Des d’Endavant OSAN felicitem el conjunt de l’esquerra independentista pels resultats assolits en les eleccions a Catalunya d’aquest 27 de setembre.
Aquestes 336.375 persones que han votat la CUP són la força que ha d’empènyer l’esquerra independentista i la unitat popular per a continuar construïnt la independència i el socialisme.
Enfront d’una crisi capitalista que s’ha convertit en estructural i que deixa encara més empobrides a les classes populars. Enfront d’un masclisme que rebrota amb violència. Enfront de l’espanyolisme que nega la nostra sobirania i ataca la nostra llengua i cultura. Enfront de tot això, els representants de la unitat popular a les institucions han de ser un mur de contenció i posar en contradicció el sistema.
L’esquerra independentista no serà l’escolanet de ningú. No acceptem lliçons ni d’aquells botiflers que han robat al nostre poble i pactat durant 40 anys amb l’estat, ni d’aquells que prometen un canvi que en realitat canvia ben poca cosa. La nostra acció es deu i es deurà al programa polític de la Unitat Popular i a les aspiracions de les classes populars dels Països Catalans
La lluita és l’únic camí.
Per la independència, el socialisme i el feminisme als Països Catalans.

 
En els propers dies publicarem una valoració més aprofundida sobre l’actual moment polític, per tal que serveixi al debat intern que s’obrirà al sí de la unitat popular en aquestes properes setmanes.

Aquest proper 27 de setembre hi ha convocades unes eleccions autonòmiques a Catalunya. Després de cinc anys de mobilitzacions al carrer contra la negació antidemocràtica de l’estat espanyol i contra l’ofensiva capitalista, aquestes eleccions es presenten com una cruïlla entre la possibilitat de desbordar l’estat espanyol o donar pas a un tancament per dalt de les esperances de canvi.
Endavant i tot el conjunt de l’esquerra independentista estem treballant perquè la CUP obtingui uns magnífics resultats que permetin posar tot el sistema en qüestió. Uns resultats que desemmascarin encara més el caràcter antidemocràtic de l’espanyolisme. Uns resultats que situïn les classes dirigents del Principat alineades darrera Convergència davant del dilema d’obeir els seus interessos o obeir el mandat popular. Uns resultats que permetin continuar mantenint en alt les propostes de ruptura amb el capitalisme i la Unió Europea, davant el programa de reformes del sistema proposat per Podemos.
Des d’Endavant vam commemorar el passat Onze de Setembre amb el lema “Les batalles es guanyen al carrer”. Creiem fermament que qualsevol escletxa de ruptura que puguin aportar els resultats d’aquest 27 de setembre no s’obrirà del tot si no es batalla des del carrer. És per això que en el manifest de l’Onze de Setembre vam proposar quatre línies de treball per a l’esquerra independentista, que reiterem:

• Reemprendre l’agitació i l’extensió del discurs sobre la independència per canviar-ho tot i combatre qualsevol intent de nou pacte constitucional.
• Recuperar la iniciativa en les mobilitzacions socials, denunciant el segrest de la sobirania popular per part dels estats espanyol i francès, la UE i les institucions del capitalisme.
• Començar a relligar tot el treball de base, tant des del teixit associatiu com des de les institucions locals, en una Assemblea Municipalista dels Països Catalans que sigui l’embrió d’una institució de poder popular.
• Avançar en l’elaboració d’un programa polític de ruptura a tots els Països Catalans i difondre’l massivament entre les classes populars.

Per tot això, fem una crida a treballar per aconseguir el màxim de vots i suports per a la CUP, i a continuar treballant el 28 de setembre en la construcció de la Unitat Popular en tots els fronts.
Independència, socialisme i feminisme.
Països Catalans, 23 de setembre de 2015

Tot i que ja fa molts anys que el Mar Mediterrani s’ha convertit en un gran cementiri on s’hi enfonsen milers i milers de cossos de persones que intenten migrar al continent europeu, que en molts països s’acumulen milers i milers de refugiades que fugen de la misèria i de les guerres, és aquests últims mesos que els mitjans de comunicació s’han bolcat a tractar el tema de la migració arran sobretot de l’arribada al continent europeu de persones que fugen de la guerra de Síria.
Diferents partits polítics, ONG i moviments socials ens hem sumat a la campanya internacional de “Refugees Welcome” per tal de pressionar a la Unió Europea perquè obri les seves fronteres i aculli les refugiades, i també incloent demandes d’acollida per les demés migrades, al considerar que es tracta de raons humanitàries.
Des d’un altre prisma, diferents organismes de la patronal europea també aposten per l’entrada de refugiades i migrades, de forma controlada, fent la lectura de que la població de la Unió Europea s’està envellint i que en un futur força immediat es necessitarà mà d’obra jove més o menys especialitzada i adaptada a condicions de gran precarietat i sobreexplotació. Les refugiades que arriben amb un cert nivell d’estudis, i que han viscut la guerra i s’han acostumat al control migratori i a viure amb l’incertesa de l’expulsió, s’adapten molt bé a les necessitats de la patronal.
Des d’Endavant creiem indispensable vincular les demandes d’acollida amb la crítica del sistema que genera els diferents èxodes, i que converteix les persones en mercaderies explotables o rebutjables.

