“Per altra banda, el Parlament s’erigeix com a únic dipositari de la sobirania i com a expressió del poder constituent. Declara, així, que deixem de supeditar les decisions de les nostres institucions a les decisions de les institucions espanyoles, en particular a les decisions del Tribunal Constitucional, que considera mancat de legitimitat i competència. Desobediència, venim temps també reclamant-ho. Nosaltres sempre hem dit que per fer la truita caldrà trencar els ous, i aquesta declaració significa un clar pas endavant cap a la construcció de la república catalana.” (Joan Coma, en nom de Capgirem Vic, al ple de l’Ajuntament de Vic del 9 de desembre de 2015)
Amb aquestes paraules, en Joan Coma anunciava el vot favorable de Capgirem Vic a la moció en suport a la declaració 1/XI que el Parlament de Catalunya havia aprovat el 9 de novembre del 2015. Aquestes declaracions no eren res més que l’opinió i els posicionaments de la seva formació política, Capgirem Vic, que és a l’ajuntament gràcies al suport popular rebut a les passades eleccions. Arran d’aquesta intervenció, va començar una persecució judicial inèdita contra en Joan, que de fet, és una persecució contra la llibertat ideològica i contra l’independentisme. També ho són les altres càrrecs electes o les persones que han estat encausades per cremar fotos del rei el dia 11 de setembre afectades per la mateixa persecució.
Avui en Joan ha estat detingut pels Mossos d’Esquadra i serà portat a Madrid per part de la Guardia Civil a declarar davant de l’Audiència Nacional.
Des de l’esquerra independentista, en primer lloc denunciem la persecució, per part de l’Estat espanyol, a la que és sotmès en Joan pel simple fet d’exercir la seva tasca de regidor. Només des de la solidaritat i la fermesa col·lectiva a l’hora d’afrontar aquest embat amb una justícia hereva del franquisme es podrà trencar amb la repressió de l’Estat espanyol, exercida per part dels estaments polítics i judicials estatals. També denunciar el fet que els Mossos d’Esquadra continuïn al servei de la justícia espanyola, convertint-se en el braç executor de l’estat demofòbic i antidemocràtic que pretén jutjar-lo. No es pot entendre, justificar ni acceptar l’actitud del Departament d’Interior en la persecució de l’independentisme, que una vegada més actua com a instrument repressiu de l’Estat espanyol.
Entenem que la desobediència és una de les formes de lluita davant d’accions injustes o il·legítimes, i per tant, reivindiquem el dret i la necessitat de desobeir, com també l’obligació de les institucions catalanes de donar suport a totes aquelles persones que optin per exercir aquesta desobediència per tal d’avançar cap a la independència dels Països Catalans.
Esquerra independentista d’Osona (Alerta Solidària – Arran – COS – CUP – Endavant – SEPC)
Per la plena sobirania de Mallorca. Construïm els Països Catalans.
Vídeo del Bloc d’Unitat Popular convocant a la manifestació de la Diada de Mallorca 2016.
Un futur digne per a Mallorca. Independència, socialisme i feminisme. Manifest d'Endavant.
La nostra societat, devastada tant en l’àmbit social i de gènere com en el nacional
Han passat 8 anys de crisi capitalista i els successius governs retalladors de la troika han deixat les classes populars mallorquines en una situació alarmant de precarietat. Tanmateix, la situació social a Mallorca no és obra exclusiva d’un govern determinat ni de l’enèsima crisi capitalista, sinó que ha estat promoguda per les principals institucions polítiques i econòmiques europees i espanyoles, amb el consens dels partits polítics del règim i de les elits locals.
Aquestes últimes, com a simples «gestores» de les decisions i imposicions de Madrid contra els treballadors i les treballadores mallorquines: l’estructuració sociolaboral enfocada només al turisme i al sector serveis i la destrucció del poc teixit industrial que quedava. I és que el canvi institucional, que en l’àmbit municipal i autonòmic ha foragitat el PP de les principals institucions balears, ha situat els diversos pactes d’esquerres com a «salvadors» davant l’estat de devastació, tant en l’àmbit nacional com en el social, que pateix la societat mallorquina.
