Aquest dilluns a la tarda fa el seu acte públic de presentació el Cercle de Salut. Sota aquest nou neutre s’hi amaga un lobby privatitzador de la sanitat, composat pels principals responsables de les polítiques sanitàries al Principat de les darreres dècades. És per tot això que un conjunt d’entitats, col·lectius i organitzacions, entre els quals Endavant OSAN, hem convocat una concentració de protesta a les portes d’aquest acte de presentació. Serà avui dilluns 13 de febrer a les 18.30h a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, a Esplugues de Llobregat.

 
Aquest article d’Isabel Vallet publicat a L’Accent explica amb més detall qui composa aquest lobby i quins són els seus objectius.

Qui és qui al Cercle de Salut?

A finals de gener, es presentava el Cercle de Salut a Barcelona amb la finalitat de «vetllar» perquè el model català de salut segueixi sent mixt públic i privat; així s’explicita en el seu manifest fundacional, ple de generalitzacions i eufemismes, però que afirma el següent: “És més eficient un sistema de salut mixt en el qual col·laborin entitats públiques i privades”, “la sanitat pública és, per si sola, insostenible, requereix de la col·laboració privada”. No ens sorprèn: si hi ha persones interessades que el sistema de salut segueixi sent mixt públic i privat són precisament les membres del Consell Assessor d’aquest Cercle de Salut. I tant que els interessa, se’n beneficien personalment d’aquesta manera. I més enllà d’això, són les mateixes persones que han governat i gestionat la sanitat catalana els darrers 30 anys, els seus principals responsables.
Així, fent una ullada ràpida al secretariat del cercle, a les personalitats impulsores i a les personalitats adherides ens trobem:

• Helena Ris, presidenta de la patronal del sector privat Unió Catalana d’Hospitals, associació que agrupa múltiples empreses que presten serveis a la sanitat de manera privada, d’on també va ser president Boi Ruiz. Boi Ruiz, l’home triat per Artur Mas per pilotar la reforma del model sanitari, responsable de les retallades més salvatges a la sanitat pública, de l’època que més recursos públics s’han destinat a la sanitat privada, que més privatitzacions s’han dut a terme i que més han crescut els beneficis de les empreses que gestionen la sanitat.
• Josep Maria Padrosa, ex director del Cat Salut, mà dreta del Conseller Boi Ruiz i apoderat de Corporación Fisiogestión, un holding de 6 empreses sanitàries que l’any 2012 van facturar 14 milions d’euros a la Generalitat de Catalunya.
• Roser Fernández, ex-secretària general del departament de Salut del govern Mas, des del febrer del 2008 fins al desembre del 2010, directora general de La Unió. Des del juliol del 2004 fins al gener del 2007 va ser directora d’Estratègia i Anàlisi Econòmica de la Regió Sanitària de Barcelona.
• Carles Manté, exdirector del CatSalut imputat al cas Innova. Va crear una consultora sanitària després de deixar el càrrec i va facturar fins a 1 milió d’euros durant els cincs anys posteriors, 840.000 dels quals provinents d’Innova.
• Josep Maria Via, ex cap del Gabinet del Departament de Salut durant el pujolisme. Ex Director de la Divisió Internacional del Consorci Hospitalari de Catalunya,S.A., entitat público privada per excel·lència, ex President del Consorci Parc Salut Mar.
• Francesc García-Cuyàs, Director de la Fundación TicSalut, una fundació que és l’encarregada d’impulsar les TIC en el context de la salut i amb una estructura que permet que més d’un centenar d’empreses privades formin part del seu Consell Assessor.
• Guillem Lopez-Casasnovas, economista i assessor del Banc d’Espanya.
• Olga Pané, gerent del Consorci Parc Salut Mar de Barcelona, afí a les aliances estratègiques entre el món públic i el privat i una de les persones que cobra més que els consellers.
• Francesc José María, secretari del Cercle ex gerent del Institut Català de la Salut (ICS), ex Secretari General d’Innova.
• Marina Geli, ex Consellera de Salut del govern Tripartit. Entre la seva gestió destaca el pas de l’ICS d’entitat gestora de la Seguretat Social a empresa pública, fet que va obrir la porta a la privatització de la gestió dels centres i va encarregar l’estratègia de desmembrament de l’ICS, Estratègia del Cat Salut de la legislatura 2007-2010, amb mesures com la creació del Consorci de Lleida. Abans de finalitzar el mandat i sortir del govern, el 2010, el tripartit encara va fer efectiva una la constitució del SISCAT, que en un dels seus apartats especificava que també el configurarien «centres de titularitat privada els serveis dels quals siguin necessaris per implementar les previsions del Pla de Salut de Catalunya i així ho sol·licitin».

