Ja són molts els anys que fa que dia 30 de desembre prenem els carrers, sota la consigna de defensa de la nostra terra, però també dels nostres drets socials i de gènere. La Diada d’enguany ve marcada per l’escalada dels atacs del PP contra el nostre poble i una mobilització popular sense precedents en la nostra Història. Tota aquesta energia va sorgint a tots els pobles de l’illa i és per això que enguany hem treballat conjuntament amb multitud de col·lectius locals per a organitzar actes a diversos indrets de Mallorca. Pel que fa a la manifestació, enguany hem decidit desvincular-mos de la plataforma 31D per tal d’impulsar un espai més afí a la nostra línia política, fent un pas endavant amb la construcció del nostre projecte basat en la Unitat Popular.
La unitat de les lluites i reivindicacions sectorials en la perspectiva d’un programa de transformació social i independència nacional és l’única sortida que té Mallorca i els Països Catalans enfront l’ofensiva espanyolista i del capitalisme, enfront la destrucció del territori, enfront la precarització dels drets laborals, enfront la pobresa generalitzada, enfront l’ofensiva contra els drets de les dones. Per això, cal que la Unitat Popular bategui amb força.
(cliqueu damunt dels cartells per ampliar-los)
Clica aquí per accedir al vídeo de la roda de premsa de presentació dels actes.
[Gràcia] Xerrada sobre les pensions
Sota el títol “Ens roben les pensions, defensem el que és nostre” la Marea Pensionista de Gràcia va organitzar el dimecres 18 de desembre una xerrada debat on van assistir una quarantena de pensionistes i que comptava amb la presència de l’Àlex Tizminezky (advocat del col·lectiu Ronda i especialista en dret de la Seguretat Social i Pensions), la Conxa Tomàs (membre de l’Associació Veïnal de Gràcia) i en Felipe Aranguren (activista Iaioflauta).
Els pensionistes de la vila de Gràcia han començat a organitzar-se per defensar els seus drets i aconseguir la revalorització de les pensions acumulada de l’any 2012 per la pujada de l’IPC, tal i com determina la Llei General de la Seguretat Social i com algun jutjat ha reconegut. Alhora la Marea de Pensionistes de Gràcia també pretén començar a preparar una resposta popular contra la reforma del Sistema Públic de Pensions que prepara el govern del PP.
Durant la xerrada, Tisminetzky va explicar les novetats de les reformes dutes a terme en aquest àmbit pels governs de Zapatero i Rajoy, amb la col·laboració puntual de CCOO i UGT, i les consegüents pèrdues de poder adquisitiu. També va abordar l’actual situació del sistema de pensions i va avaluar la reforma que la Patronal demana, que podria ser aprovada pel govern espanyol aquest desembre i que en cas de ser acceptada augmentaria l’edat de jubilació fins als 70 anys i disminuiria el poder adquisitiu entre un 30 i un 50% els propers anys.
Posteriorment, Aranguren va fer una crida a la desobediència com a eina per aconseguir aturar les reformes regressives i enderrocar-les. Així, es van posar diversos exemples de lluites com la insubmissió al servei militar, la PAH o el moviment pel dret a l’autodeterminació entre altres com a exemples que ens demostren que la mobilització popular i la desobediència són efectives.
Finalment la Marea Pensionsita de Gràcia va explicar que ja han fet una primera entrega de demandes de revalorització i que preparen la següent per al proper dilluns 30 de desembre a l’INSS (Sant Antoni María Claret, 5-11) a les 11h del matí. També es va convocar a una assemblea oberta el 9 de gener a la Barraqueta a les 11h i, finalment, es va fer una crida a participar a les Nadales reivindicatives els dies 23 i 27 de desembre i el 3 de gener, tots tres dies a la Barraqueta a les 18h. Per a més informació i assessorament s’han habilitat dos punts, a la Violeta els dilluns de 18 a 21 hores, i a la Barraqueta els dimarts i dijous a les 10.30h.
[Sant Andreu] Tot segueix el seu guió: ple de censura, cinisme i repressió
El passat dijous 12 de desembre, el Grup de Suport vam convocar una concentració a Pl. Orfila en motiu del Ple del Districte. La idea era fer-nos visibles davant dels polítics municipals que diuen governar-nos; malgrat sapiguem que no són més que titelles i que la seva política poc o gens ens servirà.
Des de 2/4 de 7 de la tarda, es van començar a concentrar persones que van 
desplegar una pancarta denunciant la voluntat de condemnar fins a 8 anys de presó a dos vaguistes de Sant Andreu el 29M de 2012, en Roger i en Mercader. Fins una cinquantena de persones van ser-hi presents, tot repartint fulls volants amb l’explicació del cas i socialitzant la problemàtica entre les nombroses veïnes que aquella hora passaven per Pl. Orfila.
A l’hora d’entrar el ple, algunes de les solidàries van patir la censura política dirigida des del districte: amb una burda mentida, agents de la Guàrdia Urbana impedien el pas dins el ple a persones que havien pres part de la concentració. Asseguraven, tot mentint, que la sala era plena, però el cert és que hi havia cadires buides, informació que va fer notar un dels solidaris que era dins i davant la qual la Guàrdia Urbana no va tenir més remei que cedir, això sí, fent entrar la gent d’una en una. Val a dir que un mes abans, quan la concentració antifeixista va entrar al districte, la sala de plens es va omplir de gom a gom, amb molta gent dempeus, escenari molt allunyat del del passat dijous.
Un cop dins, el Grup de Suport vam haver de veure com la política municipal de districte és una representació de fireta on els cinc partits polítics presents hi fan una posada en escena que més aviat semblen caricatures d’ells mateixos. A part, d’altres col·lectius del poble, com #SOSeducació o l’Ateneu Harmonia també presentaven mocions que van rebre, ambdues, el suport del públic assistent, però van córrer sorts desiguals pel que fa al suport dels partits.
En arribar el nostre torn, teníem veu per a defensar un prec presentat a través ICV. La representant d’ICV va llegir el motiu del prec i un membre del Grup de Suport va llegir el manifest. El prec sol·licitava la retirada de l’Ajuntament -i la Generalitat- com a acusació particular en el cas del Roger i el Mercader.
Com era d’esperar, el prec va ser rebutjat. Però no content amb això, el regidor Raimond Blasi (UDC) encara va fer una defensa aferrissada de l’actuació de la Guàrdia Urbana aquell 29M, així com anteposant la “seguretat” i la legalitat espanyola (de la reforma laboral) com a garants de la “llibertat”. En aquest sentit, Blasi es va evidenciar com a completament cínic, ja que un parell d’hores abans havia lloat la realització de la consulta sobre la sobirania de Catalunya, posicionament totalment contradictori amb el que defensa en qüestions nacionals.
Un cop Blasi va deixar palesa la voluntat de guerra social contra els vaguistes, el membre del Grup de Suport li va recriminar la seva actitud bel·ligerant. El Grup en ple va marxar del districte. Ja a fora, un dels encausats va explicar a La Tele els motius de la convocatòria, tot deixant clar que això és només l’inici de la campanya per aconseguir l’absoluciós dels dos encausats i denunciar la repressió política que el que busca, en realitat, és acabar amb el dret a vaga.
Notícia original: blog del Grup de Suport
Parir és un dret, no una imposició! No a la contrareforma de l'avortament
Avui dia 20 de desembre del 2013 el Ministre de Justícia del PP Luis Gallardón, ha anunciat la reforma de la llei per la interrupció involuntària de l’embaràs. Aquesta reforma és una prohibició encoberta del dret a l’avortament. La seva intenció és tornar a la Llei de supòsits de 1985, restringint-la encara més amb l’eliminació del segon supòsit: la possibilitat d’avortar per malformacions del fetus (3%). La contrareforma també elimina el dret a decidir de les joves entre els 16 i els 18 anys, i a la pràctica suposarà una revisió del supòsit de danys físics i psicològics per a la mare, que suposa un 97% dels avortaments.
