Butlletí andreuenc n. 15 – Octubre 2012

A la tardor, pluja de lluites!

De l'inici al final. Com en una ràpida metàfora que ha aglutinat sintèticament gran part de les lluites que duem a terme, octubre ha estat un accelerador de mobilitzacions, assemblees, reflexions i accions en tots els fronts. Enfrontem la misèria capitalista amb la riquesa imprescindible de les nostres lluites.

De la cafeta del Grup de Suport 29M, que es va organitzar conjuntament amb l'OctubreTrans a principis de mes, saltem al final, quan va tenir lloc la manifestació que reivindicava exercir el dret a decidir sobre el propi cos de manera radical. Trencant amb les imposicions capitalistes camí d'una despatologització de la transsexualitat.

La manifestació va tenir lloc el mateix dissabte 27 que sortíem al carrer, per enèsima vegada, tot reclamant educació pública per a tothom. En el desmantellament de l'Estat del benestar, carregar-se el sistema educatiu és un torpede a la línia de flotació: negant-nos educació ens sucumbeixen encara més en la precarietat. I el diumenge 11 de novembre, tenim una nova cita al carrer en defensa dels nostres drets irrenunciables: el dret a la salut per a tothom. Perquè si ens roben la sanitat, ens tallen la vida, sortim al carrer!

També aquell cap de setmana d'octubre, diverses experiències mostraven que no només diem com no ens agrada aquest món, sinó com volem que sigui. Incipientment, començant, amb la modèstia i la fermesa necessàries per aixecar quelcom sòlid i diferent. La primera Fira d'Economia Solidària de Catalunya, celebrada a Sant Andreu servia d'aparador per a moltes cooperatives, d'àmbits ben diferents, tot demostrant que una altra manera de participar en l'economia, de crear riquesa, és possible. Crear alternatives antagòniques al capitalisme no només és possible, sinó necessari i imprescindible. Cal combinar-ho amb la lluita política diària.

I al bell mig del mes, la frènesi del conflicte, del que ens fa avançar. El 12 d'octubre, i amb la permissivitat de CiU, els feixistes tornaven al centre de Barcelona. Després d'anys de lluites, enfrontaments, repressió i brutalitat policíaca, aconseguint que els nazis haguessin d'anar a Montjuïc, el feixisme es va vestir d'espanyolisme constitucional per tornar a agredir impunement. Mentre els feixistes amenaçaven i perseguien gent durant tot el dia, els Mossos d'Esquadra vigilaven les antifeixistes de ben a prop, arribant-ne a colpejar un a qui després d'obrir-li el cap, van detenir. El món al revés. Els feixistes van fer que el van voler, fins i tot agredir, i la policia els va protegir. A les antifeixistes les va controlar i reprimir.

Just a l'endemà, l'Assemblea Nacional de la CUP (Candidatura d'Unitat Popular) decidia presentar-se per primer cop a les eleccions autonòmiques del Principat. Més enllà del fet, el que està sent històric i necessari remarcar és la mobilització social que ha fer aflorar: mobilització d'urgència per aconseguir els avals necessaris per presentar-se i realització de nombroses assemblees obertes amb participació de tot tipus de perfils, sobretot de persones lluitadores. Aquesta dinàmica ja es va fer per prendre la decisió, però ara cobra més força que mai ja que involucra la gent del carrer a participar del programa, de la campanya i de la tasca -i control- a realitzar en cas d'una hipotètica representació. L'aposta per la CUP-Alternativa d'Esquerres no ha de ser només una qüestió electoral sinó una manera de fer política que demostri, com fins ara han fet l'Esquerra Independentista i les CUP, que hi ha molta més lluita al carrer que a les institucions i que és en aquesta direcció que hem de treballar. El 25 de novembre, les independentistes anticapitalistes del Principat que apostem pels Països Catalans tenim una opció ben nítida.

Octubre també és un mes per recordar que venim de lluny. I en el cas andreuenc, amb una sincer homenatge a Jordi Martínez de Foix i Llorenç. Als 34 anys de la seva caiguda en combat, des d'Endavant hem volgut seguir recordant la seva vida, la seva lluita: l'alliberament social i nacional per tots els mitjans. L'acte d'homenatge d'enguany va coincidir amb la presentació d'Arran a Sant Andreu, la millor mostra que la lluita d'en Jordi és ben vigent perquè, malauradament, ens segueixen governant els mateixos que quan ell no va acceptar la claudicació que ens van imposar. Ahir, avui i demà, el millor homenatge és seguir lluitant fins la victòria!

