Davant la detenció de 9 independentistes gallecs

Aquest matí agents de la Guardia Civil espanyola han detingut 9 militants de Causa Galiza, organització independentista gallega, per ordre de l’Audiència Nacional acusades d’enaltiment del terrorisme. Des d’Endavant volem expressar tot el nostre suport a les detingudes i al conjunt del moviment d’alliberament nacional gallec.
La “justícia” espanyola, com ahir a Barcelona i Manresa, torna a treure’s la màscara per atacar directament aquells sectors polítics d’oposició que són incòmodes pel règim. Els atacs de l’estat contra les llibertats civils són tan desacomplexats que aquestes detencions es practiquen fonamentades només en el “delicte” d’organitzar actes en record a lluitadors gallecs. De nosaltres depèn no acceptar que aquesta repressió es normalitzi.
No per dit mil vegades cal deixar de recordar que l’Audiència Nacional és una institució repressora creada expressament per a combatre els moviments polítics dissidents. Que és una institució hereva del feixisme, com a successora directa del Tribunal de Orden Público.
La repressió, per dura que sigui, no aconseguirà eliminar el conflicte entre l’estat i els pobles que aquest subjuga. Només amb la conquesta de la sobirania per part dels pobles, només amb l’exercici efectiu del dret d’autodeterminació, serà possible resoldre el conflicte polític dels pobles contra Espanya.
Des d’Endavant OSAN fem una crida a la solidaritat activa amb totes les persones represaliades per l’estat. Fem una crida a no normalitzar les actuacions repressives de l’Audiència Nacional. Fem una crida a desobeir el “consens” imposat per l’estat entorn el seu discurs “antiterrorista”. Només plantant cara a aquests muntatges podrem posar en qüestió la legitimitat de l’estat i del règim. Totes les altres vies conciliadores o possibilistes estan condemnades a acabar fent de comparsa del PPSOE.
Finalment, volem enviar una abraçada solidària a les persones detingudes i a tota la militància de l’esquerra independentista gallega.

Països Catalana, 30 d’octubre de 2015
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional

Comunicat de l'EIB "Llibertat detingudes per lluitar. Lluitant respondrem!"

Avui a la matinada els Mossos d’Esquadra han iniciat, seguint instruccions de l’Audiència Nacional espanyola (òrgan continuador del Tribunal de Orden Público franquista), diversos escorcolls a Barcelona (Ateneu Llibertari de Sants, i a Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Clot) i Manresa. A les 11 del matí ja hi ha confirmades 9 detencions. Un cop més la lògica repressiva totalitarista i feixista de l’estat espanyol se centra en els companys i companyes anarquistes, culpabilitzats pel sol fet de lluitar col·lectivament per construir un model de relacions socials que superi els marges miserabilitzadors del capitalisme, l’Estat, l’explotació i qualsevol forma d’inferiorització social. Apel·lar a l’Operació Pandora sota acusacions de formar part d’una “organització criminal amb finalitats terroristes”, la qual implicà l’empresonament de set persones al desembre passat –alliberades al cap d’un mes sota fiança–, obeeix a la necessitat per part dels poders polítics i econòmics vigents d’esclafar qualsevol forma de contestació social disposada a tombar l’estat de les coses.

L’Esquerra Independentista del Barcelonès manifestem tot el nostre suport a la gent detinguda i als grups i col·lectius anarquistes objecte de repressió, fem nostre el seu lema –amb el qual encapçalem aquest comunicat– i cridem a assistir a les concentracions que s’estan produint a Sants (Ateneu Llibertari), Gràcia, Sant Andreu de Palomar, Manresa i en qualsevol banda, i a la manifestació d’avui a les 8 del vespre a la plaça del Diamant de Gràcia.

No ens atemoriran! La solidaritat i la lluita són l’únic camí!

Esquerra Independentista del Barcelonès (EIB)

Barcelona, 28 d’octubre del 2015

No al Consorci Sanitari del Maresme. Sí a la Sanitat 100% pública.

