Skip to content
Endavant Osan

[Barcelona] Comunicat de l'ocupació del Rectorat de la UB

Treballadors, treballadores i estudiantat de la Universitat de Barcelona acaben d’ocupar l’espai del Rectorat a l’edifici històric per mostrar un posicionament conjunt davant el desmantellament que està patint la universitat pública

Com podeu col·laborar-hi?
– Veniu a impartir docència: parla amb el teu professor o amb els teus alumnes per a fer la propera classe aquí.
– Quedeu-vos a dormir a l’edifici històric de la plaça Universitat: porteu sac, màrfega i flassades.
– Participeu activament a l’assemblea diària, a les 8 del vespre.
– Difongueu el símbol del posicionament conjunt: pengeu cartells adjunts per les vostres classes i facultats.
– Veniu a les classes i activitats programades al calendari: http://desobeimub.wordpress.com/   Contactar a desobeimub@gmail.com
– Estudiem al rectorat! S’està preparant un espai d’estudi perquè aprenguem tot lluitant pel que que és nostre.
– Dueu amb vosaltres material i menjar per als propers dies. Cal projector, ordinadors, estris de cuina, allargadors, pintura i cordills, entre altres.
A la Secretaria General d’Universitats i a l’Equip de Govern de la UB, la comunitat universitària organitzada de la UB exigeix:
·         Paralització inmediata de les reducció de personal docent i PAS, acomiadaments i empitjorament dels llocs de treball.
·         Derogació de les mesures que han implicat i que impliquin la pujada de taxes de matrícules i reducció d’ajudes econòmiques a l’estudiantat.
·         Transparència en els pressupostos de la universitat: comunicació de les decisions  i les condicions que afecten la continuïtat laboral de treballadors i treballadores i de l’estudiantat a la universitat.
·         Proposem el reconeixement de les assemblees com a espais reals de debat, comunicació i presa de decisions, i exigim per això l’alliberament d’hores lectives que permetin l’encontre real i efectiu entre professorat, estudiantat i PAS.
La lluita és conjunta i els nostres objectius són col·lectius; per això fem una crida a la mobilització a tota la comunitat universitària, demanant el vostre suport i la unió a aquesta acció que ens fa més visibles, més fortes, i que pretén fer escoltar la nostra veu. #DesobeïmUB #laLluitaEduca @uniprecaria
Assemblea Professorat i Estudiantat UB – desobeimUB@gmail.com – http://desobeimub.wordpress.com

[Horta Nord] Fora feixistes dels nostres pobles!

Davant de l’intent de revifament del feixisme a Burjassot, a Montcada, a Alboraia, i a altres pobles de la Comarca de l’Horta Nord, en la forma d’unes quantes actuacions del GAV i d’España 2000, o de la censura més ferotge com als temps del franquisme amb l’atac a la denominació històrica de les nostres terres amb el terme de País Valencià, Endavant-OSAN vol manifestar la seua solidaritat amb els pobles de la Comarca i apuntar algunes de les consideracions que creem adients sobre aquesta situació.
La nova ofensiva del capital per augmentar els beneficis amb la complicitat de governs municipals, autonòmics, estatals i europeus passa per la privatització dels serveis públics i per la salvaguarda del capital financer. Aquesta ofensiva és molt difícil de disfressar ja que el patiment a què ens sotmeten al poble és cada vegada major i la por és un dels arguments que empren per autojustificar-se. El feixisme no és més que una de les cares del capitalisme que empra quan es queda sense arguments per maquillar noves fases de l’explotació de la classe treballadora.
Al poble de Burjassot, a Montcada i a molts altres pobles de la Comarca de l’Horta Nord i de la resta dels Països Catalans, hi ha un augment bastant significatiu de la resposta popular a l’explotació a que estem sotmeses en la forma de la defensa del dret a l’habitatge i contra els desnonaments, en defensa dels serveis públics gratuïts i de qualitat (com la defensa dels col·legis i instituts públics del poble, i dels altres com la sanitat i l’assistència social) en la forma de la defensa de la llengua i dels nostres trets culturals, en la forma de la defensa d’un treball digne i sense explotació. Aquest avanç en la lluita, Endavant-OSAN entenem que ha d’estar connectat amb la superació del sistema capitalista i el canvi a un sistema socialista i antipatriarcal als Països Catalans, ja que aquesta serà l’única manera de poder recuperar per part del poble els recursos que generem i poder tenir, entre d’altres, un serveis públics o vivendes dignes i en aquest camí treballem.
Aquest atac al poble treballador en la forma de l’espanyolisme, del blaverisme i del racisme més rancis, que s’està intentant gestar a les nostres poblacions, ja hem explicat que, en part, ve com a reacció a l’avanç de la lluita del poble treballador, per tractar d’aturar-lo. Quina pensem que ha de ser, doncs, la resposta del nostre poble front aquesta situació? La resposta no ha de ser una altra que continuar amb la lluita que duem, avançant en l’autoorganització popular, acompanyant-la d’una tasca de conscienciació del significat del feixisme i amb mobilitzacions que palesen l’oposició del poble, i fins i tot, impulsar espais de lluita antifeixista on convergisquen les diverses expressions de l’activitat reivindicativa i organitzativa popular, del teixit social. “No podran amb un poble alegre i combatiu”. Fora feixistes del nostre poble. Endavant amb la lluita emancipadora.
Horta Nord, Països Catalans. Maig del 2013

