[València] Crònica de l'acció de solidaritat amb la vaga indefinida de Panrico

Dilluns 27 de gener, a les 7 de la vesprada, ha tingut lloc a la Gran Via Ferran el Catòlic de València, davant d’un establiment comercial que comercialitza productes de Panrico, una concentració en solidaritat amb els i les treballadores en vaga d’aquesta empresa. La convocatòria ha estat realitzada pel Bloc Unitari Anticapitalista (BUA) de l’Horta, on s’integren diferents organitzacions i col·lectius de la comarca.

Unes quaranta persones han estat cridant consignes de suport als treballadors en vaga i de boicot a l’empresa mentre no se solucione el conflicte actual, entre les quals han destacat: “La força de l’obrera, la solidaritat”, “Solidaritat amb els vaguistes”, “Boicot a Panrico”, “Contra el Capital, violència obrera”, “Obrer despatxat, patró penjat”… Les persones concentrades portaven una pancarta on es podia llegir “Solidaritat Vaga Panrico” i banderes roges, llibertàries i estelades.

Els i les manifestants han romàs més de 45′ en la porta de l’establiment comercial, i durant eixe temps no hi ha accedit quasi gent. Durant tot els temps que ha durant la concentració, s’han estat repartint octavetes on s’explicava la situació dels i les treballadores en vaga ja més de tres mesos. Finalment, abans de donar per finalitzada la concentració, s’ha llegit el comunicat de suport i solidaritat amb els i les treballadores de Panrico, així com s’ha recordat a les persones assistents a col·laborar econòmicament a la seua lluita amb la caixa de resistència, perquè “la seua lluita és la nostra lluita”.


 

[Alacant] Finalitza la Vaga de neteja. Valoració de l'EI del Sud

Després de 6 dies de Vaga Indefinida, les treballadores de la neteja viària de la ciutat d’Alacant van decidir, el passat dissabte 25 de gener, finalitzar la seua lluita, aprovant els acords a què havien arribat el Comitè d’Empresa i la patronal.

 

Des de l’Esquerra Independentista del Sud volem felicitar el conjunt de treballadores per la dignitat i compromís amb què han encarat aquesta lluita. Malgrat les dificultats pròpies i les pràctiques mafioses de la patronal i l’Ajuntament, les treballadores han aconseguit plantar cara als intents per empitjorar les seues condicions laborals. Aquesta digna lluita, sense dubte, ha servit per a enfortir el moviment obrer, extreure conclusions i aprenentatges, i avançar en la consciència de classe.

DSC_0494

 
 

L’exemple de la Vaga Indefinida al servei de neteja servirà, en un futur immediat, per a reforçar la resposta de classe davant les contínues agressions del capital. El tancament de la planta de Coca Cola a Alacant, que pot suposar l’acomiadament de 111 treballadores, és el següent repte que el moviment classista de la ciutat ha d’afrontar. L’experiència de lluita de la Vaga del Transport públic al desembre passat i la Vaga Indefinida en el servei de neteja resulten un bagatge valuós en aquest temps de lluita que encarem.

 
 

No podem oblidar, tampoc, el comportament mafiós tant de l’empresa com de l’Ajuntament d’Alacant, que demostren que la confrontació entre la classe obrera i la burgesia s’accentua a cada agressió del capital. L’enviament de missatges amenaçadors a les treballadores i la contractació d’una empresa que recollia el fem del centre i l’enviava a la perifèria, creant abocadors il·legals en les proximitats de barris populars, evidencien que la lluita, l’organització i la unitat de classe són una poderosa força que en mans de la classe obrera poden questionar l’aparent apatia i traslladar a les treballadores a un escenari de confrontació i victòria.

BeksidwIMAE_ZEu Be1BQ08IgAA_XSg

 
 

Finalment, les organitzacions de l’Esquerra Independentista del Sud volem felicitar el conjunt de la nostra militància per la humil aportació a aquesta lluita. Centenars de cartells s’han penjat als barris de Sant Blai, Sant Antoni, Pla i Carolines; s’han repartit octavetes informant el veïnat de la legítima lluita de les treballadores, i s’ha fet un seguiment diari mitjançant el compte de Twitter de L’Accent. Així mateix, alguns bancs han aparegut amb les portes bloquejades per bosses de brossa, que el veïnat ha portat des dels contenidors. Des de les nostres capacitats, creiem que hem contribuït a l’extensió d’aquesta lluita i a eixamplar els seus horitzons.

 
 

DSC_0507

Visca la lluita de la Classe obrera!

 

Només lluitant tenim futur!

 
 

Alacant, 27 de gener de 2014

 
 

Endavant (OSAN)

 

Arran

 

Sepc

 

Comunicat d'Endavant (OSAN) davant el cessament de les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià

CatRàdioweb

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va anunciar el passat 21 de gener que tallava de manera immediata les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. D’aquesta manera donava resposta a un requeriment del Ministeri espanyol d’Indústria, el qual ha obert un expedient sancionador contra l’entitat per l’emissió dels canals de ràdio de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Amb algunes excepcions en l’àmbit local, el País Valencià s’ha quedat sense mitjans de comunicació audiovisuals en llengua catalana.

 

Davant aquest nou atac, Endavant (OSAN) vol fer públiques aquestes consideracions:

 

  • Els expedients oberts contra ACPV per les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio no són cap procediment circumscrit a la normalitat legal: la seua incoació és una agressió premeditada de l’Estat espanyol contra la llengua catalana i els seus parlants, i una mostra més del nivell cada vegada més elevat de la bel·ligerància del nacionalisme espanyol contra qualsevol cultura no castellana.

 

  • A més a més, el requeriment del Ministeri espanyol suposa un greu atemptat contra la llibertat d’expressió i, en conseqüència, contra la democràcia. Amb la fi de les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació el panorama comunicatiu es redueix al País Valencià i impedeix encara més que valencianes i valencians puguen escollir amb quins mitjans s’informen.

 

  • Una vegada més, l’actuació de la Generalitat Valenciana ha sigut radicalment contrària als interessos del nostre poble. L’acció del Consells encapçalats per Francisco Camps i Alberto Fabra ha propiciat que la llengua pròpia del País Valencià pràcticament haja desaparegut dels mitjans de comunicació d’aquest territori.

 

  • La successiva eliminació de mitjans audiovisuals en català al País Valencià suposa un pas molt important dins dels procés de recentralització de l’Estat que el govern de Madrid està duent a terme en l’actual context de crisi capitalista amb la col·laboració del govern titella autonòmic. I la destinació final és la supressió de l’autonomia valenciana –ja intervinguda- i la dissolució de valencians i valencianes en una Espanya uniforme.

 

  • La nostra resposta, però, no ha de ser defensar l’Estatut d’Autonomia ni limitar-nos a reclamar el retorn al País Valencià de Catalunya Ràdio, TV3 i RTVV. La proposta de l’Esquerra Independentista i de la Unitat Popular ha ser la lluita per la independència i la creació d’uns mitjans de comunicació d’àmbit nacional i al servei del poble que contribuïsquen a la construcció dels Països Catalans i que responguen a les necessitats de la classe treballadora i dels sectors populars.

 

  • Per tot això, Endavant (OSAN) crida el poble dels Països Catalans a participar en totes les mobilitzacions que s’organitzen contra aquest nou atac a les nostres llengua i cultura i a la llibertat d’expressió, i a continuar lluitant pel nostre alliberament nacional, social i de gènere.

Ahir, hui i demà la lluita és l’únic camí!

