Llengua, classe, Països Catalans

Butlletí andreuenc n. 04 (2a època) – Abril 2022

Llengua, classe, Països Catalans

Deia Joan Fuster que “la nostra llengua és la nostra pàtria”. I afirmava, també, que “el ‘conflicte lingüístic’ és, en el fons, o més que res, un conflicte intern. ¿De classe? Naturalment. ¿De què, si no?”. I aquest mes d’abril, prou que ens hi hem esmerçat en aquest context.

Ja el dissabte 2, tornàvem a sortir als carrers de Barcelona en defensa de la nostra llengua. I com que l’atac és nacional, les manifestacions també ho foren: València, Palma i Perpinyà també acolliren sengles mobilitzacions. Amb aquesta ofensiva en contra del català, durant el mes d’abril desplegaríem diferents accions en defensa de la nostra llengua i de l’extensió del seu ús social. Així, després de l’èxit de la campanya ‘Per Nadal, #LlegimEnCatalà’, repetíem la iniciativa emmarcada al voltant de la diada del llibre, el 23 d’abril. Justament, en aquesta data de reivindicació de la llengua, vam sortir als carrers tant de Sant Andreu com de Barcelona. I, com no podia ser d’altra manera, la nostra reivindicació literària era eminentment política.

La parada de Sant Andreu era del Casal, que va començar el mes havent d’ajornar l’excursió prevista per al diumenge 3 d’abril, degut al mal temps. La nova data és el diumenge 8 de maig, encara sou a temps d’anar-hi! I aquesta és només una de les iniciatives que estan sorgint al voltant del Casal. Justament, parlant de llengua i Països Catalans, i del savi de Sueca que obre aquest butlletí, el Baliarda va iniciar un club de lectura que vol estendre’s més enllà de l’Any Fuster. Estigueu-ne al cas!

I és que, parlant de Fuster i Països Catalans, una data ineludible del mes d’abril és la commemoració de la Diada del País Valencià, que enguany celebrarem amb dues jornades. Així, el passat dilluns 25 d’abril, València va ser el centre de les mobilitzacions i reivindicacions. D’aquí a pocs dies, el dissabte 7 de maig, Castelló de la Plana li’n prendrà el relleu a l’hora de reivindicar unitat i lluita com a classe i com a poble!

En defensa de la classe, precisament, vam encarar la recta final del mes. Així, d’una banda, vam fer agitació al centre comercial la Maquinista, un dels màxims exponents del capitalisme que vivim als Països Catalans del segle XXI. D’una banda, les treballadores hi són amb condicions de temporalitat, precarietat i vulneració de drets en la seva majoria. De l’altra, es fomenta un consum absurd, superflu i infinit per tal que fem girar la roda del capitalisme, tant com a treballadores com com a consumidores. Nosaltres ho tenim clar: la nostra vida no és un negoci! Per això, també, fem una crida a afiliar-se a la COS, el sindicat nacional i de classe dels Països Catalans: sindicar-se és defensar-se! Així mateix, també hi vam repartir fulletons per socialitzar la idea que que cal treballar menys, treballar totes i repartir la riquesa.

Amb la vista posada al 1r de maig, Dia Internacional de la Classe Treballadora, vam voler dur també l’explicació de motius per sortir al carrer al poble. L’Esquerra Independentista fem una crida a la nostra classe, a les treballadores, a organitzar-nos i a prendre el poder! Així, amb les companyes d’Arran Sant Andreu vam organitzar una xerrada per entendre què és l’explotació laboral, què és la precarietat i com ens afecta als Països Catalans. I és que la síntesi és clara: els seus beneficis, la nostra misèria.

Tal com diu el manifest de l’Esquerra Independentista, “cridem a la unitat, organització i mobilització de la classe treballadora i les seves organitzacions entorn a unes reivindicacions urgents que orientin cap a un procés de transformació que garanteixi una vida digna de la classe treballadora dels Països Catalans”. Així mateix, volem recordar que la violència masclista continua matant: aquest mes han sigut 5 les víctimes d’aquesta xacra als Països Catalans.

