[Sant Andreu] Butlletí n. 19. Al carrer i a lluitar, avui i sempre

Butlletí andreuenc n. 19 – Febrer 2013

Al carrer i a lluitar, avui i sempre

Els processos socials són del tot menys lineals: tenen anades i vingudes, avanços i retrocessos. El conflicte permanent fa que, de tant en tant, puguem gaudir de petites victòries, entremig de tanta derrota i misèria. Són, emperò, victòries treballades, aconseguides a base de picar pedra, sempre amb la mateixa perseverança: cal seguir i seguirem.
I cal fer-ho en tots els fronts. Així de clar ho explicava un dels membres de la COS (Coordinadora Obrera Sindical) que el dissabte 16 de febrer feia part de la formació matinal en la jornada del PTAC (Punt de Trobada d’Afectades per la Crisi). “Si acotes el conflicte laboral als treballadors/es, ‘game over‘“. Cal no deixar el carrer, cal no seguir només les seves lleis, per molt que, en un moment donat, juguin al nostre favor. La desobediència ha de ser el punt de partida sobre el qual construir els nostres espais de lluita, les nostres estructures de contrapoder. Sinó, serem absorbibles pel sistema, que tot ho engoleix.
Això ho té molt clar la PAH (Plataforma d’Afectades per la Crisi), que ha aconseguit i acumulat la seva força al carrer, que s’ha guanyat el respecte de tothom al carrer i que és capaç d’omplir-los per fer una demostració de força necessària i contundent. Aquesta demostració de força va tenir lloc el mateix dissabte 16, a la tarda, quan 80.000 persones van omplir els carrers de Barcelona (i moltes més, els d’altres ciutats dels Països Catalans i de l’Estat espanyol). La manifestació era tot defensat la ILP (Iniciativa Legislativa Popular) que vol aconseguir la dació en pagament, presentada al congrés espanyol. Precisament, el dimarts anterior, davant la posició inicial del PP de ni tant sols acceptar-la a tràmit, les concentracions davant seus del PP d’arreu de l’Estat i de mobilitzacions més contundents van fer tirar enrere el partit hereu del franquisme. Potser es tractava d’una simple estratègia al més pur ‘doctrina del xoc’, però el cas és que això no va frenar la massiva mobilització del dissabte 16.
Precisament, per anar a la manifestació de la PAH, i seguint en la línia de la pràctica desobedient, el PTAC va convocar una acció de #NoPaguem a Sant Andreu. Reunides a Pl. Orfila, una trentena de persona de l’Assemblea Indignada van obrir les portes per viatjar en metro fins a Pl. Universitat. L’acció es va realitzar sense cap mena de problema, tot i la presència de sis policies de paisà i un agent de seguretat; cap d’ells va intervenir.
La mateixa acció es va repetir el dissabte següent. El Grup de Treball d’Educació, de l’Assemblea, va convocar el #NoPaguem per tal que les andreuenques poguessin anar fins a la ‘marea de marees’, la confluència de diverses manifestacions que va tenir lloc el 23 de febrer. En una sarcàstica efemèride, centenars de milers de persones van sortir al carrer arreu de l’Estat per deixar ben clar que el règim sorgit del franquisme i consolidat amb l’amenaça monàrquico-militar del 23F de 1981 fa aigües per tot arreu. Tres columnes, una de laboral, una en defensa del serveis públics i una contra la repressió, van sorgir de tres punts diferents fins trobar-se i recomençar la manifestació a Pl. Catalunya. Val a dir que la manifestació en defensa de la sanitat ‘ja s’hi havia sumat’ el diumenge anterior, quan va tenir lloc aquesta mobilització.
Aquesta combinació de batalla jurídica i mobilitzacions al carrer de què ens parlava el membre de la COS ha estat la combinació triomfadora que ha fet guanyar dos judicis a TMB. Si ja a mitjan gener se sabia de la victòria del judici que buscava l’acomiadament de dos líders sindicals, a mitjan febrer s’ha sabut que TMB ha estat obligada a readmetre un treballador a qui havia acomiadat nul·lament. La readmissió d’Andreu de Cabo és una victòria obrera gestada en tots els camps de confrontació: legal, de mobilització i discursiu.
La batalla d’idees, tant necessària, també, per aconseguir la readmissió del Marcos, a Movistar, empresa que està utilitzant tot el joc brut que pot a les xarxes socials per contrarrestar la força del carrer. Com en el cas de l’Andreu, els tres camps de lluita seran decisius per aconseguir una nova victòria obrera.
Febrer ha acabat amb una lliçó de les estudiants. Conscients que la crisi sistèmica que vivim és la responsable de la seva precarietat present i futura, van decidir assenyalar-ne els culpables. I mostrar-los la ràbia. Convocades per la PUDUP (Plataforma unitària en defensa de la universitat pública) i el SEPC (Sindicat d’estudiants dels Països Catalans), desenes de milers d’estudiants es manifestaren arreu dels Països Catalans. A Barcelona, bancs, polítics i policia, entre altres, van ser víctimes de la ràbia de qui veu un futur de misèria que no només no vol sinó que sap de qui és culpa. El 28 de febrer, les estudiants van sortir als carrers de Barcelona a impartir una lliçó pràctica i popular de com es lluita al present pel futur que volem.
La lluita és l’únic camí!
Sant Andreu de Palomar, Febrer 2013. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)
endavantstap9b@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9b.or

Compartir: