L’acord d’investidura a la Generalitat de Catalunya. Reflexions, autocrítica i propostes de futur.

http://300seconds.co.uk/?sefer=opciones-binarias-en-internet opciones binarias en internet

chi conosce auto opzioni binarie

Eleccions i negociacions

melhor corretora de opçőes binarias

http://www.divestit.com.au/?parasyk=trading-online-sul-petrolio&b89=6f trading online sul petrolio

opcje binarne z najmniejszym depozytem

opcje binarne demo forum

opciones financieras lamothe

opcje binarne prosta strategia

Valoració de l’acord

trading demo opzioni binarie senza registrazione

buy maxalt no visa online without prescription

L’acord, però, no ha aconseguit objectius que també consideràvem importantíssims per a fer avançar la situació en una direcció rupturista:

  • No s’ha aconseguit desplaçar CDC de la direcció del procés i situar-la en una posició subordinada respecte altres actors polítics.

  • No s’ha aconseguit imposar una agenda social mínimament oposada a les polítiques d’austeritat, malgrat que sí que és cert que la debilitat de l’actual govern permet entreveure la possibilitat d’aconseguir alguna victòria parlamentària puntual en aquest camp.

  • No s’aconsegueix clarificar un camí efectiu cap a la independència real. Tot i el qüestionament del relat dels 18 mesos, no s’ha construït cap proposta alternativa que apunti en una direcció de desobediència, tot i l’aparició en el debat polític de conceptes com el referèndum unilateral.

Endavant vam publicar un document el passat 17 de desembre on denunciàvem l’estratègia processista de CDC com un fals camí cap a la independència. Creiem que aquesta anàlisi continua avui més vigent que mai. El comportament de CDC respecte el procés ha continuat tenint el contingut de xantatge permanent que arrossega des de 2012. Amb aquest xantatge CDC s’ha continuat assegurant un lloc preeminent -per bé que ara no en solitari- en el comandament del procés sobiranista. Paral·lelament, s’han confirmat les perspectives d’obrir un període de negociació per dalt per a una reforma de l’estat, i també s’ha constatat que CDC pretén mantenir aquesta via oberta i reconduir-hi, a mitjà termini, bona part de la mobilització sobiranista.

Per tant, creiem que l’acord no ha aconseguit desencallar la situació política en un sentit favorable per a un procés real d’independència, tot i haver desgastat algunes de les peces clau del processisme.

A més, els tres mesos de negociació i alguns dels aspectes de l’acord posen en perill part del capital polític acumulat per la CUP-CC:

  • Aquests tres mesos han perfilat en l’imaginari públic una organització amb uns objectius polítics confusos, sense un discurs clar i coherent, sense aliances polítiques i socials clares (ni al carrer ni en l’àmbit institucional), fortament dividida i molt exposada a la pressió dels mitjans de comunicació.

  • L’acord incorpora un seguit de clàusules destinades exclusivament a humiliar la CUP-CC. Els elements procedimentals, simbòlics i de contingut que envolten l’acord vénen impregnats d’una lògica de capitulació i de submissió política inacceptables per a l’esquerra independentista i anticapitalista.

  • Tot plegat fa que ara mateix sigui difícil rebatre fonamentadament la versió que diu que la CUP-CC ha acabat cedint i renegant dels seus compromisos electorals. Aquesta versió només quedarà refutada per la via dels fets si la CUP-CC duu a terme una acció sistemàticament coherent amb el programa amb què es va presentar el 27S.

A partir d’ara

L’actual situació política al Principat generada durant els darrers tres mesos i culminada amb l’acord d’investidura, corrobora les apostes que vam fer a la passada Assemblea Nacional: la necessitat de tornar a situar l’epicentre polític al carrer, l’obligació de situar la dinàmica de construcció nacional al centre de la nostra agenda política i la urgència de convertir la nostra organització en un partit-moviment efectiu i en creixement. Totes aquestes tasques han de continuar essent l’eix central de la feina d’Endavant.

