Crònica de la PLATAFORMA EN DEFENSA DELS SERVEIS PUBLICS DE LA COSTERA LA CANAL

Avui els perols que ens han buidat a base d’atur i retallades, per alimentar l’avarícia de banquers i especuladors, han ressonat pels carrers de Xàtiva.  Un cop més hem eixit al carrer, per recordar als nostres governants que no permetrem que les seues polítiques ens aboquen a la misèria i anul·len el futur de les nostres filles i fills. 

Avui els perols han sonat per les aules massificades que no tenen professorat.

Avui els perols han clamat per les malaltes que engrossen els llistats d’espera dels hospitals públics que ens volen privatitzar.

Avui els perols han cridat pel professorat i el personal sanitari que malgrat les retallades de sou  i la manca de recursos materials i humans, s’esforcen per què tinguem un ensenyament públic de qualitat i una sanitat pública digna i eficaç.

Avui hem fet sonar els perols pels milers de joves, més dels 50%, que volen treballar i no poden.

Avui els perols han ressonat per les dones que pateixen violència de gènere, que s’enfronten a la cara més amarga d’una societat masclista soles, sense que l’administració pública dispose els recursos materials i humans necessaris. 

Avui els perols han clamat per les persones aturades, que veuen com el dret al treball s’ha convertit en un privilegi.

Avui  els perols han fet recordar que les persones dependents han d’esperar divuit mesos per què els responguen la sol·licitud, i que els impagaments de la Generalitat fan perillar el centre d’atenció a discapacitades d’Aspromivise a Xàtiva.

Avui els perols han clamat per les famílies que són expulsades de les seues vivendes per no poder pagar la hipoteca.

Avui els perols han cridat per les treballadores i treballadors,  amb condicions laborals cada cop més abusives, propiciades per reformes laborals que faciliten l’acomiadament i fomenten la precarietat laboral.

Avui al darrere dels perols estaven també les pensionistes que a més de tindre congelades les pensions, ara han de pagar pels medicaments que necessiten.

Avui els perols han rebutjat la pujada d’impostos o taxes, com la del fem,  que pretenen que paguem les ciutadades per costejar la construcció del macroabocador de Llanera de Ranes, que a més de ser un atemptat ecològic, empijorarà la qualitat de vida de les veïnes d’aquestes comarques.

Ja portem molt de temps patint retallades en serveis públics i en drets socials. Unes retallades que són justificades per la crisi econòmica, una crisi que és inherent a aquest capitalisme salvatge que domina governants i parlaments, provocada per l’avàricia d’alguns i que estem pagant les classes treballadores. Ja estem fartes d’escoltar que hem d’acceptar els ajustos per què no hi ha diners!! No,no i no!! Exigim responsabilitats!! Els culpables de la crisi totes sabem qui són: els banquers, els responsables de la bombolla immobiliària, els especuladors financers, els governants…Culpables de què avui en dia milers de persones estiguen a l’atur; Culpables de què centenars de persones siguen expulsades de les seues cases per no poder pagar els deutes amb els bancs i Culpables de retallar els serveis públics, mentre amb  els diners de totes  rescaten els bancs que fan fallida.

I no només es queden ahí.  En els darrers mesos assistim a una retallada dels  drets fonamentals  i les  llibertats públiques de la ciutadania: amb l’anunci de reforma del dret de reunió i manifestació; amb la tipificació com a delicte de les gravacions a agents de policia, després que haja estat evident que es fa un ús desmesurat i  desproporcionat de la violència contra les persones que es manifesten contra les conseqüències de la crisi  de manera pacífica.  Des d’ací tot el nostre rebuig a la repressió i intimidació a la gent que es mobilitza, i tot el nostre suport i la nostra solidaritat a les agredides, identificades, detingudes,….  per protestar contra els abusos i la injustícial.  Quina democràcia és aquesta que s’ha de rodejar amb un fort dispositiu policial el parlament espanyol per “protegir-lo” de la ciutadania?? Quina democràcia és aquesta si qui decideix en què ens haurem de gastar els diners és la Unió europea i el Banc central europeu, més preocupats en què l’Estat espanyol pague el deute extern que no pas en la qualitat de vida de les persones??   

Davant açò no podem resignar-nos, no podem  mirar cap una altra banda i no podem deixar que altres decidisquen per nosaltres.  Hem de dir PROU!  

Es l’hora de plantar-se.  L’hora de què el poble prenguem la paraula.  Haurem de lluitar pels nostres drets:  des de les escoles, als centres de salut, les fàbriques, al carrer….

Cal participar, proposar, crear, mobilitzar-se. Perquè el futur dels nostres fills i filles s’ho mereix. Perquè volem mirar a les nostres filles a la cara i no sentir vergonya del futur que els hem deixat. Perquè totes aquelles que han lluitat els darrers segles pels drets que ara gaudim no se senten abandonats.

Perquè com deia el Che: l’única lluita que es perd és la que s’abandona”.

I perquè com deia un dels millors poetes que ha donat aquesta terra, Vicent Andrés Estellés: “No et limites a contemplar aquestes hores que ara venen. Baixa al carrer i participa, no podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu”

NO A LA DICTADURA DELS MERCATS

PROU RETALLADES

SI LLUITEM PODEM PERDRE, SINÒ LLUITEM ESTEM PERDUTS.

Centenars de persones han recorregut els carrers de Barcelona reivindicant els drets de les persones transsexuals i la visibilitat del col·lectiu. La manifestació, convocada a l’Hospital Clínic, anava encapçalada per una pancarta amb el lema “Trans-tornem al/el carrer: dinamitant el binomi per a gaudir alternatives”, una crida a la mobilització de les persones transsexuals i tarnsgènere i, alhora, una crítica al sistema patriarcal que, a través de les etiquetes home-dona, construeix l’opressió de gènere i inivisibilitza totes aquelles sexualitats que transgredeixen aquesta norma.

La multitud estava formada per gent de procedència molt diversa (grups antipatriarcals, transfeministes, col·lectius de lluita LGTI, assemblees llibertàries…), però amb diversos elements en comú, com ara un marcat caràcter crític  ̵̶̶ no només amb l’opressió patriarcal sinó també amb el sistema capitalista ̵̶̶  i una clara orientació subversiva i insubmisa. Tant els lemes que es podien llegir a les diverses pancartes i cartells com a les consignes que s’hi cridaven, feien palès el posicionament que relaciona estretament les opressions del capitalisme i del patriarcat, que junts han aconseguit amagar a l’opinió pública o fins i tot anul·lar els drets i les llibertats sexuals de multitud de persones.

La manifestació s’ha desplaçat al llarg de tot el carrer Villarroel fins arribar al mercat de Sant Antoni, on s’ha escenificat una “mort” col·lectiva -totes les manifestants s’han estirat a terra- per representar l’extermini del dret al propi cos. Després d’aquest acte, la protesta ha continuat fins a la Rambla del Raval, on s’ha configurat un gran cercle de persones assegudes a terra i s’ha llegit el manifest, que denunciava la patologització de la transsexualitat per part dels organismes mèdics internacionals. El text reivindicava també la igualtat de drets i una sanitat pública i de qualitat per a tothom, amb menció especial per a les persones migrades.

La manifestació estava convocada per l’organització Octubre Trans, que es descriuen com «un col·lectiu de persones trans, intersex, bolleres, marikes i queer» i que es mobilitzen cada any «en contra de la patologització de les identitats trans i intersex i per l’autogestió dels nostres cossos i desitjos». Entre els seus principis destaquen el qüestionament d’estructures de poder com ara l’estat, l’església, l’heteropatriarcat i el capitalisme, així com la defensa de l’autogestió, l’ocupació, l’horitzontalitat, el transfeminisme, l’antiautoritarisme i la lluita trans anticapitalista.

Enguany, la manifestació assolia encara més rellevància, ja que al maig de l’any vinent serà publicada la 5a edició del Manual Diagnòstic dels Transtorns Mentals, una eina de referència per a la psiquiatria d’abast internacional que cataloga la “disfòria de gènere” com a trastorn psiquiàtric. L’eliminació de qualsevol referència a la transsexualitat en aquest manual ha estat una de les reivindicacions més insistents de la lluita trans en els darrers anys.

Seguir llegint “[Barcelona] La lluita trans, en clau anticapitalista”

(Font: L'Accent ) La d'aquest dissabte 27 d'octubre ha estat la primera mobilització que han estat capaç de convocar l'anomenat Moviment Unitari de la Comunitat Educativa, amb suport dels sindicats majoritaris, des del començament de curs. Un curs marcat pels milers d'acomiadaments d'interins i subtituts, la supressió de línies i el tancament de centres, les elevades taxe a la FP o l'increment d'alumnes a les aules, conseqüència de l'agressiva política contra l'ensenyament públic del govern de Convergència i Unió, de la mà del departament d'educació dirigit per la consellera Irene Rigau, i també del ministeri espanyol del PP dirigit per José Ignacio Wert.

