La necessitat de la independència econòmica, a debat a Sant Andreu

La xerrada sobre la sobirania econòmica provoca el debat entre les assistents.

xerr sobecon

El passat dissabte 22 de juny, l’Assemblea de Sant Andreu-Nou Barris d’Endavant (OSAN) va organitzar la presentació de la campanya per la Sobirania Econòmica. L’acte comptava amb la presència de Jordi Torrents, militant d’Endavant (OSAN), i de Josep Ma. Busqueta, del Seminari d’Economia Crítica Taifa. La cita era a 2/4 de 7 a la Pl. Orfila de Sant Andreu, i comptà amb una quinzena de persones que s’asseieren a la rotllana de cadires, mentre que algunes d’altres s’aturaven dempeus una estona a sentir les explicacions d’ambdós ponents.

Obrí l’acte en Jordi Torrents, explicant a grans trets la motivació i l’origen de la campanya per la Sobirania Econòmica. Endavant (OSAN) llança aquesta campanya de cara a posar a debat el qüestionament del suposat procés sobiranista engegat al Principat. Tot qüestionant qui és el subjecte d’aquest procés (Principat / Països Catalans, ciutadania / classe treballadora i classes populars), així com l’objectiu al que es vol arribar (nou Estat igual que l’anterior / una societat més lliure i justa), el debat sobre la sobirania econòmica esdevé la pedra de toc de tot plegat: qui, com i per a fer què. En aquest sentit, la campanya per la sobirania econòmica supera de llarg el mer qüestionament del ‘procés sobiranista’ i posa damunt la taula la necessitat de treballar i lluitar en diversos fronts per aconseguir la veritable independència, la que permeti que el nou país no depengui dels ens internacionsl (FMI, BM, OMC) que subjuguen les economies estatals d’arreu del món. Així, els Països Catalans (subjecte) necessiten de la sobirania econòmica (com) per aconseguir la veritable independència (què).

A continuació, fou el torn de Josep Ma. Busqueta, pastisser de professió i membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa. Bsuqueta va desgranar encara més les entranyes del sistema capitalista i com la seva pròpia gènesi, el seu propi funcionament, converteix persones en mercaderies a mans dels capitalistes. No va tenir cap problema en afirmar que ser una persona exitosa en la nostra societat passa per ser una mercaderia, és a dir, formar-nos amb tots els estudis, títols i idiomes possibles perquè després ens contractin (ens comprin). A més, va afirmar que els governs de torn ja fa temps que són titelles a mans de les grans institucions internacionals com l’FMI, etc., de manera que els centres de poder s’han desplaçat, el centre de decisió ja no és el govern, ni és escollit.

Va assegurar que mentre el capitalisme tenia una oposició, un enemic ben visible com va ser la Unió Soviètica, per exemple, va haver de jugar al pal i la pastanaga: anar conjugant la concessió de drets amb la repressió. A falta d’aquesta amenaça clara i visible, el capitalisme juga ja només al pal, d’aquí que ens estiguin caient tantes reformes laborals i retallades, així com tanta repressió que les acompanya. En aquest sentit, Busqueta va assegurar que l’arena institucional no pot tenir un paper central, ni encara menys on hi bolquem més esforços per fer front al capitalisme, ja que només pot servir de fre, de dic de contenció, de resistència per frenar aquestes imposicions. La part de construcció, però, de creació d’estructures populars per tal de poder viure, s’ha de fer des de fora: des de cooperatives fins a espais d’autoorganització i resposta, la lluita que ens farà avançar passa per fora de les institucions actuals de govern. Així, Busqueta va assegurar que el procés de decadència del capitalisme serà lent i dolorós, i que caldrà anar responen a les retallades amb aquests espais de poder popular per anar mermant el sistema, per anar-hi fent forat.

En acabar, algunes persones del públic feren intervencions en la línia d’aprofundir amb alguns dels temes oberts per ambdós ponents, alimentant el debat. Precisament, fou això el que més va destacar Torrents en cloure l’acte, la necessitat de fer debats públics, en obert, d’aquestes qüestions, per tal que tothom pugui plantejar-s’ho, rumiar-hi, compartir dubtes i expressar opinions.



