Víctor López, militant d’Endavant-OSAN. Article publicat al número 250 de l’Accent.
Mai una crisi social, nacional i democràtica tan intensa en la història recent del nostre país havia configurat un escenari de lluita tan oportú per a l’acumulació de forces al voltant del programa històric de l’esquerra independentista: la construcció d’un poder popular que forci el trencament amb l’estat espanyol i amb el sistema econòmic capitalista a través d’un procés de construcció i alliberament nacional indestriablement lligat a un procés de transformació social de baix cap a dalt cap a un model econòmic alternatiu.
En aquest context, les dues grans iniciatives de caràcter popular més aglutinadores i mediàtiques des del 2012 fins ara (l’Assemblea Nacional Catalana i el Procés Constituent, tot i que aquesta segona té un recorregut encara per definir) compten amb un denominador comú: el decalatge entre la proposta de programa polític i la proposta de mecanismes d’acció política per executar-lo. En el primer cas, aquest decalatge prové d’obviar la postura de força que exercirà l’estat espanyol i els grans grups econòmics i de pressió (patronal, grans mitjans, etc.) per impedir a tota costa qualsevol canvi real. En el segon cas, el decalatge es dóna perquè s’obvia que un programa polític de ruptura (com ara la nacionalització dels sectors estratègics) només es pot dur a terme si es compta amb un poder popular per fer-ho.
Mentrestant, noves (i no tan noves) formes i micro-formes de lluita es configuren en molts àmbits sectorials i geogràfics: Com que els rectors de les universitats públiques són incapaços de plantar-se rotundament contra la reducció del seu finançament, són les estudiants i les treballadores de la UB o la UAB qui bloquegen els consells de govern ocupant els rectorats una vegada i una altra. Com que els ajuntaments són incapaços de donar resposta a les necessitats d’habitatge més immediates, és la Obra Social de la PAH qui pren la iniciativa ocupant blocs a Salt, Blanes o Sabadell. En aquesta darrera ciutat, en els últims mesos s’han alliberat fins a tres solars per fer-hi horts populars, i l’assemblea local d’aturades comença a debatre si cal començar a ocupar naus industrials abandonades per engegar-hi cooperatives. El paraigües comú de totes aquestes experiències és la desobediència al marc jurídic i polític actual com a pràctica sistemàtica de lluita.
El repte de l’Esquerra Independentista, per tant, no és només configurar un programa polític d’unitat popular aglutinador, sinó posar en el centre del debat la necessitat de desobeir a tots els nivells possibles i de forma sistemàtica: aturant els desnonaments, paralitzant els consells de govern d’empreses, hospitals i ajuntaments que apliquin retallades, i fins i tot bloquejant els parlaments autonòmics una vegada i una altra. Perquè només quan haguem sistematitzat la desobediència podrem trencar el mur infranquejable de la legalitat vigent, que no és més que la voluntat de la classe dominant erigida en llei. Fins aleshores, només ens quedarà demanar permís.
[Alacant] Concentració en solidaritat amb la lluita del poble turc. Crònica
Un centenar de persones es van concentrar ahir dilluns 10 de juny convocades pel Moviment de Resistència Global d’Alacant en solidaritat amb la lluita de classe obrera turca i les mobilitzacions populars realitzades a aquell país en els darrers dies, fortament reprimides pel govern d’Erdogan amb el resultat de 4 morts, 43 persones ferides de gravetat, 3 en estat crític i 4177 ateses pels serveis mèdics.
Al llarg de l’hora que durà la concentració, els militants internacionalistes no deixaren de cridar consignes com ara “a Síria no passaran, a Turquia no passaran, a Venezuela no passaran, ni l’imperi ni el capital”, “solidaritat amb el poble turc és lluitar contra el capital” o “visca la lluita de la classe obrera”.
