Butlletí andreuenc n. 19 – Febrer 2013

Al carrer i a lluitar, avui i sempre

Els processos socials són del tot menys lineals: tenen anades i vingudes, avanços i retrocessos. El conflicte permanent fa que, de tant en tant, puguem gaudir de petites victòries, entremig de tanta derrota i misèria. Són, emperò, victòries treballades, aconseguides a base de picar pedra, sempre amb la mateixa perseverança: cal seguir i seguirem.
I cal fer-ho en tots els fronts. Així de clar ho explicava un dels membres de la COS (Coordinadora Obrera Sindical) que el dissabte 16 de febrer feia part de la formació matinal en la jornada del PTAC (Punt de Trobada d’Afectades per la Crisi). “Si acotes el conflicte laboral als treballadors/es, ‘game over‘“. Cal no deixar el carrer, cal no seguir només les seves lleis, per molt que, en un moment donat, juguin al nostre favor. La desobediència ha de ser el punt de partida sobre el qual construir els nostres espais de lluita, les nostres estructures de contrapoder. Sinó, serem absorbibles pel sistema, que tot ho engoleix.
Això ho té molt clar la PAH (Plataforma d’Afectades per la Crisi), que ha aconseguit i acumulat la seva força al carrer, que s’ha guanyat el respecte de tothom al carrer i que és capaç d’omplir-los per fer una demostració de força necessària i contundent. Aquesta demostració de força va tenir lloc el mateix dissabte 16, a la tarda, quan 80.000 persones van omplir els carrers de Barcelona (i moltes més, els d’altres ciutats dels Països Catalans i de l’Estat espanyol). La manifestació era tot defensat la ILP (Iniciativa Legislativa Popular) que vol aconseguir la dació en pagament, presentada al congrés espanyol. Precisament, el dimarts anterior, davant la posició inicial del PP de ni tant sols acceptar-la a tràmit, les concentracions davant seus del PP d’arreu de l’Estat i de mobilitzacions més contundents van fer tirar enrere el partit hereu del franquisme. Potser es tractava d’una simple estratègia al més pur ‘doctrina del xoc’, però el cas és que això no va frenar la massiva mobilització del dissabte 16.
Precisament, per anar a la manifestació de la PAH, i seguint en la línia de la pràctica desobedient, el PTAC va convocar una acció de #NoPaguem a Sant Andreu. Reunides a Pl. Orfila, una trentena de persona de l’Assemblea Indignada van obrir les portes per viatjar en metro fins a Pl. Universitat. L’acció es va realitzar sense cap mena de problema, tot i la presència de sis policies de paisà i un agent de seguretat; cap d’ells va intervenir.
La mateixa acció es va repetir el dissabte següent. El Grup de Treball d’Educació, de l’Assemblea, va convocar el #NoPaguem per tal que les andreuenques poguessin anar fins a la ‘marea de marees’, la confluència de diverses manifestacions que va tenir lloc el 23 de febrer. En una sarcàstica efemèride, centenars de milers de persones van sortir al carrer arreu de l’Estat per deixar ben clar que el règim sorgit del franquisme i consolidat amb l’amenaça monàrquico-militar del 23F de 1981 fa aigües per tot arreu. Tres columnes, una de laboral, una en defensa del serveis públics i una contra la repressió, van sorgir de tres punts diferents fins trobar-se i recomençar la manifestació a Pl. Catalunya. Val a dir que la manifestació en defensa de la sanitat ‘ja s’hi havia sumat’ el diumenge anterior, quan va tenir lloc aquesta mobilització.
Aquesta combinació de batalla jurídica i mobilitzacions al carrer de què ens parlava el membre de la COS ha estat la combinació triomfadora que ha fet guanyar dos judicis a TMB. Si ja a mitjan gener se sabia de la victòria del judici que buscava l’acomiadament de dos líders sindicals, a mitjan febrer s’ha sabut que TMB ha estat obligada a readmetre un treballador a qui havia acomiadat nul·lament. La readmissió d’Andreu de Cabo és una victòria obrera gestada en tots els camps de confrontació: legal, de mobilització i discursiu.
La batalla d’idees, tant necessària, també, per aconseguir la readmissió del Marcos, a Movistar, empresa que està utilitzant tot el joc brut que pot a les xarxes socials per contrarrestar la força del carrer. Com en el cas de l’Andreu, els tres camps de lluita seran decisius per aconseguir una nova victòria obrera.
Febrer ha acabat amb una lliçó de les estudiants. Conscients que la crisi sistèmica que vivim és la responsable de la seva precarietat present i futura, van decidir assenyalar-ne els culpables. I mostrar-los la ràbia. Convocades per la PUDUP (Plataforma unitària en defensa de la universitat pública) i el SEPC (Sindicat d’estudiants dels Països Catalans), desenes de milers d’estudiants es manifestaren arreu dels Països Catalans. A Barcelona, bancs, polítics i policia, entre altres, van ser víctimes de la ràbia de qui veu un futur de misèria que no només no vol sinó que sap de qui és culpa. El 28 de febrer, les estudiants van sortir als carrers de Barcelona a impartir una lliçó pràctica i popular de com es lluita al present pel futur que volem.
La lluita és l’únic camí!
Sant Andreu de Palomar, Febrer 2013. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)
endavantstap9b@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9b.or

Unes 25 persones van participar el passat dia 1 de Març de l’acte organitzat pel nucli local d’Endavant (OSAN) Poblenou-Clot Camp de l’Arpa, “Prostitució: un debat pendent” que va tenir lloc a l’Ateneu Popular Octubre. Aquest acte s’inclou dins del 1r. Cicle Feminista aDONA’t, que organitza el Casal.

Amb un format innovador, el nucli va treballar en l’escenificació dels principals paradigmes o posicionaments que hi ha sobre el tema, el regulacionista i l’abolicionista, com a punt de partida del debat obert que hi va haver a continuació. Treure de cop a l’inici, bona part dels tòpics i arguments clàssics vers la prostitució, va permetre indagar sobre altres aspectes rellevants i que tenen a veure amb l’existència d’aquesta pràctica i de la societat que la fomenta, la persegueix i l’estigmatitza.

La gran majoria de les assistents vàren participar-hi activament, fet que va permetre debatre sobre molts dels factors que intervenen en aquesta realitat: l’esclavització de la dona per part de les màfies, l’educació i pedagogia com a eines vitals transformadores, els rols de la masculinitat en la sexualitat, l’ús de la prostitució per part de sectors molt amplis de la societat i els perquès, i d’altres que van fer del debat una bon espai de formació. Tot i no arribar a conclusions, fet que no es pretenia, va ser un pas més de transformació i de presa de consciència en la lluita contra el Patriarcat.

En acabar l’acte, la gent va seguir conversant més informalment sobrer el tema, tot gaudint d’uns “pintxos” que van ajudar a autogestionar l’acte.

Visca la lluita Antipatriarcal!

A Poblenou, 1 de Març de 2013.

Xerrada en motiu del 8 de març, dia internacional de la dona treballadora.

Dissabte 9 de març de 2013, 18h, al Pati Llimona (C/Regomir, 3, Ciutat Vella, Bcn).

DONES, CRISI I VIOLÈNCIA PATRIARCAL. La lluita feminista com a resposta.

A càrrec de:

– Carme Díaz Corral, experta en cooperativisme i membre del Seminari d'Economia Feminista de Barcelona

– Membre de Gatamaula, col·lectiu de Dones Feministes de Barcelona

Organitza: Esquerra Independentista del Barcelonès

CUP (Candidatura d'Unitat Popular) | Endavant (OSAN) | Arran | SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans) | COS (Coordinadora Obrera Sindical)

Seguir llegint “[Barcelona] Dona, crisi i violència patriarcal. La lluita feminista com a resposta”

El passat 21 de febrer va ser presentada la segona edició de la publicació comarcal al Cafè l' Infern de Massalfassar. Una trentena de veïns i integrants dels diferents col·lectius que formen part del projecte hi van assistir.

L'Oriol, membre dels Dimonis de Massalfassar i dins del seu paper d'amfitrió va ser l'encarregat de presentar l'acte. Durant el temps que va prendre la paraula va destacar el paper que des de la transició han jugat aquest tipus de publicacions a l'Horta Nord en les iniciatives de caire popular a l'hora de vertebrar la comarca o defensar la llengua i la cultura.

Durant l'acte es va presentar la publicació com la continuació de l'Aplec de l'Horta Nord, és a dir un espai de confluència, reflexió i acció per als diferents col·lectius de la comarca. Segons Joan Carles membre de l'Ateneu de Montcada i Endavant-OSAN, encarregat d 'intervenir en nom de la publicació “la revista recull en essència els principis de les diferents edicions de l'Aplec comarcal, ja que la defensa de la llengua i el patrimoni, la reivindicació de la cultura popular i les lluites que estan portant a nivell local i comarcal els diferents col·lectius ocupen les pàgines de la Veu.”

Tot seguit hi intervingué Josep Vicent Frechina, col·laborador de l'Aplec de l'Horta Nord i director de la publicació Camarella. Frechina hi destacà la importància d'aquest tipus de publicacions escrites, ja que aquestes poden arribar a persones a qui la xarxa no arriba. A continuació va reconèixer les dificultats per portar endavant aquests tipus d'iniciatives i va aconsellar als promotors de registrar la publicació per a que hi quede constància.

Durant el debat obert posteriorment, a banda de qüestions al voltant de la maquetació i demés aspectes tècnics, per part del públic es va reclamar un pas endavant als col·lectius, per incrementar la periodicitat, i fer d'aquesta revista semestral una publicació trimestral.

El passat dissabte 23 de febrer es va fer públic a Alacant el dossier “Pensar no és cap delicte, prou persecucions polítiques”, en el qual es recull detalladament l’augment de la persecució als moviments polítics en general i a l’Esquerra Independentista de la ciutat en particular. El Moviment de Resistència Global d’Alacant, organisme unitari antiimperialista i on les organitzacions de classe de la ciutat canalitzen també la solidaritat antirrepressiva, ha elaborat un dossier que demostra com la Policia Nacional a les ordres de la Subdelegació del Govern ha intensificat la persecució política a l’independentisme des de l’estiu del 2012.

El MRG ha pogut constatar, en aquests 9 mesos, 27 identificacions, 3 agressions, 6 seguiments a activitats polítiques, i 2 seguiments a la vida personal dels militants, a més de 3 agressions feixistes a diversos locals polítics i culturals.

En breu, el MRG sol·licitarà una reunió amb el subdelegat del Govern per tal de posar fi a aquestes pràctiques que només pretenen intimidar, coaccionar i limitar activitats polítiques.

Seguir llegint “Alacant: Pensar no és cap delicte, prou persecucions polítiques”

El passat dissabte 16 de febrer, el PTAC (Punt de Trobada d'Afectades per la Crisi) de Sant Andreu havia organitzat una jornada de 'formació i acció'. Al matí, dos membres de la COS (Coordinadora Obrera Sindical), del Barcelonès i del Maresme respectivament, es van apropar fins al CSO La Gordíssima per donar eines i formació en l'àmbit laboral. Fins a 15 persones van assistir a una jornada que va resultar del tot profitosa i interessant de cara a muntar el PTAC i poder obrir ben aviat.

A la tarda, aprofitant la manifestació de la PAH (Plataforma d'Afectades per la Hipoteca), el PTAC va convocar tothom a les 16h a Pl. Orfila per fer un #NoPaguem. Malgrat la presència de policies de paisà tant fora com dins l'estació, així com d'un agent de seguretat, més d'una trentena de persona van colar-se al metro al crit de 'No devem, no paguem' i 'Sí que es pot'.

Al metro, ja s'hi van trobar gent que anava cap a la mani, vestides amb la característica samarreta verda. Un cop a Pl. Universitat es van escampar per la multitud que aquella tarda va omplir els carrers de Barcelona (fins a 80.000 persones) exigint la dació en pagament i donant suport a la ILP presentada per la PAH al congrés espanyol.

Seguir llegint “[Sant Andreu] Alta participació i interès a la jornada del PTAC”