El passat dimarts 6 de novembre, l'assemblea d'Arran El Masnou va fer el seu acte de presentació. Aprofitant la conjuntura de les eleccions al Principat i la creació del grup de suport a la CUP creat a El Masnou, Teià i Alella, Arran va voler debatre sobre la Unitat Popular. Joan Sebastià Colomer, militant d'Endavant (OSAN) al Barcelonès, fou l'encarregat d'exposar les línies de la UP d'Endavant i l'Esquerra Independentista. L'acte, que va comptar amb una quinzena d'assistents, fou valorat molt positivament per l'assemblea juvenil en acabar-se el debat.

Colomer va començar fent referència al president xilè Salvador Allende, ja que la seva cara apareixia al cartell. Si bé la Unidad Popular xilena és un dels referents de la UP, va afirmar que no s'assembla al nostre: el xilè era un bloc que concorria a les eleccions, mentre que el català és un moviment. En aquest sentit, Colomer va destacar molta més similitud amb el moviment basc, on Herri Batasuna significa, de fet, unitat popular. Aquesta UP s'assembla més a la que entenem aquí: direcció col·legiada de moviment, amb partits, organitzacions, col·lectius, etc. Les similituds també tenen a veure amb el fet de la proximitat geogràfica i d'esdevenir-se durant la 'transició'.

Però per a Colomer encara hi ha un altre referent històric, i nostre, català: és el de la Política Independentista de Combat, ponència de l'Esquerra Independentista enfrontada a del Front Patriòtic. Aquesta divisió va provocar la partició del moviment, aleshores. Mentre el FP apostava per aliances polítiques que prioritzessin l'alliberament nacional, la PIC entenia que aquest no es podia esdevenir sense l'alliberament social.

D'aquesta manera, la ponència de la PIC va ser la mare dels principis assumits actualment per les organitzacions i sectorials de l'EI. Ara bé, com es tradueix a la pràctica la UP? Colomer la va explicar coincidint amb el revifament de l'EI a mitjans dels 90, després de la liquidació de Terra Lliure.

La UP trenca amb les dues grans línies que s'havien seguit fins aleshores: la lògica de partit, desenvolupada sobretot a la meitat del segle XX, fet que implica implica militància orgànica; i la del frontpatriotisme, que desplaça la lluita social. La UP busca fer confluir sectors que tenen potencialitat rupturista i permet treballar amb, i influir en, moviments populars i socials sense que es necessiti vinculació orgànica. Els objectius estratègics de la UP, però, es resumeixen en els tres eixos independència, socialisme i Països Catalans. Independència política respecte els estats espanyol i francès; socialisme, com a superació del capitalisme i posar l'economia al servei de les classes populars, respectant el territori, i acabant amb el patriarcat; Països Catalans, reunificant el país sencer.

Pel que fa a l'aspecte del socialisme, Colomer va posar de relleu la insostenibilitat econòmica i ecològica del sistema capitalista, especialment als Països Catalans. Va apostar per pensar i realitzar un nou desenvolupament industrial i agrícola, entre altres, i mantenir una proclama ben clara: no pagament del deute, que no és nostre, que és un deute privat -dels bancs- que ara ha assumit l'Estat i el vol socialitzar entre nosaltres -augment d'impostos, retallades dràstiques, eliminació de serveis públics-. Aquestes mínimes mesures esbossades per Colomer (no pagar el deute, redisseny industrial i agrícola, etc.) forma part dels mínims per començar a posar l'economia al servei de les classes populars.

El revers de la UP és el contrapoder popular català. Què és? Són estructures polítiques, és un sindicat nacional i de classe, són mitjans de comunicació propis per no dependre exclusivament de les oligarquies en l'àmbit informatiu, etc. La UP seria el programa; el contrapoder, la creació d'estructures que permetin victòries immediates parcials, com podrien ser, per exemple, PILs (punt d'informació laboral) actius que siguin eines vàlides per a les treballadores.

És per això que la UP ha de treballar per ser totalment independent de partits burgesos i les seves estructures de poder; això ha de servir per mantenir-se al marge de polítiques socialdemòcrates. En aquest sentit, cal assajar estratègies polítiques rupturistes que evitin l'absorció per part de les institucions, que són irreformables. Així, la participació institucional, en tant que té més ressò, ha de servir per apropar gent a les lluites i dinàmiques d'UP, no per arrossegar la UP a la burocràcia institucional.