Aquesta reforma no es pot entendre sinó com una atac cap al dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos, per part del sector espanyolista ultracatòlic més caspós de bracet amb el PP. Aquests són els grups mal dits “provida” com l’associació Hazte Oir i Derecho a la Vida, que integren la plataforma Catalunya Vida Sí, conjuntament amb Foro Catalán de la Familia, E-Cristians, Cruz de San Andrés i Asociación Víctimas del Aborto, entre altres. Tots aquest grups estan molt vinculats a d’altres representant de l’ultradreta espanyola com Alternativa Española, el sindicat Manos Limpias, Democracia Nacional, España 2000, OPUS, KIKOS, o la Conferencia Episcopal.
El dret a l’avortament és un dret inalienable, que no admet cap decisió contrària per molt que pugui ser sustentada en majories parlamentàries. El dret a decidir sobre si dur a terme o no el propi embaràs és un dret que tenim totes les dones. I l’ús d’aquest dret ha de ser universal i gratuït. Només així es pot garantir la igualtat d’oportunitats. Perquè a qui condemna aquesta contrareforma és a les dones de les classes populars que decideixin avortar. Les famílies de classe alta, catòliques o no, sempre han trobat la fórmula per poder avortar amb garanties sanitàries, previ pagament d’una quantitat prohibitiva per a les dones de classes populars. És a aquestes dones a qui la contrareforma condemnarà a fer avortaments de forma clandestina, amb el risc que això implica sobre la pròpia vida, o a portar a terme una maternitat no desitjada, o insostenible per motiu econòmics o afectius, fet que considerem d’una gran irresponsabilitat social.
Ja n’hi ha prou que siguem les dones que carreguem a les nostres espatlles la seva crisi, el seu deute i ara el seu feixisme. Per aquest motiu, des d’Endavant ens sumem i fem una crida a manifestar-nos pel dret a decidir sobre el propi cos.
Perquè nosaltres decidim! Nosaltres desobeïm!
Volem la independència per canviar-ho tot!
CONVOCATÒRIES D’AVUI 20 DE DESEMBRE ARREU DELS PAÏSOS CATALANS (en construcció)
Barcelona
19:00h, Delegació del Govern espanyol (Mallorca, 278)
València
19,00h, Delegació del Govern espanyol (Plaça del Temple, 1)
Palma
19,00h, Delegació del Govern espanyol (Constitució, 4
Castelló de la Plana
18:30h, Plaça Maria Agustina
Girona
19:00h, davant la seu del PP (Migdia, 13)
Lleida
19:00h, davant la seu del PP (Plaça Sant Joan, 18)
Manresa
19:00h, Plaça Crist Rei
Mataró
19:00h, davant la seu del PP (Puig i Cadafalch, 134)
Premià de Mar
19:00h, davant la seu del PP
Sabadell
19:00h, davant la seu del PP (Rambla cantonada amb Àngel Guimerà)
Material de l’esquerra independentista per difondre a les xarxes socials
Lluitant ho podem tot! Retirat l'ERO al transport públic de l'Alacantí
Davant l’anunci durant el segon dia de vaga de la retirada de l’ERO a l’Alcoiana, empresa de transport metropolità de l’Alacantí que plantejava el comiat de 65 conductores, i la fi de la vaga, l’Esquerra Independentista del Sud volem fer les següents consideracions:
1. Felicitem a les treballadores de l’Alcoiana i de Masatusa per la seua fructífera lluita. La via proposada pel conjunt de les treballadores del transport públic s’ha demostrat com la més poderosa de les armes per a frenar l’enèsima agressió que plantejava la burgesia contra els drets de la classe obrera. La unitat sindical entre les dues empreses que donen servei tant a la ciutat com a l’àrea metropolitana, la fermesa a l’hora de defensar el sistema de transport metropolità, la serietat en les mobilitzacions, el seguiment del 100% en els 2 dies de vaga realitzats dels 8 convocats, i la combativitat enfront de la concertació han estat claus per a aquesta victòria de les treballadores del transport públic i de la classe obrera.
2. La tradició sindical i combativa a l’Alcoiana i a Masatusa han estat fonamentals per a no doblegar els interessos de la classe obrera. L’experiència acumulada en anys de lluita sindical honesta ha permès plantejar aquest nou combat sense renúncies, fugint de plantejaments derrotistes que, davant la suposada inevitabilitat de la derrota, s’entesten en pactar la misèria. En joc estaven 65 llocs de treball i la supervivència del transport públic a la comarca de l’Alacantí, i el primer embat s’ha pogut guanyar.
3. Felicitem també al conjunt dels militans d’Endavant (OSAN), Arran i el Sepc que, amb la nostra modesta aportació, hem sumat a aquesta lluita actius que han possibilitat l’extensió de la convocatòria de vaga entre les usuàries del transport públic. L’Esquerra Independentista del Sud ha enganxat cartellots en 32 autobusos i 300 cartells en parades i marquesines, ha repartit centenars de pamflets entre les usuàries del bus, i va participar en la manifestació de dissabte 14 i en altres mobilitzacions, contribuint modestament a aquesta victòria obrera.
4. Aquest èxit, però, no és cap garantia de res. Les treballadores i les organitzacions de classe haurem d’estar vigilants davant els futurs atacs al sistema de transport públic. Les intencions del capital per suprimir el transport públic i privatitzar completament les línies rentables continuen vigents, com continuen a l’ordre del dia les agressions a la classe obrera com ara les retallades en sanitat, educació, llei de dependència, o pensions. La victòria en aquesta lluita particular no ens pot fer perdre de vista que dins del capitalisme els triomfs parcials només són un parèntesi, i que l’objectiu final és la seua destrucció i la construcció del socialisme.
Només lluitant tenim futur!
Endavant (OSAN), Arran, Sepc.
19 de desembre de 2013
Alacant, Països Catalans
Aquest dissabte, mobilització a Castelló en defensa del català
Aquest dissabte tenim una cita amb la defensa del català a Castelló. Com cada any per aquestes dates, Castelló per la llengua -plataforma en la qual participem activament- convoca una mobilització per la llengua. Així es commemora la publicació de les Normes de Castelló el 1932, que suposà la culminació del procés de normalització ortogràfica del català.
ACTES
Matí | Ruta (la Pobla Tornesa)
Ruta pels camins del Desert. Ho organitza Grup de Muntanya Viarany (les persones interessades envieu un correu a viarany@hotmail.com)
Migdia | Fira d’entitats (plaça Santa Clara)
11h Obertura de la fira i animació infantil amb Botafocs i Esplai Pentecosta
12h Signatura del llibre ‘Les Normes de Castelló en el centenari de les Normes Ortogràfiques de l’IEC’ a càrrec de Vicent Pitarch, autor del llibre
12:30h Contacontes amb Rosabel Canós
14h Dinar (8€) amb opció vegetariana
Vesprada | Manifestació (plaça de la Independència)
18h «Per un País de tots: escola valenciana, pública i de qualitat»
Nit | Concert (Sala La Consulta del Doctor)
23h Agraviats, Pepet i Marieta i punxadiscos
Entrada anticipada 5€ (7€ taquilla). Venda d’entrades a la Llibreria Argot, la Llibreria Babel, el Casal Popular de Castelló, La Consulta del Doctor i online a www.laconsultadeldoctor.com
Guerra Bruta
Article publicat al número 262 de L’Accent per Aquil·les Rubio, militant d’Endavant (OSAN) d’Alacant.
Molt s’ha parlat, en aquest inici de curs de l’embranzida feixista i de la impunitat amb què els grups d’extrema dreta tornen a actuar als nostres carrers. L’assalt a la Blanquerna i la catarsi del 12 d’Octubre han escenificat un nou període en el feixisme espanyol, fonamentat en la impunitat amb la qual ataquen i la visibilitat amb què ho fan. Les campanyes humanitaristes de recollida d’aliments o de donació de sang, habituals en tots els grupuscles nazis com ara España 2000, Tramuntana, o el MSR, han engreixat la seua maquinària orgànica, i tot i que no han tingut cap repercussió social ni cap importància material, han servit el feixisme per a autolegitimar-se i cohesionar-se, fent un pas associatiu més enllà de les casernes, les graderies i els bars.
El feixisme espanyol es troba certament aglutinat al PP, UpyD o Ciutadans, que assumeixen el discurs més dretà i acaparen l’espai institucional, electoral i mediàtic. La independència de Catalunya i la fi de la doctrina Parot han servit per a enrocar, encara més, a la dreta pre, post i neo franquista en el seu casus belli, la sagrada unitat d’Espanya, deixant al feixisme més recalcitrant poc marge de maniobra.
L’oligarquia espanyola, de moment, no necessita d’un partit feixista a l’ús com a Grècia els armadors o l’església van necessitar primer a Laos i ara a Alba Daurada. No el necessita electoralment, però el darrer mes ha deixat una sèrie de fets molt significatius que demostren com les clavegueres de l’Estat utilitzen el feixisme en una nova edició de guerra bruta. El passat 24 d’octubre, un grup de nazis va intentar rebentar a Elx la manifestació en el marc de la Vaga General d’Educació; més tard, aquest grup es va dirigir a la Universitat Miguel Hernández a apallissar el piquet informatiu; resultat: impunitat feixista i cinc persones vinculades a la CNT imputades per un suposat delicte de vulneració del dret a manifestació del grup nazi. Aquell 24 d’octubre, a Alacant, el servei d’ordre de la mobilització va aconseguir detectar i expulsar fins a tres grups de feixistes que es volien infiltrar als blocs del PCPE-CJC i de l’Esquerra Independentista per tal de provocar incidents.
El salt qualitatiu, de violència, impunitat i conxorxa entre els feixistes i l’Estat s’ha donat recentment a Múrcia, localitat veïna al sud valencià; el 16 de novembre era apedrejada una furgoneta d’Etxerat que realitzava les habituals visites de cap de setmana; tres dies després, un grup de nazis s’esperava a les portes de la presó de Campos del Río l’eixida d’un pres antifeixista per tal d’apedrejar les solidàries que anaven a acompanyar-lo en la seua llibertat.
Institucions Penitenciàries, Guàrdia Civil, Policia Nacional, Ministeri de l’Interior, són els organismes que tenen fitxats i controlats militants d’esquerra i saben, gràcies a l’espionatge, dels seus moviments. Són qui segueixen furgonetes o saben quan ix en llibertat un pres. Més clar, aigua.
[Alacant] Milers de persones en defensa del transport públic
Milers de persones s’han manifestat aquest dissabte 14 de desembre pels carrers d’Alacant en defensa del transport públic i en solidaritat amb les treballadores de l’Alcoiana, l’empresa que efectua el transport metropolità a la comarca, amenaçats amb un ERO que suposaria el comiat de la meitat dels conductors, un total de 65. A partir de les 18:30, des de les portes de la Diputació, al voltant de 2000 persones han secundat la convocatòria de lluita plantejada pels comitès d’empresa de les dues concessionàries del transport, Masatusa, que cobreix els trajectes urbans, i la referida Alcoiana. L’Esquerra Independentista del Sud ha acompanyat les treballadores del transport en aquesta mobilització, amb un combatiu bloc que, darrere de la pancarta signada per Endavant (OSAN), Arran i Sepc “En defensa del transport públic, només lluitant tenim futur”, no ha deixat de cridar consignes com ara “el transport no està en venda, el transport es defensa”, “Ni ERO, ni atur ni precarietat, buseros en lluita, solidaritat!” o “Visca la lluita de la clase obrera”.