Aquest canvi, però, ja mostra les seves limitacions i no ofereix un horitzó de sortida de la presó de pobles que és l’estat espanyol i del sistema capitalista que condemna el nostre poble a la desigualtat i la injustícia. Entenem que no és moment de reclamar un millor finançament autonòmic quan ens trobem amb un model, el de les autonomies, intervingut i esgotat. No és moment de posar-nos de genolls i amb la mà parada davant el debat sobre la reforma constitucional que està obrint-se a l’Estat Espanyol. Deim clar que rebutgem la nova reforma constitucional i el reencaix de Mallorca en el projecte d’Estat-nació espanyol.
Les classes dirigents ens volen fer creure que sort en tenim del turisme, i que per això no es pot fer enfadar els hotelers, que ens hem d’aguantar amb la invasió estival dels nostres barris i pobles i que les principals infraestructures han de servir per satisfer les demandes del turisme:
- Noves autopistes, desdoblaments i desviacions per fer arribar més de pressa els turistes als seus llocs d’interès.
- Una nova xarxa de transport d’aigua per satisfer les zones hoteleres més seques.
- Noves línies d’alta tensió, per assegurar electricitat per al creixement turístic esperat.
Hipotecar el territori amb recursos públics, per establir i fer créixer un sistema econòmic basat en el monocultiu turístic, aboca la classe treballadora a la precarietat, la temporalitat i la incertesa i proporciona immensos guanys a una minoria, mentre redueix any rere any els salaris.
I aquesta generació de misèria que provoca el capitalisme, la patim en major mesura les dones mallorquines, amb la doble explotació, al nostre lloc de treball i a les llars assumint els treballs reproductius i de cures. Les dones joves mallorquines es troben en seriosos problemes a l’hora de construir-se un projecte de vida que no depengui econòmicament de tenir parella; i en el cas de les dones amb filles i parella, la doble jornada s’ha convertit en obligatòria, perquè es necessiten dos sous a la casa i no hi ha hagut avanços en el repartiment del treball reproductiu.
Els darrers governs del PP, a l’estat i a les institucions balears, han suposat també un atac conscient, premeditat i planificat contra la identitat de les mallorquines per a diluir-la en una identitat espanyola entroncada en el cicle de creixement econòmic, l’especulació i, directament, la corrupció. L’obsessió malaltissa de Bauzá i Rajoy en contra de la llengua, la cultura i l’educació en català, varen topar contra una barrera infranquejable en forma de mobilització i acció popular com mai s’havia vist a les Illes. De la victòria popular i la derrota del PP a les eleccions del maig del 2015, n’ha sorgit una pau social respecte al tema de la llengua, que ve donada per una majoria social àmplia, que veu la llengua catalana com la pròpia de Mallorca, que està a favor que sigui vehicular en l’educació i que en vol la seva normalització. Per això l’aposta clara de tota la societat ha d’anar encaminada cap a la normalització i la promoció lingüística del català, a Mallorca i al conjunt dels Països Catalans, fent front a les mancances principals, especialment als àmbits de la premsa i judicial i a les discriminacions que encara es produeixen. També cal marginalitzar els discursos secessionistes lingüístics i aquells que falsament defensen “varietats illenques” quan realment destil·len espanyolisme. El català és la llengua comuna dels Països Catalans i ha de deixar de ser camp de batalla de l’espanyolisme.
Un canvi molt limitat
I és que el canvi institucional, que en l’àmbit municipal i autonòmic ha foragitat el PP de les principals institucions balears, ha situat els diversos pactes d’esquerres com a «salvadors» davant l’estat de devastació, tant en l’àmbit nacional com en el social, que pateix la societat mallorquina. Aquest canvi, però, ja mostra les seves limitacions i no ofereix un horitzó de sortida de la presó de pobles que és l’estat espanyol i del sistema capitalista que condemna el nostre poble a la desigualtat i la injustícia.
El Pacte de progrés arribà en un moment en què l’autonomia es trobava intervinguda pel Fons de Liquiditat Autonòmic de Montoro i la trama institucional, la del Govern i dels Ajuntaments, estava en depuració de les xarxes clientelars i corruptes del Partit Popular. Lluny de proposar canvis estructurals, aquell acord, que prometia posar els fonaments d’unes noves illes, se centrava a gestionar una miqueta millor la misèria i reclamar, com també feia el Partit Popular, un millor finançament autonòmic. En un segon terme quedava la voluntat d’acabar amb les privatitzacions, gestionar el turisme en pro del bé comú i recuperar els drets socials i nacional, excepte en pocs i puntuals casos.