[Eixample] L’Esquerra Independentista de l’Eixample debat sobre la prostitució amb l’activista Isabel Holgado

El posicionament envers la prostitució és un debat viu dins de l’Esquerra Independentista des de fa molts any i que a hores d’ara encara roman obert. Per aquest motiu, i també per convidar el veïnat del barri a reflexionar i debatre sobre aquest fet, els col·lectius de l’EI de l’Eixample (Arran Sagrada Família, Arran Fort Pienc, Endavant i CUP) vam organitzar el proppassat dilluns 17 de juny, a la plaça del Fort Pienc, una xerrada amb l’antropòloga i militant feminista Isabel Holgado. Holgado, entre altres coses, és la coordinadora del col·lectiu LICIT (Línia d’Investigació i Cooperació amb Immigrants Treballadores del sexe) i, tot i no posicionar-se a favor de cap solució concreta, advoca clarament per l’empoderament de les prostitutes i per un respecte màxim als seus drets com a dones i com a treballadores. Si bé l’opinió d’Holgado només representa un dels nombrosos punts de vista que hi ha actualment sobre aquest assumpte, la xerrada va servir per destruir molts estereotips i idees preconcebudes i per tornar a encetar una reflexió que mai acaba de resoldre’s, començant pel més de mig centenar de persones que es van congregar a la plaça.
DSCF4085
Continua llegint «[Eixample] L’Esquerra Independentista de l’Eixample debat sobre la prostitució amb l’activista Isabel Holgado»

Torna, Negre Lloma!

Article publicat per l’Assemblea Comarcal de l’Alacantí d’Endavant-OSAN en el llibret de les Fogueres Combatives de 2013

Valle de los Caídos, 20 de juny de 2013. Als peus de l’atar major on es troben les tombes de dos insignes personatges de la història d’Aspanya, una de les làpides es mou i s’obre, eixint un personatge llarg com un dia sense pa, encara en ombres, en el qual es distingeixen, penjades al muscle, un parell de sabates…

Guardià de la Vall dels Caiguts: Oh! Santo Dios! Virgen María! Santos Apóstoles! Sabía que esto sucedería! Mis inifinitas plegarias han sido escuchadas! Mi abnegación cristiana en todos estos años ha sido recompensada! Por fin, ante mí, fiel guardián de este templo, han florecido de nuevo rojas y frescas las rosas de mi haz, ha resurgido cual Ave Fénix, ha resucitado el viejo flecha, el preclaro y luminoso…José Antonio!

Negre Lloma: Però què dius? Quin José Antonio ni quin borrall? Si jo sóc John Moore, el Negre Lloma!

GVC: Camarada, me pones a prueba, desde 1959 te llevo custodiando, prietas las filas, recias, marciales!. Mi padre te acompañó junto con otros 5000 camisas azules desde la plaza de los caballos, en Alicante, hasta el Escorial; y desde el monasterio hasta este Valle de los Caídos, cuando por fin se acabó la construcción de este magnífico sepulcro de los héroes y mártires de nuestra Cruzada

NLL: Què m’has de dir, que no m’heu deixat descansar amb tant de viatge, tantes cançonetes i tantes misses!. Des que em van soterrar a la Fossa Comuna del Cementeri d’Alacant, que no m’heu deixat de marejar. Quan ja estava acomodat, els republicans van obrir la Fossa el 20 de novembre de 1936, i em van llançar al damunt els ossos del tal José Antonio; 3 anys després, de nou vinga a obrir la tomba, ara els fatxes. Ves per on, que em veure tan fadrí van preferir els meus ossos als del teu estimat José Antonio, que estava una mica pansit. I torna a moure al Negre Lloma amunt i avall; que si a la Plaça dels Cavalls, que si a peu carregat al muscle fins a l’Escorial, que si a aquesta tomba d’ara, tan freda i tan a prop de Franquito. Em cague en tot lo negre! Per a mi cada 20 de Novembre sí que ha estat de veritat el Día del Dolor, aguantant gestos alegres y firme al ademán, Patria, Justicia y pan, i totes les mandangues de beates i feixistes!

GVC: Me estás diciendo que desde 1939 nuestras escuadras, cara al mañana, haciendo guardia sobre los luceros, han estado venerando a un negro, pendenciero, borracho y vagabundo.

NLL: Ara ho entens compare!

GVC: Oh Dios, mi vida ya no tiene sentido, ya las banderas han dejado de cantar victoria al paso de la paz.

NLL: Doncs mira, la meua mort sí que ja no té sentit!

GVC: No te entiendo…

NLL: Que ja m’he cansat d’estar mort; que estic fart de tot el que estan fent per Alacant els néts polítics del teu José Antonio. Mira, jo vaig arribar al 1914 i, malgrat alguns problemes amb la justícia, mai em va faltar un raconet per a dormir i un rossegó de pa per a menjar. Així que he decidit tornar a la ciutat que em va acollir, i tirar una maneta a totes les persones i col·lectius que lluiten.

GVC: Mucho me temo que no será para bordar camisa nueva en rojo ayer…

NLL: Ja em vas coneixent! Vaig a tirar-li una mà al personal de les Fogueres Combatives, a vendre rifes, encartellar el programa de festes, passejar-me amb la Foguera Itinerant, muntar i desmuntar els concerts i xarrades. També a regar, plantar i gestionar diàriament l’Hort Comunitari de Carolines; després em passaré pel Casal Popular Tio Cuc a mobilitzar-me per la llengua, la memòria i la cultura popular d’Alacant, i a participar en el Lipdub que han muntat per al 22 de juny. Em motiva molt manifestar-me davant dels bancs i evitar nous desnonaments amb les companyes de la PAH, i comprar, gestionar i ajudar diàriament a Mercatrèmol. Em faré un volt per les reunions de la Plataforma de Lluita Contra les Retallades, que està caiguent una ben forta amb les reduccions de les pensions, l’atur, i la privatització de la sanitat i l’educació. No oblide tampoc a la resta de pobles que lluiten, Venezuela, Cuba, Síria, Palestina, Euskal Herria, així que aniré a col·laborar amb el Moviment de Resistència Global i l’Associació d’Amistat amb Cuba Miguel Hernández. Tampoc m’oblide de la resta dels meus compatriotes d’adopció, així que participaré de les iniciatives de l’organisme Som Països Catalans.

GVC: Jajajaja! tú estás soñando despierto!

NLL: Exacte compare! Els somnis són els que m’han mantès alerta des de 1939. Són els que m’han permès alçar-me hui. I són els que m’acompanyaran en la lluita demà.

Endavant (OSAN) – Assemblea Comarcal de l’Alacantí

Juny de 2013

alacanti@endavant.org

www.endavant.org

Per a saber més sobre la llegenda del Negre Lloma:

http://alacantobrer.wordpress.com/2010/08/24/12_el-negre-lloma/

http://www.alicantevivo.org/2008/02/la-leyenda-del-negre-lloma.html

Vençudes

Aquil·les Rubio és militant d’Endavant-OSAN. Article publicat al número 151 de L’Accent.
Així semblen trobar-se algunes de les persones que van organitzar l’homenatge a les víctimes del bombardeig al Mercat d’Alacant el 25 de maig de 1938. La bona feina desenvolupada en els darrers anys per la Comissió Cívica per la Recuperació de la Memòria Històrica es va veure enterbolida per les decisions que va prendre a l’hora de preparar l’acte. La Comissió Cívica ha estat capaç de situar al mapa polític i emocional de la ciutat els indrets més significatius relacionats amb la Guerra Civil: el camp dels Ametlers, el Port, i el propi Mercat. I sempre ho ha fet acompanyada de centenars de persones, quan no milers. Ha trencat un mur de silenci i reconeixement  sobre els bombardejos a la ciutat, el camp de concentració de la Goteta, o els dies finals de la guerra al port. Un silenci institucional i també acadèmic. Amb tota la feina feta s’obre el camí per a continuar explorant, recordant  i reivindicant la memòria popular de la II República i la Guerra Civil.
A qui s’havia de rendir comptes, doncs? a canvi de què? Per a trobar-nos amb l’espectacle indigne del passat 25 de maig al Mercat, en el 75è aniversari d’un bombardeig? No té justificació que la placa estiga escrita només en castellà; perquè la Comissió Cívica ignora la llengua pròpia de la ciutat? Perquè nega la llengua que parlaven, en el moment de l’atac feixista, les classes populars d’Alacant? Perquè s’entesta a utilitzar, exclusivament, la llengua dels vencedors? Perquè accepta els paràmetres culturals que imposaren els feixistes en 1939?. La pròpia placa amaga, també, la veritat. “La Comisión Cívica de Alicante para la Recuperación de la Memoria Histórica a las más de 300 víctimas civiles del bombardeo de la aviación italiana fascista del 25 de mayo de 1938”. Com si la responsabilitat de l’atac recaiguera en uns italians que, casualment, passaven per allà; com si donara por, o vergonya, deixar gravat en pedra que els avions de Mussolini eren també els avions de Franco, de l’església, dels terratinents i dels burgesos espanyolistes.
La indignitat resulta major quan els organitzadors de l’acte van donar la paraula als representants municipals del PP i UPyD. En una trista, patètica i protestada escenificació de la reconciliació nacional, els organitzadors no van tenir escrúpols per a donar veu als que condecoren els feixistes de la División Azul, als que aquella mateixa setmana impedien la declaració del 18 de juliol com a Dia de Condemna del Franquisme, als que a Alacant només han estat capaços de canviar 6 dels 86 noms de carrers feixistes, als que mantenen en peu la Creu dels Caiguts, el monument als falangistes d’Aigua  Amarga, o els escuts franquistes de la Delegació d’Hisenda, la caserna de Rabassa o el Banc d’Espanya.
I és que si volem recordar, restituir, reivindicar i dignificar la memòria dels assassinats pel feixisme ho hem de fer des de la veritat i la justícia. Començar a fer-ho des de la renúncia suposa, 75 anys després, una nova derrota.

28 de juny: Ni malaltes ni obedients, sexualitats dissidents. Visibilitzem-nos!

28-de-juny-INTERNET
Avui, 44 anys després que les companyes de Stonewall prenguessin els carrers de Nova York per dir que ja no podien donar ni un pas enrere en els drets de les persones, als Països Catalans la lluita per l’alliberament sexual continua tenint el mateix sentit objectiu.
I és que, com hem dit, 44 anys després i en un context on semblava que s’havien assolit les màximes quotes d’alliberament per a totes les persones LGTI, just el contrari del que qualsevol de nosaltres podia pensar, l’ofensiva contra els nostres drets s’ha intensificat.
Una ofensiva engegada per la dreta més rància de l’estat, una ofensiva que carrega en tots els nostres drets, com a poble, com a classe, i també i com sempre hem denunciat contra els nostres cossos i sexualitats.
Una ofensiva que pren moltes formes; declaracions de bisbes homòfobs i ministres que continuen sacsejant l’opinió pública tractant-nos de malaltes, atacs contra les poques mesures que ens equiparaven legalment a tota la població en tant que lesbianes, gais i transsexuals, atacs contra el que ja era una minsa i insuficient educació per la diversitat sexual a escoles i instituts, retallades en matèria de prevenció sexual i en programes dirigits a les persones amb VIH, reformes legislatives contra el dret a decidir de les dones, i boicots com el del PP i CIU al principat a la llei contra l’homofòbia, una llei que tot i que sabem que no cobreix totes les problemàtiques que ens afecten, comença a afrontar-les.
En definitiva, una ofensiva contra tot allò que podia desprendre un cert aire a drets de totes les persones, i contra les formes de vida que no concorden amb el nacionalcatolicisme del PP.
Però no ens enganyem, aquesta ofensiva no ve de nou, fa massa anys que patim la duresa del patriarcat i de l’heternormativitat. Un sistema que ens obliga a seguir uns cànons relacionals sexo-afectius des que som ben petites, que ens diu com ens hem de comportar i vestir, que construeix de manera monolítica els nostres gèneres i sexualitats. Un règim ideològic que a dia d’avui continua matant i assassinant arreu del món, que continua perseguint les sexualitats dissidents, que invisibilitza les lesbianes obviant-les a ulls de la societat, que patologitza les qui no encaixem en els paràmetres del binomi home-dona i que, en un pla diferent, ens intenta encaixar en els circuits del consum rosa, eliminant qualsevol rastre de contingut revolucionari de les nostres identitats.
Lluny de sentir-nos víctimes, avui 28 de juny i sempre, agafem el relleu de totes les lluitadores de Stonewall, de totes les companyes que prenien els carrers als anys 70 a Barcelona jugant-se en molts casos la seva integritat, de les insubmises marikes que cridaven que cap exèrcit ens faria iguals, de les que apostataven front l’església i la cultura de la por, i que plantaven cara a l’assimilació del capitalisme rosa.
Avui denunciem i cridem que cap ofensiva ultra-catòlica ens farà retrocedir, que cap govern feixista retallarà les nostres sexualitats, que cap sistema reaccionari ens farà obeir la seva aparent normalitat.
Avui desobeïm i diem que són temps de lluita al carrer, de banderes roses onejant al vent, d’escratxs feministes i per l’alliberament sexual, de plantar cara, de visibilitzar les nostres sexualitats dissidents, de construir els nostres gèneres com vulguem i on vulguem.
Conscients que qualsevol procés d’alliberament nacional o social que no inclogui un alliberament integral de les nostres sexualitats, mai no serà un procés real d’alliberament, perquè un poble mai serà lliure si la seva gent no ho és.
Visca el 28 de juny!
NI MALALTES NI OBEDIENTS, SEXUALITATS DISSIDENTS!
VISIBILITZEM-NOS!

