Seguir llegint “[Sant Andreu] Jornada reivindicativa per salvar el Casc Antic”

Centenars de treballadores s'han sumat aquest dissabte 10 de novembre a les marxes populars per la Vaga General que han recorregut els principals barris obrers de la ciutat d'Alacant. A la columna nord, que ha eixit de la porta de l'Hospital, s'han sumat 130 persones que han travessat els barris del Pla, Carolines i Sant Antoni, així com el mercat del dissabte instal·at al Pla. Els membres de la marxa no han deixat de cridar consignes combatives convocant a la Vaga General, al mateix temps que repartien milers d'octavetes als transeünts i comerciants dels carrers per on ha passat la Marxa.

Al seu torn, la columna sud, integrada per 70 persones, ha eixit des de la Plaça de Ciutat d'Asís, traslladant-se des d'aquest barri al de la Florida, Benalua, i el centre de la ciutat.  A més de les constants consignes i del reaprtiment d'octavetes, han fet discursos davant d'establiments del gran capital, seus bancàries, i a la concentració permanent que els membres de la plataforma Stop Desnonaments d'Alacant estan realitzant a les portes de Bankia. Finalment, les dues columnes s'han trobat al Mercat Central d'Alacant, ple de gom a gom dels participants de les marxes i de les treballadores que habitualment fan les compres en dissabte, on s'ha tancat l'acte amb diverses intervencions polítiques convocant a la Vaga General el proper 14 de novembre.

Més informació i fotos en ací.

La Casa de Cultura d’Agost (l'Alacantí) acollí el passat dissabte 10 de novembre l’acte polític de presentació de l’organització juvenil Arran i de les propostes i alternatives de l’Esquerra Independentista davant la crisi del capital. A l’acte, organitzat per Arran i Endavant, i que també comptà amb la participació dels Comitès per la Unitat Obrera de l’Alacantí, es feu una crida a participar, també, de la Vaga General del 14 de novembre.

La xarrada l’encetà Francisco Berenguer, militant d’Arran i veí d’Agost. A una sala pràcticament plena, resumí el procés fundacional d’Arran i la trajectòria de Maulets i la Cajei, emmarcant la nova organització de joves com a part de tot un moviment, l’Esquerra Independentista, integrat també per la COS, Alerta Solidària, el Sepc, Endavant, Mdt i les Candidatures d’Unitat Popular. El militant d’Arran explicà els 4 eixos de lluita d’aquest moviment, que l’organització assumeix com a propis: la lluita per la independència i l’autodeterminació, la unitat dels Països Catalans com a marc territorial, la construcció del socialisme i la consecució d’una societat feminista. A preguntes dels assistents, afirmà que “l’Esquerra Independentista no prioritza o avantposa cap d’aquests principis, per a nosaltres la lluita per la independència dels Països Catalans va indestriablement unida a la construcció d’una nova societat socialista i feminista”.

Per a concloure la seua intervenció, incidí en la miserable siuació del jovent als Països Catalans, amb unes dades d’atur i precarietat laboral escandaloses, així com empitjorament de l’accés a estudis de qualitat; “la única alternativa possible a l’estat de coses actual és acabar amb el capitalisme, que ens porta a la destrucció com a classe i com a poble”.

Seguidament intervingué Aquil·les Rubio, militant d’Endavant, que incidí en les causes de la crisi capitalista i en la necessitat de superar la crisi i el col·lapse del capitalisme a partir de prioritzar els interessos de les treballadores i no de les grans companyies multinacionals. Així mateix, exposà els eixos principals de la sobirania econòmica, que passen més enllà de la independència formal, pel control i poder popular. Així, afirmà que cal construir des del present una nova societat, fonamentada en l’abolició de la propietat privada, en la fi de l’explotació econòmica, de gènere i ecològica, en la distribució equitativa dels recursos, en la gestió col·lectiva del poder, i en l’afermament del bé comú front l’individualisme. En aquest sentit, indicà que “el que sembla difícil aïlladament, és viable des de la unitat, l’organització i l’acumulació de forces, i aquest 14 de novembre, com la feina de cara al 25 de novembre i la lluita contra la violència de gènere, han de ser un pas més”.