Consideracions sobre la intervenció del Consorci Sanitari del Maresme per la Generalitat de Catalunya
La suspensió de l’autonomia de gestió afectarà sobretot a la capacitat de contractació i gestió de recursos humans. Aquesta mesura, sense fer dimitir el Consell Rector i en un moment de govern interí a la generalitat pot ser interpretat com una jugada per efectuar de manera totalment unilateral el pla de reequilibri del Consorci.
Hi ha consens sobre finançament insuficient del CSdM. Però, no hi ha prou amb un augment del pressupost per eixugar el deute. Cal un canvi de model en la gestió. Ha de ser 100% públic, tant en la seva titularitat com en la provisió dels serveis.
La intervenció del CSdM representa una oportunitat per exercir un control públic sobre el finançament i la gestió de la contractació. Cal exigir tota la transparència i reclamar participació popular de treballadores i usuàries.
Amb la intervenció s’ha acabat amb “l’excusa competencial” en la qual s’escudaven l’Ajuntament de Mataró i el CSdM. La Generalitat és ara l’única responsable. És un treball dels diferents partits a dintre les institucions la demanda de pressupost i la fiscalització de la gestió del consorci i fer pública aquesta informació mentre no existeixi una altra forma de participació popular.
Així doncs, la lluita popular per la sanitat pública al Maresme ha d’estar encarada a revertir els efectes de la concertació i les retallades dels últims anys i reclamar el control públic sobre l’assistència sanitària. Lluitem per un model sanitari de titularitat i provisió pública. Això significa reforçar la Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública en un programa de lluita centrat en:
· Denunciar i exigir l aturada de la concertació de serveis a empreses privades. Cap pacient ha de ser derivat a la privada i cal garantir la seva assistència amb mitjans públics.
· Exigir la reducció de llistes d’espera. Cal un pressupost suficient per ampliar consultes, proves diagnòstiques i intervencions.
· Aturar amb l’acció directa el desmantellament i trasllat del servei sociosanitari de l’Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena. Exigir el manteniment del servei sense retallades ni acomiadaments i el compromís d’un nou equipament per acollir-lo.
· Reclamar un sistema de participació de les treballadores i usuàries en la gestió de l’assistència sanitària.
En cap cas defensarem el CSdM en fallida econòmica i sense funció social. Aquest consorci no és l’eina adequada per: Garantir l’accés a l’assistència sanitària pel conjunt de la població:
· No permet la participació de treballadores i usuàries, ni ha demostrat la més mínima transparència en la seva gestió.
· Tot i ser finançada en gran part per capital públic un cop desemborsat passa a regir-se per la llei i lògica de negoci privat, afavorint l’externalització de serveis.
Per últim, denunciarem qualsevol intent d’instrumentalització de les treballadores en el marc del pla de reequilibri. Ni el servei sociosanitari ni les seves treballadores poden ser utilitzades com a moneda de canvi.
Retallar la sanitat MATA!
tuiter-sanitat-oct15

[Castelló de la Plana] V Jornades Anticapitalistes

L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN) participa activament en la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa, des d’on hem organitzat les V Jornades Anticapitalistes.
 .

dissabte 3 octubre
12:00 Taller d’insurgència laboral. 
Lloc: La Cosa Nostra. Organitza: COS.

dissabte 3 octubre 
19:00 Taller sobre l’esperanto. 3, 9 i 10 octubre. 
Lloc: Casal Popular de Vila-real. Organitza: Casal Popular de Vila-real.
dilluns 5 octubre
10:00 a 20:00 Paradeta informativa a la Setmana de benvinguda de l’UJI. 5, 6, 7 i 8 octubre.
Lloc: UJI. Organitza: FEUP.
dimarts 6 octubre 
6:00 Bus antirepressiu cap a Barcelona per Laura i Eva. 
Lloc: CGT. Organitza: CGT.
18:00 Xerrada: “Situació dels refugiats sirans a Reyhanly.”
Lloc: UJI. Organitza: SEPC.
divendres 9 octubre
19:00 Concert internacionalista: FRAC, Suquet de Rap i Nashari Sounds.
Lloc: La Cosa Nostra. Organitza: La Cosa Nostra.
dijous 15 octubre 
19:00 Xerrada: “Conseqüències de l’imperialisme: Síria, Líbia, Grècia, TTIP.” 
Lloc: La Cosa Nostra. Organitza: PCPE i CJC.
divendres 16 octubre 
19:00 Xerrada: “La cambra secreta del TTIP.” 
Lloc: Llotja del Cànem. Organitza: Compromís.

dissabte 17 octubre 
19:00 Festa d’aniversari del Casal Popular de Vila-real. Presentació de la publicació “La Llavoreta.”
Lloc: Casal Popular de Vila-real. Organitza: Casal Popular de Vila-real.

dijous 22 octubre
19:00 Xerrada: “Troika i memoràndums, ni a Grècia ni enlloc.” 
Lloc: Casal Popular de Vila-real. Organitza: PCPE i CJC.

