Divendres 8 de març, en motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, l’EIB (Esquerra Independentista del Barcelonès) va tornar a sortir al carrer, com cada any. Sota el lema ‘Contra l’ofensiva patriarcal i capitalista, desobediència feminista’, les organitzacions de l’EI a la comarca (Endavant, Arran, COS, CUP, SEPC i Alerta Solidària) van participar amb bloc propi dins la manifestació de la jornada. Prop de 300 persones reivindicaren el triple alliberament -nacional, social i de gènere- mentre es realitzaven algunes accions en botigues de roba tot denunciant una de les múltiples facetes de la violència de gènere, com n’és la imposició de cànons estètics, així com també l’explotació laboral.

A l’endemà, dissabte 9 de març, des de l’EIB es va organitzar un acte sobre dona i crisi en el qual na Carme Díaz, membre del  seminari d’Economia Feminista de Barcelona,s va explicar les diferents aportacions i crítiques que des de l’economia feminista s’apunten. D’altra banda, la Marta Jorba, membre del Col·lectiu de dones feministes Gatamaula, va vincular la part teòrica amb diferents possibilitats de lluita política i pràctica al carrer, com per exemple la vaga dels treballs de reproducció i de cures.

En aquest sentit, l’economia feminista fa crítiques a l’escola marxista en tant que no té en compte l’explotació a la llar i d’altra banda a l’economia neoclàssica ja que “l’homus economicus” no és completament autònom i es deixa d’analitzar les emocions i les activitats a la llar. Així doncs, les bases de l’economia feminista rauen en la centralitat de la vida humana, la importància del treball de les dones (treballs reproductius i de cures que no reporten en un principi benefici econòmic), el gènere en el desenvolupament humà (la necessitat de visualitzar-lo i tenir-lo en compte) i els pressupostos sensibles als gèneres.

D’aquesta manera vam poder observar com el sistema productiu només és la punta de l’iceberg del sistema reproductiu el qual es troba explotat i invisibilitzat pel sistema productiu. Així doncs, les dones generen benestar i treballen moltes més hores que els homes (com vam poder veure segons dades de l’INE d’usos del temps) però aquest treball queda invisibilitzat sobretot pel fet que no és remunerat. També és necessari no oblidar que sovint l’eix de gènere és atravessat pel de classe i ètnia i així trobem com algunes dones de classe mitja s’han pogut alliberar dels treballs reproductius i de cures externalitzant-los a dones de classe baixa i sovint migrades.

El treball reproductiu i de cures és el treball on se sustenta el productiu (el capitalisme i el patriarcat són indissociables)  per això és necessari donar-li un tomb i posar al centre del nostre anàlisi i la nostra lluita les necessitats humanes. En aquest sentit, la vaga de treballs reproductius i de cures vol visibilitzar els treballs invisibles que normalment duen a terme les dones i posar èmfasi en la dona com a subjecte polític i revolucionari.

Per últim, una altra de les aportacions va ser intentar posar una mica de llum als treballs de reproducció i de cures, què fem amb ells? La ponent de Gatamaula va apuntar que segons Ángela Davis tenim tres opcions: el repartiment i autogestió de les tasques, reconeixement dels treballs i atribució d’un sou o l’estatalització (salari estatal per a les feines domèstiques). En aquest sentit encara hi ha molt camí a recórrer.