Per qui han de vetllar aquestes persones més enllà dels seus interessos privats, si aquestes persones són culpables d’haver generat un sistema sanitari mixt públic i privat que presenta llistes d’espera criminals (138.606 persones en llista d’espera per a proves diagnòstiques i 161.730 per a intervencions quirúrgiques), que ha menystingut i infrafinançat l’atenció primària? Sí, són culpables d’haver retallat més de 5.122 professionals, d’haver tancat més de 1.200 llits, del col·lapse de les urgències dia sí i dia també i del fet que s’obligue les pacients a restar als passadissos. Són culpables d’haver facilitat el drenatge de recursos públics per a engreixar beneficis privats i, en definitiva, volen rematar la construcció d’una sanitat pública dual, una per a pobres i una per a rics, empitjorant la salut de la classe treballadora i en major mesura les dones, així com precaritzant les condicions laborals de les treballadores de la sanitat.
Més aviat nosaltres haurem de vetllar per fer-los fora del sistema sanitari! Rebem el Cercle de Salut com es mereix avui Dilluns 13 de febrer a les 18:30 hores a la porta de l’Hospital Sant Joan de Déu.
La nostra salut no pot ser el seu benefici! Fora privatitzadors de la sanitat pública!

El proper 12 de febrer, s’ha programat a Xàtiva un acte d’homenatge a les víctimes dels bombardejos feixistes sobre aquesta localitat durant la Guerra Civil. En aquest acte s’hi ha convidat i s’ha anunciat la presència de Baltasar Garzón. Aquest jutge, malgrat ser defenestrat per les querelles internes entre els diversos sectors afins al PP o al PSOE utilitzant com a excusa una instrucció judicial sobre la memòria històrica, ha estat un dels principals actors de la repressió política i l’encobriment de la tortura. Per aquest motiu, diverses entitats, col·lectius i organitzacions de Xàtiva, entre els quals Endavant OSAN, hem impulsat un manifest, obert a noves adhesions, per expressar el rebuig a la presència de Garzón en aquest acte.

MANIFEST

Davant l’anunci de la participació de Baltasar Garzón en l’Acte d’homenatge a les víctimes del bombardeig de Xàtiva en la guerra civil, les persones i els col·lectius sotasignats manifestem el nostre enèrgic rebuig i demanem a l’organització de l’acte que retire la convidada a aquesta persona a participar en l’acte en que, cada any, Xàtiva recorda la barbàrie franquista i els abusos de la repressió.

Considerem que el sr. Garzón no és una persona gens idònia per participar en aquest homenatge. La repressió franquista era política i era ideològica. Es detenia, es torturava i s’afusellava les persones per les seues idees polítiques. Baltasar Garzón ha estat un jutge que s’ha caracteritzat durant la seua trajectòria professional per la intervenció en processos molt mediàtics, alguns d’ells molt polèmics, i tenyits d’una persecució més aviat política que jurídica. Entre d’altres, aquest personatge, des del seu despatx de l’Audiència nacional, el juliol de 1992 va dirigir una operació contra l’independentisme català, ordenant la detenció de més de seixanta persones arreu dels Països Catalans (València, Alginet, Monòver, Benicarló, Barcelona, Mataró, Manresa i Palamós) a qui els aplicava la llei antiterrorista acusant-los de pertànyer a Terra Lliure. La majoria de detinguts foren torturats a les casernes de la Guardia Civil i denunciaren davant el, llavors, jutge Garzón haver signat les declaracions policials sota tortura, sense que per part d’aquest es fes res per investigar les tortures denunciades. En aquesta operació a més, es varen registrar seus d’organitzacions polítiques com el Moviment de Defensa de la Terra, o les de mitjans de comunicació, com la del setmanari El Temps. A banda d’aquest cas i casos similars que afectaren a detinguts per suposada pertinença a ETA, el sr. Garzón fou famós també per tancar mitjans de comunicació: el 1998 Egin i el 2003 Ardi Beltza, dos publicacions que, posteriorment, les respectives sentències van considerar que desenvolupaven una activitat legal.

És per aquesta trajectòria de l’exjutge de l’Audiència nacional que considerem que la seua presència a l’Acte del proper dia 12 de febrer és una vergonya per la memòria de les víctimes de la repressió franquista. La tortura és tortura tant si la duia a terme la policia franquista com si la duen a terme els cossos policials posteriors. I ignorar les denúncies de tortura és contribuir a la impunitat i a la vulneració sistemàtica dels drets humans. És complicitat. I no es pot honrar la memòria de les víctimes de la repressió franquista amb un personatge que té al seu currículum operacions policials contra persones per la seua pertinença a una ideologia concreta o contra mitjans de comunicació també per la seua adscripció ideològica.

És per això que fem una crida a la societat civil xativina a mostrar el rebuig a la participació del sr. Garzón en l’Acte d’homenatge a les víctimes del bombardeig, i a l’organització de l’acte a retirar la seua participació en aquest.

Xàtiva, febrer de 2017

Cliqueu aquí per accedir a les adhesions

7 anys d’intenses retallades, de precarització de les treballadores i treballadors i d’afavoriment deliberat de la sanitat privada, excusades en la crisi capitalista, ens han deixat un panorama devastador a la sanitat pública a tots els Països Catalans. Els centres sanitaris total o parcialment públics, han vist els seus pressupostos minvats de forma important, comprometent en alguns casos la pròpia viabilitat del centre. La foto ens mostra amb xifres molt semblants milers de llits tancats des de 2010, una mitjana del 13% de treballadores menys, i unes dades de despesa per càpita que no són esperançadores malgrat el canvi dels governs autonòmics. Despeses inferiors als 1200 euros per persona a tots els Països Catalans. Una situació que impacta directament en l’estat de salut de les classes populars i en major mesura de les dones, que han d’assumir totes les tasques de cura que deixen de fer els serveis públics.

Segurament trobem la seva màxima expressió de tot l’anterior en el col·lapse de les urgències i que ens ofereix la imatge més denigrant del sistema. L’Hospital Clínic de València i la Fe que des de mitjans de desembre registren desenes de pacients als passadissos. Com l’hospital d’Elda, que el 10 de gener tenia 46 persones ingressades als passadissos. O el cas de l’Hospital Parc Taulí a Sabadell, on el 5 de gener hi havia 115 pacients a urgències, dels quals 49 pendents de ser ingressats, 44 pendents de tenir llit assignat, 19 pacients portaven més de 24h al servei, i només n’hi havia 2 sota sospita de grip. Una imatge que podem veure repetida a l’Hospital Vall d’Hebron (Barcelona), a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Badalona), o a l’Hospital Son Espasses i Son Llàtzer a Mallorca, que registraven més de 60 pacients el 10 de gener esperant un ingrés després de moltes hores a urgències.

Una instantània que no pot atribuir-se a l’epidèmia de la grip com volen fer creure els respectius governs autonòmics, Carmen Monton, consellera de sanitat valenciana donava normalitat a la situació afirmant que les xifres d’atencions urgents dels últims dies «es troben dins de la mitjana de l’època d’aquest any» i que pot haver-hi «pics assistencials que varien d’un dia a un altre». La palma se l’emporta Toni Comín, conseller de salut de la Generalitat de Catalunya, que directament culpava al col·lectiu d’infermeria. Per Comín, hi ha malalts en llistes als passadissos per “decisió de la infermera, que vol tenir el pacient a la vista. Més d’una vegada, tenint plaça en un box d’urgències, la infermera decideix deixar a un malalt, sense familiar acompanyant, al passadís”. Una instantània que té la seva causa en la cronificació de les retallades, la precarització de les condicions laborals de les treballadores i l’afavoriment deliberat de la sanitat privada.

