Arran de la manifestació de l’Onze de Setembre del 2008 un company va ser detingut acusat d’agressió amb danys a dos feixistes d’Unitat Nacional Catalana (33), grup identitari xenòfob de Catalunya. El proper 9 d’abril a les 10.30 h se celebrarà el judici a la Ciutat de la Justícia amb una petició fiscal de tres anys de presó i 5.400 euros d’indemnització.
Si som culpables d’alguna cosa és de no empassar-nos la demagògia dels partits polítics que s’omplen la boca de tolerància amb discursos moralistes i alhora redacten lleis racistes, xenòfobes i antisocials seguint el joc dels lobbys neofeixistes. 
Si som culpables d’alguna cosa és de plantar cara a les organitzacions feixistes i identitàries que actuen amb impunitat contra treballadors i treballadores immigrades, joves antifeixistes, gent sense sostre o qualsevol altra persona, emparades pels sistemes judicial i policial.
Si som culpables d’alguna cosa és d’enfrontar-nos als que ens intenten separar segons el lloc d’origen, opció sexual o classe social, ja sigui en nom de Catalunya o d’Espanya.
 Si som culpables d’’alguna cosa és de crear xarxes de suport mutu, d’intentar crear noves formes de vida, amb l’autogestió, la desobediència i l’enfrontament amb un sistema polític i econòmic que ens reprimeix i oprimeix cada vegada més.
Si som culpables d’alguna cosa és de mostrar el que tapen el mass-merda, intentant que no triomfi la ignorància que fa que els discursos xenòfobs i populistes siguen socialment acceptats i políticament utilitzats. Culpabilitzar les persones immigrades, els més pobres, és de ments tancades i estúpides, allunyades de la realitat. 
Si som culpables d’alguna cosa és de ser pobres, precàries, estudiants, treballadores aturades, dones, indigents, moroses…
Si som culpables d’alguna cosa és d’estar fartes d’aquesta pau imposada pels que dominen, que no dubten en la util·lizació de la força contra la població, quan els cal preservar els seus interessos. 
Si som culpables d’alguna cosa és de defensar-nos de la violència policial, de la seva xuleria i prepotència. 
En una justícia creada pels rics; totes les persones pobres som delinqüents.
Com la justícia empara el feixisme, foc al feixisme i a la justícia
Concentració de suport antifeixista: Dimarts 9 d’abril a les 9.30h a la Ciutat de la Justícia

Comença la campanya d’ “escraches” de la PAH. Per tal de reforçar des del carrer el suport a la ILP per la dació en pagament, la PAH ha iniciat la campanya #VidesEnJoc per tal de fer visible el patiment i sofriment personal de qui té amenaça de desnonament. En aquest sentit, es vol traslladar aquesta angoixa personal als diputats i diputades que poden decidir sobre aquesta proposició de llei.

El dimecres 13 de març n’era el tret de sortida. La convocatòria era a les 11h a la Pl. Kennedy de Barcelona, ja que molts dels diputats i diputades viuen a la zona alta de Barcelona. Malgrat la persistent pluja, prop de 100 persones s’hi van concentrar; després d’escoltar les indicacions, motius i sentit de l’acció per part d’una portaveu de la PAH, la gent va començar a caminar.

Al cap de ben poc, ben al començament del C/Balmes, la gent es va concentrar davant d’un edifici, que és on hi té el domicili na María Ángeles Esteller Ruedas, del PP. Just abans, una persona havia acinseguit entrar a l’edifici i matenir-ne la porta oberta.

Un cop allà, diverses persones van prendre el micròfon, bé per explicar l’acció, bé per exposar diverses situacions personals dramàtiques, bé per fer crides a la lluita i deixar ben clar que aquesta continuaria fins aconseguir-ne els objectius. Mentrestant, diverses persones van escriure postals dirigides a la diputada del PP, que es trobava absent, per donar-les al porter, qui es va comprometre a fer-li arribar.