Si bé la UP és difusa, les estructures són sòlides, existeixen: són les organitzacions polítiques, és una organització juvenil (Arran), un sindicat estudiantil (SEPC), un sindicat laboral (COS), però també ho són les assemblees de drets socials i els casals, per exemple. En aquest sentit, Colomer va voler rebaixar les crítiques que diuen que l'EI o la UP tenen poca influència en la societat. Per ell, cal no ser pessimista: la influència que tenim s'ha de mirar amb perspectiva històrica i adonar-se que en els darrers anys ha
crescut en quantitat, qualitat i extensió territorial.

La UP ha aconseguit connectar amb molts sectors combatius. Colomer entén que si l'EI té certa referencialitat en l'anticapitalisme és per la seva clara aposta dins les lluites obreres i populars. De fet, treballar en molts fronts és la millor font d'informació, saber què passa. La UP també és això: es necessita gent treballant en lluites defensa territori, contra el patriarcat, per un habitatge digne… per trepitjar realitat, per saber com estan realment les coses, què afecta les classes treballadores i com s'hi mouen.

La UP és la tesi que l'alliberament nacional i social són la mateixa lluita: no es pot aconseguir un sense l'altre. És per això que entenem la burgesia mai estarà per l'alliberament nacional. Això deriva d'una anàlisi de la lluita de classes. Actualment, la burgesia principatina està aprofitant la pressió de l'independentisme popular per als seus interessos: qüestió fiscal i infraestructures. Cal pensar que Artur Mas es deu a qui l'ha col·locat on és: grans empresaris i cercles de poder que el que volen és seguir fent negoci, més enllà de la voluntat -o no- que ell pugui tenir personalment: està al servei de la burgesia.

Entenem que el conflicte nacional és una expressió del conflicte de classes al nostre país. Per això, cal que les classes populars que s'han manifestat al carrer per la independència no es deixin liderar/manipular per la burgesia. Si les classes populars no es deixen manipular, podran passar coses interessants en els propers anys. Si es deixa que tot es decideixi als despatxos, no.

En el torn obert de preguntes, es va demanar per la influència del moviment llibertari dins l'EI. Colomer, partint de l'experiència militant pròpia, va afirmar que hi hagué un temps en què era molt forta. Sobretot a finals dels 90, quan aparegué la PUA (Plataforma per la Unitat d'Acció) hi hagué molt treball conjunt, especialment a Barcelona. Les maneres de fer eren molt similars, i aquest pòssit queda. Fou l'època dels 12 d'octubre combatius -que van expulsar els nazis del centre de Barcelona- i de la lluita contra les ETT's i les reformes laborals. De fet, la PUA va fer una clara aposta per les lluites laborals, tot trencant amb certes dinàmiques que acusaven l'EI de centrar-se únicament en el discurs independentista.

Ara es treballa amb més sectors, però les pràctiques, en molts casos, són similars. Per a Colomer, l'acció directa és ocupar una casa mentre lluites perquè hi hagi parc públic de lloguer: ambdues accions són vàlides. A pregunta de si les cooperatives serien també estructures de contrapoder, Colomer va contestar afirmativament. No debades, seguia aquesta línia d'acció directa -petites victòries- mentre treballes políticament per guanyar el poder.

A l'hora de concloure la xerrada, Colomer va resumir molt sintèticament què és la Unitat Popular i per a què serveixen les estructures de contrapoder popular. La Unitat Popular ha de servir per acumular forces polítiques per guanyar poder polític. Però cal acció directa i anar combinant ambdues coses, a través del contrapoder popular. No pots esperar-te a guanyar el poder: calen victòries parcials immediates. S'han de fer ambdues lluites.

Reproduïm el comunicat de La Pinya-Coordinadora de Joves del Clot , on hi participa gent d'Endavant.