[Barcelona] Crònica de la concentració pel respecte als drets de les preses basques

A principi de maig, una delegació d’Herrira, va visitar els Països Catalans per tal d’informar sobre la conjuntura política basca pel que fa als i les preses polítiques basques. Una ronda de contactes que va possibilitar tant entrevistes entre Herrira i els mitjans de comunicació (Diari Ara, Tv3 [minut 38], La directa) com amb agents polítics catalans, tant de l’arc parlamentari com amb agents polítics que fan la seva feina fora de les institucions. Endavant s’hi va poder reunir durant la tarda del dia 7 de maig, just abans de la conferència que Jon Garai va fer a la seu del CIEMEN. En la trobada es va contextualitzar el naixement d’Herrira i la seva funció, i vam adquirir el compromís de treballar de cara a la mobilització internacional del dia 18 de maig cridava a omplir les places d’Euskal Herria i d’arreu del Món amb el compromís amb els drets humans, la solució del conflicte i la pau.
A nivell pràctic, a Barcelona, l’impulsora de la mobilització va ser la plataforma “Pau i democràcia” que ja fa anys es va constituir per a donar un suport popular des dels Països Catalans a les reivindicacions que ara Herrira impulsa arreu d’Euskal Herria.

 concentra eh

Així el dia 18 de maig, van ser un centenar de persones les que desafiant l’amenaça de pluja i obviant els tres dies festius, van voler ser presents a la plaça de la Virreina de Gràcia, per mostrar que fora d’Euskal Herria també hi ha suport a les reivindicacions d’Herrira, que en definitiva son el respecte als drets humans més elementals, l’alliberament dels i les preses polítiques basques que tenen malalties greus, així com aquells que ja han complert la condemna i que se’ls hi està allargant en base a l’anomenada doctrina Parrot, i que els tribunals internacionals ja han tombat judicialment. I evidentment per tornar a reclamar que els i les preses polítiques basques tornin a Euskal Herria, trencant la política penitenciaria iniciada pel PSOE del GAL, i continuada pel PP d’Aznar, el PSOE de Zapatero i mantinguda fins avui per Rajoy. Una política penitenciaria que allunya una mitjana de 800 kilòmetres els presos de les seves famílies i que ja ha causat més d’una desena de morts a les carreteres, i una sagnia econòmica per part dels familiars, calculada en uns 2000 euros mensuals.
Des d’Endavant, vam treballar per facilitar els contactes entre Herrira i part dels agents polítics catalans, així com treballar per la mobilització de la Virreina del dia 18 de maig

Escratxs feministes contra el PP pel dret a l'avortament

El passat dijous 16 de maig es van realitzar escarnis o escratxs feministes davant les seus del PP per protestar per la contrarreforma de la llei de l’avortament promoguda pel ministre Gallardón. Arreu dels Països Catalans hi van haver concentracions -algunes, com la d’Alacant, amb intents d’identificació i intimidació per part de la policia-. Aquestes foren convocades per col·lectius i plataformes feministes, i també comptaren amb la participació d’Endavant-OSAN i altres organitzacions de l’esquerra independentista. A part de protestar contra el canvi de llei i la política del PP en aquesta matèria, des d’Endavant-OSAN vam també aportar a la reivindicació el que hauria de ser un programa de mínims pel dret a l’avortament. Reclamem el dret a l’avortament lliure i gratuït,  en el marc de la sanitat pública per a totes les dones, migrades o autòctones; un pla d’educació sexoafectiva eficient, coeducadora i en clau de gènere, que no promogui relacions desiguals i perilloses; i l’accés gratuït a la píndola de l’endemà.
Escratxs arreu dels Països Catalans.


