
Imperialisme cultural: del centre a la perifèria.
El turisme i la inestabilitat com a arma politico-econòmica.
El turisme a l’Estat Espanyol: El miracle econòmic del franquisme, l’entrada a la comunitat econòmica europea, la bombolla immobiliària i el salvavides de la crisi.
Els Països Catalans en la banana daurada del Mediterrani.
PART II. L’ACTIVITAT TURÍSTICA ALS PAÏSOS CATALANS
Monocultiu turístic, desmantellament productiu, desprotecció laboral. Model de turisme intensiu i depredador.
Condicions específiques de treball dins el sector turístic.
La ciutat per a qui l’habita: Lloguer residencial vs. Lloguer turístic.
Transferència de recursos públics al sector privat.
El patriarcat i el turisme intensiu.
Turisme i territori.
L’espai públic, l’espai comú i la massificació.
La massificació turística i les expressions culturals dels pobles.
PART III. SOBIRANIES, DRETS I AUTODETERMINACIÓ: UNA PROPOSTA POLÍTICA
Descarrega't el material d'Endavant pel referèndum d'autodeterminació.
Cartell A3 per a imprimir a casa i participar a les empaperades populars.
(clica al damunt per a obtenir el pdf)
Materials digitals
Endavant presenta la campanya 'Sobiranies, Drets i Autodeterminació' a Esplugues de Llobregat
Endavant presenta la campanya ‘Sobiranies, Drets i Autodeterminació’ a Esplugues de Llobregat
L’acte polític es va centrar en la denúncia dels plans urbanístics especulatius i la situació concreta de les dones treballadores a la comarca del Baix Llobregat
Dissabte 9 de setembre, Esplugues de Llobregat va donar el tret de sortida de la campanya ‘Sobiranies, Drets i Autodeterminació’ al Baix Llobregat. Les regidores Gemma Tomàs (CUP Manresa) i Glòria Rubio (Crida per Sabadell) van acompanyar les militants del nucli comarcal d’Endavant (OSAN) Oliva Serra i Ruth Monfort. L’acte polític, que va canviar d’emplaçament per l’amenaça de pluja, va anar seguit d’un sopar i un concert de Juantxo Skalari i KOP.
El dissabte 9 de setembre, l’assemblea del Baix Llobregat d’Endavant (OSAN) va presentar la campanya Sobiranies, Drets i Autodeterminació a Esplugues del Llobregat. Gemma Tomàs, regidora de la CUP Manresa i militant d’Endavant al Bages va fer-ne la introducció de la campanya a nivell nacional. Oliva Serra i Ruth Monfort, militants d’Endavant al Baix Llobregat, van explicar el desplegament de la campanya a la comarca. El treball se centrarà, d’una banda, en la denúncia de la doble explotació que patim de les dones treballadores dins el capitalisme patriarcal; i de l’altra, en com afrontem les agressions al territori, com l’exemple del Pla Caufec.
Montfort va destacar que la comarca és un territori amenaçat per plans urbanístics especulatius com el Pla Caufec-Porta Barcelona, el PDU del Delta del Llobregat, l’Outlet de Viladecans i infinites modificacions especulatives del Pla General Metropolità que donen l’esquena a la classe treballadora, expulsen als veïns i veïnes de les viles i ciutats i dinamiten espais d’alt interès ecològic. Així mateix, pel que fa a l’aigua com a recurs, remarca el conflicte de la salinitat del riu Llobregat i dels seus aqüífers, derivats de l’acumulació de residus sòlids salins provinents de l’extracció de potassa per part de l’empresa ICL, antiga Iberpotash, situada a la comarca del Bages.
Per tot això, Montfort considera que cal pensar i seguir treballant per al model de comarca que volem i que aposti per: la sobirania alimentària protegint el Parc Agrari i facilitant l’accés a la terra de les classes populars; la sobirania dels recursos biològics col·lectius i de la biodiversitat com a patrimoni del poble, trencant amb el model privatitzador i encimentador que allunya a les classes populars dels elements bàsics per tenir una vida digna; la sobirania energètica popular que ens deixi pilotar cap a un model sostenible que ens permeti reduir la dependència dels combustibles fòssils importats; i un model que garanteixi una xarxa de transport públic per a les classes populars.