Malgrat que la idea era fer aquest “escrache” a diversos diputats i diputades, la pluja en va fer desistir. Tot i això, hi havia qui no volia marxar a casa i aprofitar que la gent ja havia sortit al carrer, malgrat la pluja, per seguir amb algun tipus de mobilització. Així, la gent va seguir caminant C/Balmes avall, tot cridant consignes i enganxant adhesius de la PAH a alguns bancs i caixes, a qui es cridava ‘culpables’. Un cotxe dels Mossos i diversos policies de paisà seguien la marxa per la calçada i la vorera d’enfront, respectivament.

La PAH, però, va llençar dues convocatòries. La primera, per al dijous 14 a les 12h, quan valoraria la sentència de la Unió Europea sobre la llei hipotecària espanyola. La segona, per al divendres 15 a les 11h, a la Pl. Kennedy, per seguir amb la campanya d’ “escraches”.

Recull de premsa

Vídeo de la PAH.”Primera acció campanya escrache Barcelona: hi ha #VidesEnJoc” http://www.youtube.com/watch?v=GiBB-2aI8RA&feature=youtu.be

ElDiario.es “Els afectats per la hipoteca comencen a trucar a les portes dels diputats” http://www.eldiario.es/catalunya/plataforma-afectats-hipoteca-escrache-domicili-diputats-barcelona_0_110589239.html

ElPeriódico.cat “Mig ‘escrache’ de la PAH al PP” http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/mig-escrache-pah-2339255

Aquest diumenge 10 de març, s’ha celebrat la 26a Calçotada popular de Sants, organitzada pel Casal Independentista de Sants “Jaume Compte”.
26 anys de cultura popular, de recuperar el carrer, de col·laboració amb les veïnes i d’implicació amb el barri, han convertit aquesta calçotada en una de les més importants dels Països Catalans. I és per això que, aquest any hem volgut fer nostre el lema de la campanya “Som Països Catalans” , perquè aquest petit racó i aquesta jornada anual, ja formen part de la història de la nostra terra.
Des de primera hora del matí, els jocs populars i les actuacions de Bastoneres i Tabaleres van acompanyar a la gent que començava a acostar-se a la plaça de Sants. Tot seguit, vam poder gaudir d’una jornada castellera amb els Borinots de Sants , les castelleres de la Vila de Gràcia i les Castelleres de Sant Cugat . Amb tot preparat, es van començar a repartir les 800 racions i 13 mil calçots que van fer gaudir els paladars de la gent allà congregada.
Després de 26 anys amb lemes com “Il·legalitzem Espanya”, “A la crisi i al calçot, llenya i foc” o “Per la plena sobirania”, continuem des de la base construïnt i treballant per uns Països Catalans lliures i socialistes.

L’EI de Sant Andreu commemora el dia de la dona treballadora amb una xerrada a l’aire públic
Presents a la plaça de la Pomera, a l’espai públic, com va dir que li agradava n’Elena Idoate, va tenir lloc l’acte que l’Esquerra Independentista de Sant Andreu (Endavant, Arran i CUP) va organitzar per commemorar el 8 de març, dia de la dona treballadora. Amb el títol “La crisi té rostre femení”, l’objectiu de la xerrada era posar de relleu com la crisi afecta molt més a les dones dins el sistema patriarco-capitalista en el que vivim.
En aquest sentit, Idoate, del Seminari d’Economia Crítica Taifa, va explicitar que si bé la majoria de llocs eliminats amb aquesta crisi n’eren de mascuilinitzats (com la construcció), les dones segueixen enduent-se’n la pitjor part. Les xifres són prou evidents: la majoria d’elles segueix a la llar, moltes hi estan retornant, les que treballen ho fan en pitjors condicions que els homes i aquests, tot i tornar a la llar, no assumeixen les feines reproductives, associades, segons el patriarcat, a les dones. La conjugació, doncs, de la doble explotació (de gènere i de classe) es fa més extrema que mai en aquests moments de crisi.
Cal remarcar un fet que va destacar la ponent: durant tot aquest temps, els homes s’han beneficiat del patriarco-capitalisme que oferia pitjors condicions a les dones. Ara, però, les desigualtats s’estan reduint, això sí, a la baixa: si homes i dones estan igualant-se en condicions salarials i laborals és ‘per baix’, no pas ‘per dalt’. És a dir, la precarietat s’està estenent dins tota la classe treballadora fruit d’un egoïsme que n’ha frenat la seva unitat.
En acabar la xerrada de la ponent, es va iniciar un viu debat entre la vintena de persones assistents, allargant-se fins les 14h, gairebé dues hores després d’haver-se iniciat l’acte. Nombroses persones, a més, s’aturaven a escoltar la xerrada i el col·loqui; algunes, fins i tot, s’asseien una estona a la rotllana de cadires. A l’inici de l’acte, a més, s’havien repartit 100 fulls volants amb el text “El 8 de març és feminista i proletari”, reivindicant el caràcter de classe d’aquesta jornada de lluita.

Aquest passat dissabte, onze localitats d’arreu dels Països Catalans van viure concentracions en defensa del català i contra els atacs rebuts en els darrers mesos. Per primera vegada en aquest darrer cicle polític, una mobilització en defensa de la llengua concebia els atacs arreu del territori com una estratègia única per a erosionar el català, més enllà de les conjuntures polítiques internes de cada autonomia. Aquesta iniciativa arrencà de les mobilitzacions per la llengua a les Illes, saltà al sud del País Valencià i finalment arrelà a tot el territori.
A Mallorca la concentració va congregar prop d’un miler de persones, mentre que a València i Barcelona en congregava centenars. També Alacant, Girona, Castelló, Tarragona, Sabadell, Perpinyà, Fraga i Elx van viure mobilitzacions que aplegaren també en conjunt centenars de persones.
Des d’Endavant, organització que s’ha adherit a aquesta convocatòria, celebrem que cada vegada més sectors aliens a l’esquerra independentista vegin la necessitat de mobilitzar-se de forma comuna arreu del territori. Alhora, animem la societat dels Països Catalans a continuar participant de les mobilitzacions que com una taca d’oli s’estenen arreu del territori en defensa del català.
MANIFEST ENLLAÇATS PER LA LLENGUA
Enfront dels atacs contra la llengua catalana arreu dels nostres territoris, orquestrats principalment pel Partit Popular, les entitats signants d’aquest manifest:

• Ens refermem en la lluita per aconseguir el plens drets lingüístics i el dret irrenunciable a poder viure plenament en la llengua pròpia d’aquest país.
• Defensem polítiques lingüístiques d’equitat que passen per avançar en la normalització de l’ús i el coneixement de la nostra llengua, per fer present el català a les Administracions, a l’escola , als mitjans de comunicació, etc., i per fer del català la llengua comuna i de cohesió social.
• Denunciem que tractar de forma igual les dues llengües oficials a l’ensenyament, com pretén el ministre Wert, en el context actual, resulta injust, ja que és l’únic àmbit en què es pot garantir el dret dels ciutadans a conèixer la nostra llengua. Encara queda molt camí per fer per a la plena normalització lingüística.
• Reivindiquem la necessitat de fer del català la llengua vehicular a l’educació, afavorint la immersió lingüística en contextos sociolingüístics adversos, alhora que volem capacitat en el coneixement i ús de diverses llengües els nostres alumnes.
• Defensem, així mateix la necessitat de fer del català la llengua vehicular en els mitjans de comunicació públics, l’administració, la justícia i els cossos de seguretat.
• Volem aconseguir el ple coneixement del català per a tota la ciutadania, ja que és un acte de justícia amb la llengua i amb totes les persones que tenim el dret al seu ús i coneixement.
• Argumentem que la construcció d’una comunitat lliure i cohesionada només és possible sobre la base de garantir el coneixement per a tothom, sigui quin sigui el seu origen social o cultural.

Per tots aquests motius, les entitats i els moviments civils que hem liderat socialment les diferents respostes en defensa de la nostra llengua davant cada agressió i en cada lloc,creiem que ara és el moment d’una gran resposta general en tot l’àmbit de la nostra comunitat lingüística.
Enllaçats per la llengua, proposta nascuda a les Illes enfront dels intents de minoritzar el català a les escoles i les Administracions públiques, és avui una expressió que ens convoca a la unitat en la defensa de la llengua que ens és pròpia, més enllà de les Illes, també a la Franja, a la Catalunya Nord, al País Valencià i al Principat de Catalunya.
Amb aquest lema, doncs, hem convocat el dia 9 de març a una jornada general d’acció per la llengua, amb mobilitzacions enllaçades i simultànies.
Per la dignitat i per la igualtat!