 
 

Països Catalans, 23 de gener de 2014

 

Endavant (Organització Socialista d’Alliberament Nacional)

 

[Alacant] Comença la Vaga Indefinida en el servei de neteja viària

vaga neteja alacant color

Les treballadores del servei de neteja de la ciutat d’Alacant han convocat una Vaga Indefinida que va començar el passat dilluns 20 de gener. Després de mesos de negociació del nou conveni, i davant la manca de voluntat de l’empresa i l’empitjorament immediat de les condicions laborals, les treballadores de la concessionària han decidit no cedir al xantatge patronal ni a les pressions de l’Ajuntament de la ciutat i continuar la lluita per les seues legítimes reivindicacions, Així doncs, les treballadores s’enfronten a un intent per part de l’empresa de traslladar-les la càrrega de la rebaixa del 20% en el canon anual que rep de l’Ajuntament, el que es traduiria en:

1. La rebaixa dels complements per incapacitat temporal

2. La reducció de la plantilla de 550 a 465 treballadors

3. Retallar la jornada laboral

4. Obligar als treballadors a fer-se càrrec del manteniment dels vehicles

5. Reduir els dies de descans

6. Vulnerar l’aplicació del Decret de Riscos Biològics i la Llei de Prevenció de Riscos Laborals

Davant aquesta pèrdua de drets laborals i socials que ens afecta a totes, l’Esquerra Independentista de l’Alacantí fem una crida a les veïnes i veïns dels barris populars de la ciutat d’Alacant a solidaritzar-se amb la lluita dels treballadors dels serveis de neteja. Perquè l’empitjorament de les condicions laborals de les treballadores de la neteja no és un conflicte aïllat, sinó la continuació de les retallades i privatitzacions en sanitat o educació, de la desaparició de la Llei de Dependència, de la Reforma de les Pensions, o del recent intent de desmantelar el transport públic a la nostra ciutat. Tot atacs que responen a una màxima del capitalisme: reduir les nostres condicions laborals i de vida per mantindre els seus beneficis.

 

Ja no són temps de reformes ni d’un capitalisme amb rostre humà; el capitalisme ha demostrat que la seua lògica és la de la misèria, la de l’explotació, la de la fam de la classe obrera, la immensa majoria. Una vegada més, la lluita organitzada del poble treballador per plantar cara a l’ofensiva del capital, per destruir el capitalisme i construir el socialisme, es presenta com a única alternativa que ens permetrà la superació de totes les desigualtats que patim.

 
 

En solidaritat amb les treballadores del servei de neteja!
Per un conveni i unes condicions laborals dignes!
Visca la lluita de la classe obrera!

Només lluitant tenim futur!

Alacant, 21 de gener de 2013

Endavant (OSAN)

Arran

Sepc

unnamed

 

[Sant Andreu] Butlletí n. 28 – Lluitem de per vida perquè la vida és lluita

Butlletí andreuenc n. 28 – Desembre 2013

Lluitem de per vida perquè la vida és lluita

Acabem 2013, i ho fem com vam començar: lluitant. Lluitant arreu, sense parar de moure’ns. I ho fem, entre altres, per poder-nos moure, ara i demà, és a dir, sempre.

Una nova pujada desorbitada dels preus del transport públic, molt per sobre l’IPC, ens obliga de nou a moure’ns, a sortir al carrer, a obrir portes i consciències per deixar clar que cal lluitar. Que com deia Joan Fuster, tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. I la nostra és del carrer, desobedient. No podem acceptar que ens segueixin fent pagar la crisi a nosaltres, els i les treballadores, mentre 603 directius de TMB cobren sous per fora de conveni. És un espoli social! Hem d’aturar aquesta sagnia!

I és que la nostra lluita no detura cap dia. Per això, també la volem portar de festa. I recordar durant la Festa Major, que lluitem cada dia. Enguany, la Festa Major Reivindicativa va arribar a la seva 10a edició. Amb un èxit absolut de convocatòria, la FMR s’ha consolidat com un espai que supera, i de llarg, el públic de l’Esquerra Independentista per arribar a una gran part del poble de Sant Andreu. La màxima de “Lluita sí, festa també!” que la FMR va ‘invertir’ ja en la seva primera edició, el 2004, es va tornar a sintetitzar en el lema d’enguany: 10 anys de festa, una vida de lluita. La FMR segueix, i seguirem!

Si d’una manera la FMR va evidenciar que la lluita és present en tot moment, va ser la presència del Grup de Suport 29M durant tots els seus actes. I és que aquest grup va aprofitar la Festa Major per donar a conèixer la problemàtica a tot el poble. Presència massiva durant la FMR, pancarta als concerts de les Festes Alternatives, presència i difusió del missatge durant el darrer concert a l’envelat de la carpa oficial… I tot, comptant amb la col·laboració de diverses entitats i col·lectius del poble, com al pregó popular, al correfoc o a la cloenda. I just després de la FMR, una visita a Ràdio Rosko i una concentració i entrada al ple del districte van servir per evidenciar que els gestors de la nostra misèria gaudeixen, també, sent-ho de la nostra repressió.

No ens havíem encara recuperat de la FMR, que es feia públic l’anunci de l’acord sobre la data i pregunta de la consulta pel procés sobiranista del Principat. La pregunta, que esdevenia doble en un intent d’aigualir la reivindicació independentista, obligarà a pressionar des de tots els fronts i posar la carn a la graella si volem evitar que tot acabi amb un nou pacte amb l’Estat. Ara més que mai hem de deixar clar que les ànsies de ruptura i llibertat no es poden negociar: el referèndum s’ha de celebrar de forma unilateral. Mobilització, organització i desobediència són les coordenades a seguir.

I d’un dret a decidir, el del país, a un altre, el del propi cos: el 20 de desembre, el consell de ministres del govern espanyol del PP anunciava l’avantprojecte de contrareforma de la llei de l’avortament, retrocedint 30 anys en el dret al propi cos de la dones. La llei, extremadament retrògrada, nega a les dones la capacitat de ser subjectes de ple dret, en el que és una nova clau de volta de la submissió patriarcal i la violència de gènere, estructural dins el sistema en què vivim. Es van estendre les concentracions arreu del país; la de Barcelona, davant la delegació del govern, es va acabar convertint en manifestació, degut a la quantitat de gent que hi havia. La mobilització, però, no pot defallir fins que aturem aquesta nova agressió.

Una altra mobilització va tenir lloc a l’endemà. Dissabte 21 sortíem al carrer per recordar que per Nadal, com cada dia de l’any, volem les preses Lola i Marina a casa. Centenars de persones van participar la tradicional marxa de torxes de Rescat, des de Canaletes fins Pl. Sant Jaume.

Al matí, a més, havíem organitzat una xerrada per posar-nos al dia d’un nou atac contra la classe treballadora: la reforma de les pensions. N’Àlex Tisminetzky, del Col·lectiu Ronda, i n’Ermengol Gassiot, de la CGT, ens van exposar l’evolució de les successives reformes, tant del PSOE com del PP, i com la lluita esdevé imprescindible per poder-ho revertir. La reforma de les pensions ha estat paral·lela al foment del sistema privat de pensions, en un nou cas de privatització dels serveis públics, així com de foment de l’individualisme i el trencament de la solidaritat de classe.

 Amb les múltiples lluites, doncs, acabàvem l’any. Pel dret al propi cos, per recuperar uns transport públics al servei de les classes populars, perquè les preses surtin al carrer, per conservar unes pensions dignes, per poder fer festes populars, per seguir mantenint el dret al treball digne i a la vaga, per construir els Països Catalans, també a Castelló i a Mallorca… i és que sabem que només amb la desobediència avançarem, aquest 2014 seguirem veient-nos als carrers!

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Desembre 2013. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com| http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org

Crònica de la xerrada a Nou Barris sobre la reforma de les pensions

El passat 21 de desembre, l’assemblea d’Endavant Sant Andreu-Nou Barriss vam organitzar una xerrada sobre la reforma de les pensions. Sota el títol El règim vol carregar-se les pensions! Juntes podem aturar-ho!, vam comptar amb la presència de l’Àlex Tisminetzky, advocat del col·lectiu Ronda, especialista en seguretat social, i l’ Ermengol Gassiot militant de la CGT. Ens vam reunir una quinzena de persones que vam poder primer escoltar i després tenir un viu debat sobre el sistema de pensions de l’Estat espanyol i els diferents atacs que ha rebut en aquests darrers anys.

Ja el passat 2011, sota el govern del PSOE, es va produir una de les reformes més importants: es va passar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys; i es va restringir la jubilació avançada a tenir 35 anys cotitzats. En aquell moment, el PP no va votar a favor d’aquella reforma, però, posteriorment, el 2013 n’ha fet una de més agressiva. Amb la reforma del 2011, la CEOE va calcular que l’estalvi en pensions seria d’un 2%, i que l’estalvi que es produïrà amb la nou atac del 2013 serà d’un 10%.

Ens van recordar que el maig del 2013, el mateix Rajoy va sortir públicament a dir que el sistema de pensions no era sostenible, pel que va convocar un grup d’experts, on a banda de la CEOE, també van ser convocats CCOO i UGT, que van acordar una nova reforma de les pensions. Per primera vegada, aquest atac no se centra només en els futurs pensionistes sinó que també suposa un atac per a les persones que en l’actualitat estant cobrant una pensió. Fins ara, les pensions s’actualitzaven segons l’IPC, tot i que de facto porten 4 anys sense revaloritzar-se; però amb aquesta reforma, es crea una nova manera de calcular la pujada de les pensions que farà que pugin molt poc, aproximadament un 0’25%. Amb aquest canvi, el mateix govern reconeix que estalviarà 33.000 milions d’euros; i no només és que les pensions no pugin segons el cost de la vida, sinó que es deixa la possibilitat que es puguin abaixar segons l’esperança de vida que calculi en cada moment la Seguretat Social. Tot això, no només amb l’objectiu de carregar-se el sistema públic de pensions, sinó també amb el d’afavorir la contractació de plans de pensions privades, amagant a la població que aquestes no són segures -els futurs pensionistes poden perdre els diners que estalvien- i que són insolidàries.

En múltiples ocasions, se’ns diu que el sistema no és sostenible ja que cada vegada hi ha una població més envellida i menys persones treballant; cal recordar que el sistema espanyol de pensions, amb el beneplàcit dels sindicats grocs, només pot utilitzar els diners que hi ha a la seguretat social; mai s’han volgut explorar altres vies de finançament com podrien ser els pressupostos generals. Però també se’ns amaga que, amb cada reforma laboral, també s’han inclòs més contractes amb bonificacions a la seguretat social i per tant les empreses paguen menys.

Tot això obre la porta a reflexionar sobre el present i el futur que ens espera; tenim clar que estem en una guerra, s’ha produït una gran estafa, els mitjans de desinformació de masses s’encarreguen de sembrar el terror entre la població. Se’ns recorda que tot va començar amb el tractat de Maastricht que obligava els governs a controlar el deute públic, i per això, o s’augmenten els ingressos o bé es disminueixen les despeses, que és el que han fet tots els països de la UE, i les pensions són una part important d’aquestes despeses, a banda del pastís de negoci que suposa per al capital financer.

El 2012, hi havia a l’Estat espanyol 2’2 milions de famílies que depenien d’una prestació pública (prestació d’atur, pensions); per tant, retallar en pensions és un atac directe a la classe treballadora; el problema de les pensions no és que la gent visqui més, sinó que les condicions laborals de les treballadores han empitjorat: si les canviem, resoldrem el problema de les pensions. Com hem comentat abans, les pensions haurien de dependre dels PGE, que inclouen els beneficis empresarials, i no a compte dels propis treballadors a través de les cotitzacions.

