La campanya nacional d’Endavant (OSAN) Sense sobirania econòmica no hi ha independència s’ha presentat hui a l’Horta Nord, concretament a la ciutat d’Alboraia. Davant una vintena de persones, Josep Villarroya, militant de l'organització ha exposat els principals eixos de la campanya a més d’analitzar l’actual crisi econòmica i com afecta els Països Catalans.
En primer lloc, ha introduït alguns aspectes clau com ara la financiarització de l’economia, l’expansió del sector terciari (no especialitzat, ni basat en l’ I+D+i , sinó un terciari cada vegada més banal), la situació de perifèria dins del centre, la dependència alimentària i energètica o l’accentuació de les polítiques regressives. En definitiva, ha afirmat Villarroya, “l’actual crisi sistèmica palesa que les estructures de producció i decisió continuen al servei del capital i els centres de poder es troben cada vegada més allunyats del poble”. A més a més, també s’ha referit a la situació política al Principat, on l’actual debat gira al voltant del sobiranisme. Plantejat, això sí, en clau regionalista i defensat ara per CiU amb la intenció d’amagar les polítiques de retallades.
En aquest sentit, ha denunciat aquesta proposta sobiranista de tipus economicista, basada exclusivament en la denúncia de l’espoli fiscal, que tracta de situar al mateix nivell els grans empresaris i les classes populars només pel fet de ser catalans, a més de criticar aquesta visió interessada, i els partits independentistes tranversals que la defensen, qualificant-los d’independentistes de cartera. “Front aquesta situació, des d’Endavant-OSAN entenem la sobirania econòmica com a part del projecte polític de la unitat popular. La nostra aposta estratègica afronta el doble espoli, l’econòmic i el social, buscant la unitat de les classes treballadores”, hi ha afegit.
En una segona part de l’exposició ha desenvolupat alguns dels principals punts de la campanya, basada en la negativa a pagar el deute, ja que és il·legítim i no ha revertit en les classes populars, el repartiment equitatiu del treball productiu i reproductiu, la redistribució social de la riquesa, la propietat col·lectiva dels sectors estratègics, el dret a un habitatge digne, el control públic del sector financer o un marc propi de relacions laborals que garantisca els drets dels i les treballadores, entre d’altres. Tot açò des de la constitució i l’enfortiment d’estructures de poder popular democràtiques arrelades al territori.
Per la seua banda, Gonçal Bravo, portaveu nacional de la Coordinadora Obrera Sindical, ha profunditzat en les diferències entre el projecte de les organitzacions defensores d’un front patriòtic amb l’”independentisme de classe”, a més de plantejar alguns dubtes al voltant de l’espoli fiscal mentre es malbarata diner públic. Ha incidit en la necessitat d’un sindicalisme fort que lluite contra l’aprofundiment entre les diferències, cada vegada més grans, entre classes socials als Països Catalans. Les xifres d’atur, l’augment de la taxa d’infants amb manca d’alimentació o l’accentuació de la desindustralització han sigut altres aspectes que ha repassat.
