El proper dimarts 30 de juny jutgen en Roger i en Mercader, culpables d’estar al carrer defensant els drets de la classe treballadora el passat 29-M del 2012, un dia de vaga general.
Aquell dia, en acabar el piquet de Sant Andreu, en Roger, que en formava part, era detingut violentament per la Guàrdia Urbana. La indignació de la gent va fer que nombroses persones verbalitzessin el seu rebuig a la detenció. Després d’estar 27 hores detingut, en Roger va sortir en llibertat amb càrrecs. Aquell mateix dia, en Mercader, que com tanta altra gent havia presenciat la detenció d’en Roger, va rebre una trucada per citació judicial: l’acusaven de resistència a l’autoritat.
Ara, a en Roger l’acusen d’un doble delicte d’impedir el dret al treball, i un de resistència, pels quals li demanen sis anys de presó. A en Mercader, dos anys de presó per resistència.
La militància activa d’en Roger a Endavant i la COS i d’en Mercader a la CGT (afiliat al sindicat de Transports de Barcelona i actualment secretari d’acció sindical a Catalunya) és prou coneguda al barri, però encara ho és més l’historial de lluites que duen a les esquenes. És prou clar que l’Estat i els governs volen caps de turc, volen càstigs exemplars per a estendre la por entre la població i acabar amb les resistències a les seves polítiques.
Per tot això, ara més que mai, les organitzacions signants fem una crida a respondre col·lectivament a tota repressió feta contra qualsevol de nosaltres. Fem una crida a difondre i participar activament en les convocatòries convocades pel grup de suport:
-DIVENDRES 26/06, a les 19:30h. Concentració a Pl. Orfila de Barcelona
-DIMARTS 30/06, a les 11h, Concentració a la Ciutat de la Injustícia (judici 11:45h) a Hospitalet de Llobregat.
Perquè vam fer vaga i la tornarem a fer, perquè volem treballar i viure en condicions dignes, absolució Roger i Mercader!!
No ens van tocar aïlladament, no respondrem aïlladament.
Endavant – CGT – COS
 

La petició fiscal de 17 anys de presó per cadascun dels 6 antifeixistes detinguts el gener de 2014 a de Barcelona és, juntament amb l’ordre d’ingrés a presó dels 8 condemnats per les protestes al parlament de Catalunya o l’operació contra militants anarquistes del passat desembre, un salt qualitatiu en l’estratègia de l’estat contra els moviments populars dels Països Catalans. Són globus-sonda per a “normalitzar” l’empresonament com a estratègia de repressió.
És especialment greu l’equiparació ideològica entre antifeixisme i feixisme que està orquestrant paradoxalment la fiscalia contra els delictes d’odi en connivència amb una jutgessa propera a la ultradreta. En us estat que és hereu del feixisme i que ha amnistiat legalment els seus crims, es continuen emparant les organitzacions feixistes i el seu desplegament. Això ho veiem amb les mobilitzacions d’apologia del genocidi cada 12 d’octubre, o amb els continus casos d’agressions planificades. Amb l’absolució dels implicats en el cas Panzer (tot i la possessió d’armes de guerra, els antecedents de l’assassí d’en Guillem Agulló, i la resta de proves). Davant d’això, continuem mantenint el compromís de no permetre’ls que trepitgin impunement els nostres carrers, fent front a cada nova agressió i a cada intent d’implantar-se als barris, plantant-los cara amb l’organització, la mobilització, i l’acció directa.
Precisament, en les darreres eleccions municipals les expressions electorals d’extrema dreta han patit un gran revés. Les candidatures xenòfobes han passat de la setantena de regidors a menys d’una desena. Això ha estat exclusivament gràcies a l’actitud activa de l’antifeixisme, que no ha cedit ni un milímetre d’espai ni aire a aquestes organitzacions. L’ultradreta no hagués tingut tantes dificultats d’actuació si s’hagués seguit la consigna del poder d’ignorar el fenomen i no enfrontar-s’hi.
Ara que l’esquerra independentista i els moviments populars recollim victòries i passos endavant molt importants en diversos àmbits -institucional, sindical, associatiu, feminista-, és important que ens aboquem també en la lluita per salvar els nostres companys de les urpes de l’estat i fer d’aquesta lluita una causa general per la llibertat i pels drets polítics.
