Amb el lema "Sí a la llengua, sí a la cultura, sí al País! No a les agressions feixistes!", unes 150 persones es van concentrar dissabte de matí a la plaça de la Muntanyeta d'Alacant per solidaritzar-se amb el Casal Popular Tio Cuc i denunciar la impunitat total amb què actuen els grupuscles feixistes a la ciutat.

Les persones convocants van agrair totes les mostres de solidaritat mostrades cap al Casal, tant individuals com col·lectives, i van recordar que aquests atacs feixistes, més que intimidar-los, els donen més forces per continuar endavant amb la seua lluita per la Terra, la democràcia i el progés social.

• Imatges de la concentració en el bloc del Casal

Butlletí andreuenc n. 18 – Gener 2013

Només desobeint avançarem!

“Fins que els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de cacera seguiran glorificant els caçadors”, va deixar escrit Eduardo Galeano al Libro de los abrazos. Certament: si qui fa les lleis és una minoria que les escriu al seu favor, la immensa majoria de la població sempre en sortirem perdent. I encara pensarem que el món és així i no hi ha res a fer.

Sempre en sortirem perdent? Bé, sempre que n'acatem la seva legalitat com si fos asèptic, neutral, equànime i igualitària. Res més lluny de la veritat. I per sort, cada cop més gent s'adona de la injustícia de la seva legalitat: de la injustícia de les seves lleis. Les que vesteixen la seva justícia.

I és així com gener ha estat un mes en què hem posat damunt la taula la necessitat de la desobediència. El dissabte 5 de gener, una vintena d'activistes pujaven dalt d'un bus turístic de TMB per denunciar l'augment del bitllet del transport públic. La classe treballadora no ens podem pagar un bitllet a preu de luxe, per això #NoPaguem. Era el tret de sortida. Els dimecres 9 i 16 de gener, sengles accions obrien les portes als metros de Catalunya i Diagonal. Poc després, accions als barris, al Fort Pienc i Les Corts.

Finalment, el dia 31 va arribar l'acció coordinada descentralitzada. Nombroses estacions del metro van ser testimoni de l'obertura de portes per part de persones (treballadores, aturades, estudiants, etc.) que denunciaven l'encariment del transport o reclamaven la readmissió de l'Andreu de Cabo, entre altres. A Sant Andreu, l'acció es va fer matí i tarda, aconseguint que prop de 1500 persones passaren sense pagar. Les accions de desobediència de #NoPaguem només acaben de començar: el dissabte 9 de febrer, en assemblea, es decidiran noves passes a fer.

En el camí de la desobediència vam transcórrer, també, tot manifestant-nos en contra de les afectacions 'definitives' de la modificació del Pla General Metropolità. Vam sortir tant ràpid de casa a prendre els carrers del nostre poble que 'Salvem el Casc Antic' va néixer amb un sol objectiu: guanyar. I així ha estat. Aquest mes de gener hem pogut veure com la mobilització i la ferma determinació de no acatar el que ens imposen les administracions són útils, necessàries i imprescindible per guanyar el que és nostre.

S'han aconseguit la majoria de desafectacions i 'Salvem el Casc Antic' pot presumir de mobilització popular, de la mateixa manera que la mobilització popular pot presumir de legitimitat, que és del que aquí parlem. Enfront de la legalitat injusta, la legítima desobediència és el camí per lluitar i aconseguir petites victòries que ajudin a créixer en consciència i més mobilització.

És aquesta la filosofia amb la que les diputades de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) van emetre els seus vots a la 'Declaració de sobirania' de CiU, ERC i ICV. Perquè, més enllà dels vots la declaració aprovada, allò important és allò que recollia la declaració presentada per la CUP i que va ser rebutjat de ple per tots els partits signants de l'altra, inclosos els autoanomenats “d'esquerres”: la mobilització i la desobediència com a motors claus d'un procés que ha de ser massiu, popular i conscient de confrontar la legitimitat a la legalitat.

En aquesta confrontació, hem d'entendre que la lluita comportarà, com sempre, la repressió, com el cas del nostre company de València, detingut i absolt el mateix dia per la vaga general del 14 de novembre. Els caçadors faran servir les seves escopetes per seguir-nos matant, més encara si decidim deixar de ser trofeus a les seves parets i esmolar les urpes. Cal, per tant, desenvolupar xarxes de suport mutu, estratègies de lluita i resistència col·lectives que ens permetin fer front a l
es envestides del capitalisme.

En aquest sentit, el Punt de Trobada d'Afectades per la Crisi segueix treballant en la formació interna per poder-se presentar públicament i oferir a la població andreuenca un espai de lluita des de la solidaritat de base més propera i arrelada. El cas de les companyes de la PAHC de Sabadell, que vingueren a compartir la seva experiència, és tot un referent en la creació d'estructures de contrapoder bastides des de la legitimitat, la lluita col·lectiva, la mobilització i la desobediència.

Comencem a escriure la nostra història, comencem a desobeir. Seguim construint legitimitat.

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Gener 2013. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9b.org

Crònica de l'acte realitzat a l'AP Octubre. El nucli d'Endavant Clot-Poblenou hi va participar i hi dóna suport.

Crònica de l’acte “La solidaritat la nostra millor arma”

Dissabte l’Ateneu es va omplir de gent per donar suport als quatre vaguistes poblenovins imputats arran de la vaga general del vint-i-nou de març de 2012. Una trentena de persones varen assistir a la xerrada per a conèixer el cas,  més tard el casal va es va omplir de gom a gom en la cafeta solidària posterior.

En primer lloc es va fer una breu introducció del context d’aquella vaga, amb un piquet anticapitalista que va moure’s per les diferents empreses del Poblenou sense incidents fins a ser dissolt per una violenta carrega dels Mosssos d’Esquadra. A continuació, Andrés Garcia advocat dels encausats, va explicar la situació del cas ara en fase d’instrucció i la poca consistència de l’acusació. Posteriorment els vaguistes encausats varen explicar com van viure la jornada i la seva detenció.

Després es va obrir el torn de paraules i les persones assistents varen poder fer preguntes sobre el cas així com donar el seu suport als vaguistes. En acabat es va celebrar la cafeta solidària, prova de la implicació del teixit social poblenoví  varen ser les dotzenes de persones que van participar-hi ballant al so de la música fins la 1h.  Tots els beneficis de la barra d’aquella nit aniran la caixa de resistència del cas.

Seguir llegint “[Poblenou] “La solidaritat la nostra millor arma””

Per a tot això, es comptà amb la presència inestimable de David Fernàndez, coautor del llibre amb Julià de Jòdar, periodista del setmanari La Directa i diputat electe per les CUP al parlament del Principat de Catalunya. David Fernàndez inicià la presentació del seu treball comentant les diferents parts i insistint en la llarga trajectòria de les CUP arreu dels municipis catalans, fet sovint escamotejat pels mitjans de comunicació que han assimilat el fenomen de les CUP, especialment a partir de les darreres eleccions municipals i autonòmiques catalanes, a l'esclat sobiranista promogut per altres formacions polítiques.

La dilatada trajectòria de les CUP, que podria remuntar-se a les assemblees de barri de la II República a les grans ciutats catalanes, es pot rastrejar a través de totes les eleccions municipals des de la caiguda de la dictadura. Aquest treball de formiga, com sovint s'acostuma a qualificar, de vegades silenciat o marginat, ha cristal·litzat en un moviment de masses. Però sobretot de masses molt polititzades, amb lligams estrets i orgànics amb tots els moviments socials de les nostres comarques (assemblees d'aturats, plataforma d'afectats per les hipoteques, 15-M, moviment okupa, cooperativisme, ecologisme, feminisme autònom, corrents llibertaris, etc.), fet que ajuda a entendre un dels pilars ideològics de les CUP: no es pot aconseguir l'alliberament nacional si no s'acompanya d'alliberament social.

Aquesta òptica, junt a les corretges de transmissió assembleàries, potencien una imatge i un discurs realment popular de les CUP i, per tant, atractiu a molts sectors de la població. Amb el final de la presentació s'establí un torn de paraula en què el públic, que omplí la sala de gom a gom, podia preguntar a David Fernàndez al voltant de temes relacionats amb el llibre o amb les CUP. El debat tornà a fer visible doncs com s'estructuren les assemblees des del carrer, des de cada porta dels pobles, tot formant una mena arbre d'idees i propostes que des de les arrels va remuntant tots els nivells de participació ciutadana. A més a més, David Fernàndez no deixà de banda la seua recent experiència com a diputat per descriure quines són les traves institucionals que impedeixen o dificulten l'exercici real de la democràcia. Finalment, per al diputat de la CUP, problemàtiques com la corrupció o la violència policial no són falles del sistema, sinó que són propiciades pel sistema mateix.