Per la seva banda, Serra va subratllar que les dones del Baix Llobregat, per la seva tradició obrera, han hagut de patir durant dècades aquesta doble explotació que s’ha accentuat des dels inicis de la crisi econòmica. La doble explotació consisteix en relegar a les dones totes les feines de la llar, de cures i reproductives: el 91% de les dones de la comarca consideren les feines de la llar com una activitat prioritària i principal en el seu dia a dia, enfront el 79% d’homes. La diferència de temps que dediquen les dones als treballs domèstics o treball no remunerat és de 2h més que els homes. Parlem de treball no remunerat perquè nosaltres considerem que això és treballar i és un treball invisibilitzat que, com apunta Federicci, cal reivindicar i visibilitzar per aconseguir-ne un reconeixement i poder caminar cap a una nova distribució dels temps i dels treballs.
Així mateix, la bretxa salarial ens indica que les dones cobren al voltant de 7.123€ anuals menys que els homes, segons dades del consell comarcal del Baix Llobregat de l’any 2014. El 35% de les dones de la comarca tenen dificultats per arribar a final de mes. El Baix Llobregat és una de les comarques amb més denúncies de violència masclista, segons dades de la Generalitat, juntament amb el Barcelonès i els Vallesos. Serra va fer un repàs de dades al respecte, com per exemple, que l’any 2016 es van registrar 1.939 denúncies per violència masclista (131 més que en 2015), o que dues dones de la comarca van ser assassinades per les seves exparelles.
Per a Serra, recuperar la sobirania reproductiva és el que permetrà superar les relacions socials pròpies del capitalisme patriarcal i posar la vida al centre per tal de generar un sistema de relacions i producció basat en les necessitats de les persones i respectuós amb el nostre entorn deslligat dels interessos del capital. Ens permetrà, en definitiva, juntament amb la recuperació de les altres sobiranies, avançar cap a una nova distribució dels temps i dels treballs justa.
Finalment, Glòria Rubio, regidora de la Crida per Sabadell, va centrar la seva intervenció en la problemàtica de l’habitatge. Rubio és regidora d’aquesta àrea a la capital vallesana, que actualment governa la Crida i per això va poder centrar el seu discurs en els límits de la institució. Va fer èmfasi que han pogut comprovar el que l’esquerra independentista ja sabia, que és que calen uns barris i viles organitzades per poder canviar les coses i desbordar els límits dels ajuntaments i institucions.
Amb la campanya SDA, Endavant volem palesar que la crisi dels darrers anys ha demostrat els límits i la incapacitat de l’actual model polític i econòmic a l’hora de ser eines per a una major justícia social, llibertat nacional i igualtat de gènere. Des d’Endavant entenem que l’única via que tenim les classes populars dels Països Catalans per a poder construir un futur digne és fer nostre el poder polític i econòmic. Això passa per conquerir espais de sobirania sobre aquells aspectes que influeixen en la nostra vida i conquerir drets que garanteixin les condicions de vida de les classes populars. Tot plegat només pot ser possible en el marc d’un procés d’autodeterminació del nostre poble que trenqui amb l’arquitectura institucional dels estats espanyol i francès i la Unió Europea. Després de l’acte, va tenir un lloc un sopar popular i un concert de Juantxo Skalari i KOP.
Comunicat d'Endavant en relació a la denúncia pública "Trenquem el silenci"
Endavant vol compartir amb col·lectius i moviments feministes algunes consideracions en relació al comunicat fet públic dimecres 13 de setembre, en el qual la nostra organització es veu directament implicada.
En primer lloc, i abans de res, volem reconèixer que, efectivament, Endavant ha participat d’un procés derivat d’una agressió masclista, reconeguda per les parts implicades, a partir d’un protocol d’actuació contra agressions masclistes. Concretament, el protocol aplicat és el protocol del Moviment Popular de Sabadell.
Dit això, és obvi que l’impuls mateix d’aquesta campanya evidencia el fracàs del procés iniciat ara fa dos anys i mig, i per la qual cosa no ens resta sinó reconèixer la nostra responsabilitat com a organització, i la necessitat d’un procés de reflexió a fons sobre com afrontar les agressions masclistes, sobre l’existència i l’adequació dels diferents protocols d’actuació contra les agressions masclistes, i finalment, sobre la seva mateixa aplicació.
En segon lloc, no volem deixar de dir que, en el cas que ens ocupa, el protocol va ser aplicat d’acord amb les diferents parts implicades i d’acord amb el nivell de gravetat de l’agressió, donant lloc a l’inici d’un procés, ara fa dos anys i mig, que no contemplava l’expulsió del militant que havia assumit l’agressió. Malgrat tot el militant havia acceptat una sèrie de mesures disciplinàries que limitaven la seva militància dins l’organització, en la qual ja no milita.