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Abril 2022. Assemblea local d’Endavant (OSAN) Sant Andreu

santandreu@endavant.org | www.twitter.com/endavantstap | http://www.endavant.org

Un fuster de mots i mons

Ja és mala sort, tu. Al primer article d’aquesta sèrie citàvem l’IES Joan Fuster i ara ja ens n’han canviat el nom. Justament l’any que en commemorem el centenari del naixement, Fuster perd un institut al seu nom. I si bé els motius són ben diferents i aquí no venen al cas, sí que ens van bé per encarar el tema que ens ocupa: la llengua, la nostra i de Fuster, que volien i volen esborrar.

Ens trobem en plena ofensiva de l’Estat espanyol contra el català. I això ens afecta tant a Sant Andreu com a Sueca, perquè és una ofensiva contra la llengua arreu dels Països Catalans. Al nord de l’Albera, és l’Estat francès qui fa anys que s’encarrega d’intentar erradicar-la, de fer-la prescindible; Fuster tenia clar aquests dos nacionalismes imperialistes.

«Quan tracten d’inculcar-nos la sospita que la llengua és una “qüestió secundària”, ens volen induir a creure que una de les llengües en col·lisió és essencialment subalterna: no “la llengua” —la “qüestió”—, doncs, sinó “una” llengua concreta. I qui assegura que tant se val l’una com l’altra, només intenta convèncer-nos que l’una no val tant com l’altra, i que, per consegüent, “tant se val” si l’abandonem. L’argúcia té tot l’aire d’una invitació a abandonar-la, o pretén de justificar l’abandó consumat. Tampoc no és insòlit d’ensopegar-hi amb algun antropoide més sincer, que predica l’objectiva inferioritat d’un idioma respecte a l’altre.»

La persecució contra la llengua no és casual: remet a la composició social dels Països Catalans. Ras i curt, a l’opressió espanyolista i francesista que patim, i que té, clar, aquest component d’aniquilació lingüística i cultural. «el “conflicte lingüístic” és, en el fons, o més que res, un conflicte intern. ¿De classe? Naturalment. ¿De què, si no? Al País Valencià, el desgavell, o la malícia, ve de l’època dels Trastàmara, prou abans de les Germanies». I afegeix el savi de Sueca que «entre els valencians, “el problema de la llengua és un epifenomen de la lluita de classes”».

Així, Fuster tenia clar que era una fal·làcia que el català fos llengua de la burgesia; són el castellà i el francès els que compten amb una estructura de dominació estatal capitalista al darrere. Per això, el conflicte lingüístic i les ofensives espanyolista i francesista contra el català demanen solucions polítiques. «La competència amb la llengua dominant no pot sostenir-se a través dels mitjans familiars, privats i generalment pobres que van ser útils fa 100 anys. El nostre món és tot un altre». Vaja, que la CCMA hauria de posar-se les piles.

En aquest mateix sentit, el suecà afirmava que l’immigrant de les classes subalternes no oposa gaire resistència a acceptar el català, sinó que són els immigrants petitburgesos o burgesos, la fauna burocràtica i acadèmica, els que s’irriten davant del fet idiomàtic català. Així, el futur de la llengua és a les nostres mans: la dels catalanoparlants i dels neoparlants que s’uneixin sota una mateixa concepció nacional. El català ens ha de reunir a les classes populars sota totes les reclamacions òbvies.

Endavant afirmem que hem de compartir la llengua i unir la classe, perquè el català és l’única manera de garantir la cohesió social. I perquè si bé la defensa del català ha d’anar més enllà de ser independentista —perquè ha de ser llengua de país—, la lluita per la llengua és també lluita per la independència. Fuster ho sintetitzava així: «La nostra pàtria és la nostra llengua».

Laia Toneu Domènech, militant d’Endavant (OSAN) Sant Andreu. Article publicat al ‘Sant Andreu de Cap a peus‘, revista veïnal de l’AVV de Sant Andreu de Palomar.