Milers de persones es van manifestar ahir dissabte 26 de gener pels carrers més cèntrics d’Alacant en una nova mobilització en defensa de l’educació pública. Amb l’entrada de l’any, i després de les nombroses i massives manifestacions d’inici del curs, els diferents organismes convocants tornaren a mobilitzar al voltant de 5000 persones a Alacant per tal de reivindicar una educació pública, gratuïta i en valencià, i la retirada de la LOMQUE, que provocarà major segregació entre l’alumnat, precarietat, pèrdua de llocs de treball, més control governamental sobre els continguts impartits, i la desaparició de les línies en valencià i per tant la possibilitat d’estudiar en la llengua pròpia.

L’Esquerra Independentista del Sud, integrada per Endavant (OSAN), Arran i el SEPC, participà en la mobilització amb un bloc propi que cridava “Contra les retallades del capital, lluita obrera i popular”, contextualitzant la LOMQUE en el marc dels atacs del capitalisme espanyol i europeu contra els drets dels pobles i de les treballadores.

Aquest dissabte dia 26 de gener la celebració de la festa dels foguerons, que havien organitzat els col·lectius de l’esquerra independentista de Gràcia: la CUP, Endavant, Arran i l’ateneu la Barraqueta, va estar marcada tant per la prevista defensa de la llengua catalana als Països Catalans, com per la resposta popular a l’operació policial dels mossos d’esquadra al matí, amb el violent desallotjament d’un espai alliberat pels joves de Gràcia i al detenció de 5 persones, una de les quals va haver de ser atesa a l’Hospital Clínic.

Seguir llegint “Gran participació en els foguerons i en la protesta contra l’actuació dels Mossos a Gràcia”

 El procés judicial començà fa 4 anys però ara és quan està veritablement en perill.

 

 (Font: Graciaviva) Prop de 300 persones s’han manifestat pels carrers de la Vila de Gràcia aquest divendres dia 25 de gener per aturar l’imminent desallotjament del Casal Popular de Gràcia. La plaça Revolució fou el punt i principi de la cercavila. La marxa recorregué les places de Virreina, la de Diamant, la de Vila i els carrers Torrent de l’Olla, Gran de Gràcia i Ros de Olano, entre d’altres. La lectura del manifest davant del Casal per part del col·lectiu que gestiona l’espai ocupat, ARRAN Gràcia, fou la cloenda de la jornada. Els participants mostraren el rebuig al tancament de l’espai amb crits com “11 anys de casal, no s’ensorren!”, “el casal es queda a Gràcia”, “mai podran desallotjar la cultura popular” i “Vila de Gràcia, lliure i combativa”.

Seguir llegint “Prop de 300 persones reivindiquen aturar el desallotjament del Casal Popular de Gràcia”

>> Més de 20 persones participen activament de la sessió de formació del PTAC amb la gent de la PAHC de Sabadell

El dilluns 21 de gener, el PTAC (Punt de Trobada d'Afectades per la Crisi) de Sant Andreu reprenia les activitats de formació. Després de la realitzada el 3 de desembre de 2012, amb l'ODS de Nou Barris, i de la suspesa a darrera hora del 7 de gener amb el PIL de Santa Coloma, arribava el torn de la PAHC de Sabadell. La sessió era eminentment organitzativa, per bé que va ser impossible no parlar de la pròpia lluita de la PAHC.

De Sant Andreu…

Abans, però, el Matías, veí de Sant Andreu i una de les icones més visibles de la lluita de la PAH de Barcelona, va explicar el seu cas. En aquest sentit, va destacar la força que li va donar veure tanta gent disposada a lluitar al seu costat, tant a la PAH com a l'Assemblea Sant Andreu Indignat. Això li va fer perdre la por i fer un nou pas. El primer ja l'havia fet: el de superar el 'què diran', la vergonya i l'estigmatització que pateix molta gent per culpa de la societat i que no gosa explicar el seu cas. Així, va denunciar que existeixen molts desnonaments invisibles, gent que és desnonada del seu pis però marxa tot dient que canvia de residència. Cal trencar amb aquesta culpabilitat individual generada pel propi sistema capitalista.

