Al voltant de 50 persones de totes les edats han pujat aquest matí del 12 d'octubre els 1558 metres del cim d'Aitana. La iniciativa, promoguda pel Centre Excursionista del Benicadell, l'Assemblea de Joves Greixers de Castelló de Rugat, i el grup de muntanyisme Viarany, ha coronat aquest migdia la Serra d'Aitana dins la campanya "Un cim una estelada". Aquesta campanya està plantejada com a mostra de rebuig al 12 d'octubre, dia de la Hispanitat, una jornada en el qual els Països Catalans no tenim res a celebrar però sí molt a denunciar. En els més de deu anys que porta en marxa aquesta campanya s'han coronat amb estelades cims de diferents comarques del país, com ara el Benicadell, les Penyes Altes, el Puigcampana, la Serrella, el Mondúver, el Circ de la Safor, el Montcabrer o el Montgó.
La pujada d'enguany ha servit també per rebutjar la presència de l'exèrcit espanyol a Aitana. La protesta ha estat en tot moment sota vigilància militar que han filmat els participants des de la distància -tal i com s'aprecia en la segona foto que adjuntem. Una actuació denunciada pels i les independentistes, en paraules de l'organització: "l'assetjament demostra la urgència de procedir al complet desmantellament de la base d'Aitana, perquè la muntanya ha de ser del poble i no dels militars".
Davant la convocatòria d’eleccions anticipades el 25N Endavant vol exposar els que pensem que són els vertaders motius de CiU en aquesta precipitada maniobra. En efecte, Convergència i Unió convoca a corre-cuita aquestes eleccions i ens les presenta com un plebiscit a la “independència”. D’aquesta manera Artur Mas capitalitza els esforços i l’èxit de la societat catalana a la manifestació de l’11 de setembre. Ho fa sense haver-se compromès personalment amb la manifestació, sense haver-hi participat, i sense ni tan sols haver pronunciat la paraula “independència”. Però el gran èxit d’aquesta maniobra és el d’haver tret de l’agenda política les retallades en serveis socials, la seva privatització, el progressiu empobriment i precarització de la societat catalana, i la corrupció estructural que pateix el seu partit i el conjunt de la “classe política” d’aquest país. Converteix així unes eleccions en les que hauria hagut de retre comptes per les retallades, en unes en les que fins i tot podria ser premiada amb una majoria absoluta. Esmentar la possibilitat d’un futur referèndum ha estat suficient per presentar-nos la dreta regionalista i corrupta de CiU com una opció de llibertat, i fins i tot d’independència, a les properes eleccions de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC).
La Plataforma de Lluita Contra les Retallades desenvolupà al llarg d'aquesta setmana una important agenda d'activitats en el marc de la Setmana europea contra la pricatització de la sanitat i la Jornada internacional de lluita convocada per la Federació Sindical Mundial. Dimarts 2, a la seu d'Esquerra Unida, i dimecres 3, a la Universitat d'Alacant, José Barril, membre de l'Assemblea de Treballadores per la Vaga General, oferí sengles xarrades al voltant de les causes i les conbseqüències de la privatització de la sanitat. 
El present document fa una anàlisi crítica de la proposta d’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Ho fa a partir de l’anàlisi acurada de la documentació pública de l’ANC. En cap cas pretén ser una crítica al treball dels centenars de membres de l’ANC que participen de les seves estructures, ni a la seva reconeguda capacitat mobilitzadora, sinó una crítica a les propostes polítiques que es desprenen dels postulats orgànics de l’ANC i també als postulats ideològics del post autonomisme.