Butlletí andreuenc n. 19 – Febrer 2013

Al carrer i a lluitar, avui i sempre

Els processos socials són del tot menys lineals: tenen anades i vingudes, avanços i retrocessos. El conflicte permanent fa que, de tant en tant, puguem gaudir de petites victòries, entremig de tanta derrota i misèria. Són, emperò, victòries treballades, aconseguides a base de picar pedra, sempre amb la mateixa perseverança: cal seguir i seguirem.
I cal fer-ho en tots els fronts. Així de clar ho explicava un dels membres de la COS (Coordinadora Obrera Sindical) que el dissabte 16 de febrer feia part de la formació matinal en la jornada del PTAC (Punt de Trobada d’Afectades per la Crisi). “Si acotes el conflicte laboral als treballadors/es, ‘game over‘“. Cal no deixar el carrer, cal no seguir només les seves lleis, per molt que, en un moment donat, juguin al nostre favor. La desobediència ha de ser el punt de partida sobre el qual construir els nostres espais de lluita, les nostres estructures de contrapoder. Sinó, serem absorbibles pel sistema, que tot ho engoleix.
Això ho té molt clar la PAH (Plataforma d’Afectades per la Crisi), que ha aconseguit i acumulat la seva força al carrer, que s’ha guanyat el respecte de tothom al carrer i que és capaç d’omplir-los per fer una demostració de força necessària i contundent. Aquesta demostració de força va tenir lloc el mateix dissabte 16, a la tarda, quan 80.000 persones van omplir els carrers de Barcelona (i moltes més, els d’altres ciutats dels Països Catalans i de l’Estat espanyol). La manifestació era tot defensat la ILP (Iniciativa Legislativa Popular) que vol aconseguir la dació en pagament, presentada al congrés espanyol. Precisament, el dimarts anterior, davant la posició inicial del PP de ni tant sols acceptar-la a tràmit, les concentracions davant seus del PP d’arreu de l’Estat i de mobilitzacions més contundents van fer tirar enrere el partit hereu del franquisme. Potser es tractava d’una simple estratègia al més pur ‘doctrina del xoc’, però el cas és que això no va frenar la massiva mobilització del dissabte 16.
Precisament, per anar a la manifestació de la PAH, i seguint en la línia de la pràctica desobedient, el PTAC va convocar una acció de #NoPaguem a Sant Andreu. Reunides a Pl. Orfila, una trentena de persona de l’Assemblea Indignada van obrir les portes per viatjar en metro fins a Pl. Universitat. L’acció es va realitzar sense cap mena de problema, tot i la presència de sis policies de paisà i un agent de seguretat; cap d’ells va intervenir.
La mateixa acció es va repetir el dissabte següent. El Grup de Treball d’Educació, de l’Assemblea, va convocar el #NoPaguem per tal que les andreuenques poguessin anar fins a la ‘marea de marees’, la confluència de diverses manifestacions que va tenir lloc el 23 de febrer. En una sarcàstica efemèride, centenars de milers de persones van sortir al carrer arreu de l’Estat per deixar ben clar que el règim sorgit del franquisme i consolidat amb l’amenaça monàrquico-militar del 23F de 1981 fa aigües per tot arreu. Tres columnes, una de laboral, una en defensa del serveis públics i una contra la repressió, van sorgir de tres punts diferents fins trobar-se i recomençar la manifestació a Pl. Catalunya. Val a dir que la manifestació en defensa de la sanitat ‘ja s’hi havia sumat’ el diumenge anterior, quan va tenir lloc aquesta mobilització.
Aquesta combinació de batalla jurídica i mobilitzacions al carrer de què ens parlava el membre de la COS ha estat la combinació triomfadora que ha fet guanyar dos judicis a TMB. Si ja a mitjan gener se sabia de la victòria del judici que buscava l’acomiadament de dos líders sindicals, a mitjan febrer s’ha sabut que TMB ha estat obligada a readmetre un treballador a qui havia acomiadat nul·lament. La readmissió d’Andreu de Cabo és una victòria obrera gestada en tots els camps de confrontació: legal, de mobilització i discursiu.
La batalla d’idees, tant necessària, també, per aconseguir la readmissió del Marcos, a Movistar, empresa que està utilitzant tot el joc brut que pot a les xarxes socials per contrarrestar la força del carrer. Com en el cas de l’Andreu, els tres camps de lluita seran decisius per aconseguir una nova victòria obrera.
Febrer ha acabat amb una lliçó de les estudiants. Conscients que la crisi sistèmica que vivim és la responsable de la seva precarietat present i futura, van decidir assenyalar-ne els culpables. I mostrar-los la ràbia. Convocades per la PUDUP (Plataforma unitària en defensa de la universitat pública) i el SEPC (Sindicat d’estudiants dels Països Catalans), desenes de milers d’estudiants es manifestaren arreu dels Països Catalans. A Barcelona, bancs, polítics i policia, entre altres, van ser víctimes de la ràbia de qui veu un futur de misèria que no només no vol sinó que sap de qui és culpa. El 28 de febrer, les estudiants van sortir als carrers de Barcelona a impartir una lliçó pràctica i popular de com es lluita al present pel futur que volem.
La lluita és l’únic camí!
Sant Andreu de Palomar, Febrer 2013. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)
endavantstap9b@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9b.or

