Com cada any, l’Esquerra Independentista volem reivindicar el Dia Internacional contra les violències masclistes. I ho farem de manera convençuda, ferma i combativa fins a eradicar qualsevol tipus de violència masclista, perquè ja són 33 les dones assassinades als Països Catalans aquest any, i aquests assassinats només són la part visible de totes les violències masclistes que patim dia rere dia.

Per això és cada dia que cridarem ben fort que no es tracta de morts aïllades, sinó que són l’expressió més brutal del sistema patriarcal i capitalista. Cada crit, cada menyspreu, cada mirada, cada sou inferior pel mateix treball, cada anunci o acudit masclista, cada assetjament són la base que subjecta i perpetua aquest sistema de violència sobre les nostres vides. Violència que no només pateixen algunes dones, «per mala sort», «per males decisions», o perquè «viatjaven soles», sinó que patim totes en cada àmbit de la nostra vida. I no pas per culpa nostra, sinó pel simple fet de ser dones en un sistema patriarcal.

El patriarcat i el capitalisme ens ensenyen i imposen aquest paper de “víctimes” des de ben petites, nenes que esdevenim dones passives que no podem fer altra cosa que acceptar el nostre rol d’objecte, d’esclava domèstica al servei de les necessitats de qualsevol, menys les pròpies. Esperar que no ens matin, assumir la feminització de la pobresa i seguir suplint amb la nostra feina tota la feina reproductiva, amb resignació. Però tenim clar que no ens volem així, que ens volem vives i subjectes de les nostres vides i els nostres cossos, que des del feminisme de classe i combatiu el nostre paper emancipador és la clau de volta per tenir vides que valguin la pena viure.

Les dades sobre violències masclistes entre el jovent són alarmants. Les joves mostren una mentalitat envers les relacions sexoafectives basada en el control i la dependència, reforçada greument a través de les xarxes socials. La violència psicològica és tan o més devastadora que les agressions físiques i cal que estiguem atentes a les aules per combatre-la amb contundència. Per això, exigim eines reals per combatre les violències masclistes quan es presenten als centres d’ensenyament, tant bàsic com superior, perquè les dones poguem ser realment llires durant l’etapa d’ensenyament. Sabem que l’educació és la principal eina per combatre les violències masclistes d’arrel. Alhora, cal que impregnem les aules de feminisme i que exigim un ensenyament coeducatiu que trenqui amb els rols de gènere que ens imposa la societat patriarcal.

No podem esperar res de les institucions: ni polítiques, amb les seves lleis masclistes, ni judicials, que posen en dubte les agressions que patim, ni policials, que ens reprimeixen quan els convé, ja que només han demostrat que no funcionen per tal d’eradicar el masclisme, sinó que el perpetuen. I no podem esperar més, perquè ens hi va la vida, perquè estem fartes que ens matin davant de la indiferència més absoluta, i perquè estem fartes de treballar sense reconeixement, de cobrar menys, de no poder estimar com vulguem, de no poder tornar a casa a la nit soles, de passar por. Ja no tenim por, sinó que passem a l’autorganització feminista, l’autodefensa.

Altres institucions, com l’Església catòlica i la Patronal, també intenten mantenir els seus privilegis a costa de les nostres vides, del nostre treball i dels nostres cossos, però les dones no pensem obeir les seves proclames: desobeirem i combatrem la misogínia de l’arquebisbe Cañizares, que té tota la raó quan diu que el feminisme ataca el seu model de família patriarcal, la de Joan Rosell, que intenta amagar les misèries del sistema capitalista afirmant que el fet que les dones treballem en l’àmbit productiu dificulta que hi hagi treball per a totes, i desobeirem i combatrem cadascuna de les violències masclistes que suporten aquest sistema d’opressió.

Lluitarem com fan les companyes teleoperadores fent vagues contra la precarietat laboral que els imposen amb el nou conveni, com van fer les companyes a Tarragona denunciant que la pressió estètica és masclisme, com les companyes de Palma reclamant un avortament lliure i gratuït. Com les dones de Paicam, (Plataforma d’Afectades per Institut d’Avaluacions Mediques) que són un exemple de lluita per un dret social bàsic, el dret a emmalaltir amb dignitat, com Les kellys, cambreres d’hotel que s’autorganitzen per defensar els seus drets. Com han fet les companyes d’Argentina, Mèxic i Bolívia, cridant que si no valen les nostres vides, que produeixin sense nosaltres, i com fan cada dia tantes dones empoderant-se enfront de cada agressió masclista que patim.

