A la Vaga General. Per l’autodeterminació, contra la brutalitat policial, per la classe treballadora

La resposta de l’Estat a la celebració del referèndum d’autodeterminació al Principat  ha evidenciat el seu caràcter absolutament repressiu,  autoritari, hereu del franquisme i contrari als drets dels pobles i les treballadores. Després de l’abús policial per tancar col·legis, requisar urnes i agredir i atacar brutalment el nostre poble no podem permetre que és normalitzi la restricció de drets i llibertats i la militartizació de la nostra vida social i política. El que fins ara eren mesures excepcionals poden esdevenir mesures quotidianes -prohibició de propaganda política, persecució a càrrecs electes, repressió policial generalitzada- i la vaga general ara mateix és la nostra millor arma per aturar-les i combatre-les des de la dignitat, l’organització popular i la presa dels carrers. En aquest sentit, cal que la vaga general desbordi tots els límits de la repressió i la política de l’Estat.
A la vaga general i la mobilització massiva de les treballadores, de les classes populars i de tot un poble per mostrar inequívocament que:

  1. Fer avançar la defensa de l’exercici de l’autodeterminació és garantia per a frenar la deriva involucionista, policial, antidemocràtica de l’estat espanyol i acabar amb el règim del 78.
  2. La vaga general politica és una arma útil de les treballadores i del poble per la defensa dels drets,  de la dignitat i les llibertats individuals i col·lectives en contra la dictadura i davant els estats d’excepció i cops d’estat.
  3. Als Països Catalans la lluita pels drets laborals i contra l’explotació davant un estat que militaritza la vida social i judicialitza la política és la lluita per l’exercici del dret d’autodeterminació.
  4. Els qui impedeixen el dret d’autodeterminació són els mateixos que impedeixen la vida digna de les treballadores: govern espanyol, cossos policials, elits empresarials, Unió Europea…
  5. La vaga general ha de ser el tret de sortida per fer avançar el moviment popular, per canviar-ho tot, per garantir la conquesta de drets socials  i laborals i aplicació de l’exercici de l’autodeterminació.

Valoració del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre al Principat

Aquest 1 d’octubre el poble ha derrotat l’estat en l’embat que aquest li havia plantejat negant el nostre dret a l’autodeterminació. Van dir que no votaríem i ho hem fet. La desobediència i l’autoorganització popular han estat les claus d’aquesta victòria. Des d’Endavant només tenim paraules emocionades d’agraïment als centenars de milers de persones que han sortit al carrer a defensar l’autodeterminació.
El resultat és clar: sí a la independència de Catalunya. És un resultat indiscutible, pels següents motius:

  • Perquè el sí ha tret més vots que el no.
  • Perquè la victòria sobre el no ha estat aclaparadora (90%).
  • Perquè s’han assolit més vots independentistes que al 9N o al 27S.
  • Perquè s’ha fet en un context en què l’acció policial ha impedit la votació de més de 700.000 persones censades i ha espantat altres votants d’acudir a les urnes a través d’una violència que ha deixat gairebé un miler de persones ferides, algunes de molta gravetat. Un patiment i dolor que no permetrem que que quedi impune.

Per tant, ara el que és imprescindible és materialitzar el resultat. Això vol dir que cal proclamar la República Catalana aquesta setmana.
Rebutgem qualsevol escenari de «pacte» o «diàleg» encaminat a deixar sense validesa el resultat del referèndum. Ningú té aquest mandat del poble, i denunciarem sense embuts qualsevol maniobra en aquest sentit.
Afirmem la necessitat d’una estratègia nacional per l’autodeterminació arreu dels Països Catalans. La resposta de solidaritat i implicació de la resta de territoris de la nació ha estat exemplar. Malgrat que de nou l’estat ha tret a passejar el feixisme impunement pels carrers, les mobilitzacions han aplegat milers de persones.
La Vaga General d’aquest dimarts 3 d’octubre és la millor eina per garantir que s’apliquen els resultats i per enfrontar-nos a l’acció repressora de l’estat. La vaga ha de ser una demostració de força del poble treballador i les classes populars sobre la seva capacitat i grau de consciència per aturar el país en defensa dels nostres drets nacionals i socials.
La lluita és l’únic camí!
Països Catalans, 2 d’octubre de 2017

