Dissabte 13 de juliol de 2013 la Trobada Alternativa de Nou Barris vam celebrar una assemblea general. La vam anomentar la IV Trobada, ja que és la quarta edició des del manifest fundacional l’any 2007.
Durant el matí vam discutir un document de valoració i línies d’actuació. Aquest va sorgir d’un procés col·lectiu d’enquestes individuals. Aquestes enquestes expressaven unes opinions que, més tard van ser compartides amb tothom i, finalment, es van plasmar a un document conjunt i molt treballat.
Al migdia, vam dinar i vam agafar forces per la tarda, on vam presentar públicament les conclusions extretes al matí. Finalment, vam gaudir d’una proposta artística anomenada “Trobada-concert”, plena de contes, poesia, cant i música en directe. Culminàvem així el procés de IV Trobada, que ens portava a una nova etapa de la Trobada Alternativa de Nou Barris.
Comunicat de l’assemblea d’Endavant OSAN del Poblenou i del Clot-Camp de l’Arpa
Ahir dimecres, va ser un dia intens per a les veïnes de les naus del c/Puigcerdà del Poblenou, conegudes a les xarxes socials com a #Són300. A primera hora del matí, uns 400 agents dels CME i la Policia Municipal van materialitzar el desallotjament, dictat per ordre judicial i a favor de l’empresa Fincas Riana, deixant, així, més de 300 persones al carrer.
L’Ajuntament s’havia compromès a oferir una solució digna a les habitants de l’assentament, que havien d’ésser reallotjades en altres recursos socials i amb perspectives d’inserció laboral i de regularització. A l’hora de la veritat, però, els Serveis d’Emergència Social, que només van intervenir un cop finalitzat el desallotjament policíac, van atendre unes 15 persones, segons les mateixes veïnes, unes 68, segons l’Ajuntament, de les més de 300 allotjades.
La realitat del assentaments del C/ Puigerdà i Pere IV fa mesos que és coneguda, tant per l’assemblea local d’Endavant-OSAN Poblenou-Clot-Camp de l’Arpa, com per l’Assemblea Solidària, integrada per persones vinculades als moviments socials del barri, així com per altres organitzacions socials, com, per exemple, Papers Per a Tothom i Tanquem els CIES. Amb elles hem compartit jornades solidàries de lluita amb les habitants de les naus, donant, així, a conèixer la situació i pressionant, alhora, a l’Ajuntament a buscar i garantir alternatives viables.
Fins abans del seu desallotjament, aquests assentaments s’havien convertit, en gran part, en una potent alternativa col·lectiva davant de les mancances i la falta de voluntat de les administracions públiques. Havien estat, clarament, una mostra de com la força del canvi social és possible a partir de l’organització de les persones.
Un cop finalitzat l’operatiu policíac, sobre les 13h, l’Assemblea Solidària va convocar una concentració en suport a les persones desallotjades i de rebuig a la mala gestió per part de l’Ajuntament i les administracions. Un centenar de persones van participar en la concentració, mostrant, així, la seva solidaritat cap a aquestes veïnes del barri del Poblenou. I va ser allà on es va decidir, a través de la mediació de persones vinculades a l’associacionisme del barri, la cessió temporal de l’església de St. Bernat Calbó, amb la finalitat de donar una solució temporal a la manca de sostre i des d’on poder seguir treballant en la recerca d’alternatives. Amb aquesta intenció, es va desenvolupar una assemblea, prèvia roda de premsa, on, a més de comunicar els acords presos per part de l’Ajuntament, es va seguir treballant en aquesta direcció. En aquest sentit, la proposta de l’Ajuntament davant la situació dels assentaments, lluny de trobar solucions globals -només al barri del Poblenou existeixen més de 20 naus ocupades per persones migrades en aquesta mateixa situació-, es limita a prometre un alberg i certificats municipals a aquelles que s’acullin al seu pla d’inserció, consistent en la realització d’uns cursos ocupacionals de durada determinada entre 6 mesos i 1 any. Però davant d’aquest context de crisi econòmica i estructural, sense garantir la inserció real, amb feina i la conseqüent possibilitat de mantenir un sostre, s’aboca a aquestes veïnes a un estat d’indefensió econòmica.
