Skip to content
Endavant Osan

[Sant Andreu] El poble pren la paraula

Segon dissabte de campanya, i segon acte al carrer de la CUP Sant Andreu. Si bé el dia 10 va ser un acte polític amb la presència de David Fernández i Roser Veciana, cap de llista i n.6 per Barcelona respectivament, aquest cop era el poble qui prenia la paraula, qui n'era el protagonista.

Sota el títol "Matinal de debat: Avancem cap al poder popular!" l'acte era una crida perquè la gent del carrer hi participés tot dient-hi la seva. El debat estava plantejat amb dos eixos bàsics:

Quina ètica institucional pública han d'adoptar les Candidatures d'Unitat Popular?

Com podem millorar les dimensions de la política des de les institucions del règim?

La idea era fer dos blocs d'una hora cada un, tot separats per un refrigeri, però el cert és que les intervencions han anat barrejant tant aquests dos temes com d'altres que n'anaven apareixent. El públic, que mai ha baixat de vint persones i ha arribat a una quarantena durant tota la primera hora, ha estat molt participatiu.

Les intervencions i interpel·lacions eren constants entre persones que només participaven del debat, membres del comitè de campanya i militants de la CUP. En un ambient molt fraternal i de saber que s'està construint quelcom diferent, no han faltat preguntes incisives i crítiques que sens dubte posen de relleu tant la preocupació de la gent sobre les qüestions que l'afecten com el seu nivell d'informació i formació política.

La majoria d'intervencions han anat dirigides a mantenir una CUP al carrer, que no es deixi dur per la dinàmica parlamentària (ni per la seva acció política ni per l'ètica que la regeixi), que es degui al poble i que serveixi per deslegitimar el Parlament, en tant que eina de dominació de les classes poderoses sobre les classes populars. En aquest sentit, s'ha fet especial incís en el fet que la CUP no té cap vareta màgica i ni vol ni pot prometre res; la lluita ha de ser combinada, al carrer i a les institucions, per aconseguir els nostres objectius. En la línia de la unitat popular, s'ha comentat que cal acció directa al carrer mitjançant estructures de contrapoder popular mentre busques incidir en l'efera institucional.

Militants de la CUP i del comitè de campanya han pres nota de les aportacions de la gent per fer-les arribar al consell polític. Les podeu consultar aquí: http://cupsantandreu.wordpress.com/2012/12/01/conclusions-de-la-matinal-de-debat/

Cròniques de la Vaga General als Països Catalans

Les manifestacions i mobilitzacions de la vaga general d'aquest 14 de novembre han tingut un seguiment elevat arreu dels Països Catalans. També ha anat en creixement el ressò de les convocatòries anticapitalistes, que a pràcticament tot arreu estaven conformades per l'esquerra independentista, sindicats alternatius com la CGT i la CNT i diversos moviments socials, especialment el de les plataformes contra els desnonaments. Aquesta augment de les mobilitzacions anticapitalistes és una mostra de la força social que van prenent les alternatives al sistema.

 

Seguir llegint “Cròniques de la Vaga General als Països Catalans”

Una alternativa política per a la classe treballadora !

Davant dels reptes imminents, avancem en la construcció d'una alternativa política per a la classe treballadora dels Països Catalans!

 Endavant (OSAN) no ens plantegem la feina a desplegar d'aquí al 25 de novembre com una campanya electoral, sinó com una campanya política on eixamplar el projecte de l'Esquerra Independentista i la Unitat Popular. Superant l'objectiu d'aconseguir representació parlamentària, el mes de novembre es presenta com una oportunitat per a seguir avançant en la construcció d'un bloc popular que articule la seua agenda política al voltant de la construcció nacional dels Països Catalans, de la deslegitimació dels mecanismes i institucions del capitalisme com ara la Unió Europea, l'OTAN, l'FMI i l'euro, de la configuració d'un contrapoder fonamentat en la democràcia participativa i popular, i de l'articulació d'una alternativa feminista a la violència patriarcal.

Seguir llegint “Una alternativa política per a la classe treballadora !”

[Sant Andreu] Jornada reivindicativa per salvar el Casc Antic

La Plataforma Salvem el Casc Antic de Sant Andreu va fer el passat diumenge 11 de novembre una nova jornada reivindicativa, que va consistir en una matinal infantil, una botifarrada popoular, la lectura de diverses poesies i un parell d'actuacions musicals. Va finalitzar tot amb una petita exhibició dels Diables de Sant Andreu.
 
El matí amenaçava amb pluja. A primera hora, mentre es començava a muntar, es va posar a ploure. I ho va continuar fent durant una horeta. Però cap allà les 10 la pluja va deixar de caure i es van encendre els focs. Tocava cuinar botifarres i seques. Van aparèixer pastissos fets pels veïns i veïnes, així com el porronet de vi. Ja hi era tot preparat per començar a cuinar.
 
Cap a les 12h va arribar el torn dels nens i nenes; un parell d'andreuenques vestides de pallasses va fer l'animació infantil per la canalla que hi havia a la plaça. Era igual si havien vingut expressament per veure'ls o no, ja que es van dedicar a caçar tota criatura que passava pels voltants perquè juguessin amb elles.
 
Poc abans de les 14h tocava el plat fort de la jornada: es començava a fer la cua per recollir el dinar. Les taules i cadires poc a poc s'anaven omplint amb prop de dues-centes persones afamades. I entre mossegada i mossegada, hi havia els típics intercanvis pre-nadalencs: intercanvi de loteries dels col.lectius i associacions, l'enèsima recollida de signatures, aquest cop per l'ateneu popular i cultural l'Harmonia, els tastets de licors amb solera…
 
De seguida van començar els concerts: primer, el cantautor conegut com a Pato. Després, la lectura de poesia amb manifest de les Festes Alternatives inclòs i, finalment, l'última acutació de la Neurona Coixa durant una bona temporada, ja que es tanquen a gravar.
 
Tot seguit, va aparèixer la ratafia i la colla de Diables de Sant Andreu va fer una petita exhibició de foc. Un cop acabades ambdues coses, tocava recollir i cap a casa ben satisfetes de la feina feta. Abans de marxar, però, es va recordar la propera cita: el dijous 6 de desembre, a les 11h, a la Pl. del Comerç, la plataforma farà una Ruta de la Vergonya, un recorregut per les zones afectades del Casc Antic. També es va muntar un escamot andreuenc per anar a l'Ateneu Popular de Nou Barris a recolzar la vaga de fam que estan fent les treballadores i solidàries de telefònica.

Seguir llegint “[Sant Andreu] Jornada reivindicativa per salvar el Casc Antic”

[Alacant] Centenars de treballadores recorren els carrers d'Alacant convocant a la Vaga General

Centenars de treballadores s'han sumat aquest dissabte 10 de novembre a les marxes populars per la Vaga General que han recorregut els principals barris obrers de la ciutat d'Alacant. A la columna nord, que ha eixit de la porta de l'Hospital, s'han sumat 130 persones que han travessat els barris del Pla, Carolines i Sant Antoni, així com el mercat del dissabte instal·at al Pla. Els membres de la marxa no han deixat de cridar consignes combatives convocant a la Vaga General, al mateix temps que repartien milers d'octavetes als transeünts i comerciants dels carrers per on ha passat la Marxa.

Al seu torn, la columna sud, integrada per 70 persones, ha eixit des de la Plaça de Ciutat d'Asís, traslladant-se des d'aquest barri al de la Florida, Benalua, i el centre de la ciutat.  A més de les constants consignes i del reaprtiment d'octavetes, han fet discursos davant d'establiments del gran capital, seus bancàries, i a la concentració permanent que els membres de la plataforma Stop Desnonaments d'Alacant estan realitzant a les portes de Bankia. Finalment, les dues columnes s'han trobat al Mercat Central d'Alacant, ple de gom a gom dels participants de les marxes i de les treballadores que habitualment fan les compres en dissabte, on s'ha tancat l'acte amb diverses intervencions polítiques convocant a la Vaga General el proper 14 de novembre.

Més informació i fotos en ací.

 

[Agost] “L’única alternativa possible és acabar amb el capitalisme"

La Casa de Cultura d’Agost (l'Alacantí) acollí el passat dissabte 10 de novembre l’acte polític de presentació de l’organització juvenil Arran i de les propostes i alternatives de l’Esquerra Independentista davant la crisi del capital. A l’acte, organitzat per Arran i Endavant, i que també comptà amb la participació dels Comitès per la Unitat Obrera de l’Alacantí, es feu una crida a participar, també, de la Vaga General del 14 de novembre.

La xarrada l’encetà Francisco Berenguer, militant d’Arran i veí d’Agost. A una sala pràcticament plena, resumí el procés fundacional d’Arran i la trajectòria de Maulets i la Cajei, emmarcant la nova organització de joves com a part de tot un moviment, l’Esquerra Independentista, integrat també per la COS, Alerta Solidària, el Sepc, Endavant, Mdt i les Candidatures d’Unitat Popular. El militant d’Arran explicà els 4 eixos de lluita d’aquest moviment, que l’organització assumeix com a propis: la lluita per la independència i l’autodeterminació, la unitat dels Països Catalans com a marc territorial, la construcció del socialisme i la consecució d’una societat feminista. A preguntes dels assistents, afirmà que “l’Esquerra Independentista no prioritza o avantposa cap d’aquests principis, per a nosaltres la lluita per la independència dels Països Catalans va indestriablement unida a la construcció d’una nova societat socialista i feminista”.

Per a concloure la seua intervenció, incidí en la miserable siuació del jovent als Països Catalans, amb unes dades d’atur i precarietat laboral escandaloses, així com empitjorament de l’accés a estudis de qualitat; “la única alternativa possible a l’estat de coses actual és acabar amb el capitalisme, que ens porta a la destrucció com a classe i com a poble”.

 

 

Seguidament intervingué Aquil·les Rubio, militant d’Endavant, que incidí en les causes de la crisi capitalista i en la necessitat de superar la crisi i el col·lapse del capitalisme a partir de prioritzar els interessos de les treballadores i no de les grans companyies multinacionals. Així mateix, exposà els eixos principals de la sobirania econòmica, que passen més enllà de la independència formal, pel control i poder popular. Així, afirmà que cal construir des del present una nova societat, fonamentada en l’abolició de la propietat privada, en la fi de l’explotació econòmica, de gènere i ecològica, en la distribució equitativa dels recursos, en la gestió col·lectiva del poder, i en l’afermament del bé comú front l’individualisme. En aquest sentit, indicà que “el que sembla difícil aïlladament, és viable des de la unitat, l’organització i l’acumulació de forces, i aquest 14 de novembre, com la feina de cara al 25 de novembre i la lluita contra la violència de gènere, han de ser un pas més”.

L’acte el conclogué Felip Vicedo, militant dels Comitès d’Unitat Obrera de l’Alacantí i també veí d’Agost. Vicedo raonà la necessitat de superar les sigles sindicals i, des del respecte a cada organització, construir amb els CUO el sindicalisme de classe i de base. Així mateix, redundà en la necessitat de participar en la Vaga General del 14 de novembre, per tal de “mostrar als poderosos qui mana, qui hauria de tenir el poder, els treballadors, perquè som la majoria i perquè sense nosaltres no es mou cap engranatge”. Recordà les contínues retallades en sanitat, educació i serveis socials, i les dues reformes laborals en dos anys que elminen de facto els drets aconseguits per les treballadores.

14N NI A CASA, NI A LA FEINA, les dones prenem els carrers !

Històricament els sistemes econòmics s’han sostingut gràcies al treball invisible, no reconegut, que estem obligades a fer les dones. Funcionen gràcies a una determinada estructura familiar que els ha permès assegurar la força de treball a través del treball reproductiu que duem a terme les dones en l’esfera domèstica.

Les organitzacions i institucions socials, segueixen sense considerar que la cura de la vida humana és una responsabilitat social i política.  Les retallades socials dels serveis públics en la cura de les criatures, les persones grans i les dependents, l'habitatge, la sanitat, l'educació, el transport i les pensions, elements tots ells bàsics per garantir els drets de les persones, ens fan més vulnerables, les dones, i també retallen la nostra autonomia, les nostres possibilitats en el món laboral i l'esfera social, pública, i ens dificulten el nostre propi empoderament. Això és així perquè en el nostre dia a dia augmenta forçosament la nostra dedicació a totes les tasques reproductives i de cura que depenien de tots els serveis i sectors precaritzats per les retallades, molts dels quals han desaparegut.

Imatge d'enllaç permanent incrustada

El resultat és que les dones hem perdut qualitat de vida, ja que acabem desenvolupant el treball assalariat, majoritàriament precari i de manera discriminatòria, i, a més, el treball domèstic que realitzem de manera gratuïta perquè “ens toca”. No hem de caure al parany que ens han venut sindicats grocs i patronal sobre la “conciliació laboral”; les jornades imposades per les relacions laborals són rígides i les dones ens veiem abocades a escollir entre reduccions de jornada i la feina a la llar. Les successives reformes laborals dutes a terme pels governs de l’Estat espanyol ens condemnen a patir molta més temporalitat als llocs de treball, a la deslocalització geogràfica, a ser més fràgils davant l’assetjament laboral, a patir l’acomiadament lliure en situacions com un embaràs, i formar part dels alts índexs d’atur, que en el cas de les dones ha pujat un 18,3% respecte l’últim trimestre de l’any anterior. En definitiva, això es tradueix en una forta feminització de la pobresa.

Fem una crida a totes les dones, a les treballadores, a les aturades, a les qui mai han estat contractades perquè el seu treball no és reconegut socialment, ja que treballen a casa tenint cura de la llar, dels fills o de persones dependents,  a adherir-se a la vaga general del proper 14 de novembre, fent vaga al lloc de treball, a les seves llars, no consumint i participant de les mobilitzacions.


Ni cures, ni consum, ni treball assalariat, el 14N les dones fem vaga!

[Sant Andreu] Lluita i solidaritat, dues cares de la mateixa moneda

 Seguint en la línia de treball de difusió de la situació repressiva i fer diners per als diferents casos, el Grup de Suport 29M va organitzar cafeta solidària al CSO La Gordíssima. Des del juliol, el Grup n'ha organitzat una cada primer dissabte de mes. Per Festa Major també farà activitats.

En la cafeta del passat 10 de novembre, es va voler donar veu a un altre cas repressiu que afecta dos veïns andreuencs. Són dos conductors d'autobusos de TMB que recullen el cotxe a la cotxera del Triangle.

La repressió contra Òscar Jové ve de fa temps, de la lluita pels dos dies de descans setmanal. Jové estava gravant els piquets, sense participar-hi. La Guàrdia Urbana va facilitar que un esquirol sortís amb el cotxe, el piquet ho va voler impedir i la policia va carregar. Jové hi va acabar barrejat, caient al terra càmera en mà. El van detenir acusat d'agredir un agent, quan diverses proves demostren que no podia ser ell. Durant la detenció, Jové va sentir els crits i els petards de solidaritat des de dins la comissaria. Aquesta pressió popular al carrer va fer que pogués sortir el mateix dia.

En les imatges es podia veure que com a molt era falta, però ho van passar a delicte. A més, no van acceptar veure les imatges gravades per ell mateix. Al final, el van condemnar a un any i a 240€ de multa, assumits pel sindicat. Degut a la irregularitat de tot plegat, Jové ho té clar: “veus la injustícia que no estàs al mateix pla, el que diuen ells pesa més”.

Saturnino Mercader, l'altre company, va remarcar que volien explicar el cas perquè “el poble sàpiga que aquí també hi ha lluites i que la policia d'aquí també repremeix molt durament”. Tot seguit, va explicar el seu cas, que té a veure amb el 29M ell tornava del piquet d'Horta i es va trobar amb la detenció d'un membre del piquet de Sant Andreu. Tot i no conèixer-lo, es va oposar la seva detenció, dirigint-se verbalment als agents de la Guàrdia Urbana. La seva resposta va ser “a tu et coneixem”.