També es va recordar que CCOO i UGT, en lloc de fomentar la lluita per unes pensions dignes, han fomentat la contractació de plans de pensions privats entre els seus afiliats, plans que controlen entitats financeres i els mateixos sindicats. L’Estat ha trencat el pacte social que havia subscrit amb la classe treballadora; per tant, ara és el moment que diguem ben clar que ja no ens sentim obligats amb ells i que sortim el carrer i la lluita per tal de recuperar allò que és nostre.

Es va obrir un intens debat, on va quedar clar que la lluita és l’únic camí i es van donar algunes referències bibliogràfiques per documentar-se sobre el tema, així com d’espais de lluita que ja funcionen:

Marea Pensionista | Dossier Taifa ‘Les pensions no es toquen‘ i ‘L’assalt a les pensions‘ | Llibre Miren Etxezarreta Qué pensiones, qué futuro

Solidaritat amb els bastoners solidaris

CRÒNICA de 2 MESOS DE LA CAMPANYA DELS BASTONERS SOLIDARIS
1238093_1403071206601156_1434825591_n
Iniciem un nou any, però la situació continua sent la mateixa. Fa poc més d’un any, els nostres companys Ferran i Gregori, van rebre una carta del fiscal de l’Audiència Nacional en la que demanava l’obertura del judici oral, sense cap mena d’acusació en particular, pels fets ocorreguts durant l la Diada de l’11 de setembre de 2012.
Els dos membres de la colla bastonera “Cop a Cop” van estar participant en tots els actes convocats per l’Esquerra Independentista; van participar d’una mostra de ball de bastons junt amb les companyes de la colla bastonera de Sant Andreu, van portar l’estelada que encapçalava la manifestació, i, al finalitzar l’acte de l’Esquerra Independentista al Passeig del Born, mentre sonaven els himnes, els dos companys van pujar amb les fotos de les preses polítiques catalanes Marina Bernadó i Lola López.
CASTEL~1
Aquest senzill gest, el de portar dues fotos, va comportar que la Fiscalia de l’Audiència Nacional presentés acusació per delicte penal, equiparant la denúncia social i solidària de la dispersió, amb un delicte d’enaltiment de terrorisme. Acusació greu i embogida que els va obligar a participard’unes declaracions el 23 de gener en la Ciutat de la Justícia, a petició del tribunal d’excepció que és l’Audiència Nacional, i restar a l’espera d’un judici on la Fiscalia demana pena de presó de dosanys, inhabilitació durant 8 anys i una fiança de 3000 euros per cadascun.