Els Països Catalans ara: vigència del pensament polític de Joan Fuster

Seminari de formació organitzat per Endavant OSAN i Tanyada, en el marc del centenari del naixement de Joan Fuster, celebrat el dissabte 26 de març de 2022 a València.
S’hi realitzen dues ponències:
– De la reconstrucció del País Valencià a la construcció nacional: el pensament polític de Joan Fuster. Amb Irene Mira i Aure Silvestre.
– Fuster en l’estratègia actual d’alliberament nacional. Amb Isabel Vallet i Borja García.

Tres voltes rebel, les voltes que calguin!

Butlletí andreuenc n. 03 (2a època) – Març 2022

Tres voltes rebel, les voltes que calguin!

Al mes de març, sempre hi ha una data que pren tota la centralitat i protagonisme: el dia internacional de les dones treballadores. I enguany, no ha estat una excepció. El 8M ens ha servit per sortir al carrer contra l’ofensiva capitalista.

A Sant Andreu, l’autodefensa feminista l’hem articulada al voltant del comitè de vaga, com els darrers anys. Dissabte 5, vam ser a plaça Orfila en una jornada que va incloure un intercanvi de llibres feministes, una performance contra els feminicidis i la presentació del llibre de Maria Ferotge Dolça fera que en l’il·lícit trobes el plaer. Al cap de dos dies, vam prendre els carrers amb la manifestació nocturna no mixta a Ciutat Meridiana. La mobilització era l’avantsala de la jornada de lluita de l’endemà. Així, el dimarts 8M vam prendre part del tall al lateral de la Gran Via, en coordinació amb Perifèria Nord (coordinadora de col·lectius feministes i comitès de vaga de la zona nord de Barcelona). Tot seguit, vam anar cap al piquet central (que va patir una forta presència i persecució policial) i després, a la convocatòria de la manifestació anticolonial i antiracista, a pl. Colon. Si bé la jornada va cloure’s amb la manifestació unitària del 8M a Barcelona, la lluita feminista i socialista continua fins a aconseguir una vida que pagui la pena ser viscuda!

El mes, però, l’havíem començat de la mateixa manera que l’acabaríem: en solidaritat amb Palestina. Així, el dijous 3 el Casal va projectar la pel·lícula 3000 nits, que narra el cas real d’una presa política palestina, i vam fer cinefòrum posterior amb dues convidades palestines. Dijous 31, va ser el torn del documental Fedayin, el combat de Georges Abdallah, que també va tenir cinefòrum amb un ex-pres polític palestí i un membre del grup de suport a Juani Rishmawi, cooperant internacional que ha estat 11 mesos empresonada per l’Estat racista i genocida d’Israel. També en clau internacionalista, vam fer que les parets parlessin per denunciar la situació al Sàhara i a Còrsega. I de l’agitació a l’anàlisi: la nostra organització ha editat un llibret que analitza la situació a Ucraïna, i que podreu trobar al Casal. Així mateix, us compartim la xerrada que ha fet Ítaca, organització internacionalista dels Països Catalans, sobre el conflicte.

Tornant a ca nostra, aquest mes de març ha estat prolífic, també, en clau de construcció nacional. D’una banda, com a nucli hem encetat les col·laboracions amb el Cap a peus per a anar parlant sobre la figura de Joan Fuster, en motiu del centenari del seu naixement. Així mateix, vam impulsar una reunió per a crear la comissió Any Fuster a Sant Andreu el mateix dia que el Casal donava el tret de sortida a la celebració de l’efemèride, amb llançament de club de lectura inclòs. I tot just 15 dies després, la nostra organització feia el seminari Països Catalans ara: la vigència del pensament polític de Joan Fuster, a València, i que podeu recuperar aquí.

I és que no només la construcció nacional és un deure immediat, sinó també la defensa de la llengua arreu, i especialment, a l’educació. Així, aquest mes de març, el Principat ha viscut una jornada de vaga de la comunitat educativa exclusivament per aquesta qüestió, mentre que també n’ha viscut més 5 més en defensa d’una educació pública i qualitat. Com no podia ser d’altra manera, tot el suport i força a qui lluita pels drets de tothom! I encara, entremig, vam viure una primera mobilització en defensa de la llengua. I seguim i seguirem!