Fins el dia del seu desallotjament, aquests assentaments dels c/ Puigcerdà i Pere IV s’havien convertit en una potent alternativa comunitària davant la falta de voluntat de les administracions públiques. Havien estat, clarament, una mostra de com la força del canvi social és possible a partir de l’organització popular.
Des d’Endavant OSAN Poblenou-Clot Camp de l’Arpa, així com de l’Esquerra Independentista del barri, hem estat donant suport, conjuntament amb l’Assemblea Solidària amb els Assentaments, però la cerca de solucions integrals és molt complexa. Les promeses d’intervenció social per part de l’Ajuntament no ha cobert les necessitats de totes, i ara l’estada a l’església podria ser un atzucac. D’una banda, no deixa d’ésser una solució temporal i paternalista i, de l’altra, l’oferta d’habitatge i formació, així com l’estada mateixa, pot condicionar la tasca de recollida de ferralla: l’única font de subsistència de la majoria.
Defensem la legitimitat de l’ocupació de nous espais, així com l’empoderament i l’autoorganització com a via d’integració i subsistència. L’Ajuntament no pot negar més la realitat d’aquestes treballadores, sinó que ha de potenciar i oferir alternatives legals a les seves propostes d’organització i desenvolupament del treball. Ha d’afavorir la seva integració real i fomentar la seva condició de ciutadanes.
Nativa o estrangera, la mateixa classe obrera! La lluita és l’únic camí!
Nucli d’Endavant OSAN del Poblenou i del Clot-Camp de l’Arpa.
25 de juliol de 2013
VÍDEO:
L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant-OSAN participa activament en el teixit social de la ciutat de Castelló de la Plana. En aquesta ocasió ha col·laborat amb la campanya antirracista impulsada per l’Associació Juvenil “La Cosa Nostra” amb la confecció d’aquest mural al centre de la ciutat.
Nosaltres, joves obrers estudiants i treballadors preocupats pel renéixer de fenòmens de racisme i altres manifestacions d’intolerància, particularment contra els immigrants i altres minories ciutadanes.
Considerant que tota doctrina de diferenciació o superioritat és científicament falsa, moralment condemnable, socialment injusta i perillosa, i que gens permet justificar la discriminació racial, ni en la teoria ni en la pràctica.
Convençuts que el menyspreu i la violació de drets humans i les llibertats fonamentals, en particular la llibertat de pensament, de consciència, de religió o de qualsevol convicció, han causat directa o indirectament guerres i grans sofriments a la humanitat. |
| Adhesiu de la campanya antirracista |
Per això, des de l’Associació Juvenil “La Cosa Nostra” ens comprometem a defensar una societat oberta, tolerant i solidària, on imperen els drets humans i els valors de suport i respecte mutu, i on la integració s’edifique des de la convivència intercultural fonamentada en el respecte a la diversitat i en la igual dignitat per a totes les persones.
Associació Juvenil “La Cosa Nostra“
Endavant – Organització Socialista d’Alliberament Nacional
Aquesta va començar amb una xerrada a càrrec d’Edgar Rubio, que ens exposà què és realment la Unió Europea, analitzant des dels seus orígens fins a les seues intencions ocultes.
Un senzill sopar a preus populars va precedir el final de la jornada amb el visionat de la pel·lícula “Díaz, no limpiéis esta sangre” basada en els fets ocorreguts en 2001 a Gènova, durant la conferència del G8.
Com a curiositat es pot esmentar la inauguració de l'”escenari del poble” en el seu màxim esplendor assolint una alçada major de la que tenia fins ara. Aquest és només un dels detalls que demostren la intenció de desenvolupar la feina el millor possible, planificant el treball en tots els punts, és a dir, evitant el culte a l’espontaneïtat.