El Moviment de Resistència Global, organisme antiimperialista unitari de la ciutat d’Alacant en el qual participa l’Esquerra Independentista, recordà en el seu manifest que les protestes en la plaça Taksim-Gezi d’Istambul expressen el profund rebuig al govern reaccionari d’Erdogan, a les seues aliances amb la UE i l’OTAN, a la seua intervenció al costat dels fonamentalistes i mercenaris sirians, i a la política privatitzadora del sector públlic turc i les successives reformes laborals al dictat capitalista.
Així mateix, el MRG expressà la seua solidaritat amb el Partit Comunista Turc, amb diverses seus atacades, a l’igual que al centre cultural Nazim Hikmet o el diari Sol.
[Gramenet] Rellevem els regidors amb reivindicació i festa!
Dissabte 1 de juny, a la Plaça d’en Xavier Valls, al barri de Can Mariné Gent de Gramenet vam realitzar l’acte de relleu dels dos regidors que tenim actualment a l’Ajuntament, la Guida i en Gabriel, pels dos companys que els substituiran, en Sergi i l’Aleix.
Des de les 11h del matí, un gruix de persones es va trobar a la plaça acompanyats d’un grup de percussió format per joves de la ciutat tot animant l’ambient i realitzant uan cercavila pels carrers del barri.
Després de realitzar un vermut popular, es va donar pas, passades les 13h, a les salutacions de companys de moviments i candidatures d’altres barris i poblacions: PAC de Dosrius, les Candidatures Alternatives del Vallès, la Trobada Alternativa de Nou Barris i la CUP de Badalona, entre d’altres d’esmentats. També destacà la presència de diverses persones de moviments i plataformes socials i veïnals de la ciutat.
Tot seguit es va donar pas a una paellada popular, de la qual van participar entorn les 150 persones, per donar pas a les intervencions dels regidors sortints, que van fer un repàs de la feina feta durant l’any en el que han fet la tasca de portaveus del moviment a la institució així com les valoracions eprsonals que han extret de l’activitat i funcionament. Havent fet també autocrítica en certs aspectes, es va donar pas a la intervenció de les dues persones que, a partir del mes de juliol, portaran la veu de Gent de Gramenet a l’Ajuntament complint així un dels compromisos amb els quals Gent de Gramenet es va presentar a les eleccions municipals: la rotació dels càrrecs electes anualment.
Per finalitzar l’acte, va actuar un grup musical de Rock&Blues.
Font (+ fotos) a Gent de Gramenet
[Barcelona] Clément Méric: el millor homenatge, la victòria!
El passat divendres 7 de juny, convocada per la Plataforma antifeixista de Barcelona, es va realitzar una concentració davant el consolat de l’Estat francès a la Ronda Universitat de Barcelona, en record al company Clément Méric, militant antifeixista assassinat la passada setmana a París.
Cap a ¾ de 8 del vespre, unes 100 persones es concentraven a pocs metres del consolat, on hi havien dos furgonetes de la Brimo. Es van desplegar 3 pancartes en solidaritat amb el jove assassinat i cridant a la desposta antifeixista davant els atacs neonazis.
Es van llegir dos manifests amb un marcat caràcter de la necessitat d’unitat antifeixista i anticapitalista, per fer front als continus atacs contra la classe obrera, ja siguin per part dels feixistes o del sistema capitalista.
Després de mitja hora de concentració, es va decidir tallar la Ronda Universitat, al crit de “Barcelona antifeixista” i “No passaran!”.
Pocs minuts després es va desconvocar la concentració i es va animar a continuar la lluita unitària contra el feixisme i el racisme.
[Les Corts] Crònica de la concentració en suport a les encausades del #29MLesCorts
El passat dissabte 8 de juny, la plaça Concòrdia del barri de Les Corts es va convertir en el centre de la solidaritat amb les encausades d’aquest mateix barri per la vaga del 29 de març de 2012, a les que demanen entre 5 i 7 anys de presó.
La concentració, a la que van assistir més d’un centenar de persones, va començar amb el parlament d’un company de la COS, que va traslladar el suport del sindicat i de tota l’Esquerra Independentista a les encausades, i va fer fortes crítiques a les actuacions de la policia i l’ajuntament en contra del sindicalisme alternatiu i l’esquerra anticapitalista.
