150 persones s’han mobilitzat aquest divendres 18 d’octubre a Alacant per tal de denunciar una nova ràtzia político-judicial, amb l’enviament a vora 40 persones de multes de 1000 euros per haver participat en els actes de protesta durant la inauguració de l’AVE del 17 de juny. Convocades pel Moviment de Resistencia Global, organisme unitari i de clase on participa l’Esquerra Independentista, i pel Front Antirrepressiu, s’han sentit crits com ara “contra les retallades i la repressió, lluita, lluita i mobilització”, “si ens toquen a una, ens toquen a totes”, o “ni repressió policial ni farses judicials”.
L’Esquerra Independentista del Sud, integrada per Endavant (OSAN), Arran i Sepc, han participat amb una pancarta pròpia en aquesta concetració, on es podía llegar “no a la repressió, no als muntages policials, la lluita és l’únic camí”. A més, aquesta setmana havia fet un comunicat on denunciava l’operatiu repressiu i informava que dues militants independentistas, comunistes i feministes es troben entre les multades.
Mes de 150 persones s’han mobilitzat aquest divendres 18 d’octubre a Alacant per tal de denunciar la nova ràtzia político-judicial en forma de multes de 1000 euros a vora 40 persones que es van manifestar el 17 de juny durant la inauguració de l’AVE a la ciutat. Convocades a la Plaça de la Muntanyeta pel Moviment de Resistència Global, organisme unitari i de classe on participa l’Esquerra Independentista, i pel Front Antirrepressiu, al llarg de tota la concentració s’han pogut sentir crits com ara “contra les retallades i la repressió, lluita, lluita i mobilització”, “si ens toquen a una, ens toquen a totes”, o “ni repressió policial ni farses judicials”. A la concentració s’han projectat testimonis d’algunes de les persones multades, així com un missatge de solidaritat de l’actor Willy Toledo, qui el dia anterior va participar en una xarrada a Alacant amb el periodista cubà Iroel Sánchez sobre la guerra mediática contra Cuba, organitzada per l’Associació d’Amistat amb Cuba Miguel Henrández.
L’Esquerra Independentista del Sud, integrada per Endavant (OSAN), Arran i Sepc ha participat en aquesta mobilitzat amb una pancarta propia, on es podía llegar “no a la repressió, no als muntatges policials, la lluita és l’únic camí”. A més, ja havia fet un comunicat públic aquesta mateixa denunciant l’onada repressiva, i informant que dues militants independentistes, comunistes i feministes es trobaven entre el grup de multades.
L’Espai Fabrica feia mesos que ens anunciava una publicació d’un recull d’articles en format llibre, per tal d’ajudar a analitzar el present i contribuir a les propostes necessàries de futur. El projecte, finançat amb micromecenatge, ha pres cos en una presentació pública el dia 17 d’octubre a l’auditori de Can Batlló, al barri de la Bordeta, del districte de Sants-Montjuïc. Una posada en escena que podia fer intuir un acte llarg i pesat va quedar desmentida per l’agilitat i brevetat dels nou parlaments que han esbossat el contingut de cadascun dels articles que han escrit per a la publicació.
Començant pel sindicalisme combatiu a Telefónica i el cooperativisme, passant pel feminisme, la participació institucional amb un peu al carrer, els tripijocs sanitaris de la mà dels companys de la revista Cafè amb llet, i la proposta de solució global a càrrec de Manel López, militant d’Endavant, fins arribar al dret al coneixement o a l’habitatge amb la intervenció de Pau Llonch de la PAHC de Sabadell i els nous escenaris de repressió tova, acabat amb un article conjunt en el que ha participat la diputada de la CUP i militant d’Endavant Isabel Vallet.
L’acte va cloure amb un breu torn de paraules on es va debatre sobre el paper del Procés Constituent i el paper del les estructures autònomes que es construeixen en paral·lel tant a les retallades i privatitzacions com a l’existència d’un model públic que és fruit de victòries anteriors i que no podem deixar caure en mans del mercat.