El passat dissabte 3 de novembre va tenir lloc la 4ª edició de Barraques al Parc del Clot, un concert de Festa Major del Clot-Camp de l’Arpa, enguany emmarcat en la temàtica antifeixista, on hi participaven 10 entitats del barri: Castellers de Barcelona, A.E. Rudyard Kipling, Xino-Xano Esplai, Esplai Kasperle, Esplai S.C.V. el Clot, La Pinya – Coordinadora de Joves del Clot-Camp de l’Arpa, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, Arran Clot Camp de l’Arpa, Diables del Clot i Xanqui Qui Pugui. El concert, com cada any, va ser un èxit que va transcórrer amb total normalitat. Al voltant de les 3 es va acabar la música i les entitats organitzadores van començar a recollir mentre els assistents anaven marxant tranquil·lament.

Però aquesta situació de normalitat es va trencar al voltant de les 4 quan van aparèixer 5 furgons antidisturbis amb els llums de les sirenes encesos al fossar del Parc del Clot. La policia va començar a desallotjar el parc a empentes, negant-se a parlar amb els organitzadors de l’acte i escalfant l’ambient fins que, en una de les empentes, van tirar un noi per les grades i la tensió va esclatar. Els policies van carregar amb duresa i indiscriminadament, tan contra els assistents al concert com contra alguns membres de la organització. La jornada va acabar amb la detenció d’un noi que havia vingut al concert.

El matí del diumenge 4 un grup de joves han denunciat la situació al Pregó de Festa Major, i el regidor Eduard Freixedes ha justificat l’actuació policial dient que no estàvem complint els horaris i que hi havia gent tocant els bongos, mentre afirmava que la versió de la Guàrdia Urbana era totalment diferent a la nostra.

Nosaltres volem denunciar que la càrrega policial va ser totalment injustificada, ja que en aquell moment feia més de mitja hora que s’havia acabat el concert, els organitzadors estaven recollint i al parc ja hi quedava molt poca gent. Cal assenyalar que és el primer any que hi ha problemes en aquest acte i que aquests van estar completament provocats per les forces de “l’ordre”, que són els únics culpables del desenllaç de la festa.

També volem deixar palès que des de fa uns anys districte cada cop ens posa més traves per fer aquest acte, imposant-nos condicions inassolibles i creiem que l’actuació policial està motivada per unes polítiques d’ús de l’espai públic cada cop més restrictives, imposades per uns alcaldes i regidors als quals no interessa aquest model de festes populars crítiques i autoorganitzades. Aquest any hem hagut de lluitar perquè no ens fessin pagar un Pla d’Autoprotecció o els lavabos entre altres, però no hem pogut evitar el haver de contractar un servei de seguretat privada, cosa que està totalment renyida amb el model de festes que volem. En aquesta actuació policial hi veiem una clara intenció de criminalitzar l’acte i els moviments populars i juvenils que l’organitzen, i volem deixar clar que els violents van ser la policia i no pas els assistents a la festa.

Per acabar, volem denunciar la total impunitat amb què segueixen actuant els feixistes del Casal Tramuntana, que continuen organitzant activitats i festes al seu local quan en principi no tenen permís, i deixen el barri ple de pintades feixistes. Mentrestant, nosaltres anem rebent cops en tots els actes antifeixistes en què participem –recordem que la manifestació antifeixista del barri del passat 5 de maig  també va acabar amb una actuació policial injustificada i un detingut.

Tot i les traves continues no ens tallaran les ganes d’organitzar unes festes populars i autogestionades, del barri i pel barri. Al Clot-Camp de l’Arpa diem: a les porres, barraques!

Seguir llegint “Càrregues policíaques a les barraques de la Festa Major del Clot”

El passat dissabte 3 de novembre, la plaça del Fort Pienc es va omplir al llarg de tot el dia per celebrar el tercer aniversari de l'Assemblea de Joves del Fort Pienc (AJFP), actualment Arran Fort Pienc. A la celebració, hi varen participar diferents col·lectius del barri i de cultura popular com són el Casal de Joves Xiroc, l'Assemblea de Drets Socials de l'Eixample, la Candidatura d'Unitat Popular de l'Eixample (CUP Eixample) o l'assemblea de l'Eixample d'Endavant-OSAN.

La jornada va començar amb una fira de col·lectius del barri i la mostra de cultura popular, on varen participar la colla castellera Xiquets de l'EI i la colla bastonera de l'Eixample. Tot seguit es va fer un dinar de celebració que va acabar amb un tast de ratafies d'arreu dels Països Catalans.