Garantir el referèndum, guanyar-lo i seguir construint Unitat Popular

A pocs dies del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, des d’Endavant OSAN volem fer un seguit de reflexions sobre la situació política actual.
L’estat de les autonomies és un estat irreformable
1. La resposta de l’estat a la convocatòria del referèndum d’autodeterminació al Principat per l’1 d’octubre ha evidenciat el caràcter repressiu, autoritari i contrari als drets dels pobles d’aquest estat. La capacitat de posar en marxa una operació repressiva d’aquesta magnitud és fruit del pòsit franquista en una part de la societat, però també d’anys de propaganda i disciplinació de la població a través del discurs nacionalista espanyol -basat en la retòrica antiterrorista-. Aquesta operació repressiva és també un assaig de cara a normalitzar un major grau de control polític i social. Si l’estat guanya, això que ara són mesures excepcionals -prohibició de propaganda política, persecució a càrrecs electes, restriccions a internet- passaran a formar part del paisatge quotidià.
2. L’estat espanyol és un estat irreformable. El nacionalisme espanyol és qui articula aquest estat. Un nacionalisme al servei de les oligarquies i del capitalisme patriarcal que per a sobreviure necessita aniquilar les identitats nacionals diferents a l’espanyola i situar en el camp de l’enemic de la pàtria qualsevol moviment polític i social que qüestioni ni que sigui parcialment el caràcter indiscutible de la unitat d’Espanya o els pilars de la dominació capitalista i patriarcal. L’única forma efectiva per a combatre i derrotar aquest nacionalisme és amb l’exercici de la sobirania i la conquesta de la independència per part dels pobles subjugats a aquest estat.
3. La intervenció de l’autonomia, que va començar amb el FLA, i s’ha acabat de materialitzar amb la intervenció de les finances i altres competències de la Generalitat, és una demostració que les autonomies i l’autonomisme no poden garantir ni les llibertats nacionals dels Països Catalans ni una vida digna per les classes populars. Que les autonomies són ens buits de sobirania ho ha demostrat la intervenció del Fondo de Liquididad Autonómico als Països Catalans per part de l’estat espanyol, la recentralització de competències i l’aplicació dels dictats austerocràtics de l’UE. En aquest sentit les autonomies han esdevingut oficines de gestió de la misèria, de privatització dels serveis públics, de drenatge de recursos públics per engreixar beneficis privats, i d’intensificació de la doble explotació que patim les dones. A més, com hem vist aquesta mateixa setmana, l’estat, només amb el poder executiu, ha pogut anul·lar la minsa autonomia de la Generalitat de Catalunya. Aquells sectors que a Catalunya, al País Valencià i a les Illes proposen un major grau d’autonomia o un millor finançament autonòmic com a eina que garanteixi la llibertat nacional i una vida digna per les classes populars, estan apostant per un carreró sense sortida i sense garanties. Només l’aposta per l’autodeterminació obre un camí per a garantir les llibertats nacionals dels Països Catalans i per a capgirar les relacions de dominació i explotació que ens aboquen a un present de precarietat.
4. No podem caure en la ingenuïtat de pensar que el que passi a Catalunya no afectarà el País Valencià i les Illes Balears. L’ofensiva que l’estat prepara per atacar les bases del que considera les causes del procés independentista (escola en llengua pròpia, mitjans de comunicació en llengua pròpia, competències autonòmiques, etc.) es dirigirà encara amb més força contra la resta de territoris dels Països Catalans. L’estat sempre ha tingut més clara la nostra unitat que el nostre propi poble. Per això és urgent passar a l’ofensiva, no comprar els marcs discursius del progressisme espanyolista i estendre també la perspectiva de l’autodeterminació a tot el territori dels Països Catalans. Així mateix, el procés d’independència de Catalunya obre les portes a un creixement de la consciència nacional a Catalunya Nord, que no pot ser venut ni sacrificat en nom de la geopolítica i de les relacions amb l’estat francès.
Sense desobediència no hi ha independència
5. Tot allò que ha passat en el darrer mes demostra que la desobediència és imprescindible per a poder guanyar la independència i trencar amb l’estat espanyol. No hi ha via legal a la independència, només via legítima. I per tant, en la lluita per fer i guanyar el referèndum és imprescindible estendre la desobediència al màxim possible d’àmbits. Per estendre la desobediència és imprescindible la construcció d’un poder popular i d’una institucionalitat alternativa.
6. L’1 d’octubre és un referèndum d’autodeterminació i si guanya el sí s’ha de proclamar la independència de Catalunya. Cal estar alerta contra els intents de reconduir les energies del carrer cap a una simple mobilització contra el govern del PP. Cal denunciar la hipocresia política de «l’esquerra d’ordre» que davant la incapacitat d’acceptar un procés veritable d’autodeterminació i el vertígen a una protesta popular no controlable, pretén actuar d’apagafocs de l’estat. L’únic mandat existent a hores d’ara és el de donar la veu al poble per tal d’exercir el dret d’autodeterminació.
7. Ningú té cap mandat per a negociar en nom del poble cap sortida alternativa que no sigui l’exercici del dret d’autodeterminació. Som conscients que tant si el referèndum fracassa com si esdevé revolta oberta, el dia 2 d’octubre les elits d’aquest país intentaran activar una sortida negociada. Caldrà oposar-nos frontalment a qualsevol operació d’aquest tipus.
Garantim el referèndum
8. Per guanyar aquest embat és imprescindible la mobilització generalitzada. Defensem l’aposta per una resistència no violenta i per treballar colze a colze amb tothom que vulgui defensar el referèndum. I fer-ho a través de la intel·ligència col·lectiva. Això, però, està lluny de mobilitzacions teledirigides i destinades a desviar i rebaixar la tensió. L’estat ha enviat milers de policies armats al Principat, i l’única forma d’aturar-los és mitjançant un desbordament de masses que anul·li tant la seva capacitat de fer por com la seva capacitat de fer mal.
9. El paper dels Mossos d’Esquadra no pot ser cap excusa per a defugir la mobilització. La situació actual no permet ambigüitats: o es desobeeixen les ordres repressives de l’aparell judicial i executiu espanyol, o es participa en l’estratègia repressiva de l’estat. Aquesta és una disjuntiva que estan afrontant diversos sectors de població amb un alineament massiu a favor de la desobediència, i no hi ha cap motiu, al contrari, per a fer una excepció amb aquest cos policial.
10. Com diuen les companyes d’Arran, l’organització és la clau de la victòria. És per això que és importantíssim que tothom qui vulgui lluitar s’organitzi en el seu comitè local de defensa del referèndum. Així mateix, pensem que és vital l’autoorganització dels diferents sectors de la classe treballadora per a usar les seves eines i la seva força col·lectiva per aturar l’acció repressiva de les forces d’ocupació. En aquest sentit, les crides de bombers i pagesia a defensar físicament el referèndum amb cordons de seguretat i tractors en són un magnífic exemple.
11. Cal apostar i treballar per una vaga general indefinida com una de les poques eines que ens permetrà derrotar l’estat. És per això que donem suport a la proposta de convocatòria d’una vaga general. Aquesta vaga, però, no ha de ser cap eina per a justificar de forma honrosa una renúncia al referèndum, sinó una eina per a fer valdre el dret d’autodeterminació.
Res acaba l’1 d’octubre
12. L’objectiu de l’esquerra independentista és una República independent dels Països Catalans i la construcció d’una societat socialista i feminista. Per tant, l’1 d’octubre no és el final de res, sinó una fita més camí dels nostres objectius. Per això, sigui quin sigui el resultat d’aquest embat, caldrà continuar construint Unitat Popular. La força i les lliçons acumulades aquesta tardor hauran de servir per continuar la lluita per la llibertat completa del poble treballador dels Països Catalans.