Hem de combatre l’ofensiva ideològica que hi ha darrere del procés de construcció de la Unió Europea. Enfrontar-se a aquesta construcció passa per rebutjar la idea de ciutadania que ens presenten, que és falsa i està buida de contingut.
Darrere de les proclames europeistes de la burgesia del nostre país hi ha amagats uns interessos molt clars, que no són altres que la concentració de poder, l’ampliació dels beneficis d’uns pocs i el reforçament dels marcs jurídics estatals.
Tot i això ens presenten la Unió Europea com la solució de tots els nostres problemes, com si es tractés del progrés econòmic i social que hagi de ser l’exemple al món de pau, justícia i sostenibilitat, una nova terra promesa.
Cal que la Unitat Popular plantege un rebuig total a aquest projecte europeu, que ajude a generar una consciència crítica al seu voltant des d’una òptica d’alliberament nacional, personal i de classe.
Des d’Endavant volem transmetre la nostra oposició i el rebuig més contundent al desallotjament del casal popular La Resposta, al barri del Fort Pienc. En els gairebé tres anys de vida que té, La Resposta s’ha convertit en un referent per a la gent del barri i ha contribuït a consolidar i desenvolupar la xarxa associativa veïnal. El casal, alliberat i gestionat pel nucli d’Arran del Fort Pienc, també s’ha convertit en una peça clau en la construcció del pensament polític crític i en un espai de contrapoder, i per això estem convençudes que darrere aquest desallotjament s’amaguen motius ideològics i de persecució política per part de l’administració.
Darrere d’aquesta persecució hi ha la immobiliària Núñez y Navarro, l’especuladora més gran de Barcelona y una de les més poderoses dels Països Catalans. Sospitosament es tracta d’una de les poques empreses del sector del totxo que no només no ha patit l’embat de la crisi sinó que se n’ha beneficiat. I és que, com ja sabem, aquesta estafa que ens venen com a crisi perjudica la majoria però també beneficia uns pocs: els més poderosos i els que controlen els diners.
Reivindiquem la necessitat d’un espai com La Resposta al barri del Fort Pienc. La presència del casal ha permès una explosió de les activitats culturals i formatives al barri que haurien estat impensables d’una altra manera i ha ajudat a consolidar la xarxa veïnal, la personalitat i el reconeixement d’un dels barris més oblidats per l’administració. El jovent d’Arran ha fet una feina encomiable de col·laboració amb les diferents entitats i agents socials del barri i ha impulsat espais alternatius per al jovent. Sens dubte, part d’aquest assetjament polític està motivat pel fet que La Resposta no forma part del sistema d’oci consumista que promou l’administració i no alimenta la maquinària que tant interessa l’empresariat, amb la complicitat dels poders polítics.
Ens oposem fermament a la persecució política que l’Ajuntament, amb CiU i el PP al capdavant, du a terme contra tots els espais ocupats i contra els col·lectius i entitats que els defensem i els promovem. Darrerament hem estat víctimes d’una forta ofensiva contra les ocupacions, amb exemples com el Casal Popular de Gràcia, l’Ateneu Popular de l’Eixample, actualment sota amenaça, o l’habitatge ocupat que hi havia al costat, que les immobiliàries van fer destrossar per evitar que hi visquessin persones. Aquest tipus de pràctiques són un insult i una manca de respecte tan per a les persones que necessiten un lloc on viure com per a aquelles que des de fa anys reclamem més equipaments públics i espais socials als barris. Defensem que els habitatges i locals serveixen per ser aprofitats i no per especular i treure’n rèdit econòmic. Rebutgem contundentment la concepció de l’habitatge com a negoci i donem suport a les iniciatives que defensen la recuperació i aprofitament d’aquests espais a través de l’ocupació.
Suport i solidaritat a totes les companyes víctimes de la persecució política i de l’avarícia de la indústria immobiliària: #laRespostaÉsDelBarri
No permetrem que ens deixin sense espais de lluita al barri. Davant les agressions del capital als drets del poble, seguirem lluitant, seguirem ocupant i seguirem fent-nos visibles al barri.
