Aquest dimecres és el dia assenyalat perquè el Parlament Europeu doni llum verda al CETA. Aquest tractat és l’Acord Integral Econòmic i Comercial entre la Unió Europea i el Canadà, un acord comercial i d’inversions. L’acord és un projecte polític, ideològic i social del capitalisme patriarcal que va més enllà del comerç i que tindrà conseqüències greus en el nostre dia a dia.

Allò que suposa el CETA:

Atempta contra la sobirania de poble català. Restringeix i pràcticament elimina la nostra capacitat per decidir la planificació i intervenció del sector públic en l’economia, per garantir el control popular dels sectors estratègics i assegurar uns bons serveis públics. Com el TTIP, i la Unió Europea, és contrari a la llibertat dels pobles, per tant, suposa un atac frontal al projecte d’emancipació nacional dels Països Catalans de l’esquerra independentista.

Suposarà noves privatitzacions de serveis públics. L’objectiu del CETA, i també del TTIP és obrir tots els sectors de serveis, sobretot els serveis públics -sanitat, educació, aigua, energia, serveis socials, serveis de salut mental, cultura-, a la competència de les empreses de l’altra banda de l’Atlàntic.

Empitjorarà la vida de les dones. La desreglamentació general i la privatització de les activitats més bàsiques de la vida quotidiana -serveis sanitaris, serveis socials, residències i altres tasques de cures- impactarà en les càrregues de treball que haurem de suportar les dones, reforçarà la divisió sexual del treball que situa en la llar la responsabilitat de sostenir la vida.

Empitjorarà les condicions laborals de les treballadores i els treballadors europeus. Suposarà menys drets. Els convenis i acords de l’OIT (Organització Internacional del Treball) quedaran en entredit per l’homogeneïtzació normativa. Les empreses podran denunciar totes les normatives que proposin millorar les condicions laborals existents. Amb el CETA el treball serà encara més precari.

Provocarà la reducció dels salaris i la pèrdua de llocs de treball. Al 2023, els treballadors hauran vist reduïts la mitjana dels seus ingressos anuals. La reducció mitjana en els països que formaran el CETA serà de 742 € per treballador. Al Canadà la reducció serà de 1.778 €, mentre que a la UE oscil·larà entre 316 € (Regne Unit) i 1.331 € (França). Es perdran al voltant de 230.000 llocs de treball, dels quals 200.000 correspondran a la UE, i 80.000 més a la resta del món.

Impedirà la municipalització dels serveis que presten els ajuntaments i que ara estan externalitzats o privatitzats. La clàusula trinquet prohibeix la possibilitat de revertir privatitzacions. A més, els ajuntaments no podran aplicar criteris de proximitat ni de promoció local en la seva compra, ni restringir l’ús de tècniques que es considerin perilloses, perquè estarà prohibit.

Agreujarà l’especulació amb els habitatges, ja que els interessos dels promotors i dels fons d’inversors privats prevaldran sobre la capacitat dels poders públics per posar per davant els interessos de les veïnes. A més, hi haurà ingerències de les grans empreses en el planejament i el desenvolupament urbà.

Repercutirà negativament sobre la nostra alimentació i afectarà greument la pagesia ja que no reconeix el Principi de Precaució de la política europea de seguretat alimentària. Tampoc reconeix les denominacions d’origen. I s’eliminaran quasi tots els aranzels a les importacions agràries i forestals des del Canadà, cosa que farà augmentar els residus de pesticides als aliments i obre la porta la importació de tota mena de transgènics sense etiqueta.

Degradarà de les normes sanitàries i agrícoles. El CETA degradarà la nostra salut. La tendència a l’homogeneïtzació normativa provocarà la pèrdua de la protecció sanitària que hi ha a Europa respecte els aliments i els productes fitosanitaris utilitzats.

Establirà un sistema d’arbitratge privat, format per tres advocats, que atorga a les multinacionals la capacitat de demandar als Estats que aprovin mesures que amenacin els seus beneficis potencials. Aquests tribunals acostumen a admetre les demandes milionàries de les corporacions, demandes que paguem amb els nostres diners públics.

Davant d’aquest nou atac contra els drets dels pobles i de la classe treballadora, des d’Endavant OSAN ens refermem en el convenciment que la independència dels Països Catalans i la sortida de la Unió Europea són condició imprescindible per a que la classe treballadora puguem construir un model econòmic alternatiu al capitalisme.