Davant l’ofensiva espanyolista contra el català: o ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble!

 

Les imposicions dels tribunals i la submissió per part dels diferents governs autonòmics dels Països Catalans tornen a ser les protagonistes de l’ofensiva espanyolista contra el català. L’acord entre ERC, Comuns, Junts i PSC carrega contra la immersió lingüística, imposa el castellà a les aules i arracona el català en un dels espais on tot just s’articula com a vehicle de cohesió social. A més, deixa oberta la porta a acatar la sentència del TSJC que obliga de fixar un 25% de docència en castellà. Aquest nou atac, però, no es pot entendre deslligat d’una dinàmica nacional comuna que persegueix la nostra llengua des de tots els fronts.

No és casual, per tant, que l’acord pivote al voltant de les sentències dels tribunals, la imposició de percentatges de docència en castellà i l’anomenada autonomia de centres: els tres elements sobre els quals va pivotar també l’aprovació de la llei de plurilingüisme al País Valencià, que s’ha començat a aplicar aquest curs. Una llei que va estar igualment precedida d’una sentència del TSJCV al 2018 que tombava els aspectes centrals del Decret perquè observava “discriminació del castellà a les aules”, i que recentment ha permès tombar els projectes lingüístics d’alguns centres educatius per “massa presència del valencià”. Mentrestant, a la Catalunya Nord, tot i aprovar-se la llei d’immersió lingüística de les llengües regionals, el model depèn de l’estat, i el francès és l’única llengua reconeguda com a oficial.

Hi ha dues lliçons que hem d’extreure de manera clara d’aquest procés. La primera és que operar des dels límits que possibilita l’arquitectura política dels governs autonòmics és condemnar a mort qualsevol mínim exercici de sobirania. De la mateixa manera, la falta d’unitat territorial en la política lingüística de les diferents administracions separa la comunitat lingüística, en facilita la disgregació i exposa la subordinació. La defensa del català té a veure amb la defensa d’un dret polític que entra en xoc directe amb els fonaments dels projectes nacionals dels estats espanyol i francès. I aquesta ofensiva serà permanent fins a assolir la independència política dels Països Catalans, única garantia de supervivència de la nostra llengua i del nostre poble.

La segona és que aquest embat que patim presenta una dinàmica nacional, independentment de quines siguen les ferramentes que l’estat utilitze per a aplicar-les. Perquè amb la trampa del bilingüisme s’imposa la dominació d’una llengua d’estat i la desaparició d’una altra. I perquè sota la retòrica de la llibertat d’elecció i l’autonomia dels centres s’acaba blindant jurídicament l’extrema dreta i s’aprofundeix en el desmantellament de l’escola pública.

PP i Vox els imposen el seu marc discursiu i mediatitzen una campanya d’assenyalament contra l’escola Turó del Drac a Canet de Mar, o bé apliquen la persecució del personal docent i la instrumentalització de les famílies al País Valencià. Pel camí, les forces autoanomenades sobiranistes o independentistes (Junts, ERC, Compromís, Més) i progressistes (Comuns, Podem) practiquen una política indistingible, en la pràctica, de la lògica centralista i uniformitzadora del PSOE en totes les seues expressions regionals. La lluita, la mobilització i la desobediència són, doncs, els únics camins possibles. Ens ho demostren els més de 70 instituts que al País Valencià es van oposar a la llei des de les comarques de la Safor, la Ribera o la Vall d’Albaida. I també totes i cadascuna de les experiències de desobediència que es comencen a dibuixar als centres educatius de Catalunya, com a Canet de Mar o com a Salt. Ens ho va demostrar la vaga de docents de les Illes Balears i la gran mobilització popular que va canalitzar, que no només va tombar el TIL, sinó també la possibilitat d’un nou govern del PP. També ens ho mostra la pressió que s’ha fet des d’entitats i col·lectius per rectificar la nova llei d’Educació balear i no incloure el castellà com a llengua vehicular.

Per això fem crida a treballadores, famílies, estudiants, sindicats de classe, plataformes i entitats en defensa de la llengua i l’educació pública, per tal que se sumen a les mobilitzacions de dissabte vinent, que tindran lloc a València, Palma, Barcelona i Perpinyà. I que aquest siga el primer pas per construir juntes un marc comú de lluita i desobediència que ens permeta que el català no puga retrocedir ni un pam més.

Davant l’ofensiva espanyolista contra el català: o ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble!

31 de març de 2022, Països Catalans.