L’acte el conclogué Felip Vicedo, militant dels Comitès d’Unitat Obrera de l’Alacantí i també veí d’Agost. Vicedo raonà la necessitat de superar les sigles sindicals i, des del respecte a cada organització, construir amb els CUO el sindicalisme de classe i de base. Així mateix, redundà en la necessitat de participar en la Vaga General del 14 de novembre, per tal de “mostrar als poderosos qui mana, qui hauria de tenir el poder, els treballadors, perquè som la majoria i perquè sense nosaltres no es mou cap engranatge”. Recordà les contínues retallades en sanitat, educació i serveis socials, i les dues reformes laborals en dos anys que elminen de facto els drets aconseguits per les treballadores.

 Seguint en la línia de treball de difusió de la situació repressiva i fer diners per als diferents casos, el Grup de Suport 29M va organitzar cafeta solidària al CSO La Gordíssima. Des del juliol, el Grup n'ha organitzat una cada primer dissabte de mes. Per Festa Major també farà activitats.

En la cafeta del passat 10 de novembre, es va voler donar veu a un altre cas repressiu que afecta dos veïns andreuencs. Són dos conductors d'autobusos de TMB que recullen el cotxe a la cotxera del Triangle.

La repressió contra Òscar Jové ve de fa temps, de la lluita pels dos dies de descans setmanal. Jové estava gravant els piquets, sense participar-hi. La Guàrdia Urbana va facilitar que un esquirol sortís amb el cotxe, el piquet ho va voler impedir i la policia va carregar. Jové hi va acabar barrejat, caient al terra càmera en mà. El van detenir acusat d'agredir un agent, quan diverses proves demostren que no podia ser ell. Durant la detenció, Jové va sentir els crits i els petards de solidaritat des de dins la comissaria. Aquesta pressió popular al carrer va fer que pogués sortir el mateix dia.

En les imatges es podia veure que com a molt era falta, però ho van passar a delicte. A més, no van acceptar veure les imatges gravades per ell mateix. Al final, el van condemnar a un any i a 240€ de multa, assumits pel sindicat. Degut a la irregularitat de tot plegat, Jové ho té clar: “veus la injustícia que no estàs al mateix pla, el que diuen ells pesa més”.

Saturnino Mercader, l'altre company, va remarcar que volien explicar el cas perquè “el poble sàpiga que aquí també hi ha lluites i que la policia d'aquí també repremeix molt durament”. Tot seguit, va explicar el seu cas, que té a veure amb el 29M ell tornava del piquet d'Horta i es va trobar amb la detenció d'un membre del piquet de Sant Andreu. Tot i no conèixer-lo, es va oposar la seva detenció, dirigint-se verbalment als agents de la Guàrdia Urbana. La seva resposta va ser “a tu et coneixem”.

A l'endemà, el van trucar els Mossos. Ara, tant Mercader com el detingut, militant d'Endavant, estan a l'espera de saber què dictamina la jutgessa després que declaressin acusats de delicte de desordres públics l'octubre passat. En pocs mesos s'hauria de saber la data de judici.

Reprenent el fil anterior, Jové va remarcar que la fiscalia demanava més pena que l'acusació particular de la Guàrdia Urbana. “Això demostra que sabien que no era jo”, va assegurar. També reafirma el paper de l'Estat, que actua d'ofici de manera molt repressiva contra qui lluita pels seus drets. Això va obrir debat entre la gent assistent a la xerrada. Una membre del Grup de Suport ho va assegurar clarament: “abans, era il·lusa, pensava que si no feia res no tenia perquè patir. Ara ja no, ara sé que puc 'pillar' només per estar al lloc equivocat”.

En la necessitat de la lluita, la plantilla de TMB actua també contra els esquirols: “hem canviat els horaris perquè sigui més fàcil enganxar els esquirols”. Això no és gratuït; Mercader assegura que “hem patit el sistema: la policia, els muntatges policíacs, la premsa, els polítics…”. La premsa va arribar a publicar mòbils d'alguns sindicalistes, mentre els acusaven d'aristocràcia sindical, etc. No és d'estranyar si tenim en compte el que els va dir la directora de TMB a la plantilla: “a autobusos s'ha d'acabar que cada cop que feu una vaga la guanyeu”.