Perquè la defensa de la llengua és un dret tan material i necessari per a la vida digna com ho són els serveis públics. Per això, també vam participar a la manifestació en defensa del CAP de Cotxeres. Cal tenir en compte que els serveis públics estan en el punt de mira de la regeneració capitalista de la UE: en parlem i ho analitzem al primer número de la Tanyada; subscriviu-vos-hi!

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Març 2022. Assemblea local d’Endavant (OSAN) Sant Andreu

santandreu@endavant.org | www.twitter.com/endavantstap | http://www.endavant.org

Comunicat: Davant l’ofensiva espanyolista contra el català

Davant l’ofensiva espanyolista contra el català: o ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble!

 

Les imposicions dels tribunals i la submissió per part dels diferents governs autonòmics dels Països Catalans tornen a ser les protagonistes de l’ofensiva espanyolista contra el català. L’acord entre ERC, Comuns, Junts i PSC carrega contra la immersió lingüística, imposa el castellà a les aules i arracona el català en un dels espais on tot just s’articula com a vehicle de cohesió social. A més, deixa oberta la porta a acatar la sentència del TSJC que obliga de fixar un 25% de docència en castellà. Aquest nou atac, però, no es pot entendre deslligat d’una dinàmica nacional comuna que persegueix la nostra llengua des de tots els fronts.

No és casual, per tant, que l’acord pivote al voltant de les sentències dels tribunals, la imposició de percentatges de docència en castellà i l’anomenada autonomia de centres: els tres elements sobre els quals va pivotar també l’aprovació de la llei de plurilingüisme al País Valencià, que s’ha començat a aplicar aquest curs. Una llei que va estar igualment precedida d’una sentència del TSJCV al 2018 que tombava els aspectes centrals del Decret perquè observava “discriminació del castellà a les aules”, i que recentment ha permès tombar els projectes lingüístics d’alguns centres educatius per “massa presència del valencià”. Mentrestant, a la Catalunya Nord, tot i aprovar-se la llei d’immersió lingüística de les llengües regionals, el model depèn de l’estat, i el francès és l’única llengua reconeguda com a oficial.

Hi ha dues lliçons que hem d’extreure de manera clara d’aquest procés. La primera és que operar des dels límits que possibilita l’arquitectura política dels governs autonòmics és condemnar a mort qualsevol mínim exercici de sobirania. De la mateixa manera, la falta d’unitat territorial en la política lingüística de les diferents administracions separa la comunitat lingüística, en facilita la disgregació i exposa la subordinació. La defensa del català té a veure amb la defensa d’un dret polític que entra en xoc directe amb els fonaments dels projectes nacionals dels estats espanyol i francès. I aquesta ofensiva serà permanent fins a assolir la independència política dels Països Catalans, única garantia de supervivència de la nostra llengua i del nostre poble.

La segona és que aquest embat que patim presenta una dinàmica nacional, independentment de quines siguen les ferramentes que l’estat utilitze per a aplicar-les. Perquè amb la trampa del bilingüisme s’imposa la dominació d’una llengua d’estat i la desaparició d’una altra. I perquè sota la retòrica de la llibertat d’elecció i l’autonomia dels centres s’acaba blindant jurídicament l’extrema dreta i s’aprofundeix en el desmantellament de l’escola pública.