…a Sabadell

En aquesta línia es van expressar també les quatre companyes de la PAHC de Sabadell. En Julio, la Rosa, la Lupe i l'Oriol van iniciar la seva exposició considerant imprescindible compartir experiències per poder seguir endavant. En el seu cas, la PAHC es va començar a gestar el març del 2011 com a proposta de l'MPS (Moviment Popular de Sabadell), un col·lectiu de col·lectius de l'esquerra independentista i anticapitalista de la ciutat. L'MPS va detectar la necessitat d'impulsar un espai com la PAHC. Van convocar una assemblea oberta perquè hi anessin persones afectades; a la primera eren unes 20-30 persones.

D'inicis i principis

Començaven de zero, tant les solidàries com les afectades. Reconeixen que el procés hipotecari és molt complex, però adquireixen coneixements a mesura que avancen, que treballen el tema. Tothom va intervenint i així se socialitza el coneixement. Ara, són unes 150 persones, de les que el 90% són afectades. Ho valoren com un èxit en el poder de convocatòria i, al mateix temps, un fracàs absolut del sistema. Cada setmana tenen 30 casos nous.

La seva lluita pren els eixos bàsics de la PAH: reforma de la llei hipotecària per aconseguir la dació en pagament; aturar els desnonaments; creació d'un parc públic d'habitatges de lloguer social. Per poder tirar endavant una ILP, la PAH necessitava recollir mig milió de signatures, i n'ha aconseguit més d'un milió. Ho valoren com un cop d'efecte molt important.

Què fan

Resolen els casos individuals d'una manera col·lectiva, lluitant i fent pressió a l'entitat bancària. Reverteixen el fet que ens converteixin en culpables individuals per tornar-nos en víctimes col·lectives; unes víctimes, però, que no busquen victimització, sinó que es tornen, al mateix temps, en lluitadores exemplars. En aquest sentit, destaquen que aprofiten la crisi sistèmica per crear i organitzar resposta popular. Cerquen alternatives i solucions des del treball en comú.

Com ho fan

La comissió de suport treballa per superar el bloqueig mental de les afectades, que no saben què fer i pateixen moltes situacions d'angoixa. 'El banc t'ha fet creure que ho has fet malament tu', asseguren, però 'arribes a la PAH i veu que es pot' superar, tirar endavant. T'omples i vas endavant. És una empoderament recíproc. A les assembles de la PAHC (els dimecres) es va a treballar, però havent-hi 150 persones, costa molt prestar atenció a l'aspecte personal; d'aquí sorgeix la comissió de suport.

Les persones que vénen no estan soles; 'la lluita ens ha fet sentir fortes'. Li donen la volta a les situacions, la lluita col·lectiva és molt evident en aquest sentit. A més, la PAH també és antídot de racisme, feixisme i xenofòbia. Trenca molts esquemes, és una necessitat: l'autoorganització.

Comissió de relacions externes: com el seu nom indica, fa relacions amb entitats, institucions, etc.

Comissió de recursos: com obtenir diners, fa samarretes, etc.

Comissió d'accions: la que prepara les concentracions i accions a seus bancàries. Tenen un protocol i un guió establert de com es desenvoluparà l'acció, què faran, què busquen (objectiu), qui parlarà amb el director de l'entitat, qui parlarà amb els mitjans, etc.

Comissió de casos: fa el seguiment personal de cada cas, etc.

Comissió obra social: la que ha promogut l'ocupació d'habitatges per a famílies desnonades. El maig de 2012 es va ocupar el primer edifici, amb tres habitatges, i a l'octubre de 2012 el segon, amb cinc habitatges.

El que busquen amb l'ocupació dels habitatges és una legitimació per negociar amb els bancs un lloguer social. Ells ho fan a cara descoberta, però també es pot ocupar un dia, aconseguir un comprovant que hi ets des d'aquell dia (per exemple, encarregant una pizza per telèfon i que et portin una factura amb l'adreça) i anunciar-ho dos o tres dies després, per evitar el marge de 48-72 hores que té la policia per desallotjar-te sense procés judicial.