Els nostres cossos, un camp de batalla! Manifest de l'Esquerra Independentista pel 28S

28 de setembre, dia internacional per la despenalització de l’avortament| Els nostres cossos, un camp de batalla! Manifest de l’Esquerra Independentista

Als Països Catalans, herència de pertànyer a l’Estat Espanyol, les dones encara estam sotmeses al control reproductiu per part de l’Estat. Ja que, tot i tenir una llei prou garantista que permet avortar de manera lliure i gratuïta durant les primeres 14 setmanes d’embaràs a les dones majors d’edat, cal assenyalar i denunciar totes les seves mancances.

Per començar, només hi poden accedir les dones majors d’edat, les menors, necessitaran autorització dels seus tutors per tal de poder exercir el dret d’autodeterminar-se. Aquest va ser un gran retrocés, impulsat ara ja fa uns anys per la contra-reforma de l’avortament que va proposar l’exministre Gallardón, la qual, el moviment feminista vam aturar després de mobilitzacions massives arreu de l’Estat. Tot i aturar el gran gruix d’imposicions retrògrades que xocaven frontalment amb els nostres drets, es va aprovar la prohibició que les majors de 16 anys poguessin avortar sense l’autorització dels seus tutors. Aquesta norma deixa en una evident situació de desemparament a les joves, les infantilitza i les deixa a l’albir dels desitjos dels seus tutors.

És important també assenyalar la desprotecció que pateixen algunes de les dones migrades, ja que les que resideixen de manera il·legal a l’Estat Espanyol, no poden accedir a un avortament gratuït, quelcom que desprotegeix a persones amb greu risc d’exclusió social i les condemna a endeutar-se per pagar els preus abusius de la sanitat privada.

La llei actual està farcida de violència institucional. Primer, quan una dona comunica el seu desig d’interrompre el seu embaràs, les professionals de la salut tenen el deure legal d’informar de totes les opcions i ajuts existents en cas que vulgui tenir la criatura. Segon, han de passar 3 dies entre el moment en què es comunica el desig d’avortar i el moment de la intervenció mèdica. Aquests dies s’anomenen “període de reflexió”.

Hem de ser molt conscients que quan una dona pren la decisió de recórrer a les professionals per tal d’iniciar un període d’interrupció de l’embaràs, no és fruit d’un arravatament i no és una decisió fàcil. És una decisió estigmatitzada a la nostra societat, que culpabilitza a la dona per no haver estat “prou responsable” a l’hora de gaudir de la seva sexualitat. Per això, el fet que en diversos moments del procediment es torni a qüestionar la lliure decisió de la dona són fets que ens infantilitzen i atempten contra el nostre dret a decidir lliurement, perquè s’està qüestionant una decisió completament racional, emmascarant-la de quelcom emocional i visceral.

El dret a una plena sobirania reproductiva és clau en un context de crisi, de creixement exponencial de la pobresa entre les dones treballadores i especialment entre les dones més joves. Hem d’emfatitzar que el control sobre els cossos de les dones, i per tant, el control de la nostra fertilitat i les nostres vides està al servei del capitalisme i de la seva necessitat de mà d’obra barata. Per això des del feminisme anticapitalista necessitam parlar de dret al propi cos, d’avortament lliure i gratuït. L’exercici ple i efectiu de les nostres Sobiranies Reproductives implica exigir no només que sigui lliure i gratuït, sinó que també estigui garantit per la sanitat pública. La derivació sistemàtica de les interrupcions voluntàries de l’embaràs a clíniques privades no només continua tractant com “anormal” un dret al propi cos, sinó que afavoreix la seva eliminació davant eventuals retallades sinó que debilita un sistema sanitari públic i de qualitat integral i universal, en favor de butxaques privades.

El dret a l’avortament, afecta a més de la meitat de la població en aquest sentit ha de ser considerat un dret humà inalienable i els estats han de vetllar perquè de forma lliure i gratuïta i segura les dones puguin exercir-lo. Donar cabuda a la xarxa pública als metges objectors de consciència vindria a ser el mateix a tornar a posar crucifixos i resa el pare nostre a les escoles públiques.

Durant aquesta jornada tampoc podem oblidar a les Feministes Encausades. Les set companyes de l’Esquerra Independentista de Mallorca a les quals se les va condemnar per un delicte contra la llibertat religiosa arran d’una protesta feta en una església, en el marc de les mobilitzacions per aturar la contrareforma de l’avortament de l’exministre Gallardón. Durant tot el procediment judicial es van enfrontar a un evident judici polític que tenia com a únic objectiu la repressió del moviment feminista en la convulsió política del moment. Judici que va acabar amb cinc condemnes d’un any de presó, una condemna de 100 hores de servei comunitari (a la persona menor) i una absolució. Actualment el cas està en via de recurs al Tribunal Suprem. La lluita no ha acabat companyes, perquè defensar l’avortament lliure i gratuït no és cap delicte!

Restem en alerta, l’ofensiva de la llei Gallardon no és un fet aïllat sinó que respon als interessos d’una forta i antiga aliança entre l’espanyolisme més ranci i l’ultra catolicisme. I es pot reprendre des del moment que per part de la ministra de sanitat del PP, Dolores Montserrat, ha nomenat com a directora del gabinet d’igualtat a l’antiavortista i membre de l’Opus Dei, Julia Micheo.

Les dones dels Països Catalans ens reivindicam insubmises a les lleis que ens constrenyen, que en tracten com bestiar, que pretenen controlar la nostra sexualitat i que vulneren els nostres drets. Per això aquest any tornarem a sortir al carrer i seguirem batallant per nosaltres, per totes les companyes dins les nostres fronteres, però també per les que estan fora i comparteixen un destí diferent perquè:

El nostre cos, un camp de batalla! Per un avortament lliure i gratuït!

Manifest_28S2017_TEI

Cartell 28S 2017 TEI-01

El proper 1 d'octubre, omplim les urnes de vots independentistes!

