Davant la convocatòria d’un referèndum a Grècia per acceptar o rebutjar les mesures proposades per la UE per al refinançament del deute, des d’Endavant OSAN creiem que és pertinent fer un seguit de reflexions.
El resultat dels plans de xoc aplicats per la UE i pel FMI a Grècia ens tornen a demostrar que l’objectiu d’aquestes institucions és el de maximitzar i salvaguardar els beneficis del gran capital, sense importar-los les conseqüències que això té damunt les classes populars dels països empobrits.
La reacció amenaçant de la UE contra la convocatòria d’un referèndum per part del govern grec és un bon termòmetre per veure quina és la reacció de les institucions europees quan un poble vol prendre la paraula, i fent-ho amenaça els interessos de la Unió. Als Països Catalans faríem bé de prendre’n nota i entendre que el nostre procés emancipador serà acompanyat per la solidaritat dels pobles europeus, però no pas per la protecció de les institucions de la UE.
Els fets tornen a demostrar una vegada més que la Unió Europea no és aquell espai de progrés, pau i drets humans que se’ns volia vendre. La UE és un espai dissenyat pel gran capital per a fer més i millor allò que li és propi: extreure la riquesa de les classes populars per a que se la quedi l’elit econòmica, i prendre la sobirania als pobles. I ens tornen a demostrar que si per assolir aquest objectiu cal enfonsar en la misèria àmplies capes de població o exportar la guerra fins a les fronteres de la Unió, no tenen cap escrúpol per fer-ho. Des de les forces d’esquerres cal perdre la por a dir les coses pel seu nom i posar damunt la taula de forma clara la proposta de sortida de la UE i de l’euro.,
La situació actual a Grècia indica que pels pobles europeus del Mediterrani només hi ha dos camins: o continuar sotmesos a la dictadura del deute i a l’explotació cada cop més aguda de les classes populars, o emprendre camins propis a partir de la sobirania política i econòmica. Això ens porta a redoblar l’aposta per una República independent i socialista, per la construcció d’una societat feminista, i per la creació d’un espai euromediterrani de pobles lliures. Sabem que aquest no és un camí senzill ni una sortida a curt termini. Però l’alternativa a això, per molt que la pintin de colors diversos, és la submissió als estats espanyol i francès, la manca de sobirania i unes condicions de vida cada vegada pitjors per a les classes populars.
Països Catalans, 3 de juliol de 2015

Manifest de l’esquerra independentista

No són poques les veus que apel·len a la -falsa- democràcia i a la llibertat de l’individu per afirmar que la llibertat d’opció sexual és un fet palés a casa nostra, i que les discriminacions no són sinó casos aïllats o fets que només es donen de manera habitual en països estrangers i llunyans. Però la realitat que vivim lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersex és ben diferent i, 46 anys després que les companyes d’Stonewall prengueren els carrers de Nova York, continuem veient-nos obligades a prendre els carrers dels Països Catalans per reivindicar el dret i la necessitat de desenvolupar les nostres sexualitats, la nostra vida, lliurement i sense cap tipus de coerció ni limitació.

A finals d’abril d’aquest mateix any, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perpetuava i institucionalitzava una d’aquestes discriminacions avalant que els Estats membres podran excloure permanentment els homes que han mantingut relacions homosexuals de la possibilitat de donar sang. La decisió de la sentència assenta, d’aquesta manera, una pràctica que ja s’estava donant a l’Estat Francés i, per tant, a casa nostra, al nord dels Països Catalans. Es tracta d’una prohibició que es basa en la idea que les pràctiques sexuals gais comporten un alt risc a l’hora de transmetre Infeccions de Transmissió Sexual (ITS).

Aquesta anàlisi no només és falsa sinó que, a més, conté una clara voluntat estigmatitzadora de les relacions homosexuals, visualitzant-les com quelcom perillós i no saludable. I assumint de facto que els gais són un factor de contagi. En aquest sentit, és important tindre en compte que no existeixen grups de risc i que la possibilitat de transmetre ITS es dóna en major o menor manera en qualsevol pràctica sexual, independentment que aquesta siga homosexual o heterosexual.

Les institucions, però, van més enllà i també pretenen limitar les possibilitats de desenvolupar la nostra vida a nivell familiar. En aquest sentit, la llei de 2006 sobre reproducció assistida destacava pel seu caràcter heterocentrista donant pas a ambigüitats pel que fa a la possibilitat que les parelles de lesbianes poguérem fer ús del mètode ROPA, el qual permet que les dues dones siguen mares biològiques ja que una d’elles dóna un òvul a l’altra, qui es converteix en receptora i gesta l’embrió després de ser fecundat. Les ambigüitats legals provocaven que fóra decisió dels hospitals realitzar o no aquestes pràctiques, deixant les parelles lesbianes que decidien ser mares en una total indefensió i arbitrarietat.

Però per si aquesta situació d’arbitrarietat no era suficient, el Partit Popular decidí fer un pas més enllà i, el passat mes d’octubre, exclogué a les parelles lesbianes i a les dones solteres que decideixen ser mares, de la possibilitat de practicar aquests mètodes de reproducció mitjançant la sanitat pública. D’aquesta manera, es produeix una vegada més un altre cas de discriminació per qüestions d’opció sexual que, a més, en aquest cas suposa també un component classista en tant que les dones lesbianes i solteres amb recursos sí que podran accedir a aquestes tècniques de reproducció mitjançant la sanitat privada.

L’aprovació, aquest darrer any, de la Llei contra la LGTB fòbia pel parlament de Catalunya pot atenuar, almenys en una part del nostre país, aquestes i altres situacions discriminatòries suposant, d’aquesta manera, un pas important en la defensa dels drets de les persones LGTB. Tanmateix, sabem que moltes vegades les bones intencions es queden en paper mullat, per la qual cosa caldrà, i així ho exigim, voluntat política per desplegar aquesta llei i convertir-la en una vertadera eina contra la discriminació per qüestions d’identitat sexual.

Per tot això, però també contra tots i cadascun dels atacs que pretenen fer, de les nostres, unes sexualitats obedients i heteronormatives, l’Esquerra Independentista fem una crida a omplir els carrers aquest 28 de Juny, dia contra l’LGBTIfòbia, i fer dels nostres barris, pobles i comarques un clam per la dissidència sexual i familiar.

 
CONVOCATÒRIES
Barcelona  27 de juny  19h   Plaça Urquinaona
València    27 de juny   19,30h   Parterre
Palma        27 de juny    19h   Plaça de la Cort
Lleida        27 de juny    18,30h   Plaça Sant Francesc
Tarragona    28 de juny    12h    Plaça de les Cols
Girona          28 de juny    12h    Pont de Pedra