Finalment, i amb l’objectiu de contribuir a clarificar les nostres responsabilitats en aquest cas, i sempre partint del màxim respecte cap al dret a la intimitat de les persones implicades, especialment la persona agredida, ens posem a disposició de les organitzacions, moviments i col·lectius feministes per analitzar conjuntament tota la documentació de què disposem del procés seguit, recollir les valoracions i opinions que vulguin aportar-nos i, per part nostra, assolir els compromisos i responsabilitats que siguin necessàries.
Vivim en una societat patriarcal i profundament masclista, i sabem que les nostres organitzacions i la nostra militància són també un producte de la societat patriarcal i masclista que pretenem subvertir i transformar. Lamentem, i entenem com un fracàs nostre, i una pèrdua enorme per la nostra organització, la baixa com a militant de la persona agredida. No fem públic aquest comunicat amb la voluntat d’entrar en un intercanvi de comunicacions públiques – al contrari. Ho fem per donar la cara, per posar-nos al servei del moviment feminista i de l’esquerra independentista perquè no ens fa por, en aquest sentit, assumir les responsabilitats necessàries per seguir avançant en combatre les agressions masclistes dins i fora del nostre moviment – malgrat els nostres errors i les nostres mancances.
[Mallorca] Manifest de 'Fins aquí hem arribat, aturem la massificació turística!'
Ja des del segle XIX, Mallorca ha estat visitada i lloada per les aristocràcies europees i els viatgers romàntics. No és però fins als anys 60 quan autoritats franquistes i cacics locals decideixen imposar la indústria turística a una illa predominantment agrària. Des de llavors el turisme s’ha venut com el manà sagrat que trauria a les illenques del ”retràs” en el qui vivien. Sota el discurs de què ”Mallorca viu del i per al turisme” el xantatge a la població mallorquina ha estat continu. Ningú s’ha atrevit a oposar-se al relat hegemònic… Fins ara.
Ens han repetit que «el turisme genera treball i riquesa» però la realitat és que els ingents beneficis de la indústria turística són gràcies al treball precari de milers de treballadores en les que no repercuteixen les suposades bondats del turisme. Cobram prop del salari mínim, tenim un contracte temporal (si tenim sort de tenir contracte) de 20h quan en fem 60 en jornades esgotadores i acceptam l’explotació laboral com un requisit més de la feina mentre anam i tornam de l’atur. Encara així hem d’estar agraïdes per poder deixar-nos la pell. Així mateix, l’especialització turística ha comportat la pràctica desaparició d’oficis vinculats a l’artesania, l’agricultura, l’industria o la pesca fent inviable la recuperació d’altres sabers i economies.
Per si fos poc amb el xantatge laboral, també ens volen silenciades amb l’excusa de la creació de riquesa. Una riquesa que si bé és fruit del treball col·lectiu sols recau en unes cociades mans. Una classe hotelera local, d’origen franquista, reconeguda a nivell mundial i que junt amb touroperadors i fons d’inversió internacional han fet d’aquesta illa el seu laboratori d’operacions, la seva font d’ingressos que després emprenen la fuga cap a l’estranger. Per a més inri, l’anomenat retorn que deixa aquesta indústria és reinvertit després per les institucions en la pròpia promoció turística. El peix que es mossega la coa. Demostrant un cop més, l’empara política de la que disposa el sector i a la que tots els Governs s’hi troben submisos. Fins aquí hem arribat.
Ens han dit que «el turisme ha duit el progrés» però a costa de qui i de què? Sota el parany del progrés s’ha consentit la destrossa de sa roqueta per terra, mar i aire. Quin és el progrés de tenir aeroports desproporcionats on arriben masses de turistes alhora que es rebutgen pasteres? On està el progrés de macro-autopistes en l’illa amb més cotxes per habitant d’Europa i un transport públic nefast? Per a qui el progrés de les mansions de luxe o per a lloguer turístic mentre no es té garantit l’accés a l’habitatge; línies d’alta tensió cap a zones turístiques mentre hi ha pobresa energètica; ampliació de ports per a iots i creuers mentrestant la posidònia i la pesca tradicional es moren… El progrés significa transformar foraviles en agroturismes de luxe, treballar per unes miques en hotels i xalets de luxe o deixar que els yachts i velers amb bandera de les caiman ocupin els nostres espais protegits? Idò nosaltres no ens pujam a aquest tren desbocat.