Al vespre es va realitzar la presentació d'Arran Fort Pienc, que alhora va servir per recordar els tres anys de lluita de l'AJFP al barri, on es varen fer mencions especials al treball col·lectiu realitzat al barri, manifestat en l'aparició de l'Assemblea de Drets Socials de l'Eixample o la campanya antirepressió “Absolució Jona”. També es va fer un especial èmfasi en l'amenaça de desallotjament del Casal La Resposta, que va ser alliberat per l'AJFP fa més d'un any. L'acte va acabar amb una declaració de principis de la nova organització cap a la defensa dels drets socials i nacionals i amb la clara intenció de continuar la lluita ja iniciada com a AJFP.

Des d’Endavant Eixample volem felicitar les companyes d'Arran Fort Pienc per aquests tres anys de lluita i les engresquem a seguir lluitant pels drets socials i nacionals dels nostres barris.

 

El passat dimecres 31 d'octubre varen començar les mobilitzacions cap a la vaga anticapitalista arreu dels Països Catalans. A nivell principatí, la jornada comptava amb la cobertura legal de vaga general realitzada per la CGT i la CNT.

La jornada va ser marcada per les mobilitzacions al transport públic, que varen tenir el màxim seguiment al metro —un seguiment del 90%— i a Rodalies i taxis, i varen aconseguir una gran repercussió al llarg de tot el dia. Altres empreses on la vaga també es va deixar notar va ser a Correus, on el seguiment va ser al voltant del 40%.

També cal remarcar el piquet central que es va realitzar a les 12 del migdia, que va voler visualitzar els culpables de la crisi i de les retallades. Es varen intentar ocupar diferents espais, entre els que cal remarcar el centre comercial FNAC, la seu del BBVA de plaça Catalunya o la botiga Zara del passeig de Gràcia. On sí que es va aconseguir entrar va ser a la botiga d'Apple a plaça Catalunya, que va ser ocupada al llarg de mitja hora, i a les oficines de l’ETT Manpower de passeig de Gràcia, per denunciar la privatització del Servei Català d'Ocupació (SOC). El piquet va acabar davant la seu de la Patronal a Via Laietana.

A la tarda, la manifestació convocada per la CGT, la CNT, la COS i la Coordinadora Laboral i de Suport Mutu del 15M va aplegar unes 3.000 persones. A la convocatòria s'hi van sumar diferents assemblees de barri i el bloc més nombrós, una vegada més, era el dels treballadors de metro, que aplegava més d'un miler de persones.

La marxa per Barcelona va començar a Arc de Triomf i en tot moment va ser envoltada per un fort dispositiu policial que va ser reforçat al Departament d'Interior o a la seu de CDC sota crits de “Vaga General” i contra el mal govern de Mas i Rajoy.

Seguir llegint “Jornada de lluita i vaga a Barcelona el 31O”

El passat dimarts 30 d'octubre la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Santa Coloma de Gramenet va aturar, per segon cop, un desnonament al carrer Pau Claris del barri de Santa Rosa de la ciutat.

Una cinquantena de persones van restar, des de les 8h del matí, a la porta de l'habitatge, amb una forta presència de mitjans de comunicació. Ja al migdia es va donar la notícia de l'aturada, per segon intent, del desnonament de Betty i els seus dos fills, després de diversos contactes amb els serveis municipals i els jutjats de la ciutat. L'entitat financera que, en aquest cas, executava el desnonament era Ibercaja.

Tot uns dies després, divendres 2 de novembre al vespre, coordinades amb les PAH d'altres poblacions, es van empaperar diferents oficines de Catalunya Caixa en tant que és l'entitat amb més causes per desnonaments, en total, de les afectades per deutes hipotecaris a Gramenet, una vintena de casos són amba questa entitat. Segons fonts de la PAH, les properes setmanes està previst l'execució de tres desnonaments més a la ciutat.