Els dies anteriors, les militants de l’Esquerra Independentista vam realizar un important treball agitatiu i de solidaritat amb les treballadores en lluita. 32 autobusos van ser decorats amb cartellots reivindicatius, centenars de cartells informatius van ser enganxats a marquesines d’Alacant i Sant Vicent, i van ser repartits també centenars de pamflets entre les persones usuàries del transport públic.
Malgrat el suposat acord arribat al llarg de la setmana entre l’Ajuntament d’Alacant i la Conselleria de Transport per al finançament del transport metropolità, el manteniment del servei encara està en qüestionament. Tot i que les institucions asseguren que el model continuarà com abans, les treballadores denuncien falta d’informació sobre les xifres de l’acord i sobretot, que l’empresa aplicarà un ERO que suposarà el comiat de 65 conductors. A més dels aspectes laborals, els treballadors incideixen en que resultarà impossible mantenir la freqüència, les parades i els horaris del transport metropolità amb la meitat dels conductors, i reclamen el rescat de la concessió per a gestionar-la des de les institucions públiques. D’aquesta manera, si l’empresa no retira abans de dilluns l’ERO proposat, les treballadores decidiran en assemblea la convocatòria de vaga per als dies 17, 18, 19, 20, 23, 24, 26 i 27 de desembre.
[Barcelona] Escarni a Isidre Fainé, director de La Caixa
El màxim responsable de l’entitat bancària Caixabank (abans La Caixa) ha estat el blanc d’un escarni en què se l’assenyalava com a responsable directe de les polítiques de retallades i culpable d’impulsar una dictadura financera de la qual són beneficiaris ell i l’empresa que presideix. L’acció havia estat convocada per la campanya Independència per Canviar-ho Tot el passat dijous 12 de desembre al barri de Sant Gervasi, on el magnat té la seva residència.
Desenes de persones s’aplegaven a l’estació de metro Les Tres Torres, des d’on es van dirigir a l’edifici del banquer, al número 55 de la ronda del General Mitre, amb cartells que denunciaven els excessos del poder econòmic contra el poble i contra els drets socials. “La nostra sobirania acaba on comença la seva impunitat” era la consigna que denunciava la impossibilitat de retornar al poble el dret a decidir en un marc en què no totes les persones són tractades igual i en què el poder adquisitiu és garantia d’immunitat davant la llei.
L’edifici en qüestió no tenia un gran desplegament de seguretat sinó que estava totalment a la vista i desprotegit, fet que va facilitar el desenvolupament de la protesta sense incidents. Un dels membres de la campanya va llegir el manifest de l’acció, que denunciava que “el poder financer és un dels sectors que més sobirania i més riquesa social roba a les classes populars”. El text posava l’accent sobre la importància de crear un país en què el capitalisme financer sigui abolit: “En el camí cap a un país i un futur lliures, cal acabar amb la màfia bancària”, assegura el manifest, i afegeix que “cal assenyalar els veritables responsables de l’actual situació” i que “l’oligarquia catalana és enemiga de la llibertat dels Països Catalans”. Per posar fi a l’acció es van penjar tot de cartells als vidres del portal, denunciant la responsabilitat de Fainé en l’actual situació de despossessió de les classes populars i assenyalant-lo com a culpalbe directe.
Amb aquest escarni, la campanya Independència per Canviar-ho Tot ha volgut visibilitzar els autèntics culpables (i beneficiaris) de la crisi i les polítiques d’austeritat. L’acció feia èmfasi en el poder que encara tenen a casa nostra els poders econòmics —encarnats en la figura de Fainé i La Caixa—, fet que xoca amb la voluntat de sobirania per part del poble.
