El passat dimarts 6 de novembre, l'assemblea d'Arran El Masnou va fer el seu acte de presentació. Aprofitant la conjuntura de les eleccions al Principat i la creació del grup de suport a la CUP creat a El Masnou, Teià i Alella, Arran va voler debatre sobre la Unitat Popular. Joan Sebastià Colomer, militant d'Endavant (OSAN) al Barcelonès, fou l'encarregat d'exposar les línies de la UP d'Endavant i l'Esquerra Independentista. L'acte, que va comptar amb una quinzena d'assistents, fou valorat molt positivament per l'assemblea juvenil en acabar-se el debat.
Colomer va començar fent referència al president xilè Salvador Allende, ja que la seva cara apareixia al cartell. Si bé la Unidad Popular xilena és un dels referents de la UP, va afirmar que no s'assembla al nostre: el xilè era un bloc que concorria a les eleccions, mentre que el català és un moviment. En aquest sentit, Colomer va destacar molta més similitud amb el moviment basc, on Herri Batasuna significa, de fet, unitat popular. Aquesta UP s'assembla més a la que entenem aquí: direcció col·legiada de moviment, amb partits, organitzacions, col·lectius, etc. Les similituds també tenen a veure amb el fet de la proximitat geogràfica i d'esdevenir-se durant la 'transició'.
Però per a Colomer encara hi ha un altre referent històric, i nostre, català: és el de la Política Independentista de Combat, ponència de l'Esquerra Independentista enfrontada a del Front Patriòtic. Aquesta divisió va provocar la partició del moviment, aleshores. Mentre el FP apostava per aliances polítiques que prioritzessin l'alliberament nacional, la PIC entenia que aquest no es podia esdevenir sense l'alliberament social.
D'aquesta manera, la ponència de la PIC va ser la mare dels principis assumits actualment per les organitzacions i sectorials de l'EI. Ara bé, com es tradueix a la pràctica la UP? Colomer la va explicar coincidint amb el revifament de l'EI a mitjans dels 90, després de la liquidació de Terra Lliure.
La UP trenca amb les dues grans línies que s'havien seguit fins aleshores: la lògica de partit, desenvolupada sobretot a la meitat del segle XX, fet que implica implica militància orgànica; i la del frontpatriotisme, que desplaça la lluita social. La UP busca fer confluir sectors que tenen potencialitat rupturista i permet treballar amb, i influir en, moviments populars i socials sense que es necessiti vinculació orgànica. Els objectius estratègics de la UP, però, es resumeixen en els tres eixos independència, socialisme i Països Catalans. Independència política respecte els estats espanyol i francès; socialisme, com a superació del capitalisme i posar l'economia al servei de les classes populars, respectant el territori, i acabant amb el patriarcat; Països Catalans, reunificant el país sencer.
Pel que fa a l'aspecte del socialisme, Colomer va posar de relleu la insostenibilitat econòmica i ecològica del sistema capitalista, especialment als Països Catalans. Va apostar per pensar i realitzar un nou desenvolupament industrial i agrícola, entre altres, i mantenir una proclama ben clara: no pagament del deute, que no és nostre, que és un deute privat -dels bancs- que ara ha assumit l'Estat i el vol socialitzar entre nosaltres -augment d'impostos, retallades dràstiques, eliminació de serveis públics-. Aquestes mínimes mesures esbossades per Colomer (no pagar el deute, redisseny industrial i agrícola, etc.) forma part dels mínims per començar a posar l'economia al servei de les classes populars.
El revers de la UP és el contrapoder popular català. Què és? Són estructures polítiques, és un sindicat nacional i de classe, són mitjans de comunicació propis per no dependre exclusivament de les oligarquies en l'àmbit informatiu, etc. La UP seria el programa; el contrapoder, la creació d'estructures que permetin victòries immediates parcials, com podrien ser, per exemple, PILs (punt d'informació laboral) actius que siguin eines vàlides per a les treballadores.
