30 dies de festa, 30 anys de misèria? Al Pirineu decidim!

Des de fa mesos la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern “Barcelona – Pirineus” va avançant a través de proclames del govern de la Generalitat i d’un silenci i secretisme absolut al voltant del projecte real i de les infraestructures i inversions que seran necessàries. És intolerable que aquest macroprojecte, que probablement captarà la majoria d’inversions al Pirineu durant les següents dècades, s’estigui construint d’esquena al territori i sense tenir en compte la seva gent.

Els responsables de la candidatura s’omplen la boca paraules com sostenibilitat, repensar el Pirineu i la relació amb Barcelona, desenvolupament econòmic i social o escoltar a la gent, paraules i discursos que es fan pensats en desactivar recels i protestes. Perquè la realitat és ben bé una altra, a part del secretisme extrem sobre el projecte en general i les inversions que requerirà, ja s’han iniciat obres relacionades amb els JJOO d’hivern: l’ampliació de Coll de Pal i el desdoblament de la C16 (Berguedà), sense que oficialment aquests s’hagin aprovat. Són projectes que destrossaran part del territori, alhora que sepulten desenes de milions d’euros en unes obres innecessàries per la gent que vivim dia a dia en aquestes comarques. A més, en el cas de Coll de Pal s’han iniciat les obres sense haver realitzat ni aprovat elaborar el Pla Especial del projecte global, ni l’Estudi d’Impacte Ambiental ordinari i sense el permís de l’ACA per la utilització d’aigua.

Per tot això, des de l’Esquerra Independentista exigim de forma immediata:

Transparència. Exigim que es facin públiques quines infraestructures es preveuen construir o ampliar en motiu dels JJOO, quines inversions hi ha programades, quin pressupost públic s’hi destinarà i d’on es trauran aquests recursos.

Referèndum vinculant. Exigim que sigui la població del Pirineu qui pugui decidir si vol o no els JJOO d’hivern, on hi hagi un debat públic obert i transparent on s’exposin tots els pros i contres i que culmini amb un referèndum al Pirineu perquè sigui el poble qui decideixi si aquesta ha de ser la prioritat de les properes dècades o no.

Paralització immediata de les obres de Coll de Pal, del desdoblament de la C16 i de tots els projectes vinculats als JJOO d’Hivern i aprovació d’una moratòria fins que aquests no s’hagin aprovat per referèndum.

El model socioeconòmic i territorial del Pirineu impulsat per les institucions les últimes dècades, basat en l’especulació i el monocultiu del turisme vinculat a la neu està esgotat. Aquesta aposta ens aboca a convertir-nos en un parc temàtic d’esbarjo de la capital, essent el rerepaís, provoca un model de treball basat en la precarietat i la temporalitat extremes, despoblament rural, envelliment de la població, una economia fragmentada i sense oportunitats reals i centra les inversions en les necessitats dels “turistes” i no de les veïnes.

La manca de serveis públics (sanitat, educació, transport…) i d’inversions realment necessàries i útils que permetin viure al Pirineu està deixant les nostres valls despoblades i deprimides econòmicament, fet que contrasta amb les desenes de milions que es destinen a projectes aliens als nostres interessos, que sols agreugen la ferida de destrucció al territori i laminen encara més l’economia pròpia del Pirineu.

A més, cada dia són, i seran més evidents, els efectes del canvi climàtic, que farà inviable la pràctica totalitat de les estacions d’esquí a mitjà termini. Seguir concentrant les inversions en el sector de la neu, enlloc de buscar i enfortir una alternativa per revertir la situació actual, és una greu irresponsabilitat.

L’Esquerra Independentista del Pirineu i Aran ens oposem als JJOO d’Hivern, i ens comprometem a treballar colze a colze amb els col·lectius de defensa del territori per tal de plantar-hi cara. Alhora, creiem que és imprescindible plantejar, debatre i impulsar entre totes una alternativa socioeconòmica i territorial pel Pirineu, que posi a les pirinenques i als pirinencs, i les nostres muntanyes i valls al centre.

Cal avançar cap a un nou model sostenible i de proximitat, que respecti la natura, di- versifiqui l’economia local i aposti pel sectors primari i secundari vinculats al territori, un nou model que plantegi l’alternativa al el capitalisme voraç i aposti per noves formes econòmiques comunitàries i cooperatives entre pobles i valls.

El temps per al nostre territori s’acaba, començar a salvar-lo és una qüestió urgent i està a les nostres mans!

Compartir: