Skip to content
Endavant Osan

Un cim una estelada corona Aitana sota vigilància militar

 Al voltant de 50 persones de totes les edats han pujat aquest matí del 12 d'octubre els 1558 metres del cim d'Aitana. La iniciativa, promoguda pel Centre Excursionista del Benicadell, l'Assemblea de Joves Greixers de Castelló de Rugat, i el grup de muntanyisme Viarany, ha coronat aquest migdia la Serra d'Aitana dins la campanya "Un cim una estelada". Aquesta campanya està plantejada com a mostra de rebuig al 12 d'octubre, dia de la Hispanitat, una jornada en el qual els Països Catalans no tenim res a celebrar però sí molt a denunciar. En els més de deu anys que porta en marxa aquesta campanya s'han coronat amb estelades cims de diferents comarques del país, com ara el Benicadell, les Penyes Altes, el Puigcampana, la Serrella, el Mondúver, el Circ de la Safor, el Montcabrer o el Montgó.

La pujada d'enguany ha servit també per rebutjar la presència de l'exèrcit espanyol a Aitana. La protesta ha estat en tot moment sota vigilància militar que han filmat els participants des de la distància -tal i com s'aprecia en la segona foto que adjuntem. Una actuació denunciada pels i les independentistes, en paraules de l'organització: "l'assetjament demostra la urgència de procedir al complet desmantellament de la base d'Aitana, perquè la muntanya ha de ser del poble i no dels militars".

Ja estan ací les IV Festes Populars del Raval!

Veïnes i  veins, xiquetes i xiquets, pareu atenció, ja estan ací les IV Festes populars del barri del Raval!!

No són per la concessió de cap privilegi reial, ni tampoc per la gràcia del nostre estimat Ajuntament, ací el presupost municipal no arriba.  Són fruit de l’empenta i el coratge de la gent del carrer.

Tenim per davant un cap de setmana amb diverses activitats al carrer: vetllades populars, jocs pels més menuts, dansà popular… tot això per que durant aquest cap de setmana totes ens apleguem a la plaça per gaudir, per compartir, per aprendre, per participar.

Som un barri viu, que hem d’anar fent entre totes les veïnes.  Hem de recuperar les places com espai de contacte i intercanvi veinal, volem fer del Raval un referent de participació i activitat veïnal de tota Xàtiva.

Aquest és el quart any que quan arriba la tardor, el Raval es mou.  Aquestes festes ens han de servir per conèixer-nos una mica més, per compartir inquituds i problemes, i també per gaudir. En èpoques tant dures com la que ens toca viure, la solidaritat veïnal és un bon antídot. 

És hora que apaguem la televisió i baixem al carrer.  Que ningú es quede a casa, a la festa hi ha lloc per tothom.

Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà!

La Casa de la Cultura de Xàtiva s'ompli en l'homenatge a Fuster

Sota el nom ‘Vigència del pensament polític fusterià’ l’assemblea Endavant-la Costera organitzà dijous 4 d'octubre una xarrada d’homenatge a l’escriptor i assagista Joan Fuster per commemorar els 50 anys de la seua obra cabdal ‘Nosaltres els valencians’, així com els 90 anys del seu naixement i els 20 de la seua mort. La interessant xarrada duta a terme de l’historic militant independentista Josep Guia, va ser presentada per Toni Cucarella i per Maria Josep Martínez militant d'Endavant OSAN

Des de l'Assemblea de La Costera d’Endavant OSAN preteníem que aquest fos “el nostre xicotet homenatge a una figura tant oblidada i perseguida com la de Joan Fuster. Un assagista, intel·lectual,investigador, activista polític i escriptor que ha estat i està menystingut i maltractat per les nostres institucions i pels nostres governants”

Cròniques del 28 de setembre. Parir és una decisió, no una imposició.

El passat 28 de setembre, en el marc del Dia Internacional per la Despenalització de l'Avortament, es van convocar mobilitzacions i actes a diferents ciutats i viles dels Països Catalans. L'any 1990, l'Assemblea del Moviment Feminista Llatinoamericà va declarar aquesta diada afegint a les nostres agendes una data reivindicativa que enguany pren una especial importància als Països Catalans i l'Estat espanyol per la reforma de l'avortament que pretén aprovar el PP durant els propers mesos.