Nota de condol per la mort de Toni Lecha

Aquesta passada nit ens ha deixat en Toni Lecha, militant històric del MDT. Militant perseverant, incansable i humil, ha estat present en innombrable lluites i mobilitzacions. Dels orígens humils, de la família republicana d’en Toni, de la seva vida associativa i política, se n’ha parlat avui i se’n continuarà parlant en els propers temps, ja que forma part de la corrent de fons del nostre poble que cíclicament rebrota per a posar en escac els 300 anys de dominació. Creiem, però, que avui cal destacar que en Toni ha estat un militant insubornable, un corredor de fons que no s’ha deixat guanyar pels cants de sirena que molts altres van escoltar, i que això va fer que contribuís amb el seu treball a passar la flama de la resistència cap a les noves generacions.
El futur dels Països Catalans l’han escrit i l’escriuen totes aquelles militants que des del treball diari i l’altruïsme, lluiten contracorrent per a construir les noves majories del demà. I en Toni, indubtablement, ha estat una d’elles.
Des d’Endavant-OSAN, ens afegim al dol de tota l’esquerra independentista, que compartirem aquest dijous a les 15,30 al Tanatori d’Horta de Barcelona, en la cerimònia de comiat.
El millor homenatge, la victòria!
Països Catalans, 19 de juny de 2013

Aturem el fracking. El 22 de juny mobilitzem-nos a Castelló de la Plana

La tècnica de fractura hidràulica (coneguda com a fracking) consisteix en la pressió per injecció d’aigua barrejada amb sorra i altres productes altament tòxics per a fragmentar les roques del subsòl i provocar així l’alliberament del gas o petroli contingut entre aquestes roques.
El fracking és una tècnica extractiva especialment agressiva, que genera uns riscs de contaminació d’aqüífers i del subsòl absolutament inassumibles pels més mínims paràmetres de qualitat ambiental.
Alhora, pretendre obtenir combustibles fòssils a través d’una tècnica tan agressiva i costosa és la constatació que el model energètic imposat continua ancorat en una dinàmica obsoleta, que té data de caducitat.
En els darrers temps s’ha accelerat la presentació de projectes per a poder fer aquest tipus de tècniques. En total, s’han presentat 14 projectes als Països Catalans.
Aquests projectes van comptar d’inici amb el ple suport de les administracions que, conscients dels riscos que implicaven, van gestionar-ne els permisos amb una total opacitat i d’amagat de les institucions locals dels territoris afectats.
La mobilització social continuada sense rebaixes ni pactes ha permès aturar alguns d’aquests projectes, com el que afectava la comarca de la Garrotxa, però altres com els que afecten la Franja de Ponent o les comarques del nord de Castelló continuen fent el seu camí.
Per tot això, des d’Endavant-OSAN:

  • Exigim la revocació de totes les llicències atorgades i la prohibició de la tècnica del fracking, convertint els Països Catalans en territori lliure de fracking.
  • Recordem que només amb la plena sobirania és possible articular un pla energètic pel conjunt dels Països Catalans que permeti la preeminència de les energies renovables, la no agressivitat amb el territori i el poder de decisió dels nuclis locals i comarcals en les problemàtiques derivades de la generació d’energia.
  • Fem una crida a la població dels territoris afectats per projectes de fracking a continuar lluitant sense cedir a les propostes enverinades de pacte que el govern i les empreses puguin oferir. La lluita frontal és l’única via per a aturar aquesta agressió contra el territori.