El proper 1 d’octubre tenim una oportunitat per a iniciar la ruptura amb l’estat espanyol que no podem desaprofitar. Ara que ja ha quedat manifest que sense desobediència no hi ha independència, és hora d’articular aquesta desobediència a l’entorn de la defensa del referèndum d’autodeterminació i de la victòria del sí.
Amb la convocatòria del referèndum, el decorat democràtic de l’estat espanyol ha caigut a trossos. La naturalesa de l’estat és aquesta i amenaça a partir d’ara de normalitzar-se. Aquest és el llistó de retallades de drets que l’estat vol aplicar per a derrotar tota la mobilització social dels darrers anys. Les bases no són noves; es van assentar anys enrere en la repressió contra el poble basc. Ara van a pel referèndum de Catalunya i si els surt bé, aniran a per totes les mobilitzacions que amenacin els interessos de l’oligarquia postfranquista.
Als Països Catalans, alguns voldran convertir el referèndum en una simple mobilització. Intentaran reconduir la situació i vendre’ns la perspectiva d’un futur pacte amb l’estat. L’autonomisme no ha mort, ni tan sols a Catalunya. Davant el vertigen que els suposa la ruptura amb l’estat, ens voldran vendre les seves posicions de pacte com a posicions de sensatesa en defensa dels drets nacionals i la cohesió. Aquests posicionaments, però, els fan còmplices de l’estratègia de l’estat i els situen en el camp dels contraris a l’autodeterminació. L’autodeterminació, ara i aquí, passa pel referèndum de l’1 d’octubre.
El nostre projecte polític, una República independent dels Països Catalans i la construcció d’una societat socialista i feminista, també es construeix amb la victòria del sí aquest 1 d’octubre. Sabem que la independència que es vota no és la de tota la nació, i que els avenços socials queden aplaçats fins a un futur procés constituent. Però l’1 d’octubre obre la porta per primer cop a l’exercici real de l’autodeterminació i a un nou terreny polític on poder batallar tant la construcció nacional com la lluita social i feminista en una conjuntura més favorable.
Per tot això, fem una crida a omplir les urnes de vots independentistes aquest proper 1 d’octubre. Ni un pas enrere!
si_end_xarxes

Quadern 2 – La massificació turística ens fa esclaves

La lluita contra la massificació turística ha estat un dels fronts de lluita dels darrers mesos arreu dels Països Catalans. Des de les accions més mediàtiques fins a l’autoorganització a nivell veïnal, el conflicte ha posat sobre la taula un seguit de preguntes i també una contraofensiva del poder intentant desviar el focus del conflicte tot inventant-se conceptes com “turismofòbia”.
Per això des d’Endavant OSAN hem cregut necessari fer un anàlisi a fons sobre les causes i conseqüències de la massificació turística i també llançar un seguit de propostes per tal d’aturar la massificació turística des d’un procés de reapropiació de la sobirania política i econòmica.
Us podeu descarregar el quadern en pdf clicant damunt la imatge.
Llibret Turisme_2.0
SUMARI
PART I. ELS PAÏSOS CATALANS COM A DESTINACIÓ TURÍSTICA, EL NOSTRE LLOC A L’ECONOMIA DEL MÓN
El negoci mundial del consum turístic.
La dictadura de les multinacionals: turoperadors i grups hotelers.
Imperialisme cultural: del centre a la perifèria.
El turisme i la inestabilitat com a arma politico-econòmica.
El turisme a l’Estat Espanyol: El miracle econòmic del franquisme, l’entrada a la comunitat econòmica europea, la bombolla immobiliària i el salvavides de la crisi.
Els Països Catalans en la banana daurada del Mediterrani.
PART II. L’ACTIVITAT TURÍSTICA ALS PAÏSOS CATALANS
Monocultiu turístic, desmantellament productiu, desprotecció laboral. Model de turisme intensiu i depredador.
Condicions específiques de treball dins el sector turístic.
La ciutat per a qui l’habita: Lloguer residencial vs. Lloguer turístic.
Transferència de recursos públics al sector privat.
El patriarcat i el turisme intensiu.
Turisme i territori.
L’espai públic, l’espai comú i la massificació.
La massificació turística i les expressions culturals dels pobles.
PART III. SOBIRANIES, DRETS I AUTODETERMINACIÓ: UNA PROPOSTA POLÍTICA

Endavant presenta la campanya 'Sobiranies, Drets i Autodeterminació' a Esplugues de Llobregat

Endavant presenta la campanya ‘Sobiranies, Drets i Autodeterminació’ a Esplugues de Llobregat

L’acte polític es va centrar en la denúncia dels plans urbanístics especulatius i la situació concreta de les dones treballadores a la comarca del Baix Llobregat

Dissabte 9 de setembre, Esplugues de Llobregat va donar el tret de sortida de la campanya ‘Sobiranies, Drets i Autodeterminació’ al Baix Llobregat. Les regidores Gemma Tomàs (CUP Manresa) i Glòria Rubio (Crida per Sabadell) van acompanyar les militants del nucli comarcal d’Endavant (OSAN) Oliva Serra i Ruth Monfort. L’acte polític, que va canviar d’emplaçament per l’amenaça de pluja, va anar seguit d’un sopar i un concert de Juantxo Skalari i KOP.

El dissabte 9 de setembre, l’assemblea del Baix Llobregat d’Endavant (OSAN) va presentar la campanya Sobiranies, Drets i Autodeterminació a Esplugues del Llobregat. Gemma Tomàs, regidora de la CUP Manresa i militant d’Endavant al Bages va fer-ne la introducció de la campanya a nivell nacional. Oliva Serra i Ruth Monfort, militants d’Endavant al Baix Llobregat, van explicar el desplegament de la campanya a la comarca. El treball se centrarà, d’una banda, en la denúncia de la doble explotació que patim de les dones treballadores dins el capitalisme patriarcal; i de l’altra, en com afrontem les agressions al territori, com l’exemple del Pla Caufec.