No deixarem cap agressió sense resposta: un desallotjament, una ocupació!
(Font: Graciaviva) L’acte que amb el títol “Sobirania econòmica contra l’esclavitud del deute” va organitzar l’assemblea gracienca d’Endavant el passat dia 12 va aplegar més de 50 persones. en l’acte es va discutir com les polítiques de l’UE i el retorn del deute afecten a la vida dels catalans i catalanes, i la necessitat de la sobirania econòmica pels catalans i catalanes per poder decidir sobre tot el que afecta al futur del nostre poble.
La xerrada va començar amb l’intervenció de l’economista Miren Etxezarreta que va afirmar que la democràcia és impossible dins de l’UE, ja que és des dels seus inicis una institució feta a la mida de les grans corporacions, que mitjançant la UE ens imposen les mesures laborals, socials i econòmiques que beneficien a aquestes corporacions. Iolanda Fresnillo, de la plataforma Auditòria ciutadana del deute, va tractar diversos exemples de països que han desafiat el pagament del deute, explicà que de moment cap país ha decidit que no pagava tot el deute sinó que la majoria l’han renegociat o pagat només una part, exposà els casos d’Equador, Argentina i Islàndia i va fer l’incís en que no pagar el deute sense un procés de transformació social i una societat organitzada és impossible, ja que les conseqüències de no pagar el deute sobre el país que decideixi fer-ho seran molt costoses.
Finalment en Manel López, d’Endavant, va introduir la necessitat de la sobirania econòmica com un procés de independència real en contraposició a la independència formal que s’està promovent des dels sectors sobirianistes transversals, en la qual suposant que el procés tirés endavant, deixaria un país en mans de unes poques elits i les multinacionals. També va recalcar la necessitat de la sobirania econòmica i la independència sobre dos pilars fonamentals: La pervivència d’una cultura i llengua pròpia com a una riquesa en front a l’homogenització del capitalisme; i la democràcia social com la manera de posar l’economia, les institucions, la producció industrial, agrícola o energètica al servei de les necessitats de les persones.
Després de 3 hores de xerrada van quedar debats pendents que des del públic es va plantejar tractar de forma col·lectiva, com les preguntes sobre la possible sortida de l’Euro i la UE i les seves conseqüències.
Ara farà 300 anys el nostre Poble va perdre les seves institucions, les seves lleis, el dret d’usar la nostra llengua, la nostra llibertat. I els efectes d’aquella derrota, per desgràcia, encara es deixen sentir avui en dia. Encara avui hem de suportar que es qüestioni la nostra llengua, que se’ns negui la sobirania, que se’ns espoliï, que es divideixi el nostre País en diverses autonomies, que se’ns prohibeixi pronunciar-nos lliurement sobre el nostre futur. Per aquella invasió, que va començar amb la desfeta d’Almansa el 1707, vam perdre la nostra independència.
I és que aquella guerra va ser contra totes les catalanes, no només les del Principat, sinó també les del País Valencià i les Illes Balears. Van envair-se tots els Països Catalans. Per aquest motiu, i des del 2007, l’independentisme ha sortit al carrer en actes com el d’avui, a Almansa, a València, a Xàtiva, a Lleida i a Tortosa. L’independentisme ha sortit al carrer a recordar aquella Guerra de Successió contra els Borbons, que vam perdre. I un dia com avui, aquí a Tarragona, el 14 de juliol de 1713, va ser el torn de la nostra ciutat.
