Joan Fuster, un mestre més savi que tot un institut

A Sant Andreu de Palomar, qui més qui menys coneix el nom de Joan Fuster: no debades, un dels pocs instituts públics d’allò que anomenen districte de Sant Andreu duu el seu nom; concretament, al barri de Navas. Però, qui va ser Joan Fuster? Què va dir i què va fer? I, encara més, per què és important de parlar-ne avui i aquí?

Cent anys del seu naixement, 30 de la seva mort i 60 de la publicació de Nosaltres, els valencians, una de les seves obres més importants. Dates rodones que justifiquen, més que mai, que el 2022 sigui l’Any Fuster. I que sigui precisament també per la seva figura que el recordem, el reivindiquem i l’actualitzem al nostre poble. Si el savi de Sueca va assolir arreu una influència política, cultural i intel·lectual del seu poble estant, el millor homenatge és fer-lo aterrar a Sant Andreu.

Totes aquestes efemèrides són una oportunitat per vindicar la vigència del seu llegat, de la seva proposta i de les seves aportacions en relació a la construcció del País Valencià i del conjunt dels Països Catalans. Les seves aportacions que encara ara fan trontollar les bases del projecte territorial, nacional i autonomista espanyol; i nosaltres volem contribuir-hi: «Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat».

La principal idea a reivindicar en l’Any Fuster és la vigència de la proposta de Països Catalans a la manera fusteriana. És a dir, la construcció ja, des d’ara, d’un projecte nacional des d’una concepció nacional. També, des de la capacitat d’analitzar la realitat del País Valencià, ja que la proposta fusteriana no nega ni la identitat de cada territori ni la construcció d’aquesta identitat, però ho fa compatible i ho relliga de forma dialèctica amb la construcció dels Països Catalans, que no s’aplaça sinó que se situa com una tasca ara i aquí també.

Ens toca, doncs, posar damunt de la taula la necessitat de treballar i lluitar políticament per la construcció d’una dinàmica política nacional de Països Catalans, com a espai estratègic per a la construcció d’un subjecte amb capacitat real de ruptura amb l’estat capitalista espanyol. I sabem que ens toca fer-ho «o ara o mai».

El 2022 que tot just comença ho fa, ja, farcit de propostes perquè puguem apropar-nos a la figura i obra de Joan Fuster. El dissabte 12 de març, el Casal Independentista El Noi Baliarda acollirà el tret de sortida de l’Any Fuster, on s’explicaran les principals activitats que ja estan programades. A l’abril, la diada del 23 d’abril compartirà calendari amb el primer club de lectura programat amb la ja esmentada obra cabdal Nosaltres, els valencians. A la tardor, les jornades per la llengua giraran al voltant de Joan Fuster, donat que la CAL ( Coordinadora d’Associacions per la llengua catalana) hi ha dedicat el Correllengua d’enguany.

I entremig, actes polítics, exposicions i d’altres activitats que encara són al tinter. Cal desitjar que tot d’entitats culturals i polítiques se sumin a aquest homenatge. Les comissions Any Fuster seran una realitat arreu dels Països Catalans i és d’esperar que Sant Andreu no en sigui una excepció. Des d’aquestes pàgines del Cap a peus, hi posarem el nostre granet de sorra: durant tot l’any, anirem desgranant i coneixent la figura i propostes del savi de Sueca per situar-lo al lloc que es mereix 100 anys després del seu naixement. Perquè, tal com deia el mateix Fuster: «Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres».

Laia Toneu Domènech, militant d’Endavant (OSAN) Sant Andreu. Article publicat al ‘Sant Andreu de Cap a peus‘, revista veïnal de l’AVV de Sant Andreu de Palomar.

Compartir: