Independència perquè tot continue igual; això voldrien alguns. Perquè CiU o ERC gestionen els interessos de la burgesia de les províncies de Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona; perquè la UE, el FMI i el Banc Mundial dicten la política econòmica; perquè la patronal de torn puga imposar l’enèsima reforma laboral fins a arribar a l’acomiadament gratuït; perquè l’església continue condicionant la maternitat lliure i desitjada; algunes persones en tenen prou, amb una estrelleta més en el blau de la bandera de la Unió Europea i amb el reconeixement de l’ONU; i si fa falta, el de l’OTAN. O Independència per canviar-ho tot; per continuar construint la nació, per posar els interessos de la classe treballadora en l’eix central de qualsevol política econòmica, social, educativa, o sanitària; per poder desenvolupar-nos harmònicament amb el nostre territori; per poder establir vincles de solidaritat i fraternitat amb la resta de pobles del món.
Canviar-ho tot
Article publicat per Aquil·les Rubio, militant d’Endavant (OSAN), al número 257 de L’Accent.
Per això és tan important construir i defensar l’autonomia de la classe treballadora, per no tornar a ser entabanats per cants de sirena. Si a la Transició ens prometeren pau social, estat del benestar, autonomia, ara amb la independència, només amb la independència, d’una trosset de la nació, sembla que els problemes agafaran la drecera de la solució. O desallotjant el PP de les institucions valencianes, balears i pitiüses. No confonguem l’inici de la caminada amb l’arribada. Per això és tan important que la classe treballadora es dote d’un programa polític propi, d’unes organitzacions autònomes, i d’una capacitat mobilitzadora que vaja més enllà del toc de campana dels interessos partidistes dels representants de la burgesia i del poder. En això estem i semblen inqüestionables els avanços polítics i orgànics, que cal consolidar. Avançar en la consciència de la classe treballadora o influir en les decisions de l’oligarquia. I això val a tota la nació, tant al Principat, com al País Valencià i les Illes. Ni la suposada radicalització, més estètica que real, de CiU, ni els esforços d’ERC per legitimar-se davant els poders fàctics, ni l’enèsima coalició nacionalista a les Illes, ni el futurible tripartit PSOE-Esquerra Unida-Compromís. Més del mateix, sense excepció. Ja hem tastat Tripartits a les Illes i al Principat i podem valorar que preferim el mal menor, però també que aquest no serveix per a representar els interessos de la classe treballadora ni serveix com a defensa a les agressions del capital; ben al contrari, és el dic de contenció del capital! Així que una vegada més en la llarga història que escriuen els pobles que es volen lliures, podem continuar apostant per la gestió de la misèria, per l’acceptació dels límits territorials i institucionals imposats, per la reforma d’un sistema econòmic que ens ha portat a l’abisme; o canviar-ho tot. De dalt a baix.