Arran l’actuació repressiva del Govern espanyol després de les mobilitzacions durant la inauguració de l’AVE del passat 17 de juny, que ha suposat la detenció i encausament de 4 persones i l’arribada a principis d’octubre a 39 persones de multes de 1000 euros cadascuna, l’Esquerra Independentista del Sud volem fer les següents valoracions:
1. La protesta i mobilització de la classe treballadora és legítima. En l’escenari d’atur, misèria i precarietat que provoca el capitalisme la resposta de la classe treballadora ha de ser la de l’organització, la represa de la consciència de classe, la mobilització continuada i l’assumpció d’un programa polític que supere l’explotació i la desigualtat: el socialisme.
2. Malgrat que la mobilització del passat 17 de juny estava oportunament comunicada, la classe treballadora no ha de retre comptes a la legalitat burgesa; les detencions i les posteriors multes no responen a cap violació de cap llei, sinó a la necessitat del capital de frenar i atemorir la mobilització obrera i popular.
3. Les 39 multes demostren l’existència de fitxers policials. Cap persona va ser identificada a les portes de Renfe; l’arribada d’aquestes 39 multes, fins i tot a persones que no es trobaven a la mobilització, exemplifica el caràcter selectiu de la campanya repressiva iniciada per la Policia espanyola i la Subdelegació del Govern.
4. Aquesta campanya repressiva té un clar objectiu: assenyalar les organitzacions de classe que treballen a Alacant per destruir el capitalisme i continuar la seua repressió de manera continuada i sistemàtica, quan no de major magnitud, amb l’extensió d’unes lleis que cada vegada més limiten el lliure exercici d’expressió, opinió i manifestació.
5. En aquest context repressiu, l’Esquerra Independentista del Sud patim, com la resta d’organitzacions de classe i combatives de la ciutat, la persecució policial i governamental espanyola. Dues militants independentistes es troben entre les 39 persones multades, en una continuació de l’assetjament permanent contra l’Esquerra Independentista del Sud: en el darrer any, hem patit 29 identificacions, 3 agressions policials, 7 seguiments a activitats polítiques, 3 seguiments a la vida personal dels militants, així com diverses vexacions i insults.
6. Reafirmem el nostre compromís de treball de denúncia unitari mitjançant l’espai creat entre el Moviment de Resistència Global i el Front Antirepressiu; un espai unitari que s’ha de fonamentar en la lleialtat, el debat honest i el respecte a les decisions acordades en les assemblees. Així mateix, animem a la participació en la concentració convocada per aquest espai unitari a la Plaça de la Muntanyeta el proper divendres 18 d’octubre a les 19:00h, sota el lema No a la repressió! No als muntatges policials! La lluita és l’únic camí!
Alerta Solidària
Arran
Endavant (OSAN)
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Alacant, 14 d’Octubre de 2013
Des d’Endavant OSAN fem una crida al conjunt dels moviments populars a participar de la campanya “Independència per canviar-ho tot” i a mobilitzar-se aquest dissabte a les 18 hores a la Plaça Universitat. Creiem que aquesta és una eina que ha de permetre al conjunt de l’independentisme i l’anticapitalisme dels Països Catalans poder incidir en l’escenari polític de crisi econòmica, nacional i democràtica des d’una perspectiva de canvi radical que eviti que les classes dirigents puguin reconduir i tergiversar les mobilitzacions populars per tal que res no canviï. Crida a la mobilització del 19 d’octubre de la campanya Independència per canviar-ho tot
Només amb la independència no construirem un futur millor i més lliure. Però la independència és imprescindible per a tenir la possibilitat de construir aquest futur. Necessitem la independència però no en tenim prou amb la independència.
Construir els Països Catalans, ara i aquí, és possible. Des de tots els seus territoris. Unint la lluita pels drets socials amb la defensa dels drets nacionals i la batalla pels drets democràtics. Fent d’aquest caminar la gestació d’una identitat inclusiva, oberta i popular. Ara i aquí, és possible.