dissabte 24 octubre

ACTE CENTRAL de les V JORNADES ANTICAPITALISTES
17:00 Fira d’entitats.
18:30 Taula rodona sobre el TTIP amb Isabel Vallet d’Endavant (OSAN) i Desiderio Martin de CGT.
21:00 Sopar popular.
22:30 Concert.
Lloc: plaça l’Ereta (plaça Isabel la Católica)

dimecres 28 octubre 
11:00 Concentració: accident laboral = terrorisme patronal. 
Lloc: plaça Maria Agustina. Organitza: CGT
19:00 Xerrada: “accident laboral = terrorisme patronal”
Lloc: La Cosa NostraOrganitza: CGT.
 
dijous 29 octubre
19:00 Xerrada: “Troika i memoràndums, ni a Grècia ni enlloc.”
Lloc: Casal Jaume I de la Vall d’Uixó.” Organitza: PCPE i CJC.
dijous 5 novembre 
18:00 Xerrada: “Ca l’Estudiantat. Una experiència d’autogestió estudiantil.” 
Lloc: Casal Popular de Castelló. Organitza: SEPC. 
 
divendres 6 novembre 
11:30 Xerrada: “TTIP: CETA la porta del darrere.”
Lloc: UJI. Organitza: Campanya NO al TTIP.
dissabte 7 novembre
06:00 Autobús a Madrid per la manifestació contra les violències masclistes. 
Lloc: CGT. Organitza: CGT.
18:00 Xerrada: “El paper del món del treball en el capitalisme post-industrial.” 
Lloc: Intersindical Valenciana. Organitza: Podem.
 
divendres 13 novembre 
19:00 Xerrada: “Llei mordassa i moviments socials.” 
Lloc: Casal Popular de Castelló. Organitza: Endavant (OSAN).
divendres 20 novembre
19:00 Xerrada: “Atacs i respostes del jovent al món obrer.” 
Lloc: Esquerra Unida. Organitza: UJCE-PV.
dissabte 21 novembre 
19:00 Manifestació: Racisme i feixisme instruments del capitalisme! 
Lloc: plaça de la Independència. Organitza: BAF.
 .
Adreces:
Casal Popular de Castelló: carrer d’Amunt, 167

La Cosa Nostra: carrer Sant Miquel, 2
Llotja del Cànem: carrer Cavallers, 1
CGT: carrer Cerdán de Tallada, 23 
Intersindical Valenciana: carrer Marqués de Valverde, 8
Esquerra Unida: carrer de Sanahuja, 9
Universitat Jaume I (UJI): avinguda de Vicent Sos Baynat, s/n
Casal Popular de Vila-real: carrer Cronista Traver, 30 (Vila-real)
Casal Jaume I de la Vall d’Uixó: carrer Almenara, 11 (La Vall d’Uixó)