Més d'un centenar de persones protagonitzaren ahir una sonora escridassada a la representant de la Casa Reial espanyola en la seua visita a València. Sofia havia acudit a València convidada per l'elit política i empresarial valenciana, a la cerimònia dels premis Jaume I. Casta política i empresarial que també va rebre xiulits i crits de "poca-vergonyes" per part dels allí congregats amb crits contra la política de retallades laborals i socials. Uns crits que retronaren a l'interior de l'edifici gòtic de la Llotja -on se celebrava el lliurament de premis- durant tota la cerimònia. La CGT, la PAH-València, el 15-M i l'esquerra independentista,van participar activament d'aquesta protesta. 

Vídeo de l'escridassada

 

Sèrie d'entrevistes sobre com afecten els retalls a les persones, elaborat per a un acte públic de la Plataforma de Lluita contra les Retallades d'Alacant. Aquestes entrevistes es recolliren als barris populars d'Alacant a finals d'octubre en les jornades de crida a la vaga general del 14 de Novembre.

Vídeo de les entrevistes

Més informació a alacantencrisi

 Crònica del blog alacantencrisi

La feina preparatòria per a la convocatòria de la Vaga General s'ha inciat amb força a Alacant. El divendres 26, en un acte previst des de l'estiu i que amb la concreció de la mobilització obrera del 14N ha tingut una nova perspectiva, la Plataforma de Lluita Contra les Retallades va organitzar un acte polític al barri del Tossal. En efecte, la Plaça Joaquín María López es plenà de treballadores d'aquest popular barri per tal d'escoltar les 3 intervencions dels membres de la Plataforma, que explicaren els objectius i activitats d'aquest organisme, la seua visió de la crisi capitalista, i els motius per tal de secundar la Vaga General del 14N. 

El passat dijous 30 d'octubre el periodista Flavio Signore, membre del col·lectiu “Ulls per la pau”, visità la ciutat d'Alacant per tal de presentar el documental “¿Rebelión, ocupación o Guerra Santa?” i participar en la xarrada “Síria, no a l'agressió imperialista”, organitzada pel Moviment de Resistència Global d'Alacant. Al voltant de 70 persones, malgrat el dia de pluja i fred, acudiren a l'activitat antiimperialista, en un context d'oblit i silenci respecte a les massacres contra el poble de Síria. El MRG d'Alacant és l'organisme antiimperialista de la ciutat fundat en l'any 2000 i integrat pel PCPE, CJC, Endavant, l'Associació d'Amistat amb Cuba Miguel Hernández i Esquerra Unida.

Tant el ponent com les diferents intervencions dels assistents enfocaren les seues intervencions a la denúncia de les agressions imperialistes, dirigides per EEUU, Israel, Aràbia Saudita i Qatar, que tenen com a objectiu des de fa més d'un any desestabilitzar Síria per tal de fer caure el règim polític establert pel Partit Baaz per tal d'apropiar-se dels recursos naturals del país i tenir cada vegada més lliures les mans per a continuar les agressions contra el Líban; Palestina i Iran. En aquest sentit, Flavio Signore destacà que si bé fa un any era legítim preguntar-se sobre l'origen de la revolta siriana, a hores d'ara només cal parlar d'integristes islàmics pròxims a Al-Qaeda armats per Aràbia Saudita i Qatar, que penetren a través de la frontera de Turquia amb el vist-i-plau d'aquest país membre de l'OTAN, i que actuen no com a força d'alliberament sinó com a terroristes que massacren la població civil de Síria. En aquest sentit, els participants a l'acte recordaren que és al poble de Síria, en pau i sense amenaces externes, a qui correspon decidir sobre el seu futur, i no a les potències imperialistes.

 Crònica de la PLATAFORMA EN DEFENSA DELS SERVEIS PUBLICS DE LA COSTERA LA CANAL

Avui els perols que ens han buidat a base d’atur i retallades, per alimentar l’avarícia de banquers i especuladors, han ressonat pels carrers de Xàtiva.  Un cop més hem eixit al carrer, per recordar als nostres governants que no permetrem que les seues polítiques ens aboquen a la misèria i anul·len el futur de les nostres filles i fills. 

Avui els perols han sonat per les aules massificades que no tenen professorat.

Avui els perols han clamat per les malaltes que engrossen els llistats d’espera dels hospitals públics que ens volen privatitzar.

Avui els perols han cridat pel professorat i el personal sanitari que malgrat les retallades de sou  i la manca de recursos materials i humans, s’esforcen per què tinguem un ensenyament públic de qualitat i una sanitat pública digna i eficaç.