PP i Vox els imposen el seu marc discursiu i mediatitzen una campanya d’assenyalament contra l’escola Turó del Drac a Canet de Mar, o bé apliquen la persecució del personal docent i la instrumentalització de les famílies al País Valencià. Pel camí, les forces autoanomenades sobiranistes o independentistes (Junts, ERC, Compromís, Més) i progressistes (Comuns, Podem) practiquen una política indistingible, en la pràctica, de la lògica centralista i uniformitzadora del PSOE en totes les seues expressions regionals. La lluita, la mobilització i la desobediència són, doncs, els únics camins possibles. Ens ho demostren els més de 70 instituts que al País Valencià es van oposar a la llei des de les comarques de la Safor, la Ribera o la Vall d’Albaida. I també totes i cadascuna de les experiències de desobediència que es comencen a dibuixar als centres educatius de Catalunya, com a Canet de Mar o com a Salt. Ens ho va demostrar la vaga de docents de les Illes Balears i la gran mobilització popular que va canalitzar, que no només va tombar el TIL, sinó també la possibilitat d’un nou govern del PP. També ens ho mostra la pressió que s’ha fet des d’entitats i col·lectius per rectificar la nova llei d’Educació balear i no incloure el castellà com a llengua vehicular.

Per això fem crida a treballadores, famílies, estudiants, sindicats de classe, plataformes i entitats en defensa de la llengua i l’educació pública, per tal que se sumen a les mobilitzacions de dissabte vinent, que tindran lloc a València, Palma, Barcelona i Perpinyà. I que aquest siga el primer pas per construir juntes un marc comú de lluita i desobediència que ens permeta que el català no puga retrocedir ni un pam més.

Davant l’ofensiva espanyolista contra el català: o ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble!

31 de març de 2022, Països Catalans.

Joan Fuster, un mestre més savi que tot un institut

A Sant Andreu de Palomar, qui més qui menys coneix el nom de Joan Fuster: no debades, un dels pocs instituts públics d’allò que anomenen districte de Sant Andreu duu el seu nom; concretament, al barri de Navas. Però, qui va ser Joan Fuster? Què va dir i què va fer? I, encara més, per què és important de parlar-ne avui i aquí?

Cent anys del seu naixement, 30 de la seva mort i 60 de la publicació de Nosaltres, els valencians, una de les seves obres més importants. Dates rodones que justifiquen, més que mai, que el 2022 sigui l’Any Fuster. I que sigui precisament també per la seva figura que el recordem, el reivindiquem i l’actualitzem al nostre poble. Si el savi de Sueca va assolir arreu una influència política, cultural i intel·lectual del seu poble estant, el millor homenatge és fer-lo aterrar a Sant Andreu.

Totes aquestes efemèrides són una oportunitat per vindicar la vigència del seu llegat, de la seva proposta i de les seves aportacions en relació a la construcció del País Valencià i del conjunt dels Països Catalans. Les seves aportacions que encara ara fan trontollar les bases del projecte territorial, nacional i autonomista espanyol; i nosaltres volem contribuir-hi: «Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat».

La principal idea a reivindicar en l’Any Fuster és la vigència de la proposta de Països Catalans a la manera fusteriana. És a dir, la construcció ja, des d’ara, d’un projecte nacional des d’una concepció nacional. També, des de la capacitat d’analitzar la realitat del País Valencià, ja que la proposta fusteriana no nega ni la identitat de cada territori ni la construcció d’aquesta identitat, però ho fa compatible i ho relliga de forma dialèctica amb la construcció dels Països Catalans, que no s’aplaça sinó que se situa com una tasca ara i aquí també.

Ens toca, doncs, posar damunt de la taula la necessitat de treballar i lluitar políticament per la construcció d’una dinàmica política nacional de Països Catalans, com a espai estratègic per a la construcció d’un subjecte amb capacitat real de ruptura amb l’estat capitalista espanyol. I sabem que ens toca fer-ho «o ara o mai».

El 2022 que tot just comença ho fa, ja, farcit de propostes perquè puguem apropar-nos a la figura i obra de Joan Fuster. El dissabte 12 de març, el Casal Independentista El Noi Baliarda acollirà el tret de sortida de l’Any Fuster, on s’explicaran les principals activitats que ja estan programades. A l’abril, la diada del 23 d’abril compartirà calendari amb el primer club de lectura programat amb la ja esmentada obra cabdal Nosaltres, els valencians. A la tardor, les jornades per la llengua giraran al voltant de Joan Fuster, donat que la CAL ( Coordinadora d’Associacions per la llengua catalana) hi ha dedicat el Correllengua d’enguany.