Les fotos de les dues preses volien mostrar la cara concreta de la vulneració dels drets humans. Una vulneració que, pel simple fet de ser preses polítiques, les porta a complir condemna a centenars de quilòmetres de casa o a no rebre l’atenció sanitària bàsica. I aquesta és la cara de la vulneració dels drets humans; el que per a un pres o presa comú seria el més normal, complir condemna en una presó a prop del seu lloc de residència, per a les preses polítiques no ho és. Els dos companys bastoners es solidaritzaven amb unes persones i famílies que pateixen, molt sovint en silenci, aquest càstig afegit; el compliment de les penes a milers i milers de quilòmetres de casa seva.
barraqueta20gracia
Per donar resposta a aquesta acusació embogida presentada per l’Audiència Nacional, el passat 18de novembre, es va presentar a l’Euskal Etxea de Barcelona el grup de suport dels bastoners solidaris. Sota el lema “Solidaritat amb els solidaris”, es va donar el tret de sortida a la campanya de suport als companys. Sols han passat dos mesos, però la forta acollida que ha tingut la campanya és el clar reflex de que la solidaritat és la nostra millor arma.
Les mostres de suport ens arriben de tots els racons dels Països Catalans i de més enllà. Les companyes d’Euskal Herria o d’Andalusia ens han fet arribar la seva solidaritat a través de diferents mostres de suport. Però tot i això, el procés judicial continua endavant. Primer ens vam assabentar dels jutges que porten el procés:
pasaia20(20euskal20herria)
Ángel Hurtado Adrián: extremeny, es considera un home aplicat i discret. Va formar part del tribunal que va ordenar el tancament del cas de la mort del càmera de Telecinco José Couso.”. Especialitzat en dret penal, s’ha centrat especialment en temes de terrorisme i criminalitat organitzada. Darrerament va ser qui va encapçalar el grup de vuit jutges de l’Audiència Nacional que es van posicionar en contra de l’aplicació de la sentència del Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg sobre la doctrina Parot, aclarint que la sentència es referia “exclusivament” a Inés del Río (és a dir, el mateix posicionament del ministre d’interior Jorge Fernández Díaz…) i oposant­-se així a l’excarceració de Juan Manuel Piriz després de 29 anys i 8 mesos de presó.
Julio de Diego López: va compartir el seu posicionament, amb Ángel Hurtado Adrián, posicionament que finalment es va imposar. Darrerament Izquierda Anticapitalista va tramitar una querella contra d’ell (i un altre cop, Julio de Diego López) per impedir la declaració de Barcena abans del jutge Bermúdez (http://www.anticapitalistas.org/spip.php?article28227). Ell mateix esconsidera conservador i un dels homes d’Enrique López, el candidat del PP al Constitucional,portaveu del Consejo General del Poder Judicial durant l’aznarisme i cunyat de l’empresari Miguel Hernán Manovel García, implicat en la trama Gürtel.
José Ricardo de Prada: és membre de Jueces para la Democracia, una associació de jutges “de visió progressista” que, per exemple, a través del seu portaveu, es va posicionar a favor de la sentència que va tombar la doctrina Parot, afegint que la doctrina Parot vulnerava el principi deseguretat jurídica i el principi de no retroactivitat (que en el món judicial arriba a ser unadeclaració rupturista…). José Ricardo de Prada es va posicionar a favor de l’aplicació de la sentència del TEDH (http://es.wikipedia.org/wiki/José_Ricardo_de_Prada).
I més tard la data del judici: el proper 27 de març del 2014. Però tot i això, la campanya continua endavant, amb més força que mai. Perquè la solidaritat no es pot detenir ni empresonar. I en els propers mesos ho continuarem demostrant.
Solidaritat amb els solidaris!
www.bastonersolidaris.wordpress.com
@bastonsolidaris

Noves concentracions al Barcelonès contra la pujada de les tarifes del transport públic

L’anunci de l’augment de preus del transport públic per aquest 2014 ha provocat un gran descontent entre els seus usuaris. Des dels moviments socials volen fer visible aquest descontent. Així doncs, obren aquesta convocatòria a tota aquella gent que vulgui manifestar el seu REBUIG A L’AUGMENT DE TARIFES i vulgui expressar la necessitat de tenir un TRANSPORT PÚBLIC GRATUÏT.
A St. Andreu de Palomar convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça Orfila, davant de l’estació de metro de St. Andreu de la (L1) .
A Nou Barris convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça Llucmajor, davant de l’estació de metro de Llucmajor (L4).
A Nou Barris convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a l’estació de Renfe de Torre Baró (L11).
A Gramenet de Besòs convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça de la vila, davant l’estació de metro de Sta. Coloma (L1).
A l’Eixample convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h al passeig de St. Joan, davant de la parada de metro d’Arc del Triomf (L1).
A Gràcia convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h al carrer Gran de Gràcia, davant la parada de metro de Fontana (L3).
A Horta convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h al carrer Tajo amb el carrer Baixada de la Plana, davant la parada de metro d’Horta (L5).
A Gavà convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h al davant de l’estació de Renfe de Gavà (R2).