La sobirania econòmica és una garantia imprescindible per a poder obtenir una independència real. Un poble plenament sobirà en política econòmica és l’única opció per a deslliurar-nos de les imposicions dels mercats i la Unió Europea.
La mobilització popular és l’única garantia que tenim per assolir la independència. És la garantia que es podrà fer descarrilar el nou pacte amb l’estat que ja ens estan preparant les elits d’aquí i d’allà. És la garantia que anul·larà el somni lampedusià de fer que tot canviï per a que no canviï res. És la garantia que barrarà el pas de nou a l’espanyolisme i no es conformarà amb governs de progrés de baixa volada.
L’organització de les classes populars és l’eina que ha d’obrir un procés constituent. Aconseguir plens drets socials, alliberament de gènere, redistribució de la riquesa i democràcia econòmica només depèn de la força del nostre poble organitzat i mobilitzat. Independència per canviar-ho tot és una iniciativa que vol posar aquests eixos polítics al centre del debat. Som multitud les persones que volem canviar les coses. Aquelles persones que ens han precedit en aquesta lluita han escrit les millors pàgines de la història del nostre poble. Ara que s’entreobren les portes del canvi, cal la força d’aquest poble per obrir-les de bat a bat.
Per tot això fem una crida a una primera mobilització als carrers de Barcelona el proper 19 d’octubre. Per continuar lluitant per canviar-ho tot.
El 35è aniversari de la seva caiguda en combat va servir per evidenciar la vigència de la seva lluita i el testimoni que n’ha recollit l’Esquerra Independentista.
Cau el sol a Sant Andreu mentre les organitzadores fan acte de presència a Pl. Comerç. Comencen a aparèixer la infraestructura per realitzar un homenatge que es preveu més sentit que altres anys. Es commemoren 35 anys de la caiguda en combat d’en Jordi, i l’efemèride porta l’assemblea d’Endavant a una aposta arriscada: fer l’acte el mateix dia 14, encara que sigui dilluns.
Com sempre, amb una puntualitat que només deixa escapar 15 minuts de l’hora indicada, comença l’acte. I com sempre, també, la família al complet hi és ben present. També la darrera senyera estelada feta a mà pel propi Jordi.
Benvinguda de rigor i la Colla Bastonera de l’Eixample obre l’acte amb uns balls perfectament realitzats. Aplaudiments que es combinen amb l’actuació musical de na Marina, veïna del poble i membre de la CUP, que interpreta L’Estaca a la guitarra. El públic l’acompanya cantant. I la bastonera torna a ballar tancant la primera part de l’acte.
En començar la segona part, el públic ja aplega més de 150 persones. La CUP i Arran realitzen sengles salutacions polítiques. La primera, emfasitzant la vergonya de transició i la falta de democràcia actual. La segona, reclamant-se hereva directa dels joves que, com en Jordi, van lluitar, lluiten i lluitaran per la independència i el socialisme als Països Catalans.
I arriba el moment més emotiu de la nit. Quatre veïnes del poble interpreten una obra de teatre sobre la vida i lluita d’en Jordi, sobre el context polític i social de l’època. Obra de collita pròpia, musicada per la Marina que interpreta, entre altres, Teresa, de l’Ovidi. Nusos a la gola i l’estómac, emocions a flor de pell. Sentit aplaudiment en acabar l’obra, que deixa tothom commocionat.
I així és com pren la paraula na Josi, la mare d’en Jordi. Tot i les dificultats físiques per un accident recent, no té problemes en agafar el micròfon, denunciar l’assassinat del seu fill i reclamar pau, justícia i llibertat. Una breu intervenció que dóna pas al parlament d’Endavant, que comença fent una salutació a les docents de les Illes Balears i Pitiüses que recentment han fet tres setmanes de vaga, a les treballadores de Panrico que tot just acaben d’iniciar-ne una, i al jovent basc que pateix la repressió criminal d’un Estat feixista.
La intervenció comença relligant la lluita d’en Jordi amb l’actual. Un parlament que posa damunt la taula la vigència de la lluita d’aleshores, tant necessària i imprescindible ara, encara. Per denunciar el feixisme encara present a l’Estat espanyol, per plantar cara a una possible nova traïció dels líders.