Després, una companya del 15M de Les Corts va recordar la necessitat d’aquest barri de construïr alternatives anticapitalistes i la importància de l’unitat de la classe treballadora per combatre els atacs repressius.
A posteriori, van ser dos membres de l’assemblea local d’Arran qui van prendre la paraula. En Joan, un dels encausats, va agrair la solidaritat de totes les presents, i ens va encoratjar a continuar la lluita i a solidaritzar-nos amb totes les persones represaliades per la seva militància. Després, la Laura va llegir el manifest d’Arran Les Corts, recordant també que la solidaritat és la millor de les nostres armes contra la repressió.
Aleshores, la concentració es va desplegar, i va començar a caminar pels carrers del barri, als crits de “qui sembra la misèria, recull la ràbia”, “violencia és no arribar a final de mes” o “encausades llibertat!”.
Després d’aproximadament mitja hora de manifestació, es va arribar a la seu del districte de Les Corts, on novament es va llegir el manifest i es va cridar a participar de la concentració el dia del judici, el proper 14 de juny, a les 10 hores, a la Ciutat de la justícia.
Ja arribada la nit, al CSA Can Vies, es va realitzar una explicació més profunda del cas, i després una cafeta per l’autogestió i la solidaritat amb les encausades.
Des d’Endavant, volem mostrar tot el nostre suport a les persones encausades i represaliades per la vaga general del 29M a Les Corts i arreu dels Països Catalans, i cridem a participar de la concentració del dia 14 a les 10 hores a la Ciutat de la justícia.
La solidaritat és la nostra millor arma!
[Alacant] Desobediència contra la misèria. Crònica de l'acte
Davant la legalitat d’un estat explotador i unes polítiques de classe que condueixen a la misèria de la classe treballadora, la desobediència no és només un acte legítim, sinó imprescindible per tal de construir des de hui mateix el model socialista que anhelem per als Països Catalans; aquesta és la síntesi que vam extreure després de l’acte organitzat per Endavant (OSAN), Arran i el Sepc ahir divendres 7 de juny a Alacant, en el qual baix el plantejament que “només lluitant tenim futur, desobediència a la misèria”, van intervenir Jesús (membre de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques) i Cuti (integrant del col·lectiu antimilitarista Tortuga i de la campanya per l’Objecció Fiscal).
Al llarg de quasi dues hores de debat, intercanvi d’opinions i d’informació, els ponents van plantejar dues experiències concretes de lluita que qüestionen, des de la desobediència a la legalitat constituïda, alternatives d’intervenció popular. Per un costat, la coneguda acció de la PAH, aturant desnonaments, empoderant les persones maltractades pels bancs i qüestionant el paper rapinyaire dels bancs i l’existència de la propietat privada. Per l’altre, la campanya per l’Objecció Fiscal, que proposa deduir dels nostres impostos la quantitat destinada a la despesa militar i el control social (588 euros anuals per habitant) i transferir-los a projectes socials.
El PP "fuig" de Castelló de la Plana
La Coordinadora pel Repartiment del Treball i la Riquesa de Castelló de la Plana, de la qual forma part Endavant-OSAN, ha fet pública la següent reflexió al voltant de la Convenció Política que el PP volia celebrar a la capital de La Plana:
El PP de la “Comunidad Valenciana” celebrarà la seua Convenció Política els propers dies 7 i 8 de juny. L’acte estava convocat inicialment a l’Auditori de Castelló i anava a ser clausurat pel president del govern, Mariano Rajoy, acompanyat d’altres dirigents del partit i del govern. La Convenció i la visita de Rajoy a Castelló estaven convocades des de fa temps i s’havien anunciat abastament pels mitjans de comunicació.