Informació extreta de NoPaguem i A tu TMB et retallen

[Barcelonès] Mobilització veïnal contra la pujada de tarifes del transport públic

Dilluns 30 de desembre es van realitzar tres concentracions simultànees als districtes de Sant Andreu i Nou Barris (Barcelona) i a Santa Coloma de Gramenet per mostrar rebuig a la pujada de tarifes del transport públic que s’aplicaran a partir d’aquest 1 de gener de 2014. Les convocatòries han estat impulsades per la Trobada Alternativa de Nou Barris, Gent de Gramenet i Arran de Sant Andreu sumant-se posteriorment més col·lectius i organitzacions.

A les 19h, més de dos-cents veïns i veïnes de Nou Barris, un centenar de Gramenet i una seixantena de Sant Andreu es van congregar a la parada de metro de Llucmajor al barri de la Guineueta – un dels disctrictes més deteriorats socialment a causa de les retallades dels diferents governs estatal, autonòmic i municipal-, a la Plaça de la Vila i a la Plaça Orfila respectivament. Es van cridar consignes, repartir fulls volants, enganxar cartells i es va fer lectura d’un manifest.

9Barris02

Durant les accions es van repartir milers d’octavetes mentre les concentrades anaven cridant consignes: “transport públic, preus populars”, “TMB estafadors”, “No devem, no paguem”. També s’animava a les usuàries del metro a que es colessin sense complexos.

20131230_190920IMG-20131230-WA0007

A Nou Barris, sortint de la parada de metro Llucmajor, van avançar enganxant cartells pel passeig Pi i Molist, fins a la plaça Virrei Amat, prosseguint pel carrer Escòcia fins a l’Avinguda Meridiana. A l’alçada de l’estació de metro Fabra i Puig es van unir als veïns i veïnes de Sant Andreu i Gramenet. A Sant Andreu havien convocat a la Plaça Orfila -davant de la seu de Districte- on es va penjar una pancarta i, posteriorment, es va baixar al metro obrint i precintant les portes d’accés a l’andana. Tot seguit, van baixar a l’andana central on es van unir a les veïnes de Gramenet que arribaven en metro. Els veïns provinents de Gramenet s’havien concentrat a la Plaça de la Vila, on van fer lectura d’un manifest adreçant-se posteriorment al metro, obrint i precintant les portes. Un cop ja a Fabra i Puig, els veïns de Sant Andreu i Gramenet van obrir i precintar els accessos.

20131230_200941

Quan les tres mobilitzacions es van ajuntar a Fabra i Puig, al bell mig de l’Avinguda Meridiana, es va tallar una estona el trànsit, sota l’atenta presència de diferents dotacions de Mossos d’Esquadra. Allà es va llegir el manifest per part de membres de la Trobada Alternativa de Nou Barris i es va convidar a continuar la jornada de lluita amb una acció d’obertures de portes a Fabra i Puig, tornant a precintar els accessos i deixant accedir gratuïtament a les usuàries. Seguidament una marea humana es va estendre de punta a punta de l’andana per anar fins a la parada de metro de la Sagrera. Allà, on coincideixen tres línies de metro i també RENFE, es va finalitzar la jornada obrint i precintant els accessos. En gairebé tot moment, hi va haver presència de seguretat privada que han arribat a donar les següents indicacions a les usuàries “si trobeu revisors digueu que us han amenaçat si no entraveu sense pagar”, mentres que la gent que repartia octavetes sentia com els mateixos membre de seguretat deien “nosaltres us entenem, estem amb vosaltres, amb el poble”.

St AndreuCSC_0015

Finalment, s’ha desconvocat l’acte, i s’ha aprofitat l’ocasió per tornar a convocar noves concentracions descentralitzades a tots els barris i pobles de l’àrea metropolitana pel proper divendres 3 de gener de 2014, a les 19h.

transport_generic