Seguir llegint “[Barcelona] Milers de persones es manifesten en defensa de l'ensenyament públic català”

Dijous, 25 d'octubre, ha tingut lloc l'intent de suïcidi de Manuel, un veí de Burjassot (l'Horta Nord), pocs minuts abans de ser desnonat de la seua casa, quan el veí es trobava en el seu habitatge amb el seu fill i la seua dona, malalta. Quan Manuel va veure els membres de la comissió judicial s'acostaven a sa casa, es va llençar al buit des d'una segona altura, i va sobreviure al colp, però hagué de ser hospitalitzat. Manuel portava molt de temps en l'atur i travessava una difícil situació econòmica. Molts dels seus veïns i veïnes desconeixien que anaren a perdre la seua casa.

En els últims mesos, els desnonaments han augmentat a Burjassot i en tota la comarca, per la qual cosa arriben a dur-se a terme quatre cada dia , de la mateixa manera que a la resta dels Països Catalans. Hem de pensar que un de cada quatre desnonaments que té lloc a l'estat espanyol, es produeix al País Valencià.

Aquesta situació, però, no és una excepció. Hi ha centenars de suïcidis silenciats, de persones que s'avergonyeixen de la situació dramàtica que pateixen: per no tindre treball, per perdre la casa i quedar-se amb un deute de per vida, per veure's condemnades a l'exclusió social. Hi ha milers i milers de vides trencades per unes hipoteques abusives, per una legislació que només beneficia els bancs i condemna el poble a un deute perpetu i a perdre el seu habitatge. Mentrestant, els responsables, especialment bancs i govern -tant l'actual del PP com l'anterior del PP-, continuen impunes.

Aquest és l'èxit del capitalisme: cada dia hi ha més persones sense casa, mentre que hi ha milers d'habitatges que passen a mans del bancs. Cada dia més misèria.

Per això us convoquem el pròxim dimecres 31 d'Octubre, a les 19.30h, tots i totes acudirem a a la Plaça de l'Ajuntament de Burjassot (l'Horta Nord).

Hem de dir PROU a la impunitat de la banca. Hem de dir ben alt que no permetrem més víctimes dels bancs. No més estafes, desnonaments…

Volem la dació en pagament i l'expropiació dels pisos de la banca.

La unitat dels treballadors ens farà guanyar aquesta batalla.

L'únic camí, la lluita!

Endavant OSAN

Burjassot, Països Catalans, 27 d'Octubre de 2012

"Hi ha moltes maneres de matar.

Poden enfonsar-te un ganivet al ventre.

Negar-te el pa.

No curar-te quan estàs malalt.

Entaforar-te en un habitatge penós.

Empènyer-te al suïcidi.

Torturar-te fins la mort mitjançant el treball.

Dur-te a la guerra, etc

Només algunes d'aquestes coses estan prohibides en aquest Estat.”

Bertol Brecht

Seguir llegint “[Poblenou] Recuperen l'Ateneu Flor de Maig”

Com cada any des d'en fa vuit, l'assemblea de Sant Andreu-Nou Barris d'Endavant va organitzar l'acte d'homenatge a Jordi Martínez de Foix i Llorenç. Era el 34è aniversari de la seva caiguda en combat.

Enguany, l'acte, que tingué lloc el 9 d'octubre, es va organitzar coordinament amb el nucli de Sant Andreu de l'organització juvenil Arran , que celebrava la seva presentació al poble. La pluja va fer acte de presència de forma intermitent, tot deslluïnt algun dels actes i obligant que d'altres tinguessin lloc al CSO La Gordíssima, en lloc de la Pl. Comerç, on estava previst.

L'homenatge al Jordi sí que va tenir lloc a la plaça. Amb mig centenar de persones com a públic, l'acte va començar amb parlaments de la família; primerament la mare, na Josi, i després en Francesc, un dels seus germans, van voler recuperar la figura del jove patriota i comunista, mort als 21 anys. Clarament van mostrar la seva indignació i desconsol pel que consideren un crim d'Estat, en no haver-se encara resolt l'autoria del seu assassinat. Aquest desconsol és doble en tant que pensaven que la mort del dictador duria a una democràcia efectiva, però han pogut comprovar que les clavegueres de l'Estat segueixen funcionant igual.

A continuació, un militant de l'assemblea d'Endavant va realitzar el parlament d'homenatge. Va remarcar la vigència de la lluita d'en Jordi tot oposant-la als demòcrates d'aleshores, que van pactar la traïció anomenada transició, i que són els mateixos 'demòcrates' d'ara que retallen drets i serveis públics, reprimeixen lluitadores i pacten amb Espanya mentre intenten abanderar un procés d'alliberament nacional.