I entremig, actes polítics, exposicions i d’altres activitats que encara són al tinter. Cal desitjar que tot d’entitats culturals i polítiques se sumin a aquest homenatge. Les comissions Any Fuster seran una realitat arreu dels Països Catalans i és d’esperar que Sant Andreu no en sigui una excepció. Des d’aquestes pàgines del Cap a peus, hi posarem el nostre granet de sorra: durant tot l’any, anirem desgranant i coneixent la figura i propostes del savi de Sueca per situar-lo al lloc que es mereix 100 anys després del seu naixement. Perquè, tal com deia el mateix Fuster: «Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres».

Laia Toneu Domènech, militant d’Endavant (OSAN) Sant Andreu. Article publicat al ‘Sant Andreu de Cap a peus‘, revista veïnal de l’AVV de Sant Andreu de Palomar.

Informe sobre la guerra a Ucraïna

La terrible guerra que s’està desenvolupant a Ucraïna té tants nivells d’implicació que requereix d’una anàlisi aprofundida i en constant construcció. Només des d’una mirada llarga i complexa, però també al marge del soroll propagandístic i de la veritat oficial, podrem establir passes eficaces que ens permetin minimitzar els efectes, negatius des de qualsevol prisma, que aquesta guerra portarà.

Com a independentistes, socialistes i feministes hem de pensar quin és el paper que ens fa més útils per a poder fer front a les conseqüències d’aquesta guerra. Per a fer-ho cal remetre’ns a les causes profundes del conflicte i fer una mirada actualitzada a la tradició antiimperialista i pacifista del moviment socialista, abans i més enllà de la dialèctica de la Guerra Freda.

Amb aquest informe, intentem explicar la nostra visió del conflicte:

Aquí pots descarregar-te l’informe.

Llengües per a fer trontollar estats

Butlletí andreuenc n. 02 (2a època) – Febrer 2022

Llengües per a fer trontollar estats

El 21 de febrer és el Dia Internacional de la Llengua Materna, un dia que va especialment bé per recordar una de les riqueses mundials més amenaçades pel capitalisme: la lingüística. La diversitat lingüística és un fre al procés d’acumulació capitalista i a la seva voluntat uniformadora i homogeneïtzadora. També des d’aquí, doncs, la defensa de totes les riqueses lingüístiques és anticapitalista. I en el nostre cas, la defensa del català esdevé punta de llança contra els estats espanyol i francès i la Unió Europea, no només perquè siguin una amenaça per a la supervivència de la nostra llengua sinó perquè és la forma legal que adopta el capitalisme als Països Catalans. Per això i molt més, ara fa un any que Endavant vam engegar la campanya Als Països Catalans, en català!, que durant tot un any ha subratllat la necessitat de lluitar en català, amb totes les lletres. I seguirem, amb la fita de la vaga del 23 de març i més enllà!

I ho farem, com deia el savi de Sueca, tot recobrant-nos en la nostra unitat com a poble. El 2022 és l’Any Joan Fuster, amb motiu dels 100 anys del seu naixement (i els 30 de la seva mort, i els 60 de la publicació de Nosaltres, els valencians). Fuster també aterrarà a Sant Andreu: El Noi Baliarda ja s’ha fet seu l’Any Fuster, i nosaltres també estem preparant activitats per a tot a l’any; i serà una tònica arreu de la nació. I si en voleu cap làmina, poseu-vos en contacte amb nosaltres!

Aquest mes de febrer, també han coincidit dates agredolces: l’Assemblea Nacional d’Endavant (OSAN) i la marxa a l’exili suís de la nostra companya Anna Gabriel. Però ni els 4 anys d’exili han aconseguit distanciar-nos personalment ni política de la nostra companya. El dia abans, havíem omplert els carrers de Gràcia en solidaritat amb ella. I amb la seva empenta i força, i amb els debats mantinguts a partir dels documents, la nostra participació en ple a l’Assemblea Nacional ens fa sortir encara amb més força: Moviment / Compromís / Lluita / Organització, sempre endavant!