 

Som País Valencià!

Davant la resolució aprovada dimecres per les Corts Valencianes amb els vots del PP que insta a la prohibició de la denominació de “País Valencià”, des d’Endavant-OSAN volem manifestar el següent:
Darrere del conflicte de denominació del País Valencià no s’hi amaga un conflicte indentitari entre dues interpretacions històriques del passat del nostre país amb idèntic valor però amb punts de vista diferents, sinó que s’hi amaga la tensió entre dues formes diferents d’entendre la societat. Tal com passa a la Franja de Ponent, i com en altres èpoques ha passat també al Principat i la Catalunya Nord, el rebuig a la identitat oberta i moderna ha pres sovint la forma d’un “regionalisme defensor de les essències”
Front l’impuls transformador que fa dècades representava la idea d’un País Valencià modern, laic, republicà i relligat amb la resta de territoris dels Països Catalans, l’antic règim local orquestrà una virulenta campanya per a sobreviure mitjançant el conflicte identitari, negant entre altres coses el propi nom del territori. Aquest antic règim, que als anys 90 mutà la pell i es reconvertí al neoespanyolisme aznarià, no és només responsable del conflicte identitari sinó que també és responsable de la ruïna social, econòmica i ecològica del País Valencià.
Amb la qüestió de noms hi ha en joc sobretot la concepció de com ha de ser la nostra societat. Una societat moderna, de valors republicans, de justícia social, activa culturalment i lingüísticament. O una societat que enfonsa les seves arrels en el franquisme, amb els valors de l’Espanya nacionalcatòlica, de l’especulació i la manca de drets, i amb una cultura i llengua subordinades i amb un paper secundari.
Tampoc no deguem oblidar que l’operació orquestrada pel Partit Popular a les Corts Valencianes no es pot interpretar com un fet aïllat i circumscrit exclusivament a l’àmbit de la política del País Valencià. En el procés de recentralització estatal només fa uns dies el mateix PP, recolzant-se en la seua majoria d’escons al parlament aragonès, va canviar la denominació de la llengua catalana a la Franja, substituint-la per conceptes ambigus com “lengua aragonesa propia de Aragón oriental” o “modalitat lingüística”.
Per últim volem advertir que aquest augment del discurs de l’anticatalanisme que fa el Partit Popular, i que utilitza com una eina per desviar l’atenció sobre les seues nefastes polítiques socials i econòmiques, en els últims temps ha anat acompanyat de l’increment d’agressions de caire feixista contra símbols i entitats que s’han significat en la defensa de la identitat i la cultura dels valencians. Una situació davant la qual, des d’Endavant-OSAN considerem que cal articular una resposta social.
Per aquests motius, des d’Endavant OSAN manifestem la nostra consideració que la denominació de País Valencià és irrenunciable, però també que si volem que sigui la denominació comuna, cal avançar per a construir una societat on els valors associats a la denominació de País Valencià siguin els hegemònics.

[Sant Andreu] Èxit de participació i interès en la presentació del PTAC

foto

Més de cinquanta persones assisteixen a la presentació d’un nou espai de lluita i suport mutu per fer front a la crisi a Sant Andreu. Poc abans de les 11h del matí, hora d’inici de la presentació, ben poca gent s’aplegava a les cadires de Pl. Orfila. Poc després, a ¼ de 12h, el PTAC es presentava en societat amb més de cinquanta persones assegudes; van faltar cadires. A més, nombroses persones que passejaven per la plaça s’aturaven a escoltarles diferents intervencions.

La primera de totes, a càrrec del propi PTAC (Punt de Trobada d’Afectades per la Crisi), va ser una breu pinzellada als orígens de la idea. Fou en el marc de l’assemblea estratègica de Sant Andreu Indignat, del setembre de l’any passant, que va sortir la proposta i es va posar en marxa. Des de l’octubre de 2012 fins el març de 2013, el PTAC va començar a autoorganitzar-se i a buscar formació de casos i experiències similars: l’Oficina de Drets Socials de Nou Barris, el Punt d’Informació Laboral de Sants, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la Crisi de Sabadell, etc., així com per aprendre de la situació actual, amb el Col·lectiu Ronda i la Coordinadora Obrera Sindical, per exemple.