Convençut que en Jordi militaria ara Arran, des d'Endavant es va felicitar al naixement de l'organització i encoratjar-los a seguir en la línia correcta de lluita, combativa. Que Arran compti militants seus detinguts per la vaga general del 29M és la millor síntesi de la unitat de lluita per la independència i el socialisme als Països Catalans.

En un escenari proper de diferents conteses polítiques, com la vaga general del 14N i les eleccions autonòmiques del 25N, es va encoratjar la classe treballadora catalana a utilitzar ambdues dates com a eines, com a mitjans que en facilitin l'organització. Participant de la vaga i donant suport a la CUP-Alternativa d'Esquerres, entenent que el debat sobre els mitjans de lluita ha de ser en funció de la seva legitimitat i no de la legalitat.

Finalment, en una crida a la solidaritat interncionalista amb el poble de Veneçuela i el seu camí cap al socialisme, l'acte va concloure amb una referència a la lluita del poble xilè contra el neoliberalisme que la dictadura va deixar en aquell país. Xile és l'exemple del que volen fer amb naltros, el camí cap on ens volen dur amb tantes retallades i el total desmantellament de l'Estat del benestar. Després de reproduir unes paraules del president xilè Salvador Allende, l'acte es va cloure amb dues gralles interpretant La Muixeranga i els Segadors, que va ser també cantada pel públic assistent.
Seguir llegint “[Sant Andreu] Homenatge a Jordi Martínez de Foix i Llorenç”

Aquest divendres i dissabte es dugué a terme el Correllengua a la Vila de Gràcia. Entre altres col·lectius, l'EI de Gràcia (CUP, Endavant i Arran) hi van participar.

S’encetà tot plegat divendres capvespre amb la xerrada-col·loqui a l’Espai Albert Musons, on hi assistiren un gruix d’aprop de 40 persones. S’hi tractaren temes tan importants com la situació política i lingüística dels diferents indrets dels Països Catalans representats per cada un dels ponents, i des de diverses vessants, com ara els mitjans de comunicació, història, ensenyament i sociolingüística. Finalment es conclogué l’acte amb un pica-pica on les assistents pogueren seguir contrastant i dialogant sobre els temes exposats durant les gairebé 3 hores que durà la xerrada.

El dissabte de bon matí a la Plaça de la Vila fou el punt de partida de la cursa d’orientació “Fes-la córrer al Correllengua” –organitzada per Farra-O- arreu del barri on hi participaren tant persones aficionades a aquest tipus d’esdeveniments com gent del barri que s’animà a recórrer els carrers i a fer les proves que s’havien preparat.

A la mateixa Plaça de la Vila, ja cap al migdia, es convocà i s’animà a participar a totes les persones que rondaven per la plaça a formar part del gran llaç – organitzat pel col·lectiu Illencs pel Català- per tal de reivindicar la protecció i lluita per la llengua.

Mentre es desenvolupaven totes aquestes activitats, l’Espai País Valencià s’encarregà de fer el dinar popular, el qual constà de dos plats típics d’Aragó i del País Valencià respectivament.

Un cop tothom dinat, cap a les 16 hores de la tarda, s’inicià la 1a Copa Intranacional de Cançó Improvisada, a la qual participaven un equip que venia de Mallorca (Mateu Xurí i Macià Ferrer) i un del Principat (Ferriol Macip i Laia Pedrol). Es tractà de que cada un dels glosadors s’enfrontàs a una sèrie de proves d’improvisació davant d’un públic i un jurat. En aquesta ocasió el premi fou una espardenya gegant, el qual anà cap a l’equip illenc. Es feu també un obsequi de productes de la terra a cada una de les participants. Tant aquest acte com el dinar popular es feren finalment a La Torna (C.Sant Pere Màrtir 37).

Havent desparat taules i amagat les cadires, amb una mica de retard, sortí al mateix escenari de La Torna el grup valencià Baraka Folk, formant part dels concerts Despertafolk. Un cop acabat, la xaranga valenciana La Mentireta arrossegà les assistents cap al Casal de Joves La Fontana passant primer pel local de l’Espai País Valencià per a seguir amb l’ambient festiu, fer uns beures i un mos.

Encetaren els actes al Casal de Joves La Fontana els balls de la Colla Bastonera Cop a Cop. Acte seguit, a càrrec de Mercè Sesé –membre de Teatre del Cercle- es llegí el Manifest del Correllengua 2012 (escrit per Màrius Serra).