Després que les potències aliades, Anglaterra en primer lloc, però també Holanda i l’Imperi Romanogermànic, abandonessin els catalans a la seva sort, els borbònics, comandats pel Marquès de Leda, sotmeteren Tarragona. Diuen els testimonis que quan els anglesos ens abandonaven, la població s’hi acostava per insultar-los i llençar-los pedres. En efecte, Anglaterra va trair el pacte que havia signat amb els catalans, va negociar secretament amb França i Espanya, i va abandonar l’aliança a canvi de Gibraltar, de Menorca, de drets de comerç amb les Amèriques i d’altres concessions polítiques. Els anglesos, les úniques tropes aliades a la nostra ciutat, van abandonar Tarragona i la van deixar indefensa davant la invasió borbònica. Després d’ells, amb els tractats d’Utrech, la resta de potències europees també van signar la pau, i van deixar-nos de banda perquè fóssim envaïts. Vam convertir-nos en moneda de canvi en aquelles negociacions. Van abandonar-nos a la nostra sort i no van negociar per nosaltres.
Tot i així, la Junta de Braços, reunida a Barcelona, va decidir plantar cara a l’invasor, i va cridar tots els catalans del País a la resistència. Com és sabut, la guerra acabà en derrota per al Poble Català amb les desfetes de Barcelona l’11 de setembre de 1714, que oferí una resistència heroica, i de Mallorca el 1715.
El règim de terror i la repressió brutal es mantingué, pel cap baix, durant dos anys més. Després d’això Felip V va promulgar el Decret de Nova Planta, que implantava l’absolutisme a la Corona Hispànica i reduïa tots els seus pobles a la llei de Castella. Així doncs, per aquest decret, i per dret de conquesta, van ser anulades les nostres institucions i lleis, la nostra sobirania política, i prohibida la nostra llengua.
Però aquella derrota no va ser pas una claudicació poruga del nostre poble. Sinó que va ser una resistència heroica fins al darrer instant i a tots els Països Catalans, que van decidir lluitar fins el final tot i la traïció i l’abandó d’aquelles potències aliades. A Barcelona, aquell funest 11 de setembre, van lluitar fins el final homes, dones i nens; valencianes i catalanes d’arreu del Principat. Van decidir no rendir-se i, desafiant el destí, van alçar bandera negra, una bandera que simbolitzava resistència a ultrança, una bandera on podia llegir-s’hi en lletres d’argent: “viurem lliures o morirem”.
300 anys després, i potser gràcies a això, el nostre poble encara sobreviu. I està més viu que mai. Després de repressió, prohibicions, terror, assassinats i diverses dictadures, no han pogut fer-nos desaparèixer com a poble. 300 anys després encara aguantem en peu. 300 anys després fem memòria d’aquella resistència heroica dels nostres avantpassats, que van morir per la nostra llibertat, i reclamem altra vegada que volem ser un país lliure. Que volem que deixin d’imposar-nos el seu estat, la seva llengua, els seus reis Borbons i les seves lleis. Exigim la llibertat política per a poder decidir què volem fer amb el nostre futur.
Som el Poble Català, el poble del foc i la rauxa. En 300 anys no han pogut amb nosaltres. I avui, 300 anys després, altre cop ens alcem per cridar ben alt i ben fort: volem la Independència dels Països Catalans!
Visca la Terra!
El passat 5 de juliol, l’assemblea de St. Andreu-Nou Barris d’Endavant(OSAN) vam organitzar al Casal Popular Tres Voltes Rebel de Nou Barris una xerrada-col.loqui amb l’enunciat de “La lluita LGBT a l’actualitat”. Les ponents de la xerrada van ser l’Eugeni Rodríguez en representació del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) i de l’Observatori contra l’homofòbia, i l’Alícia i en Sergi en representació del col.lectiu Brot Bord.
Les representants del Brot Bord van explicar com va néixer aquest col.lectiu i quina vessant de la lluita del LGBT se centren. El Brot Bord lluita contra el patriarcat, l’homofòbia , la lesbofòbia i la transfòbia, però principalment basa la seva lluita en l’alliberament sexual. S’organitzen de forma assembleària i s’estenen per diversos punts dels Països Catalans. Treballen en la creació i promoció d’espais d’oci autogestionats i alternatius al sistema capitalista.
Tenen publicacions pròpies com L’Accent Bord o L’aBORDatge. Tot seguit, l’Eugeni, en nom del FAGC, va exposar a grans trets quina és la situació de la lluita per l’alliberament gai a escala mundial, ressaltant que actualment encara hi ha molts països en què l’homosexualitat està perseguida i fins i tot en alguns països estan amenaçades amb la pena de mort.