Tot un entramat d’infraestructures i serveis que paradoxalment no ens salven d’una completa dependència externa tant a nivell de consumibles com de consumidors. Si alguna d’aquestes dependències fallen, com podria ser l’abastiment energètic, el sistema turístic col·lapsaria i tota l’economia balear cauria. De què ens serviran llavors totes aquestes estructures megalòmanes quan esclati la bombolla turística? Fins aquí hem arribat.
Ens han dit que «el turisme és la indústria sense fums» però ha demostrat ser ecològicament insostenible, fortament perjudicial pels ecosistemes i el principal responsable de la destrossa del territori. Ja al 2004 necessitàvem 14 arxipèlags com les Balears per a mantenir el ritme depredador del territori i recursos de l’economia turística. A més a més, el turisme és una indústria altament depenent del petroli i el carboni, insaciable en el consum d’aigua i catastròfica en l’impacte ambiental. Gasoductes, incineradores, depuradores, embassaments i dessaladores són peces indispensables per a posar en marxa el mega-resort turístic en el que ens hem convertit.
Els seus efectes poden arribar a ser perjudicials per a la salut pública ja sigui amb la contaminació atmosfèrica de cotxes de lloguer, avions i creuers, els problemes de renou i descans per al veïnat a les zones d’oci o amb l’escassetat d’aigua i la mala qualitat d’aquesta. Ni tan sols els espais naturals són aliens a la massificació que amenaça la seva fragilitat: des de l’erosió a les platges amb els muntets de pedres a l’anihilació de la posidònia amb els fondejos i l’abocament d’aigües fecals. Fins aquí hem arribat.
Ens han fet que creure que el turisme ens ha fet globals però posar Mallorca en el mapa internacional ens ha costat a les illenques homogeneïtzar les nostres costums, banalitzar les nostres tradicions, marginar la nostra llengua… El turisme ens ha duit a un suïcidi cultural. On si són internacionals són els capitals estrangers que venen a especular a les illes, fomenten la gentrificació i exporten els beneficis cap a paradisos fiscals. Així mateix, cal denunciar la hipocresia institucional que amb ordenances cíviques i segregació als barris ha promogut el pitjor dels racismes per a garantir la ”pax” turística.
Tots aquests mantres han estat principalment proferits pels polítics, que tant de dretes com d’esquerres, han procurat legislar en pro del desenvolupisme turístic. Així com ser un dels principals publicistes del règim turístic. Tants uns com altres han accelerat o davallat la marxa segons els interessos econòmics però en qualsevol cas han estat els cans de bestiar del lobby hoteler, constructor i immobiliari. No ens podem fiar de qui anomena Turisme Sostenible a un model que va camí del col·lapse. Ara, ha arribat el torn de la societat de dir prou, fins aquí hem arribat. Si la seva indústria no té límits, la nostra paciència sí.
Aquesta és una lluita que ens implica a totes, per què totes hi perdem: des de els aparcaments il·legals de Cala Varques fins al fems acumulat de Sa Calobra; des de els xalets il·legals de Pollença fins a l’autopista de Llucmajor-Campos; des de la gentrificació de Ciutat fins a l’esperpent de Canyamel; des de els apartaments de Cala Llamp fins al golf de Son Bosc; des de les cambreres de pis fins al picapedrer i des de el botiguer de tota la vida fins al venedor ambulant que acaba d’arribar.
Ahir lluitàvem per Sa Dragonera, s’autopista Palma-Inca, Es Trenc… avui és Mallorca sencera i no podem esperar a que la salvin per nosaltres. Fins aquí hem arribat!