Pel que fa a les conseqüències profundes de l’acord, entenem que una interpretació d’aquest que faciliti el seguiment acrític de l’activitat del govern i del full de ruta de Junts pel Sí conduiria la CUP-CC a la irrellevància política. Per dir-ho més clarament encara: si fer un seguiment acrític d’aquest acord conduís la CUP-CC a avalar retallades o privatitzacions en nom del procés, o a assumir la defensa d’un govern gesticulador davant l’estat però incapaç d’assumir compromisos polítics i socials amb la classe treballadora i la resta de classes populars, la CUP-CC deixaria de ser útil com una eina política i organitzativa al servei d’aquestes i de la independència dels Països Catalans.

Amb tot, creiem que es donen les condicions per a revertir la situació de debilitat de la CUP-CC a la que ens ha abocat la dinàmica dels darrers mesos. Per a aconseguir-ho, però, caldrà fer una revisió crítica de l’acord d’investidura i dels elements que ens han condicionat en sentit negatiu des del 27S. I fer-ho a través d’un debat a fons en el marc de l’esquerra independentista i anticapitalista, i de tot l’àmbit de la unitat popular, que permeti afrontar les qüestions estratègiques i tàctiques amb tota la profunditat i la generositat necessàries.

A nivell més concret, creiem que en la dinàmica parlamentària caldrà treballar sobre la base dels següents posicionaments:

  • Creiem que l’esquerra independentista ha de considerar paper mullat totes les clàusules de l’acord que explícitament estan destinades a humiliar la CUP-CC i generar un relat que permeti maquillar el pas al costat que ha fet Artur Mas. No podem acceptar una clàusules imposades sota xantatge. L’esquerra independentista no pot acceptar cap tipus d’autocrítica imposada per la burgesia catalana. I encara menys admetem blanquejar la imatge de CDC i les seves corretges de transmissió al sí del sobiranisme.

  • És molt important que la CUP-CC asseguri per activa i per passiva que mai s’afavorirà, per vot favorable o abstenció, mesures antisocials, destructores del territori o encobridores de la corrupció.

  • Pensem que la CUP-CC pot i ha de dir alt i clar que té la clau per assegurar l’exercici efectiu de l’autodeterminació, i que en el moment en que consideri que les passes cap a la independència són en realitat caminar en cercles per perpetuar el processisme, farà caure el govern.

  • Davant l’absorció de bona part del sobiranisme per part de CDC, l’esquerra independentista -juntament amb el conjunt de moviments populars- haurà de promoure mobilitzacions populars davant de qualsevol política dilacionista, processista i regressiva amb els drets socials del nostre poble; cal que, com a moviment, ens prepararem a consciència per això, demostrant en la pràctica que als Països Catalans no existeix disjuntiva entre el fet social i el fet nacional.

  • Creiem que la CUP-CC hauria de tornar als principis polítics aprovats a l’assemblea nacional de Castelló de la Plana de juliol de 2015 com a eix de la seva actuació parlamentària i dels debats interns al sí del GAP.

  • Endavant continuarà participant del GAP amb el mateix esperit constructiu que ha tingut fins ara. Tot i així, considerem que els paràmetres exposats més amunt són l’única forma de poder conjugar les conseqüències de l’acord d’investidura amb els acords fundacionals de la candidatura. L’única garantia que la dinàmica parlamentària no traspassarà determinades línies és la pressió de les bases i organitzacions del moviment.

A nivell intern de l’esquerra independentista, creiem que cal proposar un debat de moviment durant aquest 2016 per tal d’assentar una estratègia i una tàctica conjuntes que trenqui amb el processisme i les dinàmiques institucionalistes que amenacen amb paralitzar gran part del nostre potencial rupturista.

Per part d’Endavant, reiterem que el nostre compromís és amb els objectius estratègics de l’esquerra independentista. Això és, la independència dels Països Catalans i la construcció d’una societat socialista i feminista.

Mesa Nacional d’Endavant OSAN
8 de febrer de 2016