Avui hem fet sonar els perols pels milers de joves, més dels 50%, que volen treballar i no poden.

Avui els perols han ressonat per les dones que pateixen violència de gènere, que s’enfronten a la cara més amarga d’una societat masclista soles, sense que l’administració pública dispose els recursos materials i humans necessaris. 

Avui els perols han clamat per les persones aturades, que veuen com el dret al treball s’ha convertit en un privilegi.

Avui  els perols han fet recordar que les persones dependents han d’esperar divuit mesos per què els responguen la sol·licitud, i que els impagaments de la Generalitat fan perillar el centre d’atenció a discapacitades d’Aspromivise a Xàtiva.

Avui els perols han clamat per les famílies que són expulsades de les seues vivendes per no poder pagar la hipoteca.

Avui els perols han cridat per les treballadores i treballadors,  amb condicions laborals cada cop més abusives, propiciades per reformes laborals que faciliten l’acomiadament i fomenten la precarietat laboral.

Avui al darrere dels perols estaven també les pensionistes que a més de tindre congelades les pensions, ara han de pagar pels medicaments que necessiten.

Avui els perols han rebutjat la pujada d’impostos o taxes, com la del fem,  que pretenen que paguem les ciutadades per costejar la construcció del macroabocador de Llanera de Ranes, que a més de ser un atemptat ecològic, empijorarà la qualitat de vida de les veïnes d’aquestes comarques.

Ja portem molt de temps patint retallades en serveis públics i en drets socials. Unes retallades que són justificades per la crisi econòmica, una crisi que és inherent a aquest capitalisme salvatge que domina governants i parlaments, provocada per l’avàricia d’alguns i que estem pagant les classes treballadores. Ja estem fartes d’escoltar que hem d’acceptar els ajustos per què no hi ha diners!! No,no i no!! Exigim responsabilitats!! Els culpables de la crisi totes sabem qui són: els banquers, els responsables de la bombolla immobiliària, els especuladors financers, els governants…Culpables de què avui en dia milers de persones estiguen a l’atur; Culpables de què centenars de persones siguen expulsades de les seues cases per no poder pagar els deutes amb els bancs i Culpables de retallar els serveis públics, mentre amb  els diners de totes  rescaten els bancs que fan fallida.

I no només es queden ahí.  En els darrers mesos assistim a una retallada dels  drets fonamentals  i les  llibertats públiques de la ciutadania: amb l’anunci de reforma del dret de reunió i manifestació; amb la tipificació com a delicte de les gravacions a agents de policia, després que haja estat evident que es fa un ús desmesurat i  desproporcionat de la violència contra les persones que es manifesten contra les conseqüències de la crisi  de manera pacífica.  Des d’ací tot el nostre rebuig a la repressió i intimidació a la gent que es mobilitza, i tot el nostre suport i la nostra solidaritat a les agredides, identificades, detingudes,….  per protestar contra els abusos i la injustícial.  Quina democràcia és aquesta que s’ha de rodejar amb un fort dispositiu policial el parlament espanyol per “protegir-lo” de la ciutadania?? Quina democràcia és aquesta si qui decideix en què ens haurem de gastar els diners és la Unió europea i el Banc central europeu, més preocupats en què l’Estat espanyol pague el deute extern que no pas en la qualitat de vida de les persones??   

Davant açò no podem resignar-nos, no podem  mirar cap una altra banda i no podem deixar que altres decidisquen per nosaltres.  Hem de dir PROU!  

Es l’hora de plantar-se.  L’hora de què el poble prenguem la paraula.  Haurem de lluitar pels nostres drets:  des de les escoles, als centres de salut, les fàbriques, al carrer….

Cal participar, proposar, crear, mobilitzar-se. Perquè el futur dels nostres fills i filles s’ho mereix. Perquè volem mirar a les nostres filles a la cara i no sentir vergonya del futur que els hem deixat. Perquè totes aquelles que han lluitat els darrers segles pels drets que ara gaudim no se senten abandonats.

Perquè com deia el Che: l’única lluita que es perd és la que s’abandona”.