Després ja es deixà l’escenari a disposar del concert jove –organitzat per la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia- a disposar dels grups musicals que faltaven per a arrodonir el final del Correllengua i Despertafolk d’enguany: els aragonesos Maut amb el seu folk electrònic, els joves Cinemascope amb el seu estil que anomenen electrocambra en català i finalment, els rapers Hugkakke i Valtonyc procedents d’Igualada i Mallorca respectivament.

A grans trets, des de l’organització es considera un èxit, malgrat les amenaces meteorològiques, les modificacions d’activitats, canvis d’espais i reajustaments horaris fets hores abans de la convocatòria. Un èxit tant de planificació -sempre amb aspectes a millorar-, com en participació en totes i cada una de les activitats programades.

Seguir llegint “[Gràcia] Èxit del Correllengua malgrat la previsió meteorològica”

Aquest dissabte 20 d’octubre, prop de 2000 persones es van manifestar pels carrers del barri de Sants en defensa del Centre Social Autogestionat Can Vies, que es troba sota amenaça de desallotjament.

A les 12 del matí, començava la mostra de cultura popular amb una petita actuació de la Colla Bastonera i els Castellers de Sants. Sota els aplaudiments de les més de mil persones que ja es concentraven a la plaça, es donava inici a la manifestació. Al capdavant, cinquanta persones de diferents entitats i col·lectius del barri unien els seus braços en una demostració d’unitat, totes amb la samarreta de Can Vies amb el lema “No Passaran”.

En una primera aturada, a l’alçada del propi edifici de Can Vies, es va llegir un manifest molt reivindicatiu i acusant directament als culpables de la situació actual del CSA. La lectura va anar acompanyada de la penjada d’una nova bandera a la façana amb el logo del centre.

Amb un ambient molt festiu, es va baixar pel carrer Jocs Florals fins arribar a Can Batlló, espai de reivindicació històrica del barri que va ser recuperat fa poc més d’un any pel veïnat. Allà, va ser l’assemblea de Can Batlló qui va llegir una petita carta de suport a Can Vies, per posteriorment unir-se a la manifestació. També allà mateix, els Diables de Sants van començar un espectacle de foc que acompanyaria la manifestació durant tot el recorregut.

La manifestació continuà pels carrers Constitució i Gavà, mentre la gent s’hi anava sumant, i moltes veïnes donaven suport des dels balcons. Així, es va arribar a la següent parada, l’edifici denominat 18N, ocupat ara fa un any pels moviments socials del barri, amb la intenció de cedir-ho a les famílies que van ser desnonades setmanes abans.

Durant el següent tram del recorregut, fins al carrer Creu Coberta, la Plataforma de suport a Can Vies repartia adhesius amb la frase “No Passaran”, que servirien per la següent acció que es duria a terme. A l’alçada del mercat d’Hostafrancs, moltes persones es van acostar a la seu de Convergència, on de forma simbòlica es van posar centenars d’aquests adhesius, assenyalant directament els culpables del possible desallotjament de Can Vies.

Davant la seu del districte, es va tornar a llegir un comunicat, en aquest cas acusant directament a l’actual regidor del districte Jordi Martí i l’empresa propietària de l’edifici de Can Vies, TMB, a qui a més de denunciar com especuladors, també es va acusar dels acomiadaments i els augments de tarifes. El missatge cap a aquestes figures va quedar clar amb la “cremà” d’una falla, representada en aquest cas per Xavier Trias, Jordi Martí i Joaquim Forn.

A pocs metres del districte, la següent parada seria davant de la casa ocupada l’Encoberta, desallotjada el 13 d’abril de l’any passat. S’hi va desplegar una pancarta que resava “1 any i mig tapiada, una vergonya més al barri. Defensem els espais alliberats”.

Després, la manifestació es va enfilar pel carrer de l’Espanya Industrial, per posteriorment arribar al Casal Independentista de Sants Jaume Compte. Davant d’aquest, membres del propi casal i d’Endavant van desplegar una pancarta en suport al CSA i per la unitat de tots els fronts anticapitalistes del barri.

El final de la manifestació va ser a la plaça coneguda com l’Hamsa, en homenatge a la casa ocupada desallotjada al 2004. S’hi va llegir un nou manifest que feia una crida a defensar els espais autogestionats i en especial d’un espai com Can Vies, que ha estat compartit durant els més de quinze anys d’història, per més de 100 col·lectius i entitats, entre elles l’extinta Plataforma per l’Unitat d’Acció (PUA). De nou, la colla bastonera i els diables van fer una petita mostra de cultura popular per donar per finalitzada la manifestació.

Seguir llegint “[Sants] Endavant també #SomCanVies”