És cert que l’arribada al poder del tripartit ha suposat acabar amb les qüestions més agressives, com el TIL, els atacs a la llengua o la normalització dels noms de Palma i Maó. Però més enllà d’aquestes qüestions, que podríem considerar de «salut pública», en les polítiques de fons impera una prudència que moltes vegades es percep com a fruit d’una por a la reactivació del PP.
La principal passa dels “governs del canvi” en la construcció nacional de Mallorca, ha estat el canvi de data de la Diada de Mallorca, un fet que ha demostrat l’interès electoral que comanda totes les passes dels partits i que, mentre la societat organitzada fa quaranta anys que celebra la Diada i fa construcció nacional a Mallorca, el Govern actua en funció dels seus equilibris de poder.
La falta d’un programa de transformació econòmica i social i radicalment feminista que millori les condicions materials de vida de la classe treballadora i de les classes populars, que situï les dones al centre de les polítiques públiques i que comenci a construir una alternativa al monocultiu turístic, suposa, en definitiva, continuisme en la gestió de les institucions, i a excepció de la corrupció, demostren que aquest capitalisme no pot ser gestionat millor, perquè comandi qui comandi, hi ha explotació i pobresa per a la classe treballadora.
Necessitam la independència i una societat socialista i feminista
Entenem que no és moment de reclamar un millor finançament autonòmic quan ens trobem amb un model, el de les autonomies, intervingut i esgotat. No és moment de posar-nos de genolls i amb la mà parada davant el debat sobre la reforma constitucional que està obrint-se a l’Estat Espanyol. Deim clar que rebutgem la nova reforma constitucional i el reencaix de Mallorca en el projecte d’Estat-nació espanyol.
Afirmam la necessitat de la independència respecte de l’Estat Espanyol i de la construcció nacional dels Països Catalans com l’única via que afirma la plena sobirania pels mallorquins i les mallorquines.
Denunciem les polítiques d’austeritat i la submissió dels «governs del canvi» que només fan que aguditzar el procés de depauperació i degradació social dels treballadors i treballadores. La retòrica benintencionada de Més, Podemos i PSOE no frena ni atura l’explotació i l’empobriment sinó que, ben al contrari, les continua fent possibles amb un nivell de contestació molt més digerible pel sistema. Només amb la conquesta de la sobirania econòmica i amb la construcció del socialisme i d’una societat feminista podrem fer polítiques veritablement al servei de les classes populars mallorquines.
Assenyalem el nacionalisme espanyol com a element transversal, compartit per dretes i «esquerres», que impedeix qualsevol possibilitat de canvi. La construcció d’un projecte nacional per Mallorca fora del marc de l’espanyolisme -en totes les seves versions-, és una condició imprescindible per a fer que les coses canviïn; sense aquest projecte, Mallorca està condemnada a desaparèixer com a poble diferenciat.
Si volem que el nostre poble continuï existint, cal bastir un altre projecte, i aquest passa per l’articulació i la vertebració amb la resta dels Països Catalans.
Un futur digne per Mallorca.
Independència, socialisme i feminisme!
Endavant OSAN – Desembre de 2016
#NiReiNiPor, la desobediència és l'únic camí!
La desobediència és l’únic camí
Els Mossos d’Esquadra han jugat de nou, a forçar la màquina de la repressió política. Interior calla. L’Audiència Nacional se’n congratula.
I des de l’Esquerra Independentista mostrem tot el nostre suport a les dues companyes detingudes i traslladades a Madrid, així com a les altres que encara no han estat arrestades pels Mossos.
N’exigim el seu alliberament immediat i no perquè creguem que l’Estat hagi de reconèixer que la crema de fotografies del rei és un acte de llibertat d’expressió. No és el nostre problema que l’Estat espanyol sigui patològicament antidemocràtic i repressor i actuï des del seu fonament franquista. Exigim la llibertat de les nostres companyes perquè ho hem fet sempre que l’Estat invasor opera en contra de les que lluiten per la llibertat de la nostra terra.
El delicte real: ser independentistes
Els Mossos d’Esquadra actuen sota l’acord tàcit entre els governs català i espanyol que els empara per dur a terme accions d’ofici, sense ordres prèvies, per reprimir l’independentisme català. Un acord que conflueix en interessos comuns per tal de frenar els qui estem posant el dit a la nafra, els qui assenyalem la feblesa del procés i dels qui, en definitiva, estem fent real la independència amb les nostres accions.
Nosaltres desconnectem d’Espanya. Desobeïm. Desacatem. Perquè nosaltres ja som lliures!
Ni tenim por ni acceptem reis!
Esquerra Independentista dels Països Catalans:
CUP | Arran | SEPC | COS | Alerta Solidària | Endavant OSAN
Concentracions en solidaritat amb les detingudes per #NiReiNiPor
Per la Diada, acostem Mallorca a Barcelona
S’acosta la Diada de Mallorca, a 31 de desembre, i la data és una cita immillorable per fer balanç de l’any transcorregut i de perspectives de l’any per venir. Ambdós, anys de lluites popular que arrelen per construir els ciments de projectes rupturistes en clau de construcció socialista i feminista a uns Països Catalans que volem lliures i sobirans.
Així, na Margalida Ramis, membre de Tot inclòs i presidenta del GOB de Mallorca, ens parlarà d’un conflicte que coneixem molt bé aquí, també, a la ciutat de Barcelona: la lluita contra el turisme massiu i la depredació del territori. A Mallorca, la problemàtica depassa la ciutat i s’estén com un virus per tota l’illa, un virus que fa temps que carcoma territori, llengua, condicions laborals i la pròpia convivència i cohesió socials.
En Lluc Gayà, militant d’Endavant a Manacor, aportarà anàlisis i apostes per a la construcció nacionals dels Països Catalans des de la insularitat. Límits, frens i conflictes de la nova política convertida en real politik en arribar a les institucions seran alguns dels elements a tenir en compte a l’hora de seguir desplegant les apostes pel poder popular a l’illa.
Finalment, una companya de la comissió feminista d’Endavant apuntarà a les lluites que van de la defensa del dret al propi cos a la denúncia del patriarcat estructural. Partint del cas de les Feministes Encausades de Palma, exposarà la campanya que Endavant farà al llarg del 2017 en contra dels feminicidis, des d’una perspectiva global de les violències masclistes estructurals del sistema patriarco-capitalista.
Tot plegat serà el proper divendres 16 de desembre, a partir de les 19h, al Casal Independentista de Sants ‘Jaume Compte’.
Enfront de la grisor de l'especulació urbanística, escollim un futur verd per Premià de Mar
Animem a secundar les mobilitzacions convocades pel CSA Can Sanpere per defensar l’espai.
El CSA Can Sanpere de Premià de Mar, autèntic motor de les lluites socials durant els darrers anys al Baix Maresme, està en perill de desallotjament. El 13 de gener de 2017 és la data escollida per la tríada mafiosa (institucions, justícia i empresaris sense escrúpols) per posar fi a un espai de trobada i autoorganització popular.
Es tracta d’un xoc entre la seva legalitat, on sempre guanya la banca criminal, i la legitimitat popular expressada tant amb la consulta de fa dos anys, on va guanyar l’opció de preservar Can Sanpere per a poder organitzar l’espai en zones verdes, equipaments i preservar el patrimoni industrial, com amb la pràctica existent des de fa anys, de dotar a Premià de Mar d’un espai comú i autogestionat.
En un municipi on les hectàrees no urbanitzades es poden comptar amb els dits d’una mà, només podem entendre que darrere la negligència del govern municipal d’expropiar el solar s’hi amaguen els interessos de les institucions burgeses d’afavorir sempre una minoria enfront de la voluntat popular. I això encara és més escandalós perquè qui vol edificar i posar més ciment al centre del poble és l’empresa Núñez y Navarro, que no destacaria per les seves bones pràctiques a l’hora de pagar impostos.
Per tot això, fem una crida a secundar les mobilitzacions convocades pel CSA Can Sanpere per defensar l’espai i exigir el compliment del compromís d’expropiació per part de l’Ajuntament, compromís avalat pel resultat favorable en la consulta popular. Sobretot a la convocatòria del dissabte 17 de desembre al migdia, on esperem que tota la comarca es manifesti pels carrers i places de Premià de Mar.
La classe treballadora escollim un futur verd per Premià de Mar, enfront de la grisor de l’especulació urbanística i els interessos d’una minoria contra la voluntat popular.
Can Sanpere és del poble! Tot el poder pel poble!
Mònica, et duem al cor.
Companya Mònica,
Hi ha notícies que colpeixen amb la força d’un mall. Adéus difícils de pair. Preguntes que en comptes de respostes aboquen més preguntes. Has marxat i només ens queda recordar-te i seguir en tot allò pel qual ens vam conjurar. Rastregem en la memòria viscuda, en els correus intercanviats, en els cartells de tantes batalles. I hi trobem aquella veu que a la darrera Assemblea Nacional ens interpel·lava dient que havíem d’anar al gra, a teixir la unitat popular al carrer. Ara que ja no hi ets, procurarem continuar seguint el teu consell.
El teu estel roig brilla ja en aquest firmament que, potser amb poca traça però amb tot el convenciment del món anem bastint dia a dia.
La solidaritat no és cap delicte; cap llei la pot silenciar
El passat 11 de novembre, un militant d’Endavant de l’assemblea de l’Horta fou citat a declarar per l’Audiència Nacional espanyola (Jutjat central núm. 3 d’instrucció de Madrid) en qualitat d’investigat per un delicte d’enaltiment del terrorisme, amb motiu de la presència de fotografies de preses polítiques catalanes durant la manifestació del 9 d’octubre d’enguany.
Durant la declaració, feta per vídeo-conferència des dels jutjats de pau locals, el militant de l’esquerra independentista va acollir-se al dret a romandre en silenci, però, tot i així, immediatament se li va notificar la interlocutòria del jutge de l’AN com que el procediment continuava endavant. És evident, per tant, que la decisió estava presa abans de la declaració de l’investigat; i, a hores d’ara, estem a l’espera que el fiscal faça l’acusació prèvia a l’obertura de judici.
Així doncs, si el procés continua endavant, la pena que li podrien imposar és de presó d’un a tres anys i multa de 12 a 18 mesos, a més d’inhabilitació entre 7 i 23 anys. Tot això per unes fotos.
Des d’Endavant, Rescat i Alerta Solidària volem mostrar tot el nostre suport a aquest militant, tot denunciant les retallades de les llibertats que estem patint en tots els àmbits. Els recents casos dels rapers detinguts, els «titiriteros», els twitters o els fets d’Altsasu, per citar-ne només alguns, demostren que l’exercici de la llibertat d’expressió és una quimera si als aparells de l’Estat no els interessa. La connivència dels mitjans de comunicació, dels poders fàctics i de les institucions públiques deixen en paper mullat la suposada separació de poders.
I mentre es jutja i s’empresona l’esquerra dissident, grups d’extrema dreta són absolts per errors procedimentals, realitzen homenatges a Franco en espais de titularitat pública i ixen impunes de nombroses agressions.
Un bon exemple d’aquesta connivència del règim amb el feixisme es va donar, precisament, després de la manifestació del 9 d’Octubre: mentre un dispositiu policial desmesurat perseguia els militants de l’esquerra independentista, grups de neonazis agredien impunement manifestants que tornaven a casa.
I cal recordar que aquesta no va ser una excepció: volem denunciar també la constant persecució i setge que pateix l’esquerra independentista en les manifestacions: un procés sistemàtic de repressió i vigilància que inclou la confiscació de pals de banderes, escorcolls i identificacions sistemàtiques, agressions verbals i físiques.Malgrat això, des d’Endavant, Alerta Solidària i Rescat, no defallirem mai en la defensa dels nostres drets ni deixarem que cap tribunal d’excepció ataque impunement a les nostres companyes pel fet de solidaritzar-se al carrer. La solidaritat amb les preses no és delicte, forma part de l’exercici de la llibertat d’expressió, de la llibertat ideològica i de la defensa dels drets humans universals de les persones preses. Diguen el que diguen les seus lleis i els seus tribunals.
Defensem els nostres drets i llibertats!
València, 5 de desembre de 2016
Endavant OSAN
Alerta Solidària
Rescat
Homenatge a Fidel Castro a València
El diumenge 27 de novembre davant l’Ajuntament de València, unes dues-centes persones es van concentrar -malgrat la forta pluja- per retre homenatge a Fidel Castro. Endavant hi vam participar i vam fer un dels parlaments de l’acte.
Tots els vídeos amb les intervencions de la Jornada de Formació Feminista
El passat dissabte, 19 de novembre, Endavant vam realitzar una jornada de formació sobre feminisme. Amb un programa dividit en dues parts, al matí vam debatre sobre el feminisme en el context de les lluites per la independència en diversos països d’Europa. A la tarda el debat es va centrar en com el sistema econòmic i la seva actual fase ens afecten com a dones als Països Catalans.
Un total de 150 persones es van inscriure i van participar en aquesta jornada. Per a totes aquelles que no vau poder-hi assistir, us oferim les intervencions enregistrades en vídeo.