Defensem la terra!
Per uns Països Catalans lliures de fracking!
Països Catalans, 15 de juny de 2013

Accedeix a la convocatòria clicant aquí.

Accedeix als articles publicats per L’ACCENT sobre el fracking a Castelló aquí i aquí.

Propaganda d’Endavant-OSAN a Castelló de la Plana contra el fracking i convocant a la mobilització del 22 de juny

Mobilitzacions contra el fracking arreu dels Països Catalans

Lleida, 5 de juny de 2013
Peníscola, 8 de juny de 2013
Sant Mateu, 8 de juny de 2013
Vilafranca, 1 de juny de 2013
Morella, 25 de maig de 2013
Vinaròs, 1 de maig de 2013
Riudaura, 10 de febrer de 2013

Cartografia del fracking als Països Catalans (clica damunt la imatge per a ampliar-la)
MAPA-FRACKING

[Alacant] Un miler de persones protesten a la inauguració de l'AVE

Un miler de persones es van mobilitzar ahir dilluns 17 de juny a les portes de l’estació de trens al llarg de tot el matí, en l’acte d’inauguració de l’AVE Alacant-Madrid. La intensitat de les protestes, que van paralitzar els accessos a l’estació i van tallar diversos carrers cèntrics donada la magnitud de la concentració, va impedir la previssió dels organitzadors d’una cerimònia autocomplaent i propagandística; l’acte, al qual van acudir els principals, podrits i corruptes dirigents polítics de l’Estat, l’Autonomia i la ciutat (Felip de Borbó, Rajoy, Fabra, Castedo) es va reduir a 35 minuts i tres breus discursos, mentres a les portes els concentrats cridaven contra les retallades i les privatitzacions, en defensa dels serveis públics, del transport públic i del parc central, contra el soterrament de les vies o contra el malbaratament de recursos i l’elitització que suposa l’AVE. també l’Esquerra Indpendentista del Sud participà en la protesta, concentrant la militància a la mateixa porta de l’estació, amb continus crits en defensa de la sanitat i l’educació públiques, pel valencià i contra la monarquia. El fort desplegament policial va tenir també el seu buscat protagonisme, carregant amb duresa contra una part dels concentrats que esperaven l’eixida dels cotxes oficials.
 

[Barcelona] Denuncien la falsa solidaritat dels nazis del Tramuntana

Seguint la línia dels feixistes d’arreu d’Europa, com Alba Daurada a Grècia, els nazis del local feixista Tramunana, al Clot, realitzen accions “solidàries” per mirar d’aconseguir bona imatge al barri. Una d’aquestes és la donació de sang, fet que anuncien públicament per enganyar el veïnat i fer-se passar per gent que fa activitats socials en benefici de la comunitat.

La xarxa antifeixista no va voler deixar de denunciar aquesta falsa acció. Un cop fet el contacte amb el personal del Banc de Sang i Teixits de l’Hospital de Sant Pau, es van enganxar adhesius i penjar algunes pancartes pels voltants, avisant de l’estratègia actual dels grups feixistes. Amb lemes com La sang és la mateixa per tothom, el racisme no hi ajuda, o En donen una mica? En vessen molta més!, s’alerta d’aquesta via d’entrada en què opten per dissimular el seu discurs de fons, i dur a terme accions solidàries o caritatives per aconseguir bona imatge i els primers suports.

Després ja sabem què ve, mobilitzacions i discurs, primer atacant les minories, per després assatjar drets col·lectius, complint amb la seva funció de força de xoc del sistema capitalista quan es veu amenaçat. Malauradament, darrerament hem vist com aquesta dinàmica pot ser mortal, com en el cas del nostre company Clément Méric, per qui sentim un profund dolor de ràbia, just quan acabem de commemorar que fa vint anys ens varen prendre en Guillem Agulló. Ni oblit ni perdó, companyes, ni oblit ni perdó.

Diverses militants d’Endavant i de l’EI vam participar ahir de l’acció d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, per denunciar l’ús propagandístic que estan fent els neonazis del Casal Tramuntana de les donacions de sang. Per això felicitem a UCFR per aquesta acció, però fem una crida a intensificar la mobilització per aconseguir el tancament del centre feixista del Clot.

El feixisme avança si no se’l combat!