Una victòria que passarà, sens dubte, per una nova vaga general. El 14 de novembre serem al carrer, tot impulsant una vaga general i social anticapitalista que serveixi no només per interrompre la bru
tal normalitat capitalista, sinó per organitzar la classe treballadora dels Països Catalans. La vaga, les eleccions, eines de lluita que ens han de permetre sumar forces i plantar cara. El 31 d'octubre vam tenir una prèvia. Ens cal molt més!

I entremig, les alegries agredolces d'organitzar la Festa Major del nostre poble. Dolces, perquè arribem als 9 anys de FMReivindicativa; agra, perquè no s'aturen els impediments del districte a l'autoorganització popular. Però ho tenen clar: vam decidir fa temps que volem ser i serem protagonistes de les nostres vides!

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Octubre 2012. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9b.org

La campanya nacional d’Endavant (OSAN) Sense sobirania econòmica no hi ha independència s’ha presentat hui a l’Horta Nord, concretament a la ciutat d’Alboraia. Davant una vintena de persones, Josep Villarroya, militant de l'organització ha exposat els principals eixos de la campanya a més d’analitzar l’actual crisi econòmica i com afecta els Països Catalans.

 

Per la seua banda, Gonçal Bravo, portaveu nacional de la Coordinadora Obrera Sindical, ha profunditzat en les diferències entre el projecte de les organitzacions defensores d’un front patriòtic amb l’”independentisme de classe”, a més de plantejar alguns dubtes al voltant de l’espoli fiscal mentre es malbarata diner públic. Ha incidit en la necessitat d’un sindicalisme fort que lluite contra  l’aprofundiment entre les diferències, cada vegada més grans, entre classes socials als Països Catalans. Les xifres d’atur, l’augment de la taxa d’infants amb manca d’alimentació o l’accentuació de la desindustralització han sigut altres aspectes que ha repassat.

El passat dimarts 6 de novembre, l'assemblea d'Arran El Masnou va fer el seu acte de presentació. Aprofitant la conjuntura de les eleccions al Principat i la creació del grup de suport a la CUP creat a El Masnou, Teià i Alella, Arran va voler debatre sobre la Unitat Popular. Joan Sebastià Colomer, militant d'Endavant (OSAN) al Barcelonès, fou l'encarregat d'exposar les línies de la UP d'Endavant i l'Esquerra Independentista. L'acte, que va comptar amb una quinzena d'assistents, fou valorat molt positivament per l'assemblea juvenil en acabar-se el debat.

Colomer va començar fent referència al president xilè Salvador Allende, ja que la seva cara apareixia al cartell. Si bé la Unidad Popular xilena és un dels referents de la UP, va afirmar que no s'assembla al nostre: el xilè era un bloc que concorria a les eleccions, mentre que el català és un moviment. En aquest sentit, Colomer va destacar molta més similitud amb el moviment basc, on Herri Batasuna significa, de fet, unitat popular. Aquesta UP s'assembla més a la que entenem aquí: direcció col·legiada de moviment, amb partits, organitzacions, col·lectius, etc. Les similituds també tenen a veure amb el fet de la proximitat geogràfica i d'esdevenir-se durant la 'transició'.

Però per a Colomer encara hi ha un altre referent històric, i nostre, català: és el de la Política Independentista de Combat, ponència de l'Esquerra Independentista enfrontada a del Front Patriòtic. Aquesta divisió va provocar la partició del moviment, aleshores. Mentre el FP apostava per aliances polítiques que prioritzessin l'alliberament nacional, la PIC entenia que aquest no es podia esdevenir sense l'alliberament social.

D'aquesta manera, la ponència de la PIC va ser la mare dels principis assumits actualment per les organitzacions i sectorials de l'EI. Ara bé, com es tradueix a la pràctica la UP? Colomer la va explicar coincidint amb el revifament de l'EI a mitjans dels 90, després de la liquidació de Terra Lliure.

La UP trenca amb les dues grans línies que s'havien seguit fins aleshores: la lògica de partit, desenvolupada sobretot a la meitat del segle XX, fet que implica implica militància orgànica; i la del frontpatriotisme, que desplaça la lluita social. La UP busca fer confluir sectors que tenen potencialitat rupturista i permet treballar amb, i influir en, moviments populars i socials sense que es necessiti vinculació orgànica. Els objectius estratègics de la UP, però, es resumeixen en els tres eixos independència, socialisme i Països Catalans. Independència política respecte els estats espanyol i francès; socialisme, com a superació del capitalisme i posar l'economia al servei de les classes populars, respectant el territori, i acabant amb el patriarcat; Països Catalans, reunificant el país sencer.

Pel que fa a l'aspecte del socialisme, Colomer va posar de relleu la insostenibilitat econòmica i ecològica del sistema capitalista, especialment als Països Catalans. Va apostar per pensar i realitzar un nou desenvolupament industrial i agrícola, entre altres, i mantenir una proclama ben clara: no pagament del deute, que no és nostre, que és un deute privat -dels bancs- que ara ha assumit l'Estat i el vol socialitzar entre nosaltres -augment d'impostos, retallades dràstiques, eliminació de serveis públics-. Aquestes mínimes mesures esbossades per Colomer (no pagar el deute, redisseny industrial i agrícola, etc.) forma part dels mínims per començar a posar l'economia al servei de les classes populars.

El revers de la UP és el contrapoder popular català. Què és? Són estructures polítiques, és un sindicat nacional i de classe, són mitjans de comunicació propis per no dependre exclusivament de les oligarquies en l'àmbit informatiu, etc. La UP seria el programa; el contrapoder, la creació d'estructures que permetin victòries immediates parcials, com podrien ser, per exemple, PILs (punt d'informació laboral) actius que siguin eines vàlides per a les treballadores.

És per això que la UP ha de treballar per ser totalment independent de partits burgesos i les seves estructures de poder; això ha de servir per mantenir-se al marge de polítiques socialdemòcrates. En aquest sentit, cal assajar estratègies polítiques rupturistes que evitin l'absorció per part de les institucions, que són irreformables. Així, la participació institucional, en tant que té més ressò, ha de servir per apropar gent a les lluites i dinàmiques d'UP, no per arrossegar la UP a la burocràcia institucional.

Si bé la UP és difusa, les estructures són sòlides, existeixen: són les organitzacions polítiques, és una organització juvenil (Arran), un sindicat estudiantil (SEPC), un sindicat laboral (COS), però també ho són les assemblees de drets socials i els casals, per exemple. En aquest sentit, Colomer va voler rebaixar les crítiques que diuen que l'EI o la UP tenen poca influència en la societat. Per ell, cal no ser pessimista: la influència que tenim s'ha de mirar amb perspectiva històrica i adonar-se que en els darrers anys ha
crescut en quantitat, qualitat i extensió territorial.

La UP ha aconseguit connectar amb molts sectors combatius. Colomer entén que si l'EI té certa referencialitat en l'anticapitalisme és per la seva clara aposta dins les lluites obreres i populars. De fet, treballar en molts fronts és la millor font d'informació, saber què passa. La UP també és això: es necessita gent treballant en lluites defensa territori, contra el patriarcat, per un habitatge digne… per trepitjar realitat, per saber com estan realment les coses, què afecta les classes treballadores i com s'hi mouen.

La UP és la tesi que l'alliberament nacional i social són la mateixa lluita: no es pot aconseguir un sense l'altre. És per això que entenem la burgesia mai estarà per l'alliberament nacional. Això deriva d'una anàlisi de la lluita de classes. Actualment, la burgesia principatina està aprofitant la pressió de l'independentisme popular per als seus interessos: qüestió fiscal i infraestructures. Cal pensar que Artur Mas es deu a qui l'ha col·locat on és: grans empresaris i cercles de poder que el que volen és seguir fent negoci, més enllà de la voluntat -o no- que ell pugui tenir personalment: està al servei de la burgesia.

Entenem que el conflicte nacional és una expressió del conflicte de classes al nostre país. Per això, cal que les classes populars que s'han manifestat al carrer per la independència no es deixin liderar/manipular per la burgesia. Si les classes populars no es deixen manipular, podran passar coses interessants en els propers anys. Si es deixa que tot es decideixi als despatxos, no.

En el torn obert de preguntes, es va demanar per la influència del moviment llibertari dins l'EI. Colomer, partint de l'experiència militant pròpia, va afirmar que hi hagué un temps en què era molt forta. Sobretot a finals dels 90, quan aparegué la PUA (Plataforma per la Unitat d'Acció) hi hagué molt treball conjunt, especialment a Barcelona. Les maneres de fer eren molt similars, i aquest pòssit queda. Fou l'època dels 12 d'octubre combatius -que van expulsar els nazis del centre de Barcelona- i de la lluita contra les ETT's i les reformes laborals. De fet, la PUA va fer una clara aposta per les lluites laborals, tot trencant amb certes dinàmiques que acusaven l'EI de centrar-se únicament en el discurs independentista.

Ara es treballa amb més sectors, però les pràctiques, en molts casos, són similars. Per a Colomer, l'acció directa és ocupar una casa mentre lluites perquè hi hagi parc públic de lloguer: ambdues accions són vàlides. A pregunta de si les cooperatives serien també estructures de contrapoder, Colomer va contestar afirmativament. No debades, seguia aquesta línia d'acció directa -petites victòries- mentre treballes políticament per guanyar el poder.

A l'hora de concloure la xerrada, Colomer va resumir molt sintèticament què és la Unitat Popular i per a què serveixen les estructures de contrapoder popular. La Unitat Popular ha de servir per acumular forces polítiques per guanyar poder polític. Però cal acció directa i anar combinant ambdues coses, a través del contrapoder popular. No pots esperar-te a guanyar el poder: calen victòries parcials immediates. S'han de fer ambdues lluites.

Reproduïm el comunicat de La Pinya-Coordinadora de Joves del Clot , on hi participa gent d'Endavant.

El passat dissabte 3 de novembre va tenir lloc la 4ª edició de Barraques al Parc del Clot, un concert de Festa Major del Clot-Camp de l’Arpa, enguany emmarcat en la temàtica antifeixista, on hi participaven 10 entitats del barri: Castellers de Barcelona, A.E. Rudyard Kipling, Xino-Xano Esplai, Esplai Kasperle, Esplai S.C.V. el Clot, La Pinya – Coordinadora de Joves del Clot-Camp de l’Arpa, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, Arran Clot Camp de l’Arpa, Diables del Clot i Xanqui Qui Pugui. El concert, com cada any, va ser un èxit que va transcórrer amb total normalitat. Al voltant de les 3 es va acabar la música i les entitats organitzadores van començar a recollir mentre els assistents anaven marxant tranquil·lament.

Però aquesta situació de normalitat es va trencar al voltant de les 4 quan van aparèixer 5 furgons antidisturbis amb els llums de les sirenes encesos al fossar del Parc del Clot. La policia va començar a desallotjar el parc a empentes, negant-se a parlar amb els organitzadors de l’acte i escalfant l’ambient fins que, en una de les empentes, van tirar un noi per les grades i la tensió va esclatar. Els policies van carregar amb duresa i indiscriminadament, tan contra els assistents al concert com contra alguns membres de la organització. La jornada va acabar amb la detenció d’un noi que havia vingut al concert.

El matí del diumenge 4 un grup de joves han denunciat la situació al Pregó de Festa Major, i el regidor Eduard Freixedes ha justificat l’actuació policial dient que no estàvem complint els horaris i que hi havia gent tocant els bongos, mentre afirmava que la versió de la Guàrdia Urbana era totalment diferent a la nostra.

Nosaltres volem denunciar que la càrrega policial va ser totalment injustificada, ja que en aquell moment feia més de mitja hora que s’havia acabat el concert, els organitzadors estaven recollint i al parc ja hi quedava molt poca gent. Cal assenyalar que és el primer any que hi ha problemes en aquest acte i que aquests van estar completament provocats per les forces de “l’ordre”, que són els únics culpables del desenllaç de la festa.

També volem deixar palès que des de fa uns anys districte cada cop ens posa més traves per fer aquest acte, imposant-nos condicions inassolibles i creiem que l’actuació policial està motivada per unes polítiques d’ús de l’espai públic cada cop més restrictives, imposades per uns alcaldes i regidors als quals no interessa aquest model de festes populars crítiques i autoorganitzades. Aquest any hem hagut de lluitar perquè no ens fessin pagar un Pla d’Autoprotecció o els lavabos entre altres, però no hem pogut evitar el haver de contractar un servei de seguretat privada, cosa que està totalment renyida amb el model de festes que volem. En aquesta actuació policial hi veiem una clara intenció de criminalitzar l’acte i els moviments populars i juvenils que l’organitzen, i volem deixar clar que els violents van ser la policia i no pas els assistents a la festa.

Per acabar, volem denunciar la total impunitat amb què segueixen actuant els feixistes del Casal Tramuntana, que continuen organitzant activitats i festes al seu local quan en principi no tenen permís, i deixen el barri ple de pintades feixistes. Mentrestant, nosaltres anem rebent cops en tots els actes antifeixistes en què participem –recordem que la manifestació antifeixista del barri del passat 5 de maig  també va acabar amb una actuació policial injustificada i un detingut.

Tot i les traves continues no ens tallaran les ganes d’organitzar unes festes populars i autogestionades, del barri i pel barri. Al Clot-Camp de l’Arpa diem: a les porres, barraques!

Seguir llegint “Càrregues policíaques a les barraques de la Festa Major del Clot”

El passat dissabte 3 de novembre, la plaça del Fort Pienc es va omplir al llarg de tot el dia per celebrar el tercer aniversari de l'Assemblea de Joves del Fort Pienc (AJFP), actualment Arran Fort Pienc. A la celebració, hi varen participar diferents col·lectius del barri i de cultura popular com són el Casal de Joves Xiroc, l'Assemblea de Drets Socials de l'Eixample, la Candidatura d'Unitat Popular de l'Eixample (CUP Eixample) o l'assemblea de l'Eixample d'Endavant-OSAN.

La jornada va començar amb una fira de col·lectius del barri i la mostra de cultura popular, on varen participar la colla castellera Xiquets de l'EI i la colla bastonera de l'Eixample. Tot seguit es va fer un dinar de celebració que va acabar amb un tast de ratafies d'arreu dels Països Catalans.

Al vespre es va realitzar la presentació d'Arran Fort Pienc, que alhora va servir per recordar els tres anys de lluita de l'AJFP al barri, on es varen fer mencions especials al treball col·lectiu realitzat al barri, manifestat en l'aparició de l'Assemblea de Drets Socials de l'Eixample o la campanya antirepressió “Absolució Jona”. També es va fer un especial èmfasi en l'amenaça de desallotjament del Casal La Resposta, que va ser alliberat per l'AJFP fa més d'un any. L'acte va acabar amb una declaració de principis de la nova organització cap a la defensa dels drets socials i nacionals i amb la clara intenció de continuar la lluita ja iniciada com a AJFP.

Des d’Endavant Eixample volem felicitar les companyes d'Arran Fort Pienc per aquests tres anys de lluita i les engresquem a seguir lluitant pels drets socials i nacionals dels nostres barris.

El passat dimecres 31 d'octubre varen començar les mobilitzacions cap a la vaga anticapitalista arreu dels Països Catalans. A nivell principatí, la jornada comptava amb la cobertura legal de vaga general realitzada per la CGT i la CNT.

La jornada va ser marcada per les mobilitzacions al transport públic, que varen tenir el màxim seguiment al metro —un seguiment del 90%— i a Rodalies i taxis, i varen aconseguir una gran repercussió al llarg de tot el dia. Altres empreses on la vaga també es va deixar notar va ser a Correus, on el seguiment va ser al voltant del 40%.

També cal remarcar el piquet central que es va realitzar a les 12 del migdia, que va voler visualitzar els culpables de la crisi i de les retallades. Es varen intentar ocupar diferents espais, entre els que cal remarcar el centre comercial FNAC, la seu del BBVA de plaça Catalunya o la botiga Zara del passeig de Gràcia. On sí que es va aconseguir entrar va ser a la botiga d'Apple a plaça Catalunya, que va ser ocupada al llarg de mitja hora, i a les oficines de l’ETT Manpower de passeig de Gràcia, per denunciar la privatització del Servei Català d'Ocupació (SOC). El piquet va acabar davant la seu de la Patronal a Via Laietana.

A la tarda, la manifestació convocada per la CGT, la CNT, la COS i la Coordinadora Laboral i de Suport Mutu del 15M va aplegar unes 3.000 persones. A la convocatòria s'hi van sumar diferents assemblees de barri i el bloc més nombrós, una vegada més, era el dels treballadors de metro, que aplegava més d'un miler de persones.

La marxa per Barcelona va començar a Arc de Triomf i en tot moment va ser envoltada per un fort dispositiu policial que va ser reforçat al Departament d'Interior o a la seu de CDC sota crits de “Vaga General” i contra el mal govern de Mas i Rajoy.

Seguir llegint “Jornada de lluita i vaga a Barcelona el 31O”

El passat dimarts 30 d'octubre la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Santa Coloma de Gramenet va aturar, per segon cop, un desnonament al carrer Pau Claris del barri de Santa Rosa de la ciutat.

Una cinquantena de persones van restar, des de les 8h del matí, a la porta de l'habitatge, amb una forta presència de mitjans de comunicació. Ja al migdia es va donar la notícia de l'aturada, per segon intent, del desnonament de Betty i els seus dos fills, després de diversos contactes amb els serveis municipals i els jutjats de la ciutat. L'entitat financera que, en aquest cas, executava el desnonament era Ibercaja.

Tot uns dies després, divendres 2 de novembre al vespre, coordinades amb les PAH d'altres poblacions, es van empaperar diferents oficines de Catalunya Caixa en tant que és l'entitat amb més causes per desnonaments, en total, de les afectades per deutes hipotecaris a Gramenet, una vintena de casos són amba questa entitat. Segons fonts de la PAH, les properes setmanes està previst l'execució de tres desnonaments més a la ciutat.

Més d'un centenar de persones protagonitzaren ahir una sonora escridassada a la representant de la Casa Reial espanyola en la seua visita a València. Sofia havia acudit a València convidada per l'elit política i empresarial valenciana, a la cerimònia dels premis Jaume I. Casta política i empresarial que també va rebre xiulits i crits de "poca-vergonyes" per part dels allí congregats amb crits contra la política de retallades laborals i socials. Uns crits que retronaren a l'interior de l'edifici gòtic de la Llotja -on se celebrava el lliurament de premis- durant tota la cerimònia. La CGT, la PAH-València, el 15-M i l'esquerra independentista,van participar activament d'aquesta protesta. 

Vídeo de l'escridassada

Sèrie d'entrevistes sobre com afecten els retalls a les persones, elaborat per a un acte públic de la Plataforma de Lluita contra les Retallades d'Alacant. Aquestes entrevistes es recolliren als barris populars d'Alacant a finals d'octubre en les jornades de crida a la vaga general del 14 de Novembre.

Vídeo de les entrevistes

Més informació a alacantencrisi

 Crònica del blog alacantencrisi

La feina preparatòria per a la convocatòria de la Vaga General s'ha inciat amb força a Alacant. El divendres 26, en un acte previst des de l'estiu i que amb la concreció de la mobilització obrera del 14N ha tingut una nova perspectiva, la Plataforma de Lluita Contra les Retallades va organitzar un acte polític al barri del Tossal. En efecte, la Plaça Joaquín María López es plenà de treballadores d'aquest popular barri per tal d'escoltar les 3 intervencions dels membres de la Plataforma, que explicaren els objectius i activitats d'aquest organisme, la seua visió de la crisi capitalista, i els motius per tal de secundar la Vaga General del 14N. 

El passat dijous 30 d'octubre el periodista Flavio Signore, membre del col·lectiu “Ulls per la pau”, visità la ciutat d'Alacant per tal de presentar el documental “¿Rebelión, ocupación o Guerra Santa?” i participar en la xarrada “Síria, no a l'agressió imperialista”, organitzada pel Moviment de Resistència Global d'Alacant. Al voltant de 70 persones, malgrat el dia de pluja i fred, acudiren a l'activitat antiimperialista, en un context d'oblit i silenci respecte a les massacres contra el poble de Síria. El MRG d'Alacant és l'organisme antiimperialista de la ciutat fundat en l'any 2000 i integrat pel PCPE, CJC, Endavant, l'Associació d'Amistat amb Cuba Miguel Hernández i Esquerra Unida.

Tant el ponent com les diferents intervencions dels assistents enfocaren les seues intervencions a la denúncia de les agressions imperialistes, dirigides per EEUU, Israel, Aràbia Saudita i Qatar, que tenen com a objectiu des de fa més d'un any desestabilitzar Síria per tal de fer caure el règim polític establert pel Partit Baaz per tal d'apropiar-se dels recursos naturals del país i tenir cada vegada més lliures les mans per a continuar les agressions contra el Líban; Palestina i Iran. En aquest sentit, Flavio Signore destacà que si bé fa un any era legítim preguntar-se sobre l'origen de la revolta siriana, a hores d'ara només cal parlar d'integristes islàmics pròxims a Al-Qaeda armats per Aràbia Saudita i Qatar, que penetren a través de la frontera de Turquia amb el vist-i-plau d'aquest país membre de l'OTAN, i que actuen no com a força d'alliberament sinó com a terroristes que massacren la població civil de Síria. En aquest sentit, els participants a l'acte recordaren que és al poble de Síria, en pau i sense amenaces externes, a qui correspon decidir sobre el seu futur, i no a les potències imperialistes.