Més de cinquanta persones assisteixen a la presentació d’un nou espai de lluita i suport mutu per fer front a la crisi a Sant Andreu. Poc abans de les 11h del matí, hora d’inici de la presentació, ben poca gent s’aplegava a les cadires de Pl. Orfila. Poc després, a ¼ de 12h, el PTAC es presentava en societat amb més de cinquanta persones assegudes; van faltar cadires. A més, nombroses persones que passejaven per la plaça s’aturaven a escoltarles diferents intervencions.
La primera de totes, a càrrec del propi PTAC (Punt de Trobada d’Afectades per la Crisi), va ser una breu pinzellada als orígens de la idea. Fou en el marc de l’assemblea estratègica de Sant Andreu Indignat, del setembre de l’any passant, que va sortir la proposta i es va posar en marxa. Des de l’octubre de 2012 fins el març de 2013, el PTAC va començar a autoorganitzar-se i a buscar formació de casos i experiències similars: l’Oficina de Drets Socials de Nou Barris, el Punt d’Informació Laboral de Sants, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la Crisi de Sabadell, etc., així com per aprendre de la situació actual, amb el Col·lectiu Ronda i la Coordinadora Obrera Sindical, per exemple.
Precisament, l’advocat del Col·lectiu Ronda Nacho Parra fou el primer convidat en intervenir. Com ja va fer en la seva anterior visita al PTAC, va desglossar com quedava el panorama legal després de la darrera Reforma Laboral, de febrer de 2012. Cal recordar que aquesta RL va ser el detonant per la vaga general i social del 29M que tanta repressió va comportar arreu, i en especial a Sant Andreu. Parra va remarcar especialment com aquesta RL suposa: la definitiva individualització de les relacions laborals, traient-les de la seva vesant col·lectiva, cap a la relació bilateral desigual entre patró i treballador; la continua desregularització d’aquestes, que comporta eliminar progressivament els mínims dels drets laborals aconseguits fins ara i recollits en les diferents normatives laborals, com són els convenis col·lectius – la majoria dels quals quedaran sense vigència el juliol d’aquest any… – ; i com tot això ens porta cap a la consegüent consideració del treball com a mercaderia i no com a relació social. Els ànims van quedar força per terra, vist el panorama.
A continuació, però, l’esperança va venir de la mà de la lluita i la fermesa de la PAHC de Sabadell. Amb només dos anys de lluita, en Miquel va explicar com la PAHC ha aconseguit crear una dinàmica de lluita col·lectiva, assembleària, horitzontal i combativa que és punta de llança dins de les PAH i dins de Sabadell. Aquesta dinàmica de lluita, que ha de fer front a la repressió política i econòmica de l’Estat i la Generalitat, ha aconseguit, entre altres, alliberar tres blocs de pisos per a famílies desnonades (en tot l’Estat en són nou), formar (de manera autònoma) persones militants que ara impulsen una assemblea d’aturats, i aportar noves activistes a la lluita.
Tot seguit, va ser el torn del Carles, de Nou Barris. L’ODS porta quatre anys funcionant amb un èxit més que notable. Sorgit de la Trobada Alternativa de Nou Barris, l’ODS està formada per sindicalistes de base que han aparcat les sigles a les que pertanyen per crear un sindicalisme arrelat al territori. Porten més de quatre anys oferint assessorament laboral gratuït a les persones que es dirigeixen a l’ODS i oferint un tracte econòmic més favorable quan deriven el cas a un gabinet d’advocades. Tanmateix, les seves lluites no són només jurídiques i compten, també, diversos èxits en les seves lluites; en algun cas, passant per davant -i deixant en evidència- al sindicat majoritari d’aquell centre de treball.
El PTAC va tornar a prendre la paraula tot resumint que aquestes diverses situacions i experiències eren el que les havia impulsat a engegar aquest espai de lluita que no vol suplir l’Estat, sinó superar-lo i desbordarlo, que no vol frenar el conflicte sinó ser-ne motor. La violència és constant per part de l’Estat com a màquina de la burgesia contra les treballadores, i assumint l’anàlisi de la situació jurídica post-reforma laboral del 2012, si teníem uns mínims de l’antic i mal anomenat “Estat del benestar”, ara ja no queda res que pugui retornar les prestacions d’aquest. La lluita contra les retallades i en defensa dels serveis públics ha de ser paral·lela a l’ofensiva per construir els nostres propis espais d’autoorganització i suport mutu, de creació de poder popular. Fent seva la frase d’una pancarta de la PAH de Granollers en solidaritat amb en Marcos de Telefónica, el PTAC va voler resumir la seva voluntat de lluita amb les dues experiències (ODS i PAHC) allí presents:
ELS ACOMIADAMENTS D’AVUI SÓN ELS DESNONAMENTS DE DEMÀ!
En aquell moment, el micro obert va començar amb una intervenció d’en Jose, veí de Sant Andreu que ha patit l’amenaça del desnonament i com la lluita li ha permès revertir la situació. En Jose va fer una crida a organitzar-se i lluitar en espais com la PAH, el PTAC, etc. Tot seguit, diferents persones van fer intervencions encoratjant la creació d’espais de lluita popular com el PTAC i refermant l’aposta pel treball anticapitalista, de base i horitzontal.
La presentació va concloure vora les dues del migdia, tot recordant que el PTAC obrirà les seves portes i oferirà l’assessorament legal -amb advocades- i el suport mutu col·lectiu cada dilluns, de 18h a 20h, al CSO La Gordíssima, C/Pons i Gallarza, 10. A més, es va recordar el número de telèfon que està a disposició de la gent 652850363, així com les altres vies de contacte virtual.
Notícia original: blog del PTAC