Perquè mentre ens expliquen que no hi ha més recursos per la sanitat pública per als respectius pressupostos en salut pel 2017, els diversos governs autonòmics de JxS i els tripartits al País Valencià i a les Illes segueixen drenant milions per la sanitat privada, per les mútues, per les asseguradores, per les empreses privades a les que s’ha externalitzat molts serveis bàsics pel funcionament normal dels hospitals com la neteja, la cuina, la seguretat, etc. Així el Govern del Principat és el que més diners públics destina en termes absoluts i relatius a la partida de concerts amb la sanitat privada, arribant a 2.400 milions d’euros. Això representa el 26,4% de la despesa pública en salut. El govern valencià hi destina només 349 milions d’euros, ja que aquests concerts els complementen els 5 hospitals gestionats directament per empreses privades: Hospital de La Ribera, Hospital de Manises, Hospital de Dénia, Hospital de Torrevieja i Hospital del Vinalopó. El Govern de les Illes és l’únic dels governs autonòmics que ha reduït els concerts però, tot i així, l’any 2016 es van dedicar un 9,6% del percentatge del pressupost als concerts.

Respecte el número d’hospitals i nombre de llits en comparació amb els hospitals públics i el número de llits als hospitals públics, al Principat un 56,3% corresponen a hospitals privats, un 43,6% en el cas de les Illes i un 17,8% el cas del País Valencià.
I tot l’anterior sense fer esment a tots els escàndols que van apareixent associats a la gestió corrupta per part de les empreses sanitàries privades dels centres sanitaris públics. Per exemple, el cas de Ribera Salut, propietat de CENTENE i del Banc de Sabadell, que va facturar en 2015 500M€ i és l’empresa privada que gestiona l’Hospital de la Ribera. Aquest dissabte 28 de gener es publicava la notícia referent a un informe de la Inspecció de la Conselleria de Sanitat on es prova que aquesta empresa privada ha emès factures de forma irregular per valor de 2,6 milions d’euros entre els anys 2013 a 2015, entre altres irregularitats.

És per tot l’anterior que el nostre missatge no pot ser quedar-nos únicament en la necessitat de revertir les retallades o en apostes superficials com la que oferia l’acord del Botànic on simplement es parlava d’estudiar quina era la millor manera per recuperar els serveis sanitaris privatitzats. Aquest sistema sanitari mixt públic i privat s’ha de capgirar completament perquè el dret a la salut quedi deslligat del mercat i de qualsevol concepció mercantil. És a dir, perquè mai i en cap cas la nostra salut pugui suposar un negoci. Capgirar el sistema no és possible dins de l’estat espanyol i de les competències de l’autonomia, ni reclamant un millor finançament dins dels límits autonòmics, ni tampoc és possible plantejant el procés independentista com un simple tràmit administratiu que segueixi privilegiant els mateixos interessos de la classe que es lucra de de la depredació de la nostra sanitat pública.

Capgirar el sistema necessàriament passa per organitzar-nos i plantar-los cara. Per treballar per una sanitat pública de propietat, gestió i provisió, universal i de qualitat. És l’única garantia que tenim les classes populars perquè es respecti el nostre dret a la salut.

Prou humiliacions a la sanitat pública!

Plantem-los cara!

El llibre roig dels Països Catalans (2014)

El Bloc d’Unitat Popular convoca els mallorquins i mallorquines a sortir al carrer el proper 30 de desembre, vigília de la Diada de Mallorca. La mobilització principal tindrà lloc a les 18 hores al Passeig del Born, amb una manifestació que sota el lema “Per la plena sobirania de Mallorca, construïm els Països Catalans” recorrerà els carrers cèntrics de Palma. La jornada la clourà un concert a les 20 hores al Parc de les Estacions. Així mateix, en els dies anteriors els diversos col·lectius del Bloc d’Unitat Popular han convocat actes a diferents localitats de l’illa.
El Bloc d’Unitat Popular està format per diverses organitzacions i col·lectius locals i sectorials independentistes i d’esquerres.

 

Per fer una truita s'han de trencar els ous. Llibertat Joan Coma!