Des d’Endavant expressem la màxima solidaritat amb els sis antifeixistes encausats, un dels quals és militant de la nostra organització. Així mateix, tornem a reiterar la nostra solidaritat amb els 8 condemnats per les protestes al parlament catalunyès i amb totes aquelles persones que diàriament pateixen la repressió per enfrontar-se a l’estat.
Països Catalans, 27 de maig de 2015

Els resultats de les eleccions municipals del passat 24 de maig han suposat un avanç important per a les posicions de la unitat popular. La militància d’Endavant OSAN ha treballat a fons, juntament amb multitud de persones, col·lectius i organitzacions, per a contribuir a aquesta fita, i compartim la satisfacció de la feina feta amb el conjunt del moviment.
Som conscients que el nivell de penetració d’aquestes candidatures és variable entre els diferents territoris dels Països Catalans. També som conscients que les llavors que hem plantat en el camp de la construcció de candidatures municipalistes, creixen a ritme segur. I tot això s’ha fet allunyant-nos del paracaigudisme polític, arrelats al territori.
Des d’Endavant OSAN volem refermar allò que sempre han dit les candidatures rupturistes: la lluita real és al carrer. Sense carrer, sense autoorganització, sense poder popular, la tasca institucional té poc sentit. El repte que tenim al davant és important: equivaldre, amb mobilització i autoorganització popular als resultats institucionals obtinguts.
Els resultats obtinguts no han estat fruit d’estratègies de despatxos ni d’aliances conjunturals, sinó que han anat precedits d’una confluència real de lluites al carrer, de teixir moviment popular des de la base. Aquest ha estat i aquest hauria de continuar essent el camí.
Al conjunt dels Països Catalans sota ocupació espanyola, tant en les eleccions municipals com a les autonòmiques al País Valencià i les Illes, el poble català ha votat clarament per desallotjar els partits que han gestionat el poder a tots els nivells des de fa 35 anys i que han aplicat les mateixes polítiques neoliberals antisocials contra la classe treballadora. PP, CiU i PSOE han sofert una derrota històrica.
Una derrota que té les seves arrels en l’enorme feina feta al carrer dels moviments populars, en la lluita dels qui davant la inoperància de sindicats majoritaris i partits de l’esquerra acomodada, han combatut amb imaginació, determinació i força, com ho han fet els docents i tota la societat de les Illes contra el TIL i l’atac a l’ensenyament públic, la primavera valenciana i les mobilitzacions en defensa de la sanitat pública arreu del territori, per posar només uns pocs exemples.
S’equivocarà qui atribueixi la derrota de la dreta espanyolista, en el cas del País Valencià i les Illes, la davallada de PSOE a tot el país, i la caiguda de CiU al Principat, especialment a ciutats com Barcelona, a l’encert d’una o altra de les forces polítiques que han recollit electoralment aquest descontentament, i ignori el paper determinant de la mobilització i lluita popular.
Davant aquesta realitat, hem d’alertar que qualsevol intent de construir alternatives populars o d’avançar cap a la sobirania que no sàpiga entendre aquesta situació, i que pretengui recuperar aliances obsoletes amb aquestes forces, estarà condemnat a decebre les expectatives populars de canvi i contribuirà a sustentar i rescatar el règim.
L’actual situació de desgast del règim és una oportunitat per a avançar vers la construcció de la Unitat Popular als Països Catalans, una oportunitat que planteja reptes i perills, tant el d’integrar-se en la dinàmica institucional de gestió de les engrunes de l’actual règim, com el de no ser prou valents per multiplicar la incidència política del projecte de l’esquerra independentista.
Ara més que mai, creiem que la militància de l’esquerra independentista hem de ser conscients que la nostra tasca central és convertir aquesta força de les urnes en força revolucionària. Això vol dir que, un cop passades les eleccions municipals, cal retornar amb més intensitat que mai a la tasca de construcció de moviments populars, a la lluita al carrer i a plantejar batalla oberta.
La lluita és l’únic camí!
Països Catalans, 27 de maig de 2015