Imatge d'enllaç permanent incrustada

A Alacant, Endavant i Arran convocaren una xarrada sota el títol “la nova reforma de la llei de l’avortament, un nou atac contra els drets de les dones”, a càrrec de dues companyes militants de les organitzacions convocants. Al llarg de l’acte, celebrat al Casal Popular Tio Cuc, es va fer una repassada a la influència del patriarcat sobre la negació a les dones del dret a l’avortament i a decidir sobre tots els aspectes relacionats amb el nostre propi cos i la nostra pròpia vida, la concepció de l’avortament al llarg de la història, les relacions entre capitalisme i avortament, i el dret de les dones a decidir sobre el nostre propi cos.

A Castelló de la Plana una cinquantena de persones assistiren a la concentració convocada pel recentment constituït grup feminista Dones en Lluita, col·lectiu que ha reprès la seva activitat després d'uns anys inactiu. A Girona. una quarantena de persones es van concentrar davant l'ajuntament , a la Plaça del Vi, convocades per la Plataforma Antipatriarcal de Girona i la CGT. L'acte va consistir en el desplegament d'una pancarta amb el lema Avortament lliure i gratuït, i en la lectura d'un manifest que assenyalava el lobbie ultracatòlic i el sistema patriarcal de la nostra societat, com a agressors dels drets de les dones.

A Barcelona unes 1500 persones recorregueren els carrers del centre de la ciutat; aquesta manifestació va néixer de la voluntat de diferents col·lectius implictas en la lluita feminista i antipatriarcal, tant de la ciutat com de fora de la mateixa (Ca la Dona, gatamaula, foradelesnostresvides, Salut Entretotxs, Feministes indignades…) de convocar de manera unitària per a reclamar el dret a l'avortament lliure i gratuït, i el resultat va ser una molt bona capacitat de convocatòria; cal destacar el nombrós bloc de l'EI.

Imatge d'enllaç permanent incrustada

A Tarragona, diversos col·lectius,  entre ells Cau de Llunes-AFRT, el Brot Bord, l’Assemblea 15M, i Endavant (OSAN) van dur a terme una concentració a la Plaça de la Font. Van assistir-hi més d’un centenar de persones sota el lema “Avortament lliure i gratuït” d’una pancarta no signada. Després d’una breu presentació de la situació actual, es va llegir el manifest unitari.

Comunicat d'Endavant (OSAN) davant la convocatòria d'eleccions anticipades a la CAC

10jDavant la convocatòria d’eleccions anticipades el 25N Endavant vol exposar els que pensem que són els vertaders motius de CiU en aquesta precipitada maniobra. En efecte, Convergència i Unió convoca a corre-cuita aquestes eleccions i ens les presenta com un plebiscit a la “independència”. D’aquesta manera Artur Mas capitalitza els esforços i l’èxit de la societat catalana a la manifestació de l’11 de setembre. Ho fa sense haver-se compromès personalment amb la manifestació, sense haver-hi participat, i sense ni tan sols haver pronunciat la paraula “independència”. Però el gran èxit d’aquesta maniobra és el d’haver tret de l’agenda política les retallades en serveis socials, la seva privatització, el progressiu empobriment i precarització de la societat catalana, i la corrupció estructural que pateix el seu partit i el conjunt de la “classe política” d’aquest país.  Converteix així unes eleccions en les que hauria hagut de retre comptes per les retallades, en unes en les que fins i tot podria ser premiada amb una majoria absoluta. Esmentar la possibilitat d’un futur referèndum ha estat suficient per presentar-nos la dreta regionalista i corrupta de CiU com una opció de llibertat, i fins i tot d’independència, a les properes eleccions de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC).
Seguir llegint “Comunicat d'Endavant (OSAN) davant la convocatòria d'eleccions anticipades a la CAC”

Finalitzen a Alacant les jornades de lluita en defensa de la sanitat pública

 La Plataforma de Lluita Contra les Retallades desenvolupà al llarg d'aquesta setmana una important agenda d'activitats en el marc de la Setmana europea contra la pricatització de la sanitat i la Jornada internacional de lluita convocada per la Federació Sindical Mundial. Dimarts 2, a la seu d'Esquerra Unida, i dimecres 3, a la Universitat d'Alacant, José Barril, membre de l'Assemblea de Treballadores per la Vaga General, oferí sengles xarrades al voltant de les causes i les conbseqüències de la privatització de la sanitat. 

En elles, explicà les dinàmiques seguides pels diferents governs per a deteriorar la sanitat pública, com ara augmentar les llistes d'espera, disminuir els recursos humans i materials, infrautilitzar els recursos, promoure indisciplines, males pràctiques i corruptel·les, usar les infrastructures públiques per a usos privats, o incrementar els concerts i les externalitzacions. Barril incidí que la introducció de l'ànim de lucre en la gestió de la sanitat no ha estat exclussiva dels governs del PP, ja que també el tripartit català, el govern del Psoe a les Illes Balears o el de Zapatero van aprofundir en la política de privatitzacions, de la qual se'n beneficien bancs i constructores amb l'edificació i les concessions dels hospitals privats, quesón entre 4 i 5 vegades més cars que els públics.

El negoci sanitari per als oligarques resulta rodó; el ponent destacà, entre altres, la cessió gratuïta de sòl públic per a construir i gestionar entre 30 i 60 anys els hospitals privats, els cànons multimil·lionaris que anualment paguen les administracions a aquests hospitals, els desorbitats beneficis (d'entre el 15% i el 25%) que obtenen els accionistes, els elevats salaris dels directius, o la desatenció dels casos greus i econòmicament costossos.

L'activitat formativa i divulgativa tingué també una vessant mobilitzadora; el dimecres 3, una cinquentena de militants de la PLataforma de Lluita Contra les Retallades es van concentrar a les portes de la delegació de la conselleria de sanitat situada a la plaça de bous; al llarg d'una hora, desplegaren pancartes, repartiren centenars de manifestos, arreplegaren signatures contra les retallades i la privatització dels serveis públics, i cridaren consignes contra la crisi del capital i per la Vaga General.

[Sant Andreu] Butlletí n.14 > La independència és una lluita de classes

Butlletí andreuenc n. 14 – Setembre 2012

La independència és una lluita de classes

Com si d'un exemple gràfic circular es tractés, setembre ha començat i acabat amb el dret a decidir damunt la taula. I no el dret a decidir només en qüestions nacionals, sinó en tot allò que afecta les nostres vides: l'economia i el nostre cos. La lluita per la plena independència és una lluita de classes que busca l'emancipació total i, per tant, no pot incloure cap tipus d'explotació. Ens hem d'alliberar de totes totes.

Així ho vam poder discutir l'1 de setembre, en la xerrada-debat que va organitzar el Grup de Suport 29M. Sota el títol “La construcció del poder popular com a superació del poder institucional”, el debat girava al voltant del procés sobiranista que s'està duent a terme a Veneçuela d'ençà que s'hi va declarar la Revolució Bolivariana. Amb la mirada posada en les eleccions presidencials del 7 d'octubre, un dels temes candents era la necessitat d'aconseguir la segona independència, és a dir, el procés per aconseguir la independència econòmica, defugint la globalització capitalista i construir una economia al servei de les classes populars.

També en la mateixa línia tingué lloc la presentació de la campanya per la Sobirania Econòmica engegada per Endavant (OSAN). L'acte inicial tingué lloc el 5 de setembre i comptà amb la participació de n'Arcadi Oliveres i en Josep Manel Busqueta. Ambdós apostaren per una independència doble, és a dir, política i econòmica, ja que tenen molt clar que només amb una independència formal, el president de torn no deixarà de ser un titella de l'FMI i la globalització capitalista. No debades, per a Busqueta la qüestió és ben clara: “el plantejament de sobirania econòmica ha d'anar deslligat del model capitalista”.

El 28 de setembre va servir per reclamar, de nou, el dret al propi cos. En ple segle XXI, l'amenaça de reforma de legislació per a les possibilitats d'avortament legal les està reduint dràsticament, retornant a la situació de 1985. Aquesta nova agressió contra les dones és un nou intent per reblar el clau del sistema patriarcal i capitalista, que considera les dones com a persones de segona o tercera categoria, negant-los el dret al seu propi cos, que és el dret a decidir sobre la seva vida. L'ofensiva retrògrada catòlica s'extrema en situació de crisi, i fer-hi front és una necessitat imperiosa per a qualsevol emancipació.

I entremig, l'esperpèntic espectacle de les conseqüències de l'Onze de Setembre. Després de tenir lloc la manifestació independentista més gran de la història, CiU, com era de preveure, vol capitalitzar-ne el rèdit electoral, convocant eleccions anticipades; en desvirtua el caràcter independentista, rebaixant ja les seves intencions i jugant encara a la puta i la Ramoneta -dóna vot favorable a pressupostos militars mentre convoca eleccions-; i busca desactivar qualsevol capacitat de perfil propi de l'ANC de qui n'aconsegueix seguidisme fidel i incondicional, convocant a rebre'l després de veure's amb en Rajoy.

En aquest context, la decisió de l'Esquerra Independentista de manifestar-se en l'àmbit de la Unitat Popular durant l'Onze de Setembre, es corrobora com més encertada que mai. L'EI no només va evitar deixar-se dur per una onada de patriotisme buit, fomentat per CiU i encobert per l'ANC, que busca evitar la crítica a les retallades amb el clàssic “Això no toca”, sinó que va refermar-se amb discurs propi i estenent la mà a les classes populars que lluiten a diari. En la manifestació més gran de l'EI, prop de 15.000 persones es manifestaren sota el lema “Ni pacte fiscal, ni pacte social. Independència, Socialisme, Països Catalans”, deixant ben clar que ni el Principat és la nació sencera, ni qualsevol independència serveix.

Cal dotar de contingut aquesta independència, i sens dubte que l'EI va demostrar aquesta capacitat tot aconseguint que alguns sectors populars com gent vinculada al 15M i assemblees de barri participessin de la convocatòria i ho donessin un suport més o menys explícit. La necessitat de fer front a l'ofensiva neoliberal de CiU i a l'excusa pseudo-independentista com a cortina de fum per fer oblidar les retallades va unir veus i manifestants en la línia de la Unitat Popular.

L'EI demostra aquesta aposta de lluita quan ens concentrem, juntament amb molta gent, per aturar el desnonament del Matías, veí de Sant Andreu. O quan prenem part de les mobilitzacions en defensa de l'educació sanitat pública. També quan participem del boicot a unes festes de la Mercè cada cop més allunyades i antagòniques al poble. Parlant de festes, a Sant Andreu, la Comissió de Festes i el Districte amenacen amb un apartheid polític contra la Festa Major Reivindicativa i les Festes Alternatives. Però seguim, i seguirem.

I sens dubte que és aquest el repte que ara té l'Esquerra Independentista davant del 25 de novembre: les CUP (Candidatures d'Unitat Popular) debaten obertament si presentar-se a les eleccions o no, i en cas que sí, com fer-ho. Cal tenir-ho clar: tot pas tàctic ha d'anar en la línia estratègica de reforçar les
estructures de contrapoder popular. I no oblidar que sense alliberament social no hi ha alliberament nacional.

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Setembre 2012. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9b.org

Que no ens retallen la llengua! Defensem el valencià, el nostre català!

Enguany es compleixen 50 anys de la publicació del llibre de Joan Fuster, Nosaltres els valencians i, curiosament, també fa 30 anys que l’assagista de Sueca va pronunciar aquestes paraules a Castelló:

“El que ha de quedar clar és que el valencià, el català que parlem al País Valencià, és encara una llengua postergada, o pitjor, perseguida. Ens la volen acorralar al reducte folclòric. I no! Ací hem acudit a manifestar-nos per la unitat de la llengua […]. O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble. O ara o mai!”

30 anys després, lamentablement, els responsables polítics de les retallades socials practicades arreu dels Països Catalans són els mateixos que posen de nou en vigència aquestes paraules. Una petita mostra d’açò, són els atacs, sistemàtics, que pateixen el català i els seus parlants per part PP, soci polític habitual de CIU al Principat, mitjançant decrets, lleis i recursos: el decret de plurilingüisme al País Valencià; la llei de funció pública a les Illes; el recurs a la llei d’ensenyament al català al Principat, avalat amb una sentència favorable pels tribunals espanyols, etc.

Centrant-se en la Safor, i altres comarques del País Valencià, podem veure com les retallades i privatitzacions dels serveis públics inclouen: l’eliminació de les oficines de promoció i normalització lingüística dels nostres ajuntaments; la supressió d’unitats de PEV (Programa d’Ensenyament en Valencià) a escoles i instituts; la no inclusió de la música en valencià en els programes de festes, etc.

Aquells que donen lliçons sobre valenciania, emplenant de banderetes els nostres carrers i ofrenant noves glòries a Espanya cada 9 d’octubre, són els mateixos que condemnen el nostre poble a la misèria ofegant-nos amb les seues mesures econòmiques i perseguint un dels nostres trets més definitoris, la llengua.

Aquesta política és i ha estat avalada també per l’actuació còmplice de l’altre partit que ha ostentat el poder en les institucions estatals i autonòmiques espanyoles, el PSOE. L’esquerra independentista sempre ha tingut clar que els enemics dels treballadors i treballadores dels Països Catalans són els mateixos que els de la seua llengua i cultura, concebent l’alliberament social del nostre poble com una part indestriable i indissoluble del seu alliberament nacional. Qui retalla i vol eliminar els nostres drets socials és qui retalla la nostra llengua. I les nostres organitzacions i col·lectius els combatem i els combatrem, fins que deixen de gestionar cap aspecte de les nostres vides. Us animem a unir-vos a la lluita fent nostres les paraules de Fuster: O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble! O ara o mai!

Que no ens retallen la llengua! Defensem el valencià, el nostre català!

Independència i socialisme!

Endavant (OSAN) i Arran

Gandia, Països Catalans, 5-10-2012

9 d'octubre contra les retallades socials i nacionals

 
  

La commemoració de la diada del 9 d'octubre ha aplegat milers de persones aquesta vesprada als carrers de València. Enguany les organitzacions de l’Esquerra Independentista, Endavant-OSAN, Arran, Coordinadora Obrera Sindical, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i Alerta Solidària, convocaven sota el lema “Contra les retallades socials i nacionals. Independència. Socialisme. Feminisme”, i han reunit al seu bloc el gruix de manifestants més combatius. Durant la marxa s'han pogut escoltar crits com “País Valencià, Països Catalans” o “Sense València no hi ha independència”. A l ’inici del recorregut, s'ha cremat una estructura amb les banderes dels Estats francès i espanyol i amb símbols representatius del capitalisme, la monarquia, la classe política, la policia o la banca.

 

Seguir llegint “9 d'octubre contra les retallades socials i nacionals”

L'Esquerra Independentista i el full de ruta de l'Assemblea Nacional Catalana

A4IjFZ8CIAAAFLO El present document fa una anàlisi crítica de la proposta d’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Ho fa a partir de l’anàlisi acurada de la documentació pública de l’ANC. En cap cas pretén ser una crítica al treball dels centenars de membres de l’ANC que participen de les seves estructures, ni a la seva reconeguda capacitat mobilitzadora, sinó una crítica a les propostes polítiques que es desprenen dels postulats orgànics de l’ANC i també als postulats ideològics del post autonomisme.

Crítica al plantejament del full de ruta de l’ANC

  • Sense CiU no hi ha independència: El plantejament de l’ANC és el d’exercir de moviment popular que pressioni l’actual govern per tal que prengui el comandament d’un procés independentista. El resultat final d’aquesta estratègia, almenys de moment, ha estat el de dipositar totes les esperances d’un procés independentista en la decisió d’Artur Mas, fet que ha estat usat de forma molt eficaç pel líder convergent per a assegurar-se una posició totalment avantatjosa davant les eleccions del 25N. Existeixen altres tipus de models de moviments populars que, més que pressionar el govern, en qüestionen les seves bases ideològiques i pretenen ajudar a fer créixer una alternativa política.
  • Simplificació del context socioeconòmic: El discurs socioeconòmic que s’ha articulat al voltant de la Marxa per la Independència ha estat molt simplificador i demagògic. S’ha transmès la imatge que la crisi econòmica actual és deguda a factors exògens a la societat catalana, bàsicament centrats en l’espoli fiscal a què ens sotmet el govern espanyol. Aquest discurs aplana el camí per a facilitar que les elits catalanes puguin desaparèixer, embolicant-se amb la bandera, del punt de mira on les havia situat la població per la seva responsabilitat en la crisi econòmica.
  • El nou estat, un instrument pretesament neutre: En un moment en què a nivell mundial es debaten conceptes vinculats a la sobirania dels estats i dels pobles (sobirania econòmica, sobirania alimentària, sobirania energètica), no es proposa ni s’explicita que aquest hagi de ser un dels eixos de treball del procés cap a la independència.
  • Els Països Catalans no existeixen: En el full de ruta cap a la independència de l’ANC no apareix el nom de la nostra nació. Ni tampoc existeixen a la proposta política de l’ANC amb un mínim de seriositat. Simplement que l’ANC assumeix a la pràctica que la nació catalana es redueix al territori i població de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Una estratègia nacional no vol dir ni implica necessàriament actuar exactament de la mateixa manera a tota la nació. Una estratègia nacional vol dir tenir un objectiu final nacional (en aquest cas, la independència) i dissenyar un seguit d’actuacions per tal d’arribar-hi, tenint en compte tota la complexitat i diversitat de la nació completa.
  • El marc de la Unió Europea com a única opció: Directa o indirectament s’entén el marc de la UE com a únic espai on una Catalunya amb estat hauria de participar. Un espai que, lluny de ser transversal, ens suposa una aposta a mitjà termini per la pèrdua de sobirania nacional i econòmica acompanyada de privatitzacions, i legitima el projecte imperialista europeu.


Naturalesa de l’ANC

  • L’ANC és filla directa de les consultes, però la gènesi i naturalesa del grup és quelcom més complex, i està fortament influenciat per les vicissituds polítiques de l’etapa autonòmica.
  • Els antecedents polítics de la majoria de membres dirigents de l’ANC se situen en el que podríem anomenar espai d’esquerra nacional. Malgrat el que s’hagi pogut rumorejar, la presència de militants vinculats a CiU és molt minoritària.
  • Un dels eixos centrals de l’ANC és la creença que sense CiU no hi ha independència. Aquest plantejament, fet per persones que han militat en el camp de l’esquerra nacional, es pot interpretar com a fruit de la convicció que l’estratègia de disputar l’hegemonia del catalanisme a CiU és impossible.
  • El sorgiment de l’ANC també és la resposta al fracàs electoral dels intents d’articular candidatures independentistes transversals.
  • L’ANC també és la voluntat de reconstruir una organització de l’independentisme cívic després del fracàs i conflicte de la PDD, amb alguns canvis rellevants: l’articulació del paper dels partits polítics, que a l’ANC es vehicula a través de la seva complementarietat amb l’AMI (associació controlada per CiU), i l’articulació d’un model organitzatiu basat en la militància individual, que nega cap paper orgànic a les diferents famílies del sobiranisme.