Montfort va destacar que la comarca és un territori amenaçat per plans urbanístics especulatius com el Pla Caufec-Porta Barcelona, el PDU del Delta del Llobregat, l’Outlet de Viladecans i infinites modificacions especulatives del Pla General Metropolità que donen l’esquena a la classe treballadora, expulsen als veïns i veïnes de les viles i ciutats i dinamiten espais d’alt interès ecològic. Així mateix, pel que fa a l’aigua com a recurs, remarca el conflicte de la salinitat del riu Llobregat i dels seus aqüífers, derivats de l’acumulació de residus sòlids salins provinents de l’extracció de potassa per part de l’empresa ICL, antiga Iberpotash, situada a la comarca del Bages.

Per tot això, Montfort considera que cal pensar i seguir treballant per al model de comarca que volem i que aposti per: la sobirania alimentària protegint el Parc Agrari i facilitant l’accés a la terra de les classes populars; la sobirania dels recursos biològics col·lectius i de la biodiversitat com a patrimoni del poble, trencant amb el model privatitzador i encimentador que allunya a les classes populars dels elements bàsics per tenir una vida digna; la sobirania energètica popular que ens deixi pilotar cap a un model sostenible que ens permeti reduir la dependència dels combustibles fòssils importats; i un model que garanteixi una xarxa de transport públic per a les classes populars.

Per la seva banda, Serra va subratllar que les dones del Baix Llobregat, per la seva tradició obrera, han hagut de patir durant dècades aquesta doble explotació que s’ha accentuat des dels inicis de la crisi econòmica. La doble explotació consisteix en relegar a les dones totes les feines de la llar, de cures i reproductives: el 91% de les dones de la comarca consideren les feines de la llar com una activitat prioritària i principal en el seu dia a dia, enfront el 79% d’homes. La diferència de temps que dediquen les dones als treballs domèstics o treball no remunerat és de 2h més que els homes. Parlem de treball no remunerat perquè nosaltres considerem que això és treballar i és un treball invisibilitzat que, com apunta Federicci, cal reivindicar i visibilitzar per aconseguir-ne un reconeixement i poder caminar cap a una nova distribució dels temps i dels treballs.

Així mateix, la bretxa salarial ens indica que les dones cobren al voltant de 7.123€ anuals menys que els homes, segons dades del consell comarcal del Baix Llobregat de l’any 2014. El 35% de les dones de la comarca tenen dificultats per arribar a final de mes. El Baix Llobregat és una de les comarques amb més denúncies de violència masclista, segons dades de la Generalitat, juntament amb el Barcelonès i els Vallesos. Serra va fer un repàs de dades al respecte, com per exemple, que l’any 2016 es van registrar 1.939 denúncies per violència masclista (131 més que en 2015), o que dues dones de la comarca van ser assassinades per les seves exparelles.

Per a Serra, recuperar la sobirania reproductiva és el que permetrà superar les relacions socials pròpies del capitalisme patriarcal i posar la vida al centre per tal de generar un sistema de relacions i producció basat en les necessitats de les persones i respectuós amb el nostre entorn deslligat dels interessos del capital. Ens permetrà, en definitiva, juntament amb la recuperació de les altres sobiranies, avançar cap a una nova distribució dels temps i dels treballs justa.

Finalment, Glòria Rubio, regidora de la Crida per Sabadell, va centrar la seva intervenció en la problemàtica de l’habitatge. Rubio és regidora d’aquesta àrea a la capital vallesana, que actualment governa la Crida i per això va poder centrar el seu discurs en els límits de la institució. Va fer èmfasi que han pogut comprovar el que l’esquerra independentista ja sabia, que és que calen uns barris i viles organitzades per poder canviar les coses i desbordar els límits dels ajuntaments i institucions.

Amb la campanya SDA, Endavant volem palesar que la crisi dels darrers anys ha demostrat els límits i la incapacitat de l’actual model polític i econòmic a l’hora de ser eines per a una major justícia social, llibertat nacional i igualtat de gènere. Des d’Endavant entenem que l’única via que tenim les classes populars dels Països Catalans per a poder construir un futur digne és fer nostre el poder polític i econòmic. Això passa per conquerir espais de sobirania sobre aquells aspectes que influeixen en la nostra vida i conquerir drets que garanteixin les condicions de vida de les classes populars. Tot plegat només pot ser possible en el marc d’un procés d’autodeterminació del nostre poble que trenqui amb l’arquitectura institucional dels estats espanyol i francès i la Unió Europea. Després de l’acte, va tenir un lloc un sopar popular i un concert de Juantxo Skalari i KOP.