MANIFEST DE LES V JORNADES ANTICAPITALISTES
El capitalisme actual, en la seua fase senil, viu una profunda crisi, que els capitalistes voldrien que paguem nosaltres, les treballadores i els treballadors.
Les nostres vides estan dirigides per allò que diuen “mercats”. Darrere d’eixe eufemisme impersonal s’amaguen els bancs, les grans empreses, els fons d’inversió i de pensions, dirigits per una oligarquia exigua en nombre però immensament poderosa, que controla l’economia, la política i la comunicació; una minoria ínfima que té el poder de decidir el futur de mils de milions de persones en ares al seu benefici. Una minoria que necessita la nostra sang per mantenir el seu estatus i la seua forma de vida parasitària.
Avui tots els drets que ens queden estan en perill per a satisfer les necessitats del capital. A l’estat espanyol, hem vist com les reformes laborals, del PSOE o del PP, dictades per la patronal, han precaritzat encara més l’ocupació i eliminat conquestes obreres, mentre ha continuat creixent l’atur i la precarietat.
Amb les seues reformes volen que treballem més anys de la nostra vida i més hores cada dia, però cobrant menys i amb menys drets per tal d’augmentar els beneficis del capital.
Amb l’excusa del dèficit es desmantellen els serveis públics. L’objectiu és que tot allò que puga donar beneficis esdevinga mercaderia. En conseqüència, sols tindrà drets qui tinga diners per pagar-los.
La Constitució espanyola, reformada fa quatre anys per imposició de la Unió Europea, dóna prioritat al pagament del deute. Del que quede, si és que en queda, es pagarà la sanitat, l’educació, les pensions, etc. El capital té prioritat. Nosaltres rebutgem el deute extern perquè la nostra classe no deu res als poders financers. No devem, no paguem.
Les V Jornades Anticapitalistes tenen lloc en un context preelectoral. La CRTR respecta les opcions que front a les eleccions adopten les persones i organitzacions que la integren i no es proposa orientar cap a una opció concreta. Sí volem plantejar, però, la necessitat de continuar la lluita i no caure en il·lusions electoralistes, que l’experiència ha demostrat falses i en cap cas haurien de ser motiu de desmobilització.
També durant les V Jornades s’estan efectuant unes maniobres de l’OTAN, conegudes com a Trident Juncture, dirigides des de la seua caserna de Bètera, que utilitzen el nostre territori per a assajar futures intervencions imperialistes. Rebutgen aquestes maniobres i exigim l’eixida de l’OTAN i l’eliminació de les bases i instal·lacions d’aquesta a tot l’estat
L’augment de la lluita, encara que insuficient, va fer que el govern del capital decidira augmentar la repressió, mitjançant l’aprovació de l’anomenada com a Llei Mordassa. També imposant multes als convocants de manifestacions, com la del 30 de juny a Castelló contra eixa llei. Denunciem aquesta política, ens solidaritzem amb les seues víctimes i reiterem que a nosaltres no ens callaran i continuarem en la lluita fins que la por canvie de bàndol.
El capitalisme ens aboca a un abisme sense fons i una crisi sense final. El que realment existeix és incompatible amb un futur digne per a totes i tots. Actua com ho fa perquè és el que és; un altre món és possible però un altre capitalisme no. No es tracta, doncs, d’eixir de la crisi, sinó del capitalisme en crisi.
Hem de recuperar l’orgull de ser el que som, treballadors i treballadores; l’orgull de classe, de pertànyer a la classe que amb el seu treball crea quant d’útil i bo hi ha al món, l’única classe imprescindible: la classe obrera. Cal parlar de classes i lluita de classes, d’ells i de nosaltres, d’interessos oposats. Hem de confrontar amb les idees de col·laboració de classes i pacte social. La realitat ha demostrat que la superació de les classes i de les ideologies era una mentida interessada.
Destruir el capitalisme exigirà unitat i lluita. Unitat per damunt de divisions falses: persones aturades i ocupades, en actiu i jubilades, del sector públic i del privat, “fixes” i eventuals, d’ací i immigrants; tots formem part de la mateixa classe. La lluita exigirà també organització i disciplina. Cridem a totes i a tots a organitzar-se i a lluitar pels nostres drets com a classe i per convertir en Història passada el mode de producció capitalista.
Visca la lluita de la classe obrera!
Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa
http://coordinadora-repartim-treball-riquesa.blogspot.com/

[Sant Andreu] La memòria com a eina de ruptura amb l'Estat i de construcció de poder popular

14 d’octubre de 2015. Un any més, recordem Jordi Martínez de Foix i Llorenç (23/04/1957-14/10/1978), patriota i comunista català, mort als 21 anys quan es preparava per commemorar l’afusellament del president Companys.

I el recordem perquè fer-ho és la millor manera de demostrar que la seva lluita és encara ben viva: el recordem per com va viure, per tot allò que va viure i lluitar, i no per com va morir. Perquè en Jordi, treballador, decidit, combatiu, internacionalista, és una de les cares d’aquell jovent que no va acceptar la rendició i la traïció de la mal anomenada transició.

Encara ara, el seu cas resta irresolt. Com també resta inacabada la seva lluita: la ruptura amb l’Estat espanyol i la construcció del poder popular. En altres paraules, la independència i el socialisme. Per això el recordem. Per això avui recollim el seu testimoni en la construcció del socialisme feminista als Països Catalans.

En recollim el testimoni de la lluita i la filosofia amb què la duia a terme: determinació, desobediència. No claudicant davant la llei i el relat oficial, combatent amb tots els mitjans les imposicions legalitzades. Les batalles es guanyen al carrer.