Aquest és el discurs que Joan Coma va pronunciar al Ple de l’Ajuntament de Vic el 9 de desembre de 2015 i pel qual l’Audiència Nacional l’ha processat per un delicte de sedició:
«Primer de tot, us vull dir que celebrem que, malgrat l’informe de secretaria, aquesta moció sigui debatuda en aquest plenari. Entenem que aquesta serà la política habitual d’aquest govern, ja que estem en uns temps i vénen uns temps en què serà habitual anar més enllà de l’actual gàbia constitucional per tirar endavant tot aquest projecte col·lectiu.
La resolució del 9-N va ser un pas importantíssim per a l’alliberament nacional d’una part del nostre país: els Països Catalans. El parlament es va comprometre a executar el mandat democràtic sorgit de les urnes del 27 de setembre. Per primera vegada el Parlament de Catalunya proclama ‘l’obertura d’un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana’.
Entenem que, a més, la declaració de ruptura amb l’estat espanyol té dues grans virtuts. Per una banda, compromet el parlament a adoptar les mesures necessàries per a obrir aquest procés de ruptura de l’estat espanyol, d’una manera democràtica, massiva, sostinguda, pacífica, que permeti l’apoderament de la ciutadania a tots els nivells i es basi en la participació oberta, activa i integradora. Democràcia, participació, poder popular, coses que hem reivindicat des de fa molt temps.
Per una altra banda, el parlament s’erigeix en únic dipositari de la sobirania i en expressió del poder constituent. Declara, així, que deixem de supeditar les decisions de les nostres institucions a les decisions de les institucions espanyoles, en particular a les decisions del Tribunal Constitucional, que considera mancat de legitimitat i competència. Desobediència, fa temps també que en reclamem. Nosaltres sempre hem dit que per fer la truita caldrà trencar els ous, i aquesta declaració significa un clar pas endavant cap a la construcció de la república catalana.
Tant o més important que el cos de la declaració és l’annex. El parlament també s’ha compromès a tirar endavant mesures contra la pobresa energètica, per garantir el dret a l’habitatge, per garantir la sanitat a tothom. Concretament es diu que cap persona no en pot quedar exclosa per raó d’origen, tingui o no la condició assegurada o beneficiària del sistema nacional de salut, i amb independència de si consta o no consta en el padró dels municipis. Educació, també hi ha temes de llibertats polítiques, de modificació de les administracions locals per reconduir totes les retallades que ha significat la LRSAL per l’autonomia dels governs municipals. Hi ha temes de refugiats: garantir que acollirem tants refugiats com creguem que podem acollir a casa nostra, independentment del que marqui l’estat espanyol. Temes referits al dret de l’avortament. També hi ha una revisió de la càrrega del deute en el conjunt de la despesa pública per tal de trobar els recursos necessaris per fer front a aquest pla de xoc social que es negocia. Entenem, doncs, que es tracta d’una declaració molt important, com també és importantíssim que s’hi doni suport des de tots els ajuntaments.
Per això mateix ho aprofitem per exigir a Convergència i ERC, a Junts pel Sí, que es prenguin molt seriosament la declaració i no la titllin simplement de declaració d’intencions. Lamentem que la mesa del parlament recorregués al TC contra la suspensió de la resolució, ja que això és un acte totalment incoherent si aquesta mateixa resolució no reconeix aquest tribunal. Ens sembla, doncs, un acte totalment incoherent i que afegeix dubtes a la voluntat real d’aquestes dues forces de tirar endavant el projecte independentista.
Hem vist també que l’Audiència Nacional ha obert diligències a diferents ajuntaments que han aprovat aquesta mateixa moció. Des d’aquí volem mostrar i oferir tot el nostre suport als consistoris investigats per l’Audiència Nacional. Defensem el seu dret a la desobediència davant d’una institució il·legítima, anacrònica i hereva del Tribunal d’Ordre Públic franquista. Considerem aquestes desobediències com els primers passos cap a la creació de la república catalana. En aquest sentit, nosaltres demanem a aquest consistori que en cas que aquestes diligències també arribin a Vic, una vegada aprovada aquesta moció, es neguin en rodó a aportar cap mena de documentació del ple d’avui a l’Audiència Nacional. Aquest consistori no ha de respondre a les peticions o requeriments que arribin d’aquesta o d’altres institucions de l’estat espanyol com a conseqüència de la votació de la moció de suport a la declaració de ruptura, perquè aquestes institucions ja no tenen cap mena d’autoritat sobre nosaltres, cap mena d’autoritat. És imprescindible que Vic actuï en aquest sentit. Hem deixat de ser súbdits per esdevenir lliures. I per esdevenir lliures hem de practicar la llibertat constantment. Fins aquí la nostra intervenció.»