En aquest conflicte antagònic entre l’explotació i el treball, entre el benefici i la vida, les persones, les desposseïdes, sovint ens veiem empeses a emprendre camins perillosos per sobreviure o deixar-hi la pell.

En un sistema de capitalisme globalitzat, els grans moviments de població treballadora s’han d’entendre en la lògica d’aquest sistema que tot ho mercantilitza. Les persones són considerades mercaderies productives, i tenen valor en funció del benefici que poden generar. En aquest conflicte antagònic entre l’explotació i el treball, entre el benefici i la vida, les persones, les desposseïdes, sovint ens veiem empeses a emprendre camins perillosos per sobreviure o deixar-hi la pell.
Ja sigui per motius principalment econòmics, bèl·lics, polítics, o una barreja de tots ells, les classes populars d’arreu del món són sovint expulsades dels seus països. És en aquest context que hem d’entendre totes les migracions; no només les que ara surten als grans mitjans de comunicació, de riuades de refugiades que fugen d’uns conflictes bèl·lics concrets, sinó també les que ja fa anys que arriben als Països Catalans o a aquesta Europa fortalesa que acumula milers de morts a la Mediterrània o centenars d’empresonades als Centres d’Internament d’Estrangers.
La causa objectiva i la responsabilitat política que milions de persones es vegin obligades a desplaçar-se de casa seva es deuen tant a l’economia global i els plans d’ajust estructural de l’FMI, agents del capitalisme, del patriarcat i de l’imperialisme, com al seu complement militar (OTAN i intervencions dels EUA i la UE) i la promoció de grups terroristes paramilitars (des dels colombians, ucraïnesos, fins a Estat Islàmic), o la promoció de cops d’estat i revoltes “civils” contra governs hostils a les pautes atlantistes.

El sistema rebutja o accepta les persones en funció del seu potencial en l’engranatge capitalista.

El sistema rebutja o accepta les persones en funció del seu potencial en l’engranatge capitalista. Si són consumidores solvents -com qui demostra poder comprar cases o fer grans inversions-, podran entrar sense problemes. Si estan obligades a vendre la seva força de treball per poder sobreviure patiran discriminacions en funció de les necessitats productives del territori de destí.
La diferenciació desigual entre refugiades i migrants entra en aquesta lògica. Moltes de les migrants considerades il·legals pel capitalisme patriarcal desenvoluparan les tasques més precàries i pitjor remunerades, i hauran de viure clandestinament sent víctimes de sobreexplotació laboral i d’esclavatge, si aconsegueixen establir-se als Països Catalans, mentre que d’altres seran expulsades, aturades o assassinades a les fronteres.

Cal que la classe treballadora defensi els drets i aculli les treballdores migrades en la cerca d’una millor situació econòmica, o fugint d’una guerra.

Cal que la classe treballadora defensi els drets i aculli les treballdores migrades en la cerca d’una millor situació econòmica, o fugint d’una guerra. Que plantegi amb els seus instruments polítics exigències a uns organismes governants antidemocràtics que haurien de ser abolits. A la UE i els estats espanyol i francès, que retirin les seves intervencions militars, que desmantellin els acords comercials d’espoli i explotació en benefici de les multinacionals, i que desmantellin la seva política racista de fronteres i de persecució de la migració treballadora i assumeixin la responsabilitat que tenen amb les causes de les migracions, en comptes de crear ghettos i/o camps de concentració.
A les Administracions autonòmiques, departamentals i Ajuntaments, que posin els seus recursos a acollir les persones migrades -i les no migrades que es troben en situació d’exclusió social-, i que condemnin les actuacions dels organismes estatals i internacionals que provoquen les migracions obligades per motius econòmics, bèl·lics i d’opressió/discriminació.
Amb l’experiència d’anys i segles de lluita, sabem que la millor solidaritat és la pròpia organització de la classe treballadora en organitzacions revolucionàries, sindicats de classe i combatius, o en moviments socials,que siguin capaces d’aturar la maquinària del capitalisme patriarcal que provoca tot aquest èxode de la barbàrie,que amb els seus propis recursos enforteixin el suport mutu, i que a la vegada assumeixin la creació de noves experiències i nous fonaments de cara a construir un sistema basat en la necessitat de les persones, i no en la recerca de benefici empresarial privat.

Fem una crida a totes les organitzacions solidàries a vincular l’exigència d’acollida de les persones migrades amb la crítica del sistema i els seus organismes que provoquen les migracions forçades.

Per això, fem una crida a totes les organitzacions solidàries a vincular l’exigència d’acollida de les persones migrades amb la crítica del sistema i els seus organismes que provoquen les migracions forçades, amb la crítica del sistema que explota i manté en situacions d’exclusió social les migrades acollides. En definitiva, amb la crítica del sistema i els seus organismes que així com exploten la classe treballadora i els recursos dels Països Catalans, participen de l’imperialisme que explota la classe treballadora i espolia els recursos a nivell internacional.
Refugiades, migrades, benvingudes!
Contra la barbàrie imperialista, la lluita és l’únic camí!