Contra la presència a Castelló d’aquest personatge, un dels màxims responsables de l’aplicació de les polítiques que tantes desgràcies estan provocant, de la continua pèrdua de drets i l’augment de l’explotació del poble treballador, de l’atur, de la precarietat, dels desnonaments, de les retallades, de les privatitzacions, de la misèria en que cada dia cauen més i més treballadors i treballadores, s’havia convocat una concentració el mateix dia 8 de juny, pel col·lectiu Planta’ls cara, per tal de manifestar el rebuig del poble de Castelló a la seua presència a la nostra ciutat, on se’l declarava perill públic i persona non grata.
Aquesta convocatòria, a la que la CRTR donava suport, estava aconseguint un considerable ressò, amb centenars de persones que havien confirmat la seua assistència en poques hores, la qual cosa feia preveure que anava a ser una gran manifestació de rebuig a Mariano Rajoy, la seua política i el seu partit, identificats per sectors cada vegada més amples del nostre poble com a corresponsables dels nostres mals.
Però el dijous 30 de maig, després d’haver-se publicitat reiteradament la presència de Mariano Rajoy a Castelló a l’acte de cloenda de la Convenció, la presidenta del comitè organitzador, Marisol Linares, anunciava per sorpresa es trasllat de l’acte a Peníscola, tot i la menor capacitat del nou local. Les raons donades per al canvi són poc convincents i sonen més a excusa que a un veritable argument. Té poc sentit apel·lar a l’atractiu turístic de la localitat del Maestrat i a les comoditats que ofereix per allotjar-se i menjar, com ha fet la portantveu del PP per justificar el canvi, perquè això ja es coneixia quan es va convocar l’acte a l’Auditori de Castelló i s’havia reiterat el lloc i la presència del president del govern de l’estat.
La veritable raó del trasllat és el temor del PP a la protesta contra la seua política i la presència del seu president a la nostra ciutat, que inevitablement s’anava a produir amb notable èxit i haguera deslluït un acte propagandístic que volen que aparega com a triomfal. És la convocatòria de la concentració i la seua previsible magnitud la veritable raó del canvi d’emplaçament de la Convenció, la qual cosa cap valorar com a una fugida per part del PP i un èxit de la convocatòria, que ha aconseguit que Rajoy no aparega per Castelló. La CRTR felicita, doncs, a les persones que havien promogut la concentració de rebuig, per l’oportunitat de la seua acció i el resultat assolit.
El que ha passat mostra el camí pel que el poble treballador pot aturar l’agressió que està patint i, immediatament, llançar-se a l’ofensiva. És la lluita i la mobilització obrera i popular el que pot aconseguir victòries, simbòliques com que un serf del capital no visite la nostra ciutat, però també materials com aconseguir unes millors condicions de vida i treball fins alliberar-se del jou del capital.
La CRTR crida a totes les organitzacions anticapitalistes de tots els llocs a treballar per a que els representants del capital, com el PP i el seu govern, reben en tot moment el rebuig del poble i tinguen cada vegada més dificultats per poder desenvolupar impunement la seua activitat antiobrera i antipopular; a aconseguir, en definitiva, que la por canvie de bàndol i col·locar a la defensiva al capital i els seus servidors.
[Sant Andreu] Butlletí n. 22 – La calor és política i ve del carrer
Butlletí andreuenc n. 22 – Maig 2013
La calor és política i ve del carrer
En una primavera meteorològicament atípica, el fred que ens està portant l’estem contrarestant amb el caliu de la lluita. L’escalfor de la política de carrer, la que el pren sense demanar permís ni perdó, la que sap que al carrer, com a casa, hi posem nosaltres les normes: quan convé el tallem per fer-hi assemblees o debats, per fer-hi manifestacions o per cremar i trencar allò que volem destruir per poder construir el nou món. El que neix en cada una de les persones que desobeeix, que critica, que lluita.
El primer de maig, el primer del calendari, va ser, també, el primer dels jorns de lluita d’aquest mes combatiu. La denúncia de les retallades no podia tenir cap altre contingut que el de la combativitat anticapitalista. Des de l’Esquerra Independentista ho dèiem clarament: nosaltres produïm, nosaltres decidim. Surt de les nostres mans i, per tant, dels nostres caps, tot allò que fem, el treball, la riquesa que ens roben a diari. És a les nostres mans, doncs, i als nostres caps, aturar-ho: trencar amb la dictadura del capital. I per fer-ho, ens cal la desobediència.
I fou així com milers de persones sortiren als carrers dels Països Catalans; a Barcelona, sota el lema ‘Ni Unió Europea ni capitalisme, Poder popular!’. Una manifestació que mostrà un caràcter combatiu, assenyalant i marcant culpables de la crisi -és a dir, gestors del sistema capitalista-, com bancs, caixes, multinacionals, etc., i que fou reprimida per la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra, tot partint-la quan transcorria amb plena tranquil·litat. Algunes detencions aquell mateix dia i d’altres tres setmanes després són el clar avís que el poder no acceptarà cap veu discordant amb les retallades que aplica per mantenir els seus privilegis.
Precisament, per combatre el sistema capitalista i plantejar alternatives des del suport mutu i l’autoorganització es va constituir el PTAC, el Punt de Trobada d’Afectades per la Crisi. En treball intern des del setembre, el 4 de maig es va presentar en societat tot especificat que no vol ser fre del conflicte sinó motor d’aquest, retornar al sistema la seva violència intrínseca.
Una setmana més tard, la primavera meteorològica es tornava càlida per permetre’ns uns dies de compartir amb bona companyia. Les festes de primavera coordinades per l’Harmonia donaven peu a les activitats de les entitats i col·lectius locals. Entre altes, el dinar solidari i antirepressiu del Grup de Suport 29M, la ruta històrica recordant fets i personatges del poble de Sant Andreu de Palomar o el vermut musicat de la Festa Major Reivindicativa. En aquesta activitat, la Banda Resakón fou l’encarregada de donar color i música alegre i combativa al segon acte de l’escalfament dels 10 anys que la FMR celebra enguany.
I així com la lluita i la repressió arriben arreu, la solidaritat s’estén arreu i la calor aixopluga més gent. En aquest sentit, el 17 de maig, el Grup de Suport 29M va participar d’una xerrada al Clot amb el grup de suport del barri i Alerta Solidària. L’acte servia per recordar les situacions repressives del passat 29M i sensibilitzar de cara als judicis que tindran lloc el mes de juny.
Perquè precisament, cal recordar que la lluita del 29M és més vigent que mai: és la lluita en defensa d’uns drets laborals i socials, d’unes condicions de vida dignes. I això passa, sobretot, per la possibilitat de trobar una feina digna. Aquesta opció, però, passa a ser cada cop més difícil, tenint en compte que la majoria de convenis col·lectius acaben enguany. La lluita col·lectiva de la classe treballadora és allò que la fa forta: lluitar conjuntament al carrer, no per separat ni als despatxos.
És per això que la COS va decidir posar-se les piles en un sector que estava especialment abandonat i venut per part dels sindicats grocs CCOO i UGT: el lleure. Després d’un treball constant i de picar pedra, començant de zero i imprimint una dinàmica assembleària i de conflicte, COS Lleure es va presentar en societat amb una jornada de lluita el passat 23 de maig que va deixar albirar per on aniran els trets d’aquesta sectorial del sindicat de l’Esquerra Independentista.
I és que és l’Esquerra Independentista l’únic moviment que pot fer front als múltiples atacs -socials, nacionals i de gènere- que rep la classe treballadora dels Països Catalans. La darrera mostra de catalanofòbia és l’intent de menysprear el català que es parla la Franja de Ponent anomenant-lo LAPAO. No és nou: arreu dels Països Catalans, la nostra llengua pateix discriminacions, assetjaments o atacs. Tot forma part de la mateixa deriva autoritària. La construcció socialista dels Països Catalans és l’única via per la supervivència del nostre poble en condicions de vida dignes, justes, lliurement i en català.