Perquè avui com ahir, la lluita és l’únic camí! El millor homenatge, la victòria! “Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels”

2015_10_Martinez_de_foix4

[El Masnou] Kurdistan: La revolució de les dones contra el feixisme

El pròxim diumenge 18 d’octubre, la representant internacional del Moviment de Dones Kurdes, Canan Polat, oferirà una xerrada per explicar l’experiència de la lluita de les dones contra el feixisme. La lluitadora kurda abordarà el sistema confederal democràtic que s’està implantant en les zones alliberades pel moviment popular kurd, la lluita de les YPJ i l’enfrontament contra el Daesh i l’estat islàmic.
La lluita de les dones al Kurdistan, amb organització armada pròpia des de 1994, ha estat i és un referent pels moviments populars d’emancipació d’arreu del món, especialment, pels moviments de dones revolucionàries.
La xerrada tindrà lloc a partir de les 18.30 h, a l’Ateneu Popular l’Oreneta, situat al carrer Pintor Domènech i Farré, 18 d’El Masnou. L’acte és organitzat conjuntament per l’assemblea local de la CUP El Masnou i l’assemblea comarcal d’Endavant OSAN al Maresme.
cartell-18-octubre-2015-Kurdistan-el-masnou

[Sabadell] Kurdistan: La revolució de les dones contra el feixisme

Dimecres 14 d’octubre,  la lluitadora kurda Canan Polat serà al Centre Social Alliberat l’Obrera de Sabadell (Av. Barberà 142), per explicar la experiència de la lluita de les dones contra el feixisme. La presentació abordarà el sistema confederal demòcrata que s’està implantant en les zones alliberades pel moviment popular kurd, la lluita de les YPJ i l’enfrontament contra el Daesh i l’Estat Islàmic.
La lluita de les dones al Kurdistan (amb organització armada pròpia des de 1994) ha estat i és un referent pels moviments populars d’emancipació d’arreu del món, i molt especialment, pels moviments de dones revolucionàries.
kurdistan sbd

[Sant Andreu] Butlletí n. 47 – Tornem a les urnes, seguim al carrer!

Butlletí andreuenc n. 47 – Setembre 2015

Tornem a les urnes, seguim al carrer!

Comença el curs i ho fa acceleradament. Setembre frenètic, de principi a fi. Del carrer a les urnes, de les urnes al carrer. I hi seguim, i hi seguirem.

Un any més, l’Esquerra Independentista de Sant Andreu s’organitza per commemorar la Diada de l’Onze de Setembre al poble. Enguany, clar, amb regust a pre-campanya: el 27S era al tombar de la cantonada. Però mantenint, sempre, un peu i mig al carrer. Així, el dissabte 5 de setembre omplim la plaça Orfila amb música i poesia, amb Ovidi i Maria Mercè Marçal, amb permís de Martí i Pol. I són dones les que pugen a la tarima i ens parlen, i parlen per nosaltres; són nosaltres. N’Eli, na Mayo i na Rocía, feministes andreuenques, reivindicant l’autodefensa feminista contra el patriarcat capitalista. N’Anna Gabriel, militant d’Endavant i ara ja diputada per la CUP-Crida Constituent, recordant la feina feta al Parlament però, sobretot, fent èmfasi en tenir els peus a fora. I na Cristina Castells, militant de l’Esquerra Independentista del poble, parlant en clau de moviment i reivindicant la unitat popular.

Pocs dies després, el dijous 10, ens desplaçàvem a Barcelona per cridar ben fort que Som Països Catalans, i que mantenim la flama encesa. I a l’endemà, la ciutat comtal tornava a ser el centre de les reivindicacions de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans. La que recorda el passat, amb en Gustau Muñoz present en la memòria. I la que mira al futur: la construcció del socialisme feminista en uns Països Catalans lliures i veritablement sobirans del seu destí.

Sense temps per a adormir-nos, però, perquè la crisi i la precarietat segueixen sent el nostre pa de cada dia, el Punt de Trobada d’Afectades per la Crisi es reactivava. El dilluns 14 de setembre, el PTAC reobria les portes de l’autoorganització, la solidaritat i el suport mutu, eines claus en la lluita obrera i laboral, com va demostrar la passada vaga de contrates, subcontrates i autònoms de Telefónica-Movistar.

I és que ho volem tot: no només l’alliberament nacional i social, sinó també el de gènere. Volem acabar amb aquesta societat patriarcal i capitalista que subjuga, oprimeix i, fins i tot, assassina dones de manera sistemàtica sense que es denunciï clarament com el que és: un feminicidi. Una nova víctima, una altra dona va ser assassinada i per això el moviment feminista va convocar concentració i tall de carrer, el 17 de setembre, a Fabra i Puig amb Meridiana. Però les violències contra les dones són múltiples, sovint invisibles, o legalitzades. Per això, el 28 de setembre ens vam manifestar, de nou, concentrant-nos a Pl. Sant Jaume reivindicant un avortament lliure i gratuït, és a dir, el dret al propi cos perquè les dones siguin les úniques que decideixen sobre el seu cos, la seva salut, la seva vida.