I això que la lluita no és fàcil. Segons Jové, hi ha treballadors afiliats a sindicats grocs -per tenir més seguretat- que després en voten de combatius. Però això permet que hi hagi sindicalisme groc, perquè té massa social. Al mateix temps, això també fa que hi hagi gent combativa que ara no vol seguir la convocatòria dels grocs i que no faran vaga el 14 de novembre; “pot passar”, van assegurar. Segons sembla, quan hi ha vagues generals és l'empresa qui impedeix que es faci més que els serveis mínims; s'evidencia el pacte entre sindicats grocs i patronal.

Arran d'això, el públic assistent va començar a debatre sobre què fer a Sant Andreu per la vaga del 14N. Es va dir de fer una llista amb tots els comerços que no facin vaga i denuciar-los, tant per internet com al carrer; cal evitar que la gent hi consumeixi.

Finalment, tot llegint un dels atestats del 29M, va concloure la xerrada fent una crida a participar de la vaga i jornada de lluita del 14N així com a preparar la següent. Al vespre, i ja amb els pintxos damunt la taula, va tenir lloc l'actuació del grup musical andreuenc La Neurona Coixa, que va cloure la jornada.

Seguir llegint “[Sant Andreu] Lluita i solidaritat, dues cares de la mateixa moneda”

L'assemblea comarcal de la Plana d'Endavant (OSAN) va organitzat el passat divendres 9 de novembre a la Llotja del Cànem de Castelló una xerrada emmarcada en la campanya nacional de l'Organització sobre la Sobirania Econòmica.

L'autor del llibre "L'espoli fiscal del País Valencià", Celestí Gimeno, va exposar amb detall les dades que reflecteixen el robatori permanent que perpetua l'estat espanyol sobre el nostre poble.

Per altra banda, Víctor López, millitant d'Endavant (OSAN), va explicar els principis en els que es basa el concepte de Sobirania Econòmica, a partir dels quals es promou un canvi social i econòmic als Països Catalans, analitzant el capitalisme amb una mirada global.

• Vídeo de la xerrada: 

{youtube}6hMixrUsl6s{/youtube}

La xerrada forma part de les Segones Jornades Anticapitalistes de la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa (CRTR).

 El passat dissabte 10 de novembre, la CUP de Sant Andreu va organitzar el principal acte polític de la CUP-Alternativa d'Esquerres. Aquest va tenir lloc als Jardins de Can Fabra i va comptar amb la presència del cap de llista de la candidatura, David Fernández, i de Roser Veciana, n. 6 a la circumscripció per Barcelona.

Eduardo Cáliz, membre de la CUP de Sant Andreu, va donar la benvinguda a la setantena de persones que es van aplegar per sentir les propostes i les línies polítiques de la CUP-AdE, així com els motius que havien impulsat la presentació de la candidatura. Fernández, el primer en parlar, va començar remarcant que el procés pel qual ho havien decidit havia estat un debat obert, amb més de 100 assemblees participant d'aquesta decisió.

Fernández va explicar que la CUP-AdE té tres eixos fonamentals: en primer lloc, la llibertat política; aquí va assenyalar a CiU com al màxim garant de la unitat de l'Estat espanyol durant tot aquest temps, i va recordar Salvador Seguí, el Noi del Sucre, qui ja va advertir que en un cas d'indepdència de Catalunya, qui s'hi oposaria seria la ptronal catalana, com de fet passa ara.

En segon lloc, i fent referència a la primera Fira d'Economia Solidària de Catalunya que havia tingut lloc a la Fabra i Coats fa tot just quinze dies, Fernández va fer referència a les cooperatives, “aquest nou país que ja estem fent ara. No són promeses, no prometem res, estem per la transformació social i ho demostrem”. I en tercer lloc va fer referència a la radicalitat democràtica de la CUP, tant en el seu funcionament intern com en l'exigència cap a les institucions.

En aquest sentit, el cap de llista va remarcar que l'Esquerra Independentista porta 40 anys dient que no hi ha llibertat sense justícia ni viceversa; la indestriabilitat de l'alliberament nacional i social. I amb una clara referència al marc nacional complet, el dels Països Catalans: “com l'Ovidi, sabem suar la samarreta. Som un equip col·lectiu”.

Va continuar apostant per dues dates, dues mobilitzacions importantíssimes: la vaga general del 14 de novembre i la convocatòria electoral del 25N. “Serem cavall de troia”. I va concloure contundentment: “el que és una bogeria és no oposar-se al sistema”. Tot recordant la lluites dels avis i àvies del 36, es va acomiadar cridant “No passaran!”.

A continuació, Veciana va iniciar la seva intervenció enviant salutacions del Partit Comunista de Cuba, d'on acabava d'arribar. “El PCC aplaudeix la candidatura de les CUP perquè hi veu moltes similituds en la lluita per l'alliberament nacional i social”. Va continuar ben clarament: “no ens volem apoltronar. Se'ns ha de controlar cada dia, al carrer i a les institucions”.

Per a la n. 6 per Barcelona, les CUP són el present i el futur, i per això no tenen sentit sense el poble, “som totes nosaltres”. Les CUP no són arquetips tancats i per això també hi col·laboren les independents, perquè hi han de participar, va assegurar.

En clau independentista, Veciana ho va deixar clar: “la independència de Catalunya no ho serà si no ho és dels Països Catalans”. Així mateix, va afirmar que “volem solidaritat, no volem independència amb FMI o UE: volem independència per construir un nou país”. En aquesta línia, va acabar la intervenció afirmant que les CUP són front anticapitalista, independentista, necessari per construir un món solidari i internacionalista.

Abans de donar pas a la cantautora andreuenca Júlia Maccent, Cáliz va tornar a prendre la paraula agraint l'assistència de la gent, tot recordant que a l'endemà hi havia convocada una jornada reivindicativa en defensa del Casc Antic de Sant Andreu, organitzada per la plataforma Salvem el Casc Antic a la que la CUP dóna suport. Després de l'actuació musical, el pica-pica organitzat va permetre que les assistents poguessin conversar i intercanviar opinions, molt favorables, agradables i positivament sorpreses amb els plantejaments de la CUP.

Seguir llegint “[Sant Andreu] Fernández: "El que és una bogeria és no oposar-se al sistema"”

Butlletí andreuenc n. 15 – Octubre 2012

A la tardor, pluja de lluites!

De l'inici al final. Com en una ràpida metàfora que ha aglutinat sintèticament gran part de les lluites que duem a terme, octubre ha estat un accelerador de mobilitzacions, assemblees, reflexions i accions en tots els fronts. Enfrontem la misèria capitalista amb la riquesa imprescindible de les nostres lluites.

De la cafeta del Grup de Suport 29M, que es va organitzar conjuntament amb l'OctubreTrans a principis de mes, saltem al final, quan va tenir lloc la manifestació que reivindicava exercir el dret a decidir sobre el propi cos de manera radical. Trencant amb les imposicions capitalistes camí d'una despatologització de la transsexualitat.

La manifestació va tenir lloc el mateix dissabte 27 que sortíem al carrer, per enèsima vegada, tot reclamant educació pública per a tothom. En el desmantellament de l'Estat del benestar, carregar-se el sistema educatiu és un torpede a la línia de flotació: negant-nos educació ens sucumbeixen encara més en la precarietat. I el diumenge 11 de novembre, tenim una nova cita al carrer en defensa dels nostres drets irrenunciables: el dret a la salut per a tothom. Perquè si ens roben la sanitat, ens tallen la vida, sortim al carrer!

També aquell cap de setmana d'octubre, diverses experiències mostraven que no només diem com no ens agrada aquest món, sinó com volem que sigui. Incipientment, començant, amb la modèstia i la fermesa necessàries per aixecar quelcom sòlid i diferent. La primera Fira d'Economia Solidària de Catalunya, celebrada a Sant Andreu servia d'aparador per a moltes cooperatives, d'àmbits ben diferents, tot demostrant que una altra manera de participar en l'economia, de crear riquesa, és possible. Crear alternatives antagòniques al capitalisme no només és possible, sinó necessari i imprescindible. Cal combinar-ho amb la lluita política diària.

I al bell mig del mes, la frènesi del conflicte, del que ens fa avançar. El 12 d'octubre, i amb la permissivitat de CiU, els feixistes tornaven al centre de Barcelona. Després d'anys de lluites, enfrontaments, repressió i brutalitat policíaca, aconseguint que els nazis haguessin d'anar a Montjuïc, el feixisme es va vestir d'espanyolisme constitucional per tornar a agredir impunement. Mentre els feixistes amenaçaven i perseguien gent durant tot el dia, els Mossos d'Esquadra vigilaven les antifeixistes de ben a prop, arribant-ne a colpejar un a qui després d'obrir-li el cap, van detenir. El món al revés. Els feixistes van fer que el van voler, fins i tot agredir, i la policia els va protegir. A les antifeixistes les va controlar i reprimir.

Just a l'endemà, l'Assemblea Nacional de la CUP (Candidatura d'Unitat Popular) decidia presentar-se per primer cop a les eleccions autonòmiques del Principat. Més enllà del fet, el que està sent històric i necessari remarcar és la mobilització social que ha fer aflorar: mobilització d'urgència per aconseguir els avals necessaris per presentar-se i realització de nombroses assemblees obertes amb participació de tot tipus de perfils, sobretot de persones lluitadores. Aquesta dinàmica ja es va fer per prendre la decisió, però ara cobra més força que mai ja que involucra la gent del carrer a participar del programa, de la campanya i de la tasca -i control- a realitzar en cas d'una hipotètica representació. L'aposta per la CUP-Alternativa d'Esquerres no ha de ser només una qüestió electoral sinó una manera de fer política que demostri, com fins ara han fet l'Esquerra Independentista i les CUP, que hi ha molta més lluita al carrer que a les institucions i que és en aquesta direcció que hem de treballar. El 25 de novembre, les independentistes anticapitalistes del Principat que apostem pels Països Catalans tenim una opció ben nítida.

Octubre també és un mes per recordar que venim de lluny. I en el cas andreuenc, amb una sincer homenatge a Jordi Martínez de Foix i Llorenç. Als 34 anys de la seva caiguda en combat, des d'Endavant hem volgut seguir recordant la seva vida, la seva lluita: l'alliberament social i nacional per tots els mitjans. L'acte d'homenatge d'enguany va coincidir amb la presentació d'Arran a Sant Andreu, la millor mostra que la lluita d'en Jordi és ben vigent perquè, malauradament, ens segueixen governant els mateixos que quan ell no va acceptar la claudicació que ens van imposar. Ahir, avui i demà, el millor homenatge és seguir lluitant fins la victòria!

Una victòria que passarà, sens dubte, per una nova vaga general. El 14 de novembre serem al carrer, tot impulsant una vaga general i social anticapitalista que serveixi no només per interrompre la bru
tal normalitat capitalista, sinó per organitzar la classe treballadora dels Països Catalans. La vaga, les eleccions, eines de lluita que ens han de permetre sumar forces i plantar cara. El 31 d'octubre vam tenir una prèvia. Ens cal molt més!

I entremig, les alegries agredolces d'organitzar la Festa Major del nostre poble. Dolces, perquè arribem als 9 anys de FMReivindicativa; agra, perquè no s'aturen els impediments del districte a l'autoorganització popular. Però ho tenen clar: vam decidir fa temps que volem ser i serem protagonistes de les nostres vides!

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Octubre 2012. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9b.org

La campanya nacional d’Endavant (OSAN) Sense sobirania econòmica no hi ha independència s’ha presentat hui a l’Horta Nord, concretament a la ciutat d’Alboraia. Davant una vintena de persones, Josep Villarroya, militant de l'organització ha exposat els principals eixos de la campanya a més d’analitzar l’actual crisi econòmica i com afecta els Països Catalans.

 

Per la seua banda, Gonçal Bravo, portaveu nacional de la Coordinadora Obrera Sindical, ha profunditzat en les diferències entre el projecte de les organitzacions defensores d’un front patriòtic amb l’”independentisme de classe”, a més de plantejar alguns dubtes al voltant de l’espoli fiscal mentre es malbarata diner públic. Ha incidit en la necessitat d’un sindicalisme fort que lluite contra  l’aprofundiment entre les diferències, cada vegada més grans, entre classes socials als Països Catalans. Les xifres d’atur, l’augment de la taxa d’infants amb manca d’alimentació o l’accentuació de la desindustralització han sigut altres aspectes que ha repassat.