Unes 25 persones van participar el passat dia 1 de Març de l’acte organitzat pel nucli local d’Endavant (OSAN) Poblenou-Clot Camp de l’Arpa, “Prostitució: un debat pendent” que va tenir lloc a l’Ateneu Popular Octubre. Aquest acte s’inclou dins del 1r. Cicle Feminista aDONA’t, que organitza el Casal.

Amb un format innovador, el nucli va treballar en l’escenificació dels principals paradigmes o posicionaments que hi ha sobre el tema, el regulacionista i l’abolicionista, com a punt de partida del debat obert que hi va haver a continuació. Treure de cop a l’inici, bona part dels tòpics i arguments clàssics vers la prostitució, va permetre indagar sobre altres aspectes rellevants i que tenen a veure amb l’existència d’aquesta pràctica i de la societat que la fomenta, la persegueix i l’estigmatitza.

La gran majoria de les assistents vàren participar-hi activament, fet que va permetre debatre sobre molts dels factors que intervenen en aquesta realitat: l’esclavització de la dona per part de les màfies, l’educació i pedagogia com a eines vitals transformadores, els rols de la masculinitat en la sexualitat, l’ús de la prostitució per part de sectors molt amplis de la societat i els perquès, i d’altres que van fer del debat una bon espai de formació. Tot i no arribar a conclusions, fet que no es pretenia, va ser un pas més de transformació i de presa de consciència en la lluita contra el Patriarcat.

En acabar l’acte, la gent va seguir conversant més informalment sobrer el tema, tot gaudint d’uns “pintxos” que van ajudar a autogestionar l’acte.

Visca la lluita Antipatriarcal!

A Poblenou, 1 de Març de 2013.

Xerrada en motiu del 8 de març, dia internacional de la dona treballadora.

Dissabte 9 de març de 2013, 18h, al Pati Llimona (C/Regomir, 3, Ciutat Vella, Bcn).

DONES, CRISI I VIOLÈNCIA PATRIARCAL. La lluita feminista com a resposta.

A càrrec de:

– Carme Díaz Corral, experta en cooperativisme i membre del Seminari d'Economia Feminista de Barcelona

– Membre de Gatamaula, col·lectiu de Dones Feministes de Barcelona

Organitza: Esquerra Independentista del Barcelonès

CUP (Candidatura d'Unitat Popular) | Endavant (OSAN) | Arran | SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans) | COS (Coordinadora Obrera Sindical)

Seguir llegint “[Barcelona] Dona, crisi i violència patriarcal. La lluita feminista com a resposta”