Perquè cal impulsar mobilització popular, consciència nacional i de classe, lluita al carrer, combativitat. “Sense desobediència no hi ha independència”. I recordant tots els caiguts en combat per una terra lliure. Precisament, per tots ells, per totes les persones que porten anys lluitant per construir uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes, acaba convocant a la manifestació de dissabte 19, per lluitar una independència que serveixi per canviar-ho tot.
En acabat, Endavant lliura a la família, en nom de l’Esquerra Independentista del poble, una talla de fusta d’homenatge a en Jordi. “Serem lliures”, resa, acompanyada d’un puny que agafa una bandera estelada i una de roja amb falç i martell. Una placa metàl·lica n’indica la motivació d’homenatge al patriota i comunista català caigut fa 35 anys. Les gralles interpreten la Muixeranga, Els Segadors i la Internacional, fent que tot el públic es posi dempeus i alci els punys. Com sempre, el millor homenatge serà la victòria.
Capçalera de la manifestació de Sants cap a Pl. Universitat
Durant la setmana prèvia al 12 d’octubre, va començar a córrer la informació que els grupuscles feixistes estatals plantejaven una manifestació des de la plaça de Sants fins a Montjuïc pel dia de la “fiesta nacional”, antigament “día de la raza”. Al barri de Sants, així com a la ciutat, van començar a moure’s fils per tal d’articular la resposta i evitar la presència de feixistes als carrers d’un barri que ja ha demostrat fa anys quin pa se’ls dóna als nostàlgics i neonostàlgics, és a dir, els feixistes d’ahir i sempre.
Diumenge dia 6 a la tarda, una assemblea oberta acollia a dos centenars de veïnes a la plaça de Sants. Allà s’hi decidia la resposta. Piquets informatius diaris a la plaça, petició de la plaça per part de les entitats del barri pel dia 12, manifestació per al dijous dia 10 i concentració el mateix dia 12 a la plaça de Sants, bloquejant l’entrada d’elements feixistes.
La dinàmica judicial feia que fins poques hores abans del mateix 12, no estigués clar si el recorregut de la manifestació feixista seria prohibit o modificat. Així, el dia 10 sortien al carrer més de 800 persones pels carrers de Sants, arribant a plaça Espanya, i acabant la mobilització a la seu de districte.
El 12 al matí venia marcat per l’acte polític del dia anterior a Can Batlló, on la Plataforma Antifeixista de Barcelona havia aglutinat unes 400 persones per escoltar experiències de l’antifeixisme europeu contemporani. Poques hores abans, el jutge havia prohibit la manifestació feixista i qualsevol altre recorregut alternatiu.
Així, ja a les 8 del matí del dia 12 més de 100 persones feien guàrdia a la plaça de Sants. L’esmorzar popular va ajudar a fer passar l’estona, fins a les 11 del matí, quan, amb més de 800 persones, la mobilització va sortir de la plaça i va prendre el carrer. Primer, tallant el carrer de Sants; després, fent una curta volta pel barri, i finalment, enfilant avinguda Roma cap a la plaça Universitat, on la PAB havia convocat acte polític de rebuig a la concentració espanyolista de la plaça Catalunya organitzada conjuntament per PP, C’S, PxC, el centre nazi Tramuntana i d’altres grupuscles feixistes.
Quan la manifestació va arribar a Pl. Universitat, ja l’esperaven diverses centenars de persones que reberen la marxa amb aplaudiments, que van ser recíprocs. La concentració aplegava cada cop més gent, que s’indignava i escridassava als provocadors que passaven prop de Pl. Universitat provinents de Pl. Catalunya, tot enarborant banderes espanyoles. Un cordó dels Mossos d’Esquadra impedia que hi hagués encontre físic, per bé que alguns s’apropaven mostrant banderes feixistes. Al cap d’una estona, va entrar a Pl. Universitat un camió que duia l’equip de so i faria els torns d’escenari per l’acte polític.