La lluita és l’únic camí!
Sant Andreu de Palomar, Maig 2013. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)
endavantstap9b@gmail.com| http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9b.org
Crònica manifestació "Fem-los fora" a Barcelona
Dissabte 1 de juny es va convocar a la plaça Universitat de Barcelona sota el lema internacional “Que es foti la troika” (Fuck the Troika) una manifestació multitudinària que sumaria organitzacions polítiques i moviments socials.
Ja cap a les set de la tarda, la plaça començava a estar força plena, s’hi veien pancartes de tot tipus; diferents col·lectius anticapitalistes, alguns dels quals amb les samarretes dels colors de les seves lluites. Tot plegat, una bonica estampa de lluita i compromís. Abans d’iniciar la marxa es va fer una senzilla acció, on les manifestants s’estiraven al terra mentre sonaven sirenes, simulant un bombardeig.
La manifestació va enfilar ronda Sant Pere cap a plaça Catalunya entonant lemes i cançons, el camió obria pas mentre arengava els participants de la concentració. Arribades a plaça Urquinaona, el següent carrer pel qual pujàrem fou Pau Claris, on es van dur a terme algunes accions, sobretot contra els bancs i les oficines immobiliàries, que al matí següent apareixerien totes encartellades amb el lema “El deute o la vida”.
Passàrem Gran Via i Aragó, i cada cop s’hi afegia més i més gent. En arribar a la Delegació del Govern espanyol, hi havia un petit dispositiu d’un parell de furgons (dels Mossos i de la Policia Nacional) que van ser blanc de la ràbia i la indignació de les manifestants, fins al punt que per no sentir més xiulades entraren dintre de les lleteres.
Al crit de “No estic paranoica, la culpa és de la Troika” o “Contra l’Europa del capital: guerra social”, tombem pel carrer Còrsega i passem per davant de la seu de Convergència. Sense cap tipus d’obstacle, arribem a passeig de Gràcia amb Diagonal. Allà es troba el Deustche Bank, on es durà a terme una acció consistent en pintar tot de mans de vermell a les portes de la central financera per assenyalar que ells són els culpables, i que som nosaltres les que patim les seves crisis.
Davant la Pedrera s’aturà el camió, aquest cop amb un gran dispositiu policial que envolta la seu de la Unió Europea a Barcelona. Es van fer un seguit de parlaments, on s’enalteix la importància de la unitat popular i s’acaba la jornada de lluita cremant petites banderoles de la Unió Econòmica Europea. Una mostra més que Barcelona segueix en peu contra els abusos del poder i les injustícies del capital.
[Alacant] Mobilització en defensa dels convenis i en solidaritat amb la Vaga a EH
Les organitzacions classistes d’Alacant, agrupades en la Plataforma de Lluita Contra les Retallades, van protagonitzar el passat 30 de maig una nova mobilització a la ciutat. La seu de la Cambra de Comerç va aplegar més de trenta persones que es concentraren per exigir la fi del bloqueig dels convenis i en defensa de la negociació col·lectiva; així mateix, la Plataforma de Lluita Contra les Retallades volgué manifestar-se per mostrar la seua solidaritat amb la classe obrera basca, que va viure una nova jornada de Vaga General. Al llarg de tota l’hora que durà la protesta, no es deixaren de cridar lemes com ara “obrer, obrera, si no lluites, ningú no t’escolta”, “hi ha solució: eixida de l’euro, l’Otan i la Unió”, “és hora de lluitar, no és hora de pactar”, o “més convenis, cap esclavitud”.
La propera setmana, les organitzacions que integren la Plataforma (PCPE, CJC, Comitès per la Unitat Obrera, Assemblea de Treballadores per la Vaga General, Esquerra Unida, Associació d’Amistat amb Cuba, Arran i Endavant) han convocat els sindicats CCOO, UGT, CGT, Intersindical i COS per tal de planificar un calendari unitari de cara a mobilitzar el conjunt de la classe treballadora en defensa dels convenis col·lectius.