I suportarem la repressió juntes, com sempre, als carrers i sabent que qualsevol canvi només pot anar de baix a dalt, i que l’eradicació dels feminicidis i de totes les violències masclistes passa de manera necessària per l’autoorganització del moviment feminista, l’empoderament i l’autodefensa per part de les dones, i per l’aposta ferma pel feminisme de totes en cada àmbit de les nostres vides.

Ens volem vives i amb vides dignes!

Països Catalans, 25 de novembre de 2016

CLICA AQUÍ PER ACCEDIR A LES CONVOCATÒRIES

Dimarts es presentava al MuVIM la campanya “Un home de veritat”, impulsada per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives amb motiu del 25 de novembre (dia internacional contra les violències masclistes).
Aquesta diada ha arrancat amb el llançament de cartells, vídeos i falques de ràdio. S’hi han sumat els ajuntaments d’Alacant, de Castelló, de València, d’Elx i de Torrevella, la Diputació de València i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), no així ni les diputacions d’Alacant i ni de Castelló.
A l’acte de presentació deia el president de la Generalitat, Ximo Puig, que “la campanya posa el focus on està el problema” perquè “la violència no és un problema de les dones, sinó dels homes, però no de tots” i que són els homes de veritat els qui han d’expulsar els homes que no són de veritat. En aquest sentit, afirmava Mònica Oltra, vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, que “durant molt temps s’ha carregat sobre les esquenes de les dones, i especialment sobre les víctimes, el pes de la lluita. Ara toca que l’altra meitat s’hi involucre”. Finalment, ha afirmat que “cal fer front als agressors i assassins”.
Des d’Endavant-OSAN volem fer una breu valoració d’aquesta campanya:
En primer lloc, es tracta d’una campanya centrada en l’enaltiment de la figura ideal dels “homes bons”. Aquella suposada majoria d’homes (concretament, el 92% d’homes -apuntava Mónica Oltra-, segons dades de Delegació del Govern al País València) que rebutgen la violència de gènere. Els “homes de veritat”, aquells que no ens peguen, no ens controlen i no ens miren el mòbil, els que comparteixen les decisions amb la parella i els que no paguen per sexe (exemples extrets literalment de la campanya).
D’aquesta manera, l’enfocament de la campanya el que aconsegueix és promocionar la idea que les violències (en plural) que patim les dones són qüestió d’uns quants homes violents i no d’un sistema de poder i de dominació dels homes sobre les dones, tot obviant qualsevol referència al sistema capitalista i patriarcal; obviant el fet que si les dones valencianes patim cada dia violències masclistes, en qualsevol de les seues expressions, és impossible que aquesta violència siga exercida únicament pel 8% associat als homes “dolents”. No és un problema aïllat, és estructural.
Desmuntada aquesta falsa divisió entre homes bons i dolents, passem a la següent qüestió: la responsabilitat de la lluita feminista. Sota el pretext d’implicar els homes en la lluita contra les violències, s’ha obviat el subjecte principal i també la idea central de qualsevol campanya que es pretén feminista: independentment d’ells, les dones som persones. Una idea tan simple i radical a què al·ludia Angela Davis per a definir el feminisme. I és sempre des d’aquesta idea des d’on cal construir discurs i no a l’inrevés. El resultat: els homes al centre del discurs, per a variar.
També cal fer menció dels desencertats exemples que apareixen al vídeo de la campanya. “Un home de veritat no compra una dona”. Les treballadores sexuals no estan en venda i frases lapidàries com aquesta l’únic que aconsegueixen és estigmatitzar-les des d’un fals moralisme i crear un imaginari de dones objecte. “Com que mitja taronja? Un home de veritat vol al seu costat una dona completa”. I ací queda un mal intent de desmuntar l’amor romàntic. No es tracta del que ells vulguen al seu costat, nosaltres ja som completes.
En definitiva, entenem que és una oportunitat perduda de visualitzar la profunditat del sistema patriarcal en totes les seues expressions. Un error d’enfocament, de discurs i de llenguatge. Una oportunitat perduda per a fer pedagogia en la societat respecte a totes les violències sense caure en la invisibilització de les dones ni tampoc en l’enaltiment d’aquells homes que, simplement, ens tracten com a persones. Tanmateix, entenem que la lluita contra les violències masclistes no és qüestió d’un dia internacional al calendari institucional. Per això, entenem que només des de la pràctica i lluita feminista i socialista podrem combatre les violències masclistes.
Contra les violències masclistes: autodefensa feminista!
Ens volem vives i amb vides dignes!