IMG_7183

IMG_7182

IMG_7184

Comunicat d'Endavant en relació a la denúncia pública "Trenquem el silenci"

Endavant vol compartir amb col·lectius i moviments feministes algunes consideracions en relació al comunicat fet públic dimecres 13 de setembre, en el qual la nostra organització es veu directament implicada.

En primer lloc, i abans de res, volem reconèixer que, efectivament, Endavant ha participat d’un procés derivat d’una agressió masclista, reconeguda per les parts implicades, a partir d’un protocol d’actuació contra agressions masclistes. Concretament, el protocol aplicat és el protocol del Moviment Popular de Sabadell.

Dit això, és obvi que l’impuls mateix d’aquesta campanya evidencia el fracàs del procés iniciat ara fa dos anys i mig, i per la qual cosa no ens resta sinó reconèixer la nostra responsabilitat com a organització, i la necessitat d’un procés de reflexió a fons sobre com afrontar les agressions masclistes, sobre l’existència i l’adequació dels diferents protocols d’actuació contra les agressions masclistes, i finalment, sobre la seva mateixa aplicació.

En segon lloc, no volem deixar de dir que, en el cas que ens ocupa, el protocol va ser aplicat d’acord amb les diferents parts implicades i d’acord amb el nivell de gravetat de l’agressió, donant lloc a l’inici d’un procés, ara fa dos anys i mig, que no contemplava l’expulsió del militant que havia assumit l’agressió. Malgrat tot el militant havia acceptat una sèrie de mesures disciplinàries que limitaven la seva militància dins l’organització, en la qual ja no milita.

Finalment, i amb l’objectiu de contribuir a clarificar les nostres responsabilitats en aquest cas, i sempre partint del màxim respecte cap al dret a la intimitat de les persones implicades, especialment la persona agredida, ens posem a disposició de les organitzacions, moviments i col·lectius feministes per analitzar conjuntament tota la documentació de què disposem del procés seguit, recollir les valoracions i opinions que vulguin aportar-nos i, per part nostra, assolir els compromisos i responsabilitats que siguin necessàries.

Vivim en una societat patriarcal i profundament masclista, i sabem que les nostres organitzacions i la nostra militància són també un producte de la societat patriarcal i masclista que pretenem subvertir i transformar. Lamentem, i entenem com un fracàs nostre, i una pèrdua enorme per la nostra organització, la baixa com a militant de la persona agredida. No fem públic aquest comunicat amb la voluntat d’entrar en un intercanvi de comunicacions públiques – al contrari. Ho fem per donar la cara, per posar-nos al servei del moviment feminista i de l’esquerra independentista perquè no ens fa por, en aquest sentit, assumir les responsabilitats necessàries per seguir avançant en combatre les agressions masclistes dins i fora del nostre moviment – malgrat els nostres errors i les nostres mancances.

[Mallorca] Manifest de 'Fins aquí hem arribat, aturem la massificació turística!'

Ja des del segle XIX, Mallorca ha estat visitada i lloada per les aristocràcies europees i els viatgers romàntics. No és però fins als anys 60 quan autoritats franquistes i cacics locals decideixen imposar la indústria turística a una illa predominantment agrària. Des de llavors el turisme s’ha venut com el manà sagrat que trauria a les illenques del ”retràs” en el qui vivien. Sota el discurs de què ”Mallorca viu del i per al turisme” el xantatge a la població mallorquina ha estat continu. Ningú s’ha atrevit a oposar-se al relat hegemònic… Fins ara.

Ens han repetit que «el turisme genera treball i riquesa» però la realitat és que els ingents beneficis de la indústria turística són gràcies al treball precari de milers de treballadores en les que no repercuteixen les suposades bondats del turisme. Cobram prop del salari mínim, tenim un contracte temporal (si tenim sort de tenir contracte) de 20h quan en fem 60 en jornades esgotadores i acceptam l’explotació laboral com un requisit més de la feina mentre anam i tornam de l’atur. Encara així hem d’estar agraïdes per poder deixar-nos la pell. Així mateix, l’especialització turística ha comportat la pràctica desaparició d’oficis vinculats a l’artesania, l’agricultura, l’industria o la pesca fent inviable la recuperació d’altres sabers i economies.

Per si fos poc amb el xantatge laboral, també ens volen silenciades amb l’excusa de la creació de riquesa. Una riquesa que si bé és fruit del treball col·lectiu sols recau en unes cociades mans. Una classe hotelera local, d’origen franquista, reconeguda a nivell mundial i que junt amb touroperadors i fons d’inversió internacional han fet d’aquesta illa el seu laboratori d’operacions, la seva font d’ingressos que després emprenen la fuga cap a l’estranger. Per a més inri, l’anomenat retorn que deixa aquesta indústria és reinvertit després per les institucions en la pròpia promoció turística. El peix que es mossega la coa. Demostrant un cop més, l’empara política de la que disposa el sector i a la que tots els Governs s’hi troben submisos. Fins aquí hem arribat.