Just el dia abans, el 27 de setembre, havien tingut lloc unes eleccions que no eren només autonòmiques. L’Esquerra Independentista ens hi presentàvem, amb d’altres col·lectius i organitzacions, a través de la Candidatura d’Unitat Popular – Crida Constituent. Des del 10 a la nit i fins el divendres 25, pancartes, cartells i plafons van omplir els carrers i places del Principat. A Sant Andreu, a més, la campanya arribava presencialment el dia 19 a la plaça de la Trinitat Vella, mentre que el dia 20 ens movíem a l’Auditori de Barcelona i el 25 ens desplaçàvem a la veïna Badalona per omplir el Parc del Gran Sol amb un sol crit: ho volem tot. El resultat: 10 diputats i diputades que han de servir per accelerar les màquines i la ruptura amb l’Estat espanyol a través d’un procés constituent que inclogui un pla de xoc urgent contra l’emergència social.

I per fer-ho, seguirem al carrer. Perquè seguim aprenent que és allà on es guanyen les lluites, i on es defensen les lleis. Com la Iniciativa Legislativa Popular per l’habitatge, contra els desnonaments i la pobresa energètica. Per això, el plujós dimecres 30 de setembre ens donava un bany de realitat quan de la mà del PTAC, i convocada per la PAH de Barcelona, ens concentràvem per aturar un desnonament que ja no s’hauria d’estar efectuant. Com sempre, però, ja ho deia en Vladimir: pesa més la tradició que la llei. I seguint el que deia en Frederic: un gram d’acció pesa més que una tona de teoria. Vam aturar el desnonament i vam certificar que és al carrer on es consoliden les victòries, mitjançant l’autoorganització popular.

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Setembre 2015. Assemblea de Sant Andreu d’Endavant (OSAN)