A l'endemà, el van trucar els Mossos. Ara, tant Mercader com el detingut, militant d'Endavant, estan a l'espera de saber què dictamina la jutgessa després que declaressin acusats de delicte de desordres públics l'octubre passat. En pocs mesos s'hauria de saber la data de judici.

Reprenent el fil anterior, Jové va remarcar que la fiscalia demanava més pena que l'acusació particular de la Guàrdia Urbana. “Això demostra que sabien que no era jo”, va assegurar. També reafirma el paper de l'Estat, que actua d'ofici de manera molt repressiva contra qui lluita pels seus drets. Això va obrir debat entre la gent assistent a la xerrada. Una membre del Grup de Suport ho va assegurar clarament: “abans, era il·lusa, pensava que si no feia res no tenia perquè patir. Ara ja no, ara sé que puc 'pillar' només per estar al lloc equivocat”.

En la necessitat de la lluita, la plantilla de TMB actua també contra els esquirols: “hem canviat els horaris perquè sigui més fàcil enganxar els esquirols”. Això no és gratuït; Mercader assegura que “hem patit el sistema: la policia, els muntatges policíacs, la premsa, els polítics…”. La premsa va arribar a publicar mòbils d'alguns sindicalistes, mentre els acusaven d'aristocràcia sindical, etc. No és d'estranyar si tenim en compte el que els va dir la directora de TMB a la plantilla: “a autobusos s'ha d'acabar que cada cop que feu una vaga la guanyeu”.

I això que la lluita no és fàcil. Segons Jové, hi ha treballadors afiliats a sindicats grocs -per tenir més seguretat- que després en voten de combatius. Però això permet que hi hagi sindicalisme groc, perquè té massa social. Al mateix temps, això també fa que hi hagi gent combativa que ara no vol seguir la convocatòria dels grocs i que no faran vaga el 14 de novembre; “pot passar”, van assegurar. Segons sembla, quan hi ha vagues generals és l'empresa qui impedeix que es faci més que els serveis mínims; s'evidencia el pacte entre sindicats grocs i patronal.

Arran d'això, el públic assistent va començar a debatre sobre què fer a Sant Andreu per la vaga del 14N. Es va dir de fer una llista amb tots els comerços que no facin vaga i denuciar-los, tant per internet com al carrer; cal evitar que la gent hi consumeixi.

Finalment, tot llegint un dels atestats del 29M, va concloure la xerrada fent una crida a participar de la vaga i jornada de lluita del 14N així com a preparar la següent. Al vespre, i ja amb els pintxos damunt la taula, va tenir lloc l'actuació del grup musical andreuenc La Neurona Coixa, que va cloure la jornada.

Seguir llegint “[Sant Andreu] Lluita i solidaritat, dues cares de la mateixa moneda”

[Castelló de la Plana] Sobirania econòmica: de l'espoli fiscal a la riquesa al servei de la societ

L'assemblea comarcal de la Plana d'Endavant (OSAN) va organitzat el passat divendres 9 de novembre a la Llotja del Cànem de Castelló una xerrada emmarcada en la campanya nacional de l'Organització sobre la Sobirania Econòmica.

L'autor del llibre "L'espoli fiscal del País Valencià", Celestí Gimeno, va exposar amb detall les dades que reflecteixen el robatori permanent que perpetua l'estat espanyol sobre el nostre poble.

Per altra banda, Víctor López, millitant d'Endavant (OSAN), va explicar els principis en els que es basa el concepte de Sobirania Econòmica, a partir dels quals es promou un canvi social i econòmic als Països Catalans, analitzant el capitalisme amb una mirada global.

  • Vídeo de la xerrada: 

{youtube}6hMixrUsl6s{/youtube}

 

 

La xerrada forma part de les Segones Jornades Anticapitalistes de la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa (CRTR).