Contradiccions de la intervenció de militància de l’Esquerra Independentista a l’ANC

  • Tant el full de ruta com els pressupòsits ideològics de l’ANC entren en contradicció amb postulats essencials de l’esquerra independentista. És per això que el debat que ha generat la posició de l’esquerra independentista respecte l’ANC ha estat tan viu.
  • Un dels conceptes més utilitzats pels partidaris de treballar al sí de l’ANC ha estat el de la lluita ideològica. L’objectiu, sobre el paper, és intervenir en organitzacions àmplies, amb gent oposada ideològicament per tal de confrontar idees i guanyar partidaris entre els indecisos. Però aquesta concepció redueix la lluita ideològica al sí d’una estructura que orgànicament rema en el sentit contrari al nostre. En realitat, la lluita ideològica és quelcom que no cal fer al sí d’una organització, sinó que es pot fer al sí d’un context polític des d’organitzacions, moviments o estratègies diferenciades.
  • La principal acció de lluita ideològica de l’esquerra independentista ha estat la convocatòria pròpia de l’Onze de Setembre, fet que va posar damunt la taula no només el nostre discurs concret, sinó també la necessitat de prevenir-nos davant discursos acrítics que acaben confluint cap als interessos de CiU, tal com es va demostrar en la rebuda a Mas a la Plaça de Sant Jaume el passat 20 de setembre. En canvi, els resultats del treball dins l’ANC de cara a posar en valor els principis de l’esquerra independentista han resultat estèrils.
  • Cal ser conscients que en determinades conjuntures locals, restar al marge de la dinàmica local de l’ANC és vist com a absolutament incomprensible per bona part de l’entorn de l’esquerra independentista. En aquest sentit és comprensible l’aposta d’alguns nuclis per a fer treball d’agitació independentista juntament amb l’ANC.
  • L’aposta existent en alguns sectors de l’esquerra independentista per confluir amb totes les conseqüències amb l’estratègia política de l’ANC suposaria canviar plantejaments fonamentals de l’estratègia del nostre moviment, començant pel marc nacional i acabant pel programa polític de la Unitat Popular. És a dir, suposaria subordinar l’estratègia política de l’EI a la de l’ANC.
  • En l’actual conjuntura política del Principat, la principal tasca de l’esquerra independentista ha de ser la de continuar amb la construcció de la Unitat Popular. Només reforçant i ampliant aquest teixit serà possible anar sumant al nostre projecte els sectors més conscients de la nova onada sobiranista.
  • L’Esquerra Independentista ha de ser capaç de posar en valor una agenda pròpia i un discurs propi. El nostre moviment ha marcat calendaris mobilitzadors i ha participat de forma destacada en tota l’agitació social i nacional dels darrers anys. Aquesta tardor hi ha mobilitzacions que s’han posat en marxa amb l’esforç i el treball del nostre moviment.

Alacant es mobilitza en solidaritat amb la Vaga general a Euskal Herria

Més de 500 persones es van manifetsar ahir a Alacant en solidaritat amb la Vaga General a Euskal Herria i en reclam d’una nova vaga general en el marc de la jornada de lluita anticapitalista convocada  a la ciutat per l’Espai Crític Assembleari, que agrupa els col·lectius anarquistes de la ciutat i el 15M. A la mobilització se sumà, així mateix, la Plataforma de Lluita Contra les Retallades, que agrupa les organitzacions anticpaitalistes i de classe de la ciutat com ara el PCPE-CJC, Endavant, Arran, els Comitès per la Unitat de Classe, l’Assemblea de Treballadors per la Vaga General i l’Associació d’Amistat amb Cuba. La Plataforma de Lluita Contra les Retallades mobilitzà un nombrós, unitari, digne i combatiu bloc, que no deixà de cridar al llarg de tot el recorregut uni"unitat popular contra el capital, "la crisi dels banquers, que la paguen els rics, i no la classe obrera", "la reforma, les retallades, les aturarem amb la vaga" o "contra les retallades i la precarietat, vaga vaga vaga general".

Les convocatòries de la Plataforma de Lluita Contra les Retallades continuaran la setmana vinent, amb una xarrada dimarts 2 d'octubre sobre la sanitat pública i una concentració el dimecres, en el marcd e la setmana europea de lluita per la sanitat i la jornada de lluita convocada per la Federació Sindical mundial.