El nostre futur el decidirem el poble i no les elits
El nostre futur el decidirem el poble i no les elits
Assenyalem més de 20 seus d’institucions contràries al dret a l’autodeterminació arreu dels Països Catalans
En motiu de l’Onze de Setembre de 2017, Endavant (OSAN) hem assenyalat més de 20 seus d’institucions contràries al nostre dret a l’autodeterminació. Ho hem fet arreu dels Països Catalans per deixar clar que el nostre futur el decidirem el poble i no les elits. #DecidimElPoble
Aquest Onze de Setembre de 2017, Endavant (OSAN) volem subratllar que El nostre futur el decidirem el poble i no les elits. És per això que, arreu dels Països Catalans, hem assenyalat més de 20 seus d’institucions contràries al nostre dret a l’autodeterminació. S’han encartellat 15 sucursals de La Caixa, així com patronals de comerç i sucursals de ministeris de l’Estat espanyol. #DecidimElPoble
Aquest Onze de Setembre serà un clam a favor del dret d’autodeterminació. Aquest clam és alhora un clam contra un Estat i un sistema autonòmic que ha segrestat sistemàticament la potestat decisòria del poble i on totes les grans directrius polítiques i econòmiques s’han decidit a través de pactes entre les elits.
És per tot això que amb el lema “El nostre futur el decidirem el poble i no les elits” hem volgut denunciar el paper de la patronal, el sector financer i les institucions de l’Estat com a responsables del segrest dels drets democràtics del poble i, en especial, del dret a l’autodeterminació. Són aquests conglomerats econòmics els que, de forma oculta i totalment antidemocràtica, decideixen sobre les nostres vides: utilitzen l’aparença d’una democràcia representativa política per exercir una dictadura econòmica que ens ofega com a poble, classe i gènere. Les elits polítiques esdevenen titelles de les elits econòmiques. Som el poble qui, amb el poder popular i institucions pròpies i populars, hem de decidir el nostre futur, el nostre dia a dia, i només ho podrem fer amb l’exercici de l’autodeterminació.
L’acció és també una alerta davant els intents dels poders fàctics de substituir o manipular la voluntat d’autodeterminació cap a escenaris de pacte amb l’Estat. En aquest sentit, fem una crida a defensar el referèndum de l’1 d’octubre no només contra la repressió de l’Estat sinó també contra els intents de transformar-lo en una “mobilització” o de reconduir-lo cap a escenaris de pacte amb l’Estat, en què aquestes institucions que segresten la sobirania popular i decideixen per tots nosaltres voldran continuar mantenint els seus privilegis.
Aquesta denúncia l’hem materialitzat amb l’enganxada de cartells a les portes d’aquestes institucions en una desena de ciutats dels Països Catalans. Els cartells s’han enganxat a les portes de la Subdelegació del Govern espanyol a Barcelona, Lleida i Girona; a la Seu de la Confederació d’Organitzacions Empresarials de Lleida; a la seu de la Coepa, Confederación Empresarial de la Provincia de Alicante; a les Cambres de Comerç de Manresa i Girona; a unes oficines del Ministeri de Justícia a Barcelona; i a una vintena de sucursals de La Caixa a Tarragona, Sabadell, Alacant, Vila-real, Lleida, Manresa, Girona, Reus, Mataró, el Masnou, Cardedeu i Barcelona (Eixample, Horta-Guinardó, Gràcia i Sants).
Aquest Onze de Setembre, sortim al carrer!
Aquest Onze de Setembre hem d’omplir el carrer amb les mobilitzacions independentistes. L’embat de l’estat contra el referèndum de l’1O ens exigeix mobilització permanent, i l’Onze de Setembre és una ocasió per a demostrar la força de l’independentisme i fer sentir el clam de desobediència contra un estat que ens vol liquidar els nostres drets col·lectius fonamentals. Endavant i l’esquerra independentista hem convocat un seguit d’actes i mobilitzacions que culminaran el mateix dia Onze amb manifestacions a Lleida, Reus i Barcelona. Creiem molt important que aquestes mobilitzacions esdevinguin la punta de llança de l’exigència de no fer cap pas enrere en la convocatòria del referèndum i en deixar clar que no acceptarem la reconversió del referèndum en una mobilització ni l’ús de l’1O per a negociar pactes amb l’estat.
Des d’Endavant OSAN convoquem a aquesta diada amb el mateix lema que convocarem a totes les Diades nacionals d’enguany, “Dins els estats espanyol i francès i l’Europa del capital no tenim futur. Sobiranies, Drets, Autodeterminació”. Perquè cap projecte de reforma dels estats que ens oprimeixen o del capitalisme pot ser un projecte realment emancipador per al poble treballador català. I perquè els nostres objectius polítics no són diferents per a cadascun dels territoris dels Països Catalans, sinó un projecte nacional que ha de construir una República independent dels Països Catalans i una societat socialista i feminista.
Manifestacions de l’esquerra independentista convocades el dia 11 de setembre:
BARCELONA 18.30h Plaça Urquinaona
LLEIDA 12.00h Plaça Paeria
REUS 19.30h Plaça Mercadal
Actes i mobilitzacions convocats o participats per Endavant
Per la independència, ara és el moment de la desobediència
Per la independència, ara és el moment de la desobediència
Comunicat d’Endavant (OSAN) a un mes de l’1 d’octubre
Endavant (OSAN), organització que lluita per la independència plena dels Països Catalans, és a dir, per la superació de la dominació dels estats espanyol i francès sobre el nostre poble, així com per la superació de les relacions de dominació capitalistes i patriarcals que sotmeten la classe treballadora i les classes populars, però especialment les dones, volem fer públiques algunes consideracions quan falta menys d’un mes pel referèndum d’autodeterminació que el proper 1 d’octubre ha de tenir lloc a una part de la nostra nació.
En primer lloc i abans de res, volem subratllar que el referèndum d’autodeterminació del proper 1 d’Octubre només se celebrarà a una part de la nostra nació, els Països Catalans, i que per tant, d’entrada ja és un acte incomplet que, a totes les que volem la màxima llibertat de la nostra terra i la màxima justícia social, ha de fer-nos pensar en tot el que encara queda per assolir-les. Malgrat aquesta mancança essencial, el referèndum d’autodeterminació és una oportunitat per avançar en aquesta lluita en la mesura que és un exercici de poder democràtic que qüestiona en essència un dels pilars fonamentals de la Constitució espanyola de 1978 com és la indivisibilitat del marc territorial de l’Estat com a únic dipositari de la sobirania. El referèndum és en si mateix un acte de sobirania popular en la mesura que s’exercita, però també en la mesura que dóna lloc a resultats materials -en aquest cas, la possibilitat de la independència de Catalunya. Alhora, el debilitament i eventualment el trencament de l’Estat espanyol definit per la Constitució de 1978 significa el debilitament d’un dels principals obstacles que s’oposen a l’autodeterminació del poble català, i al seu torn, obre la possibilitat del debilitament d’un altre dels principals instruments de dominació que llasten la sobirania del poble català: la Unió Europea.
Endavant, doncs, ens afirmem compromesos amb aquest referèndum d’autodeterminació, i ens sentim orgullosos d’haver contribuït decisivament a situar-lo a l’agenda política. Pensàvem, i seguim pensant, que un referèndum d’autodeterminació a Catalunya ara pot significar una passa endavant en l’autodeterminació dels Països Catalans, en la superació de les divisions pròpies del regim del 78 i l’Estat de les Autonomies, i en l’avenç cap una societat socialista i feminista. Però precisament perquè pensem això, entenem que aquest referèndum només reeixirà si les institucions assumeixen amb totes les conseqüències la confrontació amb un Estat espanyol demofòbic que utilitzarà totes les eines jurídiques, policíaques i de control ideològic de què disposa per impedir l’autodeterminació, i si el poble organitzat es mobilitza no només per fer front a l’Estat, sinó també per exigir a les institucions catalanes l’assumpció de responsabilitats i la realització de totes aquelles accions que siguin necessàries per a la realització del referèndum i la implementació dels seus resultats.
Sense desobediència no hi ha independència. No només perquè sabem que l’Estat espanyol està determinat a impedir qualsevol acte d’autodeterminació i de sobirania del poble català en la mesura que això posa en qüestió els seus fonaments antidemocràtics; sinó perquè si el Govern no assumeix la necessitat de portar fins a les últimes conseqüències la confrontació amb l’Estat i la demostració pràctica i concreta que és un Estat prohibidor, serà molt més difícil mobilitzar totes les forces necessàries per a la ruptura democràtica amb l’Estat. No és l’astúcia dels decrets llei, d’esquivar l’acció de la justícia espanyola, ni encara menys el “de la llei a la llei” el que ens portarà a la independència; és l’assumpció que ens cal un poder popular democràtic que sigui una alternativa al poder de l’Estat espanyol i que estigui disposat a desobeir-lo i a afirmar-se quan aquell s’intenti imposar antidemocràticament.
En aquest punt, no podem deixar d’apuntar una crítica important a una Llei de Transitorietat Jurídica feta pública la setmana passada, llei d’importància cabdal a l’hora de concretar les conseqüències de la victòria del sí en el referèndum, el contingut de la qual no ha pogut ser discutida en cap fòrum de discussió més enllà del grup de ponents encarregat de fer-ho. No podem deixar de ser crítics amb el contingut d’una llei que en bona mesura reprodueix uns marcs jurídics i institucionals, així com les seves bases econòmiques i socials, les de l’Estat espanyol i de la Unió Europea, que signifiquen reproduir una mini-Espanya en les passes inicials de la nova República, amb tot el que això significa de precarietat i pobresa per a la classe treballadora i per a les dones de classe treballadora. És cert que aquesta llei assumeix que les bases de la república es definiran en el procés constituent; però és igualment cert que el punt de partida que estableix la llei de transitorietat jurídica no és neutre i afavoreix un determinat model institucional, econòmic i social. Un projecte d’independència on res no canviï no aconseguirà les majories necessàries per a guanyar.
Però més enllà d’això, la qüestió fonamental en aquest moment és que, sense assumir fins a les últimes conseqüències l’embat desobedient amb l’Estat espanyol, correm el risc de cremar la carta del referèndum i reproduir un nou 9N. Malauradament, aquest escenari és encara avui probable si el Govern català no posa tota la carn a la graella en allò que fa referència a l’operatiu de cara a l’1 d’Octubre d’una banda, i, de l’altra, si el conjunt del moviment popular favorable a l’exercici de l’autodeterminació no va més enllà de la seva funció mobilitzadora i assumeix també la necessària funció crítica amb el Govern de la Generalitat. En aquest sentit, el secretisme en la gestió de l’operatiu del referèndum no deixa de ser l’altra cara de la moneda de l’estratègia basada en l’astúcia per evitar la repressió de l’estat. L’embat repressiu de l’Estat és inevitable, i sense una població ben informada no serà possible fer front a les suspensions i prohibicions de l’estat amb la màxima mobilització popular possible. I en aquest cas, es podria donar pas a un referèndum mancat de les garanties més bàsiques o bé, i com conseqüència d’això, a un escenari en què el pacte amb l’estat, l’anomenada tercera via, esdevingui més probable. Aquest és l’escenari que l’independentisme ha d’evitar.
I ara arriba el moment de la veritat: el moment del pols decisiu entre l’Estat espanyol, un Estat mancat de legitimitat democràtica a Catalunya, i un poble de Catalunya que ha de demostrar-se capaç de fundar una nova República. L’independentisme ha de ser capaç d’articular una mobilització prou àmplia, prou nombrosa i prou sostinguda per aconseguir la massa crítica suficient per articular la ruptura amb l’Estat espanyol. En aquest context, la nostra responsabilitat, i la de l’esquerra independentista, és assenyalar el caràcter antidemocràtic de l’Estat espanyol i treballar per mobilitzar la classe treballadora i les classes populars per una ruptura democràtica que obri les portes a la construcció d’una nova república que no reprodueixi les desigualtats i els privilegis que patim actualment. I tot això ho haurem de fer superant la força prohibicionista de l’estat espanyol, però també els dubtes i les indecisions d’un sector important de l’independentisme.
Sense desobediència no hi ha independència.
Països Catalans, a 5 de setembre de 2017
Endavant (OSAN) penja dues pancartes a l’Hospital Sant Joan de Reus per la sanitat pública
Endavant (OSAN) penja dues pancartes a l’Hospital Sant Joan de Reus per la sanitat pública
L’acció, feta conjuntament amb Arran Baix Camp s’ha acompanyat del repartiment de 500 fulls volants de la campanya per exigir prou diners a la privada i reclamar una Sanitat 100% pública i s’emmarca en la campanya Sobiranies, Drets i Autodeterminació.
Dilluns 4 de setembre, el nucli comarcal d’Endavant al Baix Camp ha donat el tret de sortida a la campanya ‘Sobiranies, Drets, Autodeterminació’, colze a colze amb Arran Baix Camp. A l’Hospital Sant Joan de Reus s’hi han penjat dues pancartes i s’hi han repartit 500 fulls volants de la campanya ‘Prou diners a la privada’ i ‘Sanitat 100% pública’. D’aquesta manera, denunciem que el model sanitari català permet que la iniciativa privada es lucri mitjançant un dret fonamental com és el de la salut.
Al Baix Camp, els nuclis comarcals d’Endavant (OSAN) i d’Arran han donat el tret de sortida a la campanya ‘Sobiranies, Drets, Autodeterminació’. El dilluns 4 de setembre es van penjar dues pancartes a l’Hospital Sant Joan de Reus i s’hi van repartir 500 fulls volants de la campanya ‘Prou diners a la privada’ i ‘Sanitat 100% pública’. D’aquesta manera, Endavant denunciem que el model sanitari català permet que la iniciativa privada es lucri mitjançant un dret fonamental com és el de la salut.