endavantstandreu@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org

9 d'octubre: Hui com ahir, la lluita és l'únic camí

Cada 9 d’Octubre és especial, però el d’aquest 2015 més encara. Es tracta de la primera diada, al País Valencià, sense el Partit Popular al govern en més de dues dècades. Un canvi important com a conseqüència de les eleccions del passat 24 de maig, que formalitzaren un canvi que la societat demanava des de feia temps.
A més a més, des del passat 24 de maig tant al País Valencià com a la resta del país s’hi han produït diferents esdeveniments que cal considerar i que ens obliguen a tots en general, i a l’Esquerra Independentista en particular, a actuar en conseqüència.
En primer lloc s’ha evidenciat fins a quin punt és latent el debat sobre la qüestió nacional i l’encaix dels diferents territoris històrics dins els Països Catalans. Un debat que, malgrat existir, tampoc no s’ha volgut abordar de manera oberta i clara. Que continua sense posar-se damunt de la taula ni al procés sobiranista a Catalunya ni en el marc dels canvis polítics i socials donats també a la resta del país. Un debat que, com a molt, s’ha abordat de manera esbiaixada i desenvolupat més en base d’acusacions i desmentiments, correccions o propostes voluntarioses i que no són fruit de cap mena de debat obert i racional, però que en qualsevol cas evidencien una realitat: els Països Catalans hi són, i aquesta realitat cal encarar-la amb determinació.
9oct2015_1
Aquests darrers mesos també hem pogut copsar l’accentuació de l’anticatalanisme i espanyolisme que han adoptat els partits de l’oposició arreu del país, tot i que amb especial virulència al País Valencià. En aquest sentit cal que recordem no només els avenços quant al procés de recentralització impulsat pel govern de Madrid, amb exemples com el de l’aprovació de la Lomce, fins arribar a la que fou la darrera iniciativa legislativa de calat ideològic que va aprovar el PP valencià: l’antivalenciana Llei de Senyes d’Identitat.
Aquests últims esforços tampoc no poden amagar que el tradicional espanyolisme que al País Valencià ha representat el Partit Popular, està en una situació interna de col·lapse. Un atzucac que és també una conseqüència per la seua pèrdua de qualsevol bri de legitimitat social de la dreta, però que no els ha impedit intentar calfar i augmentar la crispació social agitant l’espantall de l’anticatalanisme; amb la idea de reeditar una nova Batalla de València. Aquest 9 d’Octubre podrem copsar quin és la seua força i capacitat real de mobilitzar el carrer.
Pel que fa al tripartit, també hem vist els esforços fets per aprovar la reforma de l’estatut valencià al parlament espanyol i que se centrava en la millora del finançament. Un debat que no va alçar cap expectativa ni a dins ni a fora del País Valencià, i al voltant del qual finalment tots els partits valencians amb representació institucional van fer pinya. L’aprovació d’aquesta reforma no ha estat casual i l’ha motivada l’intent dels partits que sostenen el nou govern valencià, i especialment de Compromís, de fer bascular el pes del debat polític per als nous anys cap a la qüestió del finançament autonòmic i de l’espoli fiscal.
Tenir un bon finançament és necessari, però com s’ha enfocat aquesta problemàtica i com es pretén fer ara, i per als següents anys, des dels partits de govern i les institucions al País Valencià, tampoc no és una via que aporte cap solució a la situació de múltiples espolis en què viu immersa la classe treballadora als Països Catalans.
9oct2015_2
En primer lloc perquè posant només el punt de mira en l’espoli financer del govern de Madrid sobre el País Valencià l’única cosa que fem és obviar un altre tipus d’espoli que els i les treballadores patim de manera més directa: el que es deriva, com a conseqüència directa, del sistema capitalista que ens desgoverna a la nostra pròpia casa. I les receptes d’aquest sistema capitalista qui ens l’aplica, en primer lloc, és la nostra pròpia oligarquia.
Així, cal dir-ho ben clar: als Països Catalans, la primera causa de pobresa que pateix la classe treballadora és fruit de l’aplicació del capitalisme a casa nostra per la nostra pròpia classe dominant.
En segon lloc, perquè existeix un altre tipus d’espoli, del qual pràcticament ningú no parla mai: el de gènere, que s’aplica sobre la meitat de la població i converteix les dones en un subjecte doblement explotat, com a treballadores i com a dones, i que només es pot fonamentar sobre l’exercici de les múltiples violències i explotacions que s’exerceixen sobre elles i que abasten des de l’àmbit familiar al del treball, passant pel cultural.
I per últim, tampoc no hem d’obviar que el capitalisme és responsable directe d’un altre tipus d’opressió: el que el nostre país aplica sobre altres regions del món, i que converteix la nostra població en beneficiària de l’explotació sobre els treballadors d’altres economies mundials. Que les crisis i lluites que s’estan duguen a terme a molts llocs del món, des del Kurdistan a l’est d’Ucraïna o des de Palestina a Llatinoamèrica també han de ser les nostres.
Tenint present aquesta realitat, des d’Endavant OSAN animen a la participació dels actes del 9 d’Octubre fent-ho d’una manera conscient, sabent que la lluita és l’únic camí per revertir aquestes múltiples opressions.
9oct2015_3
Que és necessari apostar de manera clara i decidida per la construcció nacional, perquè només treballant per la vertebració dels Països Catalans i bastint uns nous poders institucionals que ens permeten anar recuperant la sobirania segrestada des del poder, podrem afrontar un futur amb garanties per a la classe treballadora del nostre poble.
Que cal afrontar amb determinació l’amenaça del feixisme en les seues diverses expressions, i més encara en la conjuntura de recentralització i d’intent de revifament de l’anticatalanisme més ranci i barroer. Per la qual cosa animem a participar de les mobilitzacions antifeixistes que es produïsquen els pròxims dies al llarg del país.
Que les premisses per les quals històricament s’ha mobilitzat l’Esquerra Independentista i que no són altres que la lluita per la independència, el socialisme i el feminisme, hui continuen tan vigents com el primer dia. I que l’independentisme organitzat ha de continuar mantenint-les ben presents. Que ni l’autonomisme ni el regionalisme són cap solució, que Espanya és irreformable i que només treballant pel seu trencament estarem llaurant un futur de llibertat.
Endavant OSAN
Països Catalans. Octubre de 2015.