En aquest, van intervenir el Col·lectiu d’immigrants AENA (Al enemigo ni agua, històric lema de la lluita antifeixista), el FAGC (Front d’Alliberament Gai de Catalunya), la Coordinadora Antifeixista de Madrid, la Xarxa Antifeixista per Grècia (formada per grecs/es que resideixen a Catalunya) i la mateixa Plataforma Antifeixista de Barcelona. D’aquesta manera, foren diverses les veus i motius que es donaren per plantar cara al feixisme, essent sobretot veus, col·lectius i persones que el pateixen a diari en les seves múltiples versions.
Al cap d’una hora d’haver arribat a Pl. Universitat, la manifestació emprenia el camí invers. Aquest cop, molta més gent -entre 1000 i 2000 persones- es manifestaven des del Pl. Universitat fins a Pl. Sants, on es desconvocava la manifestació i es convidada la gent a assistir a l’acte de Pl. Mercè.
La convocatòria de Pl. Mercè era a les 19h. Era un acte organitzat per la plataforma “12 d’octubre, res a celebrar”, que agrupava, entre d’altres, a l’EIB (Esquerra Independentista del Barcelonès), col·lectius llatinoamericans i UCFR. Tot i això, eren moltes més les entitats que s’hi adherien i hi donaven suport.
L’acte s’havia de fer inicialment a Pl. Sant Jaume, però l’Ajuntament en va denegar el permís. Amb l’excusa de no poder-hi realitzar activitats musicals, l’Ajuntament bloquejava així un acte antifeixista al bell mig de la ciutat; a més, no facilitava una nova ubicació (pl. Mercè) fins poques hores abans, el divendres 11, amb tot el trasbals, neguit i problemes que això suposa. Així, a partir de les 19h, començava l’acte amb una obertura de cultura popular com a introducció. A continuació, la conductora explicava que l’acte es composaria de quatre blocs, segons els quals hi va haver les intervencions, tant polítiques com musicals i culturals. Na Meritxell Gené posava la banda sonora a aquesta presentació.
Tot seguit, l’escriptor Roc Casagran prenia la paraula ‘per la sobirania dels pobles’, bloc que musicarien en Feliu Ventura i en Borja Penalba. A continuació, na Gabriela Serra parlava ‘contra el genocidi i el racisme’, un parlament que s’acompanyaria de la intervenció d’un dels habitats de les naus del Poblenou, desallotjades aquest estiu. L’argentina Sandra Rehder hi posava la part musical.
Una actuació de cultura popular llatinoamericana feia d’intermedi de l’acte. El tercer bloc, per dir ‘no a la impunitat del feixisme’, era a càrrec de na Rosa Toran, mentre que en Quico Pi de la Serra i n’Amadeu Casas en feien la intervenció musical. El darrer bloc, ‘per la convivència en la diversitat’, fou a càrrec del periodista David Bou i de diversos antifeixistes grecs residents a Catalunya. De fet, just abans s’havia fet un minut de silenci en memòria de Pavlos Fissas, el cantant de rap assassinat fa poc a Grècia per la seva militància antifeixista. El cantant catalano-palestí NaVil hi afegia la part musical.
Finalment, diverses danses de l’Amèrica del Sud van cloure l’acte: balls Tinku, els bolivians Sayary Urus i d’altres que van configurar un bloc d’actuacions de ‘cultures vives d’Amèrica’. Fou una manera lúdica, reivindicativa i cultural per evidenciar les diverses oposicions al feixisme i la riquesa cultural dels Països Catalans i dels pobles en lluita contra tota opressió, tot aplegant diversos centenars de persones. El punt final a una jornada de lluita contra el feixisme on Barcelona va deixar clar, de nou, que no passaran.
Manifestació el dijous 10 a Sants Jornades antifeixistes el divendres 11 a Can Batlló Dissabte 12, concentració a Pl. Sants Dissabte 12, pancartes a Pl. Sants Dissabte 12, manifestació des de Pl. Sants Dissabte 12, concentració a Pl. Sants Dissabte 12, pas de la manifestació per l’estació de Sants