I ho farem malgrat la repressió que sempre patim quan lluitem pels nostres drets, per evitar que ens segueixin robant. Aquest mes, però, hem tingut dues notícies positives sobre això: un militant nostre, encausat per l’okupació del Jardí de la Julieta, va ser absolt. I dues militants nostres van saber que se’ls retirarà una multa per un desnonament de feia mesos. Són èxits col·lectius i no s’haurien aconseguit sense la lluita conjunta i l’organització imprescindibles per tirar-les endavant. Fou així, també, com es va aconseguir aturar un desnonament a la Sagrera, el dia 17.

Si l’habitatge és un dret, també ho són els subministraments i tot allò necessari per a tenir una vida digna. Per això, el divendres 11, i conjuntament amb Arran i el SEPC, vam organitzar una xerrada sobre l’encariment desorbitat del preu de la llum. És molt simple: la llum és un dret; nacionalitzem-la! Parlant d’energia, podríem obrir el focus del que passa arreu del món i afegir elements a tenir en compte per mirar d’entendre què passa a Ucraïna… I com deien aquells, “els acomiadaments d’avui són els desnonaments de demà”: per això diem “Ni ERO ni ERTO, Repartim els treballs i la riquesa”. L’Esquerra Independentista vam repartir més de 20.000 tríptics; alguns centenars d’aquests, els vam repartir el dimarts 15 a Fabra i Puig, a primera hora del matí.

Ben d’hora també ens vam llevar el diumenge 27 de febrer: era el dia de la segona sortida de la secció excursionista del Casal! I altre cop, un èxit: 15 persones vam conèixer el camí i funció de l’antic Rec Comtal. El Casal avança en les obres i es va omplint d’activitats: no us les perdeu!

Parlant de dies internacionals: el 8 de març, Dia Internacional de les Dones Treballadores, esdevé una de les lluites que millor sintetitza la globalitat de fronts, amb el feminisme de classe. Sant Andreu viurà, un any més, una jornada de lluita que fa dies que es prepara. Estigueu-hi atentes!

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Febrer 2022. Assemblea local d’Endavant (OSAN) Sant Andreu

santandreu@endavant.org | www.twitter.com/endavantstap | http://www.endavant.org

Seminari / Països Catalans ara: la vigència del pensament polític de Joan Fuster

Des d’Endavant OSAN organitzem un seminari de formació, amb el títol Països Catalans ara: la vigència del pensament polític de Joan Fuster.
Aquest seminari està emmarcat dins del conjunt d’actes i iniciatives que la nostra organització emprendrà pel centenari del naixement del pensador de Sueca #AnyFuster. El seminari se celebrarà el pròxim dissabte 26 de març al Teatre el Micalet de València i també es podrà seguir per streaming.

Constarà de dues ponències:

  • De la reconstrucció del País Valencià, a la construcció nacional: el pensament polític de Joan Fuster.
    Amb:
    Irene Mira, membre del Casal Popular Tio Cuc d’Alacant i de la Comissió cívica pel centenari de Joan Fuster.
    Aure Silvestre, membre del Consell Editorial de Tanyada.
  • Fuster en l’estratègia actual d’alliberament nacional.
    Amb:
    Isabel Vallet, militant i exportaveu nacional d’Endavant OSAN.
    Borja Garcia, membre de l’Executiva Nacional i portaveu al País Valencià d’Endavant OSAN.

És necessari inscriure’s a la jornada mitjançant aquest enllaç.

Volem destacar la vigència de l’obra de Fuster i les tesis que hi formulà. Que no hi havia futur ni reconstrucció possible del País Valencià que no passara pel camí d’uns Països Catalans conseqüents. Que per entendre l’actualitat de la nostra nació, el paper de la burgesia i les condicions de vida del poble, el que calia era observar la realitat des d’unes arrels fortament materials. Que la llengua era el vehicle de cohesió i alhora la constatació d’un desenvolupament històric comú, el producte d’un conflicte irresolt. Que aquest anhel de llibertat, en absència d’una burgesia nacional, només podia ser culminat per les classes populars. I que ni una “Gran Catalunya” ni derives regionals acabarien mai per resoldre una lluita que només admetia dos destins contraposats: o la plena autodeterminació dels Països Catalans, o la desaparició com a poble. O ara o mai.

L’#AnyFuster és doncs l’oportunitat que se’ns presenta per retornar el pensament polític de l’escriptor valencià a l’actualitat, al segle XXI. Aquesta no és una batalla per l’erudició, ni per reivindicar-nos els únics hereus possibles del seu pensament. Al contrari, és una lluita per popularitzar al màxim el seu pensament. Des de la constatació de com va ser determinant la seua proposta a l’hora d’influenciar a totes les forces polítiques comunistes, d’esquerres o nacionalistes durant dècades. I com el pensament polític de Fuster va aportar en la conformació de les bases del marxisme d’alliberament nacional, això és, l’embrió del nostre moviment: l’Esquerra Independentista.

A part d’aquest seminari, Endavant durà a terme altres iniciatives dins del marc de l’#AnFuster, com:

  • La participació en la Comissió cívica pel centenari de Joan Fuster.
  • Actes i mobilitzacions nacionals arreu dels Països Catalans
  • La promoció i participació amb espais unitaris i populars dels barris, pobles i ciutats dels Països Catalans per organitzar actes amb motiu de l’#AnyFuster.

I la ja pública litografia de Joan Fuster, dissenyada pel col·lectiu mallorquí Malafolla.

L’Esquerra Independentista reparteix més de 20000 tríptics sobre els ERO i ERTO

Durant la setmana passada, l’Esquerra Independentista ha repartit més de 20000 tríptics sobre la situació dels ERO i ERTO arreu dels Països Catalans.

Actualment, les empreses que han executat milers d’acomiadaments mitjançant els ERO i ERTO continuen augmentant els seus beneficis milionaris, a costa de la classe treballadora, són les empreses que estan gaudint dels fons europeus, gràcies a l’opacitat en els processos d’adjudicació de les subvencions i a la manca de control democràtic dels diners públics que s’estan injectant a les grans empreses de l’IBEX (Santander, BBVA, CaixaBank o la FORD).

Els que més guanyen continuen guanyant cada vegada més, i utilitzen el mecanisme dels ERTO, solucionat amb les arques de l’Estat, mentre deixen a milers de treballadores al carrer. Mentre CaixaBank té uns beneficis l’any 2021 de 1.381 milions d’euros, la contrapartida és l’acomiadament d’ 11.000 treballadores, així com el grup Renault amb uns beneficis de 50 milions d’euros han acomiadat a 3000 treballadores durant el 2020.

És una fal·làcia que els ERTO permetin una flexibilització de l’organització de l’empresa, simplement traslladen la càrrega econòmica mitjançant el Servei Estatal Públic d’Ocupació pel pagament de les prestacions de desocupació, que es financen per les quotes de la Seguretat Social que surten de les nòmines de les mateixes treballadores. La realitat és que, sota la figura dels ERTO, l’Estat ha fet un rescat d’una gran part de les empreses, i gràcies a l’aprovació de l’última reforma laboral aquesta serà una fórmula que es repeteixi de manera constant.

Certament, la pujada en els índexs de desocupació demostren que els ERTO són ineficaços per mantenir llocs de treball, però resulten molt útils perquè les grans empreses, per exemple del sector automobilístic o bancari, puguin nodrir-se gràcies als fons públics i a la degradació dels drets laborals.

Per això, des de l’Esquerra Independentista lluitem per unes condicions laborals dignes: amb la reducció de la jornada laboral, l’augment del salari, la supressió de la bretxa de gènere, la prohibició dels acomiadaments a empreses amb beneficis i el reconeixement del règim laboral per les treballadores de la llar!

Ni ERTO ni ERO, repartim els treballs i la riquesa!

Enllaç per descarregar el tríptic.