Ens han dit que «el turisme ha duit el progrés» però a costa de qui i de què? Sota el parany del progrés s’ha consentit la destrossa de sa roqueta per terra, mar i aire. Quin és el progrés de tenir aeroports desproporcionats on arriben masses de turistes alhora que es rebutgen pasteres? On està el progrés de macro-autopistes en l’illa amb més cotxes per habitant d’Europa i un transport públic nefast? Per a qui el progrés de les mansions de luxe o per a lloguer turístic mentre no es té garantit l’accés a l’habitatge; línies d’alta tensió cap a zones turístiques mentre hi ha pobresa energètica; ampliació de ports per a iots i creuers mentrestant la posidònia i la pesca tradicional es moren… El progrés significa transformar foraviles en agroturismes de luxe, treballar per unes miques en hotels i xalets de luxe o deixar que els yachts i velers amb bandera de les caiman ocupin els nostres espais protegits? Idò nosaltres no ens pujam a aquest tren desbocat.

Tot un entramat d’infraestructures i serveis que paradoxalment no ens salven d’una completa dependència externa tant a nivell de consumibles com de consumidors. Si alguna d’aquestes dependències fallen, com podria ser l’abastiment energètic, el sistema turístic col·lapsaria i tota l’economia balear cauria. De què ens serviran llavors totes aquestes estructures megalòmanes quan esclati la bombolla turística? Fins aquí hem arribat.

Ens han dit que «el turisme és la indústria sense fums» però ha demostrat ser ecològicament insostenible, fortament perjudicial pels ecosistemes i el principal responsable de la destrossa del territori. Ja al 2004 necessitàvem 14 arxipèlags com les Balears per a mantenir el ritme depredador del territori i recursos de l’economia turística. A més a més, el turisme és una indústria altament depenent del petroli i el carboni, insaciable en el consum d’aigua i catastròfica en l’impacte ambiental. Gasoductes, incineradores, depuradores, embassaments i dessaladores són peces indispensables per a posar en marxa el mega-resort turístic en el que ens hem convertit.

Els seus efectes poden arribar a ser perjudicials per a la salut pública ja sigui amb la contaminació atmosfèrica de cotxes de lloguer, avions i creuers, els problemes de renou i descans per al veïnat a les zones d’oci o amb l’escassetat d’aigua i la mala qualitat d’aquesta. Ni tan sols els espais naturals són aliens a la massificació que amenaça la seva fragilitat: des de l’erosió a les platges amb els muntets de pedres a l’anihilació de la posidònia amb els fondejos i l’abocament d’aigües fecals. Fins aquí hem arribat.

Ens han fet que creure que el turisme ens ha fet globals però posar Mallorca en el mapa internacional ens ha costat a les illenques homogeneïtzar les nostres costums, banalitzar les nostres tradicions, marginar la nostra llengua… El turisme ens ha duit a un suïcidi cultural. On si són internacionals són els capitals estrangers que venen a especular a les illes, fomenten la gentrificació i exporten els beneficis cap a paradisos fiscals. Així mateix, cal denunciar la hipocresia institucional que amb ordenances cíviques i segregació als barris ha promogut el pitjor dels racismes per a garantir la ”pax” turística.

Tots aquests mantres han estat principalment proferits pels polítics, que tant de dretes com d’esquerres, han procurat legislar en pro del desenvolupisme turístic. Així com ser un dels principals publicistes del règim turístic. Tants uns com altres han accelerat o davallat la marxa segons els interessos econòmics però en qualsevol cas han estat els cans de bestiar del lobby hoteler, constructor i immobiliari. No ens podem fiar de qui anomena Turisme Sostenible a un model que va camí del col·lapse. Ara, ha arribat el torn de la societat de dir prou, fins aquí hem arribat. Si la seva indústria no té límits, la nostra paciència sí.

Aquesta és una lluita que ens implica a totes, per què totes hi perdem: des de els aparcaments il·legals de Cala Varques fins al fems acumulat de Sa Calobra; des de els xalets il·legals de Pollença fins a l’autopista de Llucmajor-Campos; des de la gentrificació de Ciutat fins a l’esperpent de Canyamel; des de els apartaments de Cala Llamp fins al golf de Son Bosc; des de les cambreres de pis fins al picapedrer i des de el botiguer de tota la vida fins al venedor ambulant que acaba d’arribar.

Ahir lluitàvem per Sa Dragonera, s’autopista Palma-Inca, Es Trenc… avui és Mallorca sencera i no podem esperar a que la salvin per nosaltres. Fins aquí hem arribat!

Dissabte 23 de setembre | Palma | Manifestació ‘Fins aquí hem arribat, aturem la massificació turística!’

20170923 mallorca