És per això que la UP ha de treballar per ser totalment independent de partits burgesos i les seves estructures de poder; això ha de servir per mantenir-se al marge de polítiques socialdemòcrates. En aquest sentit, cal assajar estratègies polítiques rupturistes que evitin l'absorció per part de les institucions, que són irreformables. Així, la participació institucional, en tant que té més ressò, ha de servir per apropar gent a les lluites i dinàmiques d'UP, no per arrossegar la UP a la burocràcia institucional.
Si bé la UP és difusa, les estructures són sòlides, existeixen: són les organitzacions polítiques, és una organització juvenil (Arran), un sindicat estudiantil (SEPC), un sindicat laboral (COS), però també ho són les assemblees de drets socials i els casals, per exemple. En aquest sentit, Colomer va voler rebaixar les crítiques que diuen que l'EI o la UP tenen poca influència en la societat. Per ell, cal no ser pessimista: la influència que tenim s'ha de mirar amb perspectiva històrica i adonar-se que en els darrers anys ha
crescut en quantitat, qualitat i extensió territorial.
La UP ha aconseguit connectar amb molts sectors combatius. Colomer entén que si l'EI té certa referencialitat en l'anticapitalisme és per la seva clara aposta dins les lluites obreres i populars. De fet, treballar en molts fronts és la millor font d'informació, saber què passa. La UP també és això: es necessita gent treballant en lluites defensa territori, contra el patriarcat, per un habitatge digne… per trepitjar realitat, per saber com estan realment les coses, què afecta les classes treballadores i com s'hi mouen.
La UP és la tesi que l'alliberament nacional i social són la mateixa lluita: no es pot aconseguir un sense l'altre. És per això que entenem la burgesia mai estarà per l'alliberament nacional. Això deriva d'una anàlisi de la lluita de classes. Actualment, la burgesia principatina està aprofitant la pressió de l'independentisme popular per als seus interessos: qüestió fiscal i infraestructures. Cal pensar que Artur Mas es deu a qui l'ha col·locat on és: grans empresaris i cercles de poder que el que volen és seguir fent negoci, més enllà de la voluntat -o no- que ell pugui tenir personalment: està al servei de la burgesia.
Entenem que el conflicte nacional és una expressió del conflicte de classes al nostre país. Per això, cal que les classes populars que s'han manifestat al carrer per la independència no es deixin liderar/manipular per la burgesia. Si les classes populars no es deixen manipular, podran passar coses interessants en els propers anys. Si es deixa que tot es decideixi als despatxos, no.
En el torn obert de preguntes, es va demanar per la influència del moviment llibertari dins l'EI. Colomer, partint de l'experiència militant pròpia, va afirmar que hi hagué un temps en què era molt forta. Sobretot a finals dels 90, quan aparegué la PUA (Plataforma per la Unitat d'Acció) hi hagué molt treball conjunt, especialment a Barcelona. Les maneres de fer eren molt similars, i aquest pòssit queda. Fou l'època dels 12 d'octubre combatius -que van expulsar els nazis del centre de Barcelona- i de la lluita contra les ETT's i les reformes laborals. De fet, la PUA va fer una clara aposta per les lluites laborals, tot trencant amb certes dinàmiques que acusaven l'EI de centrar-se únicament en el discurs independentista.
Ara es treballa amb més sectors, però les pràctiques, en molts casos, són similars. Per a Colomer, l'acció directa és ocupar una casa mentre lluites perquè hi hagi parc públic de lloguer: ambdues accions són vàlides. A pregunta de si les cooperatives serien també estructures de contrapoder, Colomer va contestar afirmativament. No debades, seguia aquesta línia d'acció directa -petites victòries- mentre treballes políticament per guanyar el poder.
A l'hora de concloure la xerrada, Colomer va resumir molt sintèticament què és la Unitat Popular i per a què serveixen les estructures de contrapoder popular. La Unitat Popular ha de servir per acumular forces polítiques per guanyar poder polític. Però cal acció directa i anar combinant ambdues coses, a través del contrapoder popular. No pots esperar-te a guanyar el poder: calen victòries parcials immediates. S'han de fer ambdues lluites.