Manifest d’Endavant (OSAN) amb motiu de la diada nacional del 9 d’octubre de 2019
Cap govern autonòmic no ens farà lliures!
Construïm Països Catalans, exercim l’autodeterminació!
Encarem un 9 d’octubre, enguany, amb unes eleccions espanyoles convocades. Una repetició electoral que és un símptoma de les profundes contradiccions que arrossega l’estat, aguditzades al màxim per la qüestió de l’autodeterminació a una part dels Països Catalans i també per la negativa del PSOE a assumir qualsevol reforma social, per minsa que siga, que pal·lie la situació de precarietat i empobriment de les treballadores i els treballadors.
Aquesta repetició d’eleccions invalida la tesi de diversos partits arreu dels Països Catalans segons la qual, a partir del front conformat en la moció de censura per foragitar el PP, es podria portar el PSOE a una taula de negociació per a un millor finançament autonòmic, per aturar la recentralització espanyola i per dur a terme reformes socials bàsiques de dignificació de les condicions materials de la gent. Els límits marcats pel PSOE són molt clars: austeritat i recentralització espanyola.
En aquest context, continuar parlant de federalització de l’estat, de poder valencià a Madrid, de taula de negociació Catalunya-Espanya o de reconeixement dels drets nacionals insulars en funció dels vots obtinguts en unes eleccions generals és enganyar l’electorat per assegurar-se cadires i assessors, i participar en un repartiment de molles amb totes les cartes marcades i tots els altres jugadors en contra. És paradigmàtic el cas de Compromís i la seua aliança amb Errejon: subordinar-se a la progressia espanyola rojigualda demostra que, en el fons, el seu horitzó és mantindre l’estat autonòmic actual.
I en aquesta partida, les treballadores valencianes hi perdem més, i no és retòrica: és que el PIB per càpita del País Valencià en el 2018 és un 12% inferior a la mitjana estatal, és que liderem l’augment de l’atur a l’estat espanyol en el segon trimestre de 2019 ―16,4% en el cas de les dones― i el treball que es genera és temporal ―la taxa de temporalitat es va incrementar d’un 27,9% a un 28’6% en la darrera legislatura autonòmica. És que, a més, en el cas dels serveis públics bàsics, aquells que havien de recuperar-se de les mans privades, com els hospitals d’Elx, de Dénia i de Torrevella, se seguirà fent negoci amb la nostra salut, un negoci a les costelles de les dones que assumim aquestes tasques de cura que deixen de fer els serveis públics. L’Acord del Botànic, ara reeditat, ha permès tot això.
Amb la marca del Botànic per bandera, continuen destinant-se recursos públics d’educació a centres privats i concertats, que fraudulentament potencien l’elitització i segregació de l’alumnat.
Amb la marca del Botànic per bandera, el català i els catalanoparlants continuem sent discriminats, i és possible superar l’ESO sense ser competent en valencià. Tenint en compte que el coneixement del valencià no és un requisit d’accés a la funció pública, els valencianoparlants i les valencianoparlants constantment veiem vulnerat el nostre dret de ser atesos en valencià per part de l’administració pública.
Amb la marca del Botànic per bandera, sabem que el model productiu no canviarà, que no hi ha un projecte per millorar les condicions de vida de les treballadores i els treballadors valencians; que el projecte del govern valencià és la subordinació econòmica, cultural, nacional i social a Madrid, a Espanya. I Espanya és irreformable, i ha estat una maquinària perfecta al servei dels grans interessos del capital.
És, doncs, imprescindible reprendre un camí propi per superar i desbordar els marcs estatal i autonòmic espanyols. Perquè no és cap secret que la divisió autonòmica respon més als interessos de l’estat que a la nostra realitat quotidiana, i que l’exercici d’autodeterminació ha de ser motor de canvi polític. L’autodeterminació no només és l’única via per garantir els drets nacionals dels Països Catalans, sinó també l’únic instrument per recuperar drets ―els que ens ha manllevat el capitalisme patriarcal i les seues institucions executores― i per consolidar-construir sobiranies ―espais de contrapoder en profunda lluita contra els interessos del mercat― que dignifiquen la vida de les classes populars en un nou marc polític.
Perquè només uns Països Catalans independents, socialistes i feministes poden garantir una vida digna a la seua classe treballadora.
Construïm Països Catalans, exercim l’autodeterminació!
Independència socialisme i feminisme!
Cap autonomia no ens farà lliures!
Venim de desenes d’anys de polítiques neoliberals que han arrasat l’economia rural per transformar-nos en un parc temàtic. Desenes d’anys de marginació en serveis públics com l’educació, sanitat, cultura o comunicacions que ens han empès al despoblament. I no estem soles. El model de producció i consum globalitzat està matant el Pirineu i la resta de zones rurals dels Països Catalans.
Com ho és la lluita dels pagesos vinicultors per un preu just al Penedès i la lluita contra el despoblament de les veïnes dels Ports i contra la destrucció de l’Horta. També ho són la lluita contra la contaminació de l’aire i contra les incineradores i cimenteres a Montcada o a Molins. Igual la lluita contra les mines al Pallars, contra l’expansió de creuers a Palma i Barcelona, contra l’ampliació de grans infraestructures viàries a València, el Berguedà, Mallorca o la Selva. Igual que la lluita que ha agrupat desenes de col·lectius contra la destrucció del litoral a la Costa Brava.
La seva recepta ja la sabem, vingui en versió descarnada o disfressada de verd. Explotar els recursos naturals fins a acabar amb ells. En un planeta finit amb recursos finits, la necessitat del creixement infinit del capitalisme ens porta a l’autodestrucció i el fa inviable. Augmentar beneficis pel capital, a més, vol dir augmentar la misèria i l’explotació pels pobles, i controlar-los amb més autoritarisme, més guerres i més repressió. Com a humanitat hem de triar, o acabar amb el capitalisme o que aquest acabi amb la vida. No hi ha dreceres ni solucions màgiques. Defensar la vida vol dir acabar amb el capitalisme.