Crònica de les jornades "Des dels barris a la ciutat, construïm el poder popular"

jornadesup1
Article publicat per L’ACCENT
El divendres 2 i el dissabte 3 d’octubre, l’Ateneu Harmonia de Sant Andreu ha acollit les jornades “Des dels barris a la ciutat, construïm el poder popular”, organitzades per l’assemblea comarcal d’Endavant (OSAN) del Barcelonès. Segons la carta de presentació i la benvinguda d’aquell mateix dia, les jornades buscaven traslladar l’epicentre de les lluites “al carrer, fora de les institucions”, on consideren que s’hi estan recolzant en excés. Així, l’organització de l’Esquerra Independentista cercava “subratllar aquells col·lectius que ja treballen en aquest espais de poper popular, posar de relleu la seva feina, facilitar-ne el coneixement mutu i intercanvi d’experiències, encertades i errònies, i que les pràctiques d’autoorganització s’estenguessin arreu del territori”.
Divendres va tenir lloc el primer debat, el de la lluita feminista, i que acabaria sent el més nombrós, amb una seixantena de persones. Fins a sis ponències van exposar diversos enfocaments i experiències sobre La lluita feminista des de la base: dones, barris i moviment popular. La part expositiva, a càrrec de Georgina Monge (Justa Revolta), Irati Salsamendi (Assemblea de Dones Feministes de Gràcia), Laura Arcarons (Arran i ‘Monòlegs de la Vagina‘), Eva Fernández (activista feminista i veïnal) i dues membres del col·lectiu feminista Degenerades, es va desenvolupar davant d’un públic mixt, mentre que el debat posterior es va realitzar separant homes i dones ja que les experiències, trajectòries i maneres d’abordar la lluita contra el patricarcat són ben diferents.
Dissabte al matí, la lluita per una vida digna va obrir el debat. Sota el títol Viure amb dignitat mentre no acabem amb el capitalisme: vida digna com a estratègia de la unitat popular van prendre la paraula en Gerard Sala (Marea Blanca de Ponent i Pirineus), na Carla Lerele i n’Alba Sanjurjo (Nou Barris Cabrejada) i en Berni Sorinas (PAHC Bages i portaveu d’Obra Social PAH). En els debats posteriors es van posar de relleu d’altres aspectes crucials per tenir una vida digna, com el fet que les dones tinguin seguretat contra les agressions sexistes o les migrants no hagin de patir per les redades racistes, entre altres.
Tot seguit, el debat sobre els centres socials va posar damunt la taula diferents projectes, visions i funcionaments a l’hora de crear espais físics i socials. Na Clara San Juan (Casal Popular Independentista del Pla de l’Estany), dues membres del Banc Expropiat de Gràcia i en Xavi Pallicer (Casal Independentista i Popular de Sabadell Can Capablanca) van fer la prèvia del debat Construint espais d’autonomia i unitat popular: casals, ateneus i sociabilitat, demostrant l’heteregoneïtat de projectes arreu del territori. Al migdia, el Casal Independentista de Sant Andreu El Noi Baliarda va acollir el dinar de les jornades, on seguien els debats de manera informal.
jornadesup2
A la tarda, va arribar el torn del debat sobre la lluita laboral. Quan la lluita de classes és als barris: sindicalisme, activisme laboral i lluita contra l’explotació fou el títol sota el qual obriren les exposicions n’Isabel Benítez (COS), en Josep Ma. Penín (vaguista de Teléfonica-Movistar), n’Àlex Tisminetzky (CGT) i n’Albert Grimau (Resposta Solidària). Els debats posteriors, amb presència de militants i afiliades de diferents sindicats combatius, així com d’oficines de drets socials, va posar damunt la taula diferents estratègies a l’hora de prioritzar aquesta lluita.
Finalment, el darrer debat va tornar a aplegar una cinquantena llarga de persones. Na Diana R. Grimau (Moviment Popular de Sabadell), en Quimi (Procés Embat) i en José Iglesias (membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa) van realitzar exposicions que alimentaven un debat ric i viu sota el títol de La necessitat del poder popular: organització, lluita política i antagonisme institucional. Es va haver d’excusar l’absència de n’Isabel Vallet (Endavant (OSAN) i exdiputada de la CUP-AE), de baixa per malaltia. A continuació, qüestions ben pràctiques i quotidianes de curt termini es barrejaven amb concepcions més teòriques i de llarg termini en unes discussions on poc acord hi hagués més que en una coincidència: és un debat pendent que calia abordar i que caldrà seguir desenvolupant.
L’organització Endavant (OSAN) va cloure les jornades anunciant que faria un retorn de les aportacions als debats a la gent inscrita a les jornades. Així mateix, va acabar convocant a les jornades del cap de setmana següent, organitzades per la Plataforma Antifeixista de Barcelona, tot assegurant que “el feixisme és una sortida del capitalisme en crisi i com tal cal plantar-li cara als carrers i arreu”.