La creació de consorcis mixtes, on el finançament és públic però la gestió i el dret jurídic utilitzat és el privat, ha comportat que les nostres vides siguin vistes com un negoci. També ha generat múltiples casos de corrupció a causa de la facilitat de poder treballar amb opacitat i d’esquenes als interessos de les classes populars, com és el cas de Reus i el conegut ‘cas Innova’.
Amb la campanya Sobiranies, Drets, Autodeterminació, que serà presentada properament a Reus en un acte públic, Endavant volem palesar que la crisi dels darrers anys ha demostrat els límits i la incapacitat de l’actual model polític i econòmic a l’hora de ser eines per a una major justícia social, llibertat nacional i igualtat de gènere. Al Baix Camp, la campanya d’àmbit nacional se centrarà en l’eix sanitari. Des d’Endavant (OSAN) considerem que el model sanitari català és exemple paradigmàtic a l’hora de comprovar que les institucions són utilitzades per l’interès privat en detriment del públic i de les classes populars.
Des d’Endavant, entenem que l’única via que tenim les classes populars dels Països Catalans per a poder construir un futur digne és fer nostre el poder polític i econòmic. Això passa per conquerir espais de sobirania sobre aquells aspectes que influeixen en la nostra vida i conquerir drets que garanteixin les condicions de vida de les classes populars. Tot plegat, només pot ser possible en el marc d’un procés d’autodeterminació del nostre poble que trenqui amb l’arquitectura institucional dels estats espanyol i francès i la Unió Europea.
"Decreixem per una vida digna!" Nova acció d'Arran, Endavant i Joves del GOB dins la campanya SDA a Mallorca
Decreixem per una vida digna! Col·loquem sis pancartes a sis platges diferents denunciant l’elevat nombre de places turístiques a Mallorca
L’acció s’emmarca en la campanya Sobiranies, Drets, Autodeterminació impulsada a Mallorca per ARRAN, Endavant-OSAN i Joves del GOB.
L’acció ha perseguit l’objectiu de denunciar l’insostenible nombre de places turístiques a Mallorca, així com la necessitat de decréixer, reduint aquest nombre com a única manera de posar fre a la massificació.
Des de la campanya Sobiranies, Drets, Autodeterminació (impulsada a Mallorca per Endavant-OSAN, ARRAN, i Joves del GOB), volem reivindicar l’acció que hem portat a terme avui 29 d’agost de 2017.
L’acció ha perseguit l’objectiu de denunciar l’insostenible nombre de places turístiques a Mallorca, així com la necessitat de decréixer, reduint aquest nombre com a única manera de posar fre a la massificació. Ha consistit en la col·locació de sis pancartes a sis platges diferents de la nostra illa, totes elles llocs habituals de saturació de turistes, amb el lema “435.707 places a Mallorca és turisme sostenible? Decreixem per una vida digna!”
435.707 places és el sostre que preveu el Govern Balear. El nombre actual, segons dades recents, és de 333.165, tot i que 50.557 es troben ja en tràmit degut a la inexistència d’una moratòria que hagués pogut evitar aquesta escalada. Entenem que aquestes xifres són incompatibles amb un ús racional i sostenible dels recursos i infraestructures de Mallorca. Som un dels llocs del món amb una proporció de turistes-habitants més elevat. Aquestes dades es tradueixen en una major saturació de carreteres, carrers i platges, així com en un augment dels nivells de contaminació. Mentrestant, les condicions laborals al sector turístic continuen sense millorar, amb casos especialment sagnants com el que recentment varen denunciar les companyes Kellys.
La iniciativa SDA ens sumam a les veus que aposten pel decreixement turístic, i concretament a la proposta del 2×1 (eliminar dues places per cada plaça nova) defensada entre altres per Terraferida. Només amb mesures com aquesta es pot caminar cap a un model que asseguri una vida digna per la gent de Mallorca. És hora d’acabar amb aquesta dependència exclusiva del turisme i fer passes en la direcció d’un sistema productiu propi, on la prioritat siguin les persones i no el creixement a qualsevol preu.
Notícia al blog de la campanya #LaMassificacióTurísticaEnsExplota.