I perquè com deia un dels millors poetes que ha donat aquesta terra, Vicent Andrés Estellés: “No et limites a contemplar aquestes hores que ara venen. Baixa al carrer i participa, no podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu”

NO A LA DICTADURA DELS MERCATS

PROU RETALLADES

SI LLUITEM PODEM PERDRE, SINÒ LLUITEM ESTEM PERDUTS.

---

---

---

 

---

 

Centenars de persones han recorregut els carrers de Barcelona reivindicant els drets de les persones transsexuals i la visibilitat del col·lectiu. La manifestació, convocada a l’Hospital Clínic, anava encapçalada per una pancarta amb el lema “Trans-tornem al/el carrer: dinamitant el binomi per a gaudir alternatives”, una crida a la mobilització de les persones transsexuals i tarnsgènere i, alhora, una crítica al sistema patriarcal que, a través de les etiquetes home-dona, construeix l’opressió de gènere i inivisibilitza totes aquelles sexualitats que transgredeixen aquesta norma.

La multitud estava formada per gent de procedència molt diversa (grups antipatriarcals, transfeministes, col·lectius de lluita LGTI, assemblees llibertàries…), però amb diversos elements en comú, com ara un marcat caràcter crític  ̵̶̶ no només amb l’opressió patriarcal sinó també amb el sistema capitalista ̵̶̶  i una clara orientació subversiva i insubmisa. Tant els lemes que es podien llegir a les diverses pancartes i cartells com a les consignes que s’hi cridaven, feien palès el posicionament que relaciona estretament les opressions del capitalisme i del patriarcat, que junts han aconseguit amagar a l’opinió pública o fins i tot anul·lar els drets i les llibertats sexuals de multitud de persones.

La manifestació s’ha desplaçat al llarg de tot el carrer Villarroel fins arribar al mercat de Sant Antoni, on s’ha escenificat una “mort” col·lectiva -totes les manifestants s’han estirat a terra- per representar l’extermini del dret al propi cos. Després d’aquest acte, la protesta ha continuat fins a la Rambla del Raval, on s’ha configurat un gran cercle de persones assegudes a terra i s’ha llegit el manifest, que denunciava la patologització de la transsexualitat per part dels organismes mèdics internacionals. El text reivindicava també la igualtat de drets i una sanitat pública i de qualitat per a tothom, amb menció especial per a les persones migrades.

La manifestació estava convocada per l’organització Octubre Trans, que es descriuen com «un col·lectiu de persones trans, intersex, bolleres, marikes i queer» i que es mobilitzen cada any «en contra de la patologització de les identitats trans i intersex i per l’autogestió dels nostres cossos i desitjos». Entre els seus principis destaquen el qüestionament d’estructures de poder com ara l’estat, l’església, l’heteropatriarcat i el capitalisme, així com la defensa de l’autogestió, l’ocupació, l’horitzontalitat, el transfeminisme, l’antiautoritarisme i la lluita trans anticapitalista.

Enguany, la manifestació assolia encara més rellevància, ja que al maig de l’any vinent serà publicada la 5a edició del Manual Diagnòstic dels Transtorns Mentals, una eina de referència per a la psiquiatria d’abast internacional que cataloga la “disfòria de gènere” com a trastorn psiquiàtric. L’eliminació de qualsevol referència a la transsexualitat en aquest manual ha estat una de les reivindicacions més insistents de la lluita trans en els darrers anys.

Seguir llegint “[Barcelona] La lluita trans, en clau anticapitalista”

(Font: L'Accent ) La d'aquest dissabte 27 d'octubre ha estat la primera mobilització que han estat capaç de convocar l'anomenat Moviment Unitari de la Comunitat Educativa, amb suport dels sindicats majoritaris, des del començament de curs. Un curs marcat pels milers d'acomiadaments d'interins i subtituts, la supressió de línies i el tancament de centres, les elevades taxe a la FP o l'increment d'alumnes a les aules, conseqüència de l'agressiva política contra l'ensenyament públic del govern de Convergència i Unió, de la mà del departament d'educació dirigit per la consellera Irene Rigau, i també del ministeri espanyol del PP dirigit per José Ignacio Wert.

Seguir llegint “[Barcelona] Milers de persones es manifesten en defensa de l'ensenyament públic català”