A més, va explicar que en aquests moments s’està produint un canvi d’escenari a nivell mundial, ja que la lluita LGBT està en boca del debat públic i en l’agenda política, i va posar com a exemples l’aprovació dels matrimonis homosexuals a l’Estat francès i la contestació de la dreta catòlica, i la futura aprovació d’unes lleis similars als EEUU.
Va posar èmfasi en què ara era el moment d’una altra conquesta dels drets civils a nivell mundial, la de les persones gais, lesbianes i transsexuals. En aquest context, va explicar que el moviment LGBT havia fet entrar al Parlament de Catalunya, a través de diversos partits –entre ells la CUP-, una proposta de llei per perseguir i condemnar a les persones que agredeixin a homosexuals, bisexuals i transsexuals. També s’està intentant entrar aquesta llei a debat al parlament del País Valencià.
Després d’aquestes exposicions, la quinzena de persones assistents a la xerrada van participar en un viu col.loqui sobre diverses qüestions relacionades amb la lluita LGBT.
Centenars de persones s’han mobilitzat els darrers dies en Alacant en defensa de la negociació col·lectiva i per a denunciar la paràlisi en la negociació d’una gran quantitat de convennis que poden afectar, des de ja mateix, a milions de treballadores a les quals expira el seu marc laboral de referència.
Després d’una primera mobilització realitzada el passat 30 de maig a la seu de la Cambra de Comerç d’Alacant, la Plataforma de Lluita Contra les Retallades llançà una proposta de treball unitari a les centrals sindicals amb feina a Alacant: CCOO, UGT, Intersindical i CGT. A la crida, només va respondre CCOO, quedant la resta de sindicats al marge no només de la proposta unitària d’acció, sinó de qualsevol acció pròpia en defensa de la negocicació col·lectiva.
Així, el 28 de juny desenes de membres de la Plataforma de Lluita Contra les Retallades i de CCOO es desplaçaren als polígons del sud de la ciutat a repartir milers d’octavetes i a penjar pancartes a les carreteres d’accés als polígons industrials. El passat 3 de juliol, el Saló d’Actes de CCOO s’omplí per a escoltar la intervenció de Vicent Alcaraz, que amb el seu reconegut i honest bagatge sindical exposà la necessitat dels convennis col·lectius com a ferramenta de la classe obrera per tal de mantenir unes mínimes i dignes condicions laborals, i com les successives reformes laborals primer amb el PSOE i després amb el PP les han destruïdes. Les 125 persones que omplien la sala van plantejar amb entusiasme, en el debat que va cloure l’acte, la seua fermesa a l’hora de defensar en el carrer les xicotetes conquestes laborals aconseguides per la classe treballadora.
Aquestes paraules no caigueren en el buit, i ahir dilluns 8 de juliol més d’un centenar de persones s’han tornat a mobilitzar a Alacant per reivindicar la negociació col·lectiva i denunciar l’ofensiva patronal per tal de deixar milions de treballadores sense la protecció dels seus convennis col·lectius. Al llarg de la concentració, celebrada a les portes de la Cambra de Comerç d’Alacant i en la qual va participar l’Esquerra Independentista com a integrant de la plataforma unitària convocant, es cridaren consignes en defensa dels convennis i contra l’explotació laboral.
![[Castelló de la Plana] MURAL: "tot el poder per al poble"](https://www.endavant.org/wp-content/uploads/2013/07/castello41-1200x664.jpg)
![[Nou Barris] IV Trobada. Consolidació de l’espai polític i inici d’una nova etapa.](https://www.endavant.org/wp-content/uploads/2013/07/2013_07_13_ivtrobada.png)
![[Castelló de la Plana] Fora racistes dels nostres barris!!!](https://www.endavant.org/wp-content/uploads/2013/07/mural_antirracista_castello-1200x677.jpg)