Reunió i difusió

Primerament es reunien al local de l'AVV, però se'ls va quedar petit. Ara es troben a un centre cívic municipal, però també fan ús dels espais autogestionats pel poble, com el CSA La Mekànica o el Casal Independentista Can Capablanca.

Fan difusió de la PAHC mitjançant fulls volants repartits en mercats, escoles, etc. Treballen amb persones afectades tant per hipoteques com per lloguers, per bé que els processos són molt diferents.

Com que tenen tanta gent, quan fan les assemblees de treball col·lectiu els dimecres es divideixen en dos grans grups: casos nous i assemblea 'normal'. D'aquesta manera, els nou casos no alenteixen la feina que ja s'està fent i, al mateix temps, la gent nova té una sessió introduc
tòria en tota regla on s'exposen les línies i maneres de treballar de la PAHC.

Es compta amb un servei de ludoteca per a la canalla. Cada setmana, en acabar, es reparteixen qui anirà a cada sala la setmana següent.

Els bancs, enemics

Ens alerten d'una premissa bàsica de què no s'ha de fer mai: el refinançament de la hipoteca. És una condemna eterna encoberta. És la proposta dels bancs i, com sempre, un nou engany.

Critiquen durament el que sempre diuen polítics i banquers, de 'no haver signat'. És injust perquè no era un contracte entre iguals, hi havia qui no tenia la informació de tot el que podia passar.

Així, una altra cosa que no s'ha de fer mai és pagar menys que la quota hipotecària: estaràs tirant uns diners que el banc es quedarà ja que constarà com que no estàs pagant res.

Que la por canviï de bàndol!

Si hi ha un nou cas, cal donar-lo a conèixer: a l'AVV, a l'assistent/a social, a la revista veïnal, etc. Cal trencar l'estigmatització. Cal anar fent fitxes de cada persona per, sobretot, identificar els bancs que més desnonaments acumulen. I lluitar col·lectivament per, com diu la gent de Sabadell: a la PAH perds la por.

Aquest dissabte 19 de gener, la campanya nacional d'Endavant (OSAN) Sense sobirania econòmica no hi ha independència ha continuat a l'Horta Nord, en aquest cas al local de l'Associació Cultural Bassot de Burjassot. En aquest acte, els ponents han sigut Josep Villarroya com a membre d'Endavant i Gonçal Bravo, portaveu nacional del Sindicat COS. Una vintena de persones han pogut comprovar, amb la xerrada i les imatges projectades, com l'actual sistema econòmic marca l'agenda social i cultural dels nostres pobles.

S'ha explicat com els diferents governs dels nostres territoris han fet continuisme d'aquestes politiques neoliberals que allunyen el poder de decisió de la ciutadania i la deixen en mans de les grans multinacionals. "El Banc Central Europeu, representant d'aquestes empreses, és el que ara està dictant als diferents Estats les polítiques de retallades mentre aquests baixen el cap", va afirmar Villarroya. "Cal construir mecanismes d'autodesenvolupament econòmic que no passen per les mans de la Unió Europea. Un espai per a crear polítiques basades en la producció i el consum real dels Països Catalans, no en la sobreexplotació i destrucció ambiental del territori per a exportar productes sense límits", hi va afegir.

Per altra banda, Gonçal Bravo va exposar les xifres d'atur que actualment tenim als Països Catalans. Va fer un repàs històric desenvolupant el procés de destrucció del teixit productiu i fabril del territori, com el desmantellament dels Alts Forns de Sagunt. També va incidir en les actuals retallades a sanitat o educació, tot això comparant-ho amb casos similars d'altres països, com va ser el cas de les drassanes d'Euskalduna a Euskal Herria. "Hem reforçar la lluita sindical que defense la construcció nacional dels PPCC, especialment un sindicalisme de classe i veritablement combatiu, com tracta de dur a terme la COS. El sindicalisme és un espai que té un paper molt important en la construcció de la sobirania econòmica i no pot quedar en mans dels sindicats majoritaris, perquè aquests són espanyolistes i no representen a les classes treballadores catalanes", va recordar Bravo.