Comunicat d'Endavant OSAN sobre la proposta de data i pregunta per a una consulta sobre l'estatus polític del Principat
Davant la proposta feta pública pel govern de la Generalitat de pregunta de cara a una consulta d”autodeterminació Endavant OSAN volem comunicar que:
El tensionament de la qüestió nacional, en l’actual situació de fragmentació que viuen els Països Catalans, aguditzarà l’ofensiva espanyolista contra el País Valencià i les Illes Balears. Si aquesta tensió es resol mitjançant una nova relació bilateral entre Catalunya i l’estat, això podria suposar la liquidació de fet de l’autonomia a la resta dels Països Catalans sota ocupació espanyola. Tota postura nacional ha de treballar per l’autodeterminació de tots els Països Catalans i, per tant, preveure l’acció conjunta contra els atacs espanyolistes arreu del territori com l’eix central de la seva actuació política.
La pregunta imposada pels sectors pactistes no respon a l’amplíssim consens social al Principat de Catalunya al voltant d’una pregunta binària, clara i explícita sobre la independència. És un engany a tots els sectors populars que s’han mobilitzat en els darrers anys exigint un referèndum d’autodeterminació, ja que tot i afirmar que no s’acceptaria una pregunta amb múltiples respostes, a la pràctica sí que s’està establint un mecanisme així.
Aquesta pregunta eixampla espais a una opció intermitja entre l’estatus quo i la independència, escenari que des de 2012 està intentant construir l’autonomisme per reubicar-se en el cicle de protesta social i nacional.
La data anunciada allunya la possibilitat d’utilitzar les eleccions europees com un marc sensible per a fer una consulta desobedient, evita l’avaluació popular de l’Onze de Setembre, passa a ser influenciable pel resultat escocès i obre el camí a unes eleccions plebiscitàries -municipals i autonòmiques- que reforcin el poder de CiU a l’espera d’una negociació amb el nou govern espanyol sorgit el 2015.
Si de l’actual govern estatal depèn, aquesta consulta no es realitzarà. Si de l’actual govern autonòmic depèn, aquesta consulta no es realitzarà fora de la legalitat. Estem, doncs, davant d’un escenari virtual on només una mobilització popular que sobrepassi la legalitat autonòmica és capaç de materialitzar la consulta. Així doncs, la pregunta que s’imposa és saber qui fins on s’està disposat a desobeir l’estat.
Cal preguntar-se perquè CiU, en trobar-se obligada a convocar una consulta d’autodeterminació, opta per les opcions que més dificulten la victòria del sí a la independència. Que després de les mobilitzacions en clau nacional dels darrers 4 anys l’autonomisme hagi aconseguit sobreviure és responsabilitat dels plantejaments que des de l’independentisme consideraven imprescindible subordinar l’estratègia al dictat de CiU. Cal prendre consciència que el procés cap a la independència només es pot materialitzar si va acompanyat del desallotjament de les elits socials i polítiques dels seus llocs de poder.
Per totes aquestes consideracions Endavant emplaça totes les organitzacions i col·lectius que lluiten per la independència a:
- Mobilitzar-se per impedir la materialització d’un nou pacte amb l’estat.
- Aglutinar una majoria social entorn d’una dinàmica desobedient que faci respectar la voluntat popular.
- Superar el marc autonòmic i fer convergir la desobediència arreu dels Països Catalans.
- Materialitzar el referèndum desobeint la prohibició.
- Construir institucions representatives fora de l’ordre constitucional.
- Organitzar la resistència a nivell social.
També animem el conjunt de l’independentisme a no deixar-se intimidar per les crides “a la responsabilitat i la unitat”. Quin sentit té la unitat amb aquells que estan aplicant una ofensiva contra els drets socials del nostre poble, que estan venent-se el nostre patrimoni públic, que no escatimen en l’ús de la repressió i que quan són obligats a materialitzar l’autodeterminació del nostre poble fan mans i mànigues per a buscar un nou pacte amb l’estat que no qüestioni el seu ordre sociopolític?
L’únic acte de responsabilitat és estar al peu del canó en la defensa dels drets nacionals i socials dels Països Catalans. El camí fet fins ara ha obligat a entreobrir les portes de la llibertat. Ara cal que la força del poble les obri de bat a bat.
Ho podrem tot!
Independència – Socialisme – Països Catalans
13 de desembre de 2013