[Sant Andreu] Fernández: "El que és una bogeria és no oposar-se al sistema"

 El passat dissabte 10 de novembre, la CUP de Sant Andreu va organitzar el principal acte polític de la CUP-Alternativa d'Esquerres. Aquest va tenir lloc als Jardins de Can Fabra i va comptar amb la presència del cap de llista de la candidatura, David Fernández, i de Roser Veciana, n. 6 a la circumscripció per Barcelona.

Eduardo Cáliz, membre de la CUP de Sant Andreu, va donar la benvinguda a la setantena de persones que es van aplegar per sentir les propostes i les línies polítiques de la CUP-AdE, així com els motius que havien impulsat la presentació de la candidatura. Fernández, el primer en parlar, va començar remarcant que el procés pel qual ho havien decidit havia estat un debat obert, amb més de 100 assemblees participant d'aquesta decisió.

Fernández va explicar que la CUP-AdE té tres eixos fonamentals: en primer lloc, la llibertat política; aquí va assenyalar a CiU com al màxim garant de la unitat de l'Estat espanyol durant tot aquest temps, i va recordar Salvador Seguí, el Noi del Sucre, qui ja va advertir que en un cas d'indepdència de Catalunya, qui s'hi oposaria seria la ptronal catalana, com de fet passa ara.

En segon lloc, i fent referència a la primera Fira d'Economia Solidària de Catalunya que havia tingut lloc a la Fabra i Coats fa tot just quinze dies, Fernández va fer referència a les cooperatives, “aquest nou país que ja estem fent ara. No són promeses, no prometem res, estem per la transformació social i ho demostrem”. I en tercer lloc va fer referència a la radicalitat democràtica de la CUP, tant en el seu funcionament intern com en l'exigència cap a les institucions.

En aquest sentit, el cap de llista va remarcar que l'Esquerra Independentista porta 40 anys dient que no hi ha llibertat sense justícia ni viceversa; la indestriabilitat de l'alliberament nacional i social. I amb una clara referència al marc nacional complet, el dels Països Catalans: “com l'Ovidi, sabem suar la samarreta. Som un equip col·lectiu”.

Va continuar apostant per dues dates, dues mobilitzacions importantíssimes: la vaga general del 14 de novembre i la convocatòria electoral del 25N. “Serem cavall de troia”. I va concloure contundentment: “el que és una bogeria és no oposar-se al sistema”. Tot recordant la lluites dels avis i àvies del 36, es va acomiadar cridant “No passaran!”.

A continuació, Veciana va iniciar la seva intervenció enviant salutacions del Partit Comunista de Cuba, d'on acabava d'arribar. “El PCC aplaudeix la candidatura de les CUP perquè hi veu moltes similituds en la lluita per l'alliberament nacional i social”. Va continuar ben clarament: “no ens volem apoltronar. Se'ns ha de controlar cada dia, al carrer i a les institucions”.

Per a la n. 6 per Barcelona, les CUP són el present i el futur, i per això no tenen sentit sense el poble, “som totes nosaltres”. Les CUP no són arquetips tancats i per això també hi col·laboren les independents, perquè hi han de participar, va assegurar.

En clau independentista, Veciana ho va deixar clar: “la independència de Catalunya no ho serà si no ho és dels Països Catalans”. Així mateix, va afirmar que “volem solidaritat, no volem independència amb FMI o UE: volem independència per construir un nou país”. En aquesta línia, va acabar la intervenció afirmant que les CUP són front anticapitalista, independentista, necessari per construir un món solidari i internacionalista.

Abans de donar pas a la cantautora andreuenca Júlia Maccent, Cáliz va tornar a prendre la paraula agraint l'assistència de la gent, tot recordant que a l'endemà hi havia convocada una jornada reivindicativa en defensa del Casc Antic de Sant Andreu, organitzada per la plataforma Salvem el Casc Antic a la que la CUP dóna suport. Després de l'actuació musical, el pica-pica organitzat va permetre que les assistents poguessin conversar i intercanviar opinions, molt favorables, agradables i positivament sorpreses amb els plantejaments de la CUP.

Seguir llegint “[Sant Andreu] Fernández: "El que és una bogeria és no oposar-se al sistema"”