Precisament, l’advocat del Col·lectiu Ronda Nacho Parra fou el primer convidat en intervenir. Com ja va fer en la seva anterior visita al PTAC, va desglossar com quedava el panorama legal després de la darrera Reforma Laboral, de febrer de 2012. Cal recordar que aquesta RL va ser el detonant per la vaga general i social del 29M que tanta repressió va comportar arreu, i en especial a Sant Andreu. Parra va remarcar especialment com aquesta RL suposa: la definitiva individualització de les relacions laborals, traient-les de la seva vesant col·lectiva, cap a la relació bilateral desigual entre patró i treballador; la continua desregularització d’aquestes, que comporta eliminar progressivament els mínims dels drets laborals aconseguits fins ara i recollits en les diferents normatives laborals, com són els convenis col·lectius – la majoria dels quals quedaran sense vigència el juliol d’aquest any… – ; i com tot això ens porta cap a la consegüent consideració del treball com a mercaderia i no com a relació social. Els ànims van quedar força per terra, vist el panorama.

A continuació, però, l’esperança va venir de la mà de la lluita i la fermesa de la PAHC de Sabadell. Amb només dos anys de lluita, en Miquel va explicar com la PAHC ha aconseguit crear una dinàmica de lluita col·lectiva, assembleària, horitzontal i combativa que és punta de llança dins de les PAH i dins de Sabadell. Aquesta dinàmica de lluita, que ha de fer front a la repressió política i econòmica de l’Estat i la Generalitat, ha aconseguit, entre altres, alliberar tres blocs de pisos per a famílies desnonades (en tot l’Estat en són nou), formar (de manera autònoma) persones militants que ara impulsen una assemblea d’aturats, i aportar noves activistes a la lluita.

Tot seguit, va ser el torn del Carles, de Nou Barris. L’ODS porta quatre anys funcionant amb un èxit més que notable. Sorgit de la Trobada Alternativa de Nou Barris, l’ODS està formada per sindicalistes de base que han aparcat les sigles a les que pertanyen per crear un sindicalisme arrelat al territori. Porten més de quatre anys oferint assessorament laboral gratuït a les persones que es dirigeixen a l’ODS i oferint un tracte econòmic més favorable quan deriven el cas a un gabinet d’advocades. Tanmateix, les seves lluites no són només jurídiques i compten, també, diversos èxits en les seves lluites; en algun cas, passant per davant -i deixant en evidència- al sindicat majoritari d’aquell centre de treball.

El PTAC va tornar a prendre la paraula tot resumint que aquestes diverses situacions i experiències eren el que les havia impulsat a engegar aquest espai de lluita que no vol suplir l’Estat, sinó superar-lo i desbordarlo, que no vol frenar el conflicte sinó ser-ne motor. La violència és constant per part de l’Estat com a màquina de la burgesia contra les treballadores, i assumint l’anàlisi de la situació jurídica post-reforma laboral del 2012, si teníem uns mínims de l’antic i mal anomenat “Estat del benestar”, ara ja no queda res que pugui retornar les prestacions d’aquest. La lluita contra les retallades i en defensa dels serveis públics ha de ser paral·lela a l’ofensiva per construir els nostres propis espais d’autoorganització i suport mutu, de creació de poder popular. Fent seva la frase d’una pancarta de la PAH de Granollers en solidaritat amb en Marcos de Telefónica, el PTAC va voler resumir la seva voluntat de lluita amb les dues experiències (ODS i PAHC) allí presents:

ELS ACOMIADAMENTS D’AVUI SÓN ELS DESNONAMENTS DE DEMÀ!

En aquell moment, el micro obert va començar amb una intervenció d’en Jose, veí de Sant Andreu que ha patit l’amenaça del desnonament i com la lluita li ha permès revertir la situació. En Jose va fer una crida a organitzar-se i lluitar en espais com la PAH, el PTAC, etc. Tot seguit, diferents persones van fer intervencions encoratjant la creació d’espais de lluita popular com el PTAC i refermant l’aposta pel treball anticapitalista, de base i horitzontal.

La presentació va concloure vora les dues del migdia, tot recordant que el PTAC obrirà les seves portes i oferirà l’assessorament legal -amb advocades- i el suport mutu col·lectiu cada dilluns, de 18h a 20h, al CSO La Gordíssima, C/Pons i Gallarza, 10. A més, es va recordar el número de telèfon que està a disposició de la gent 652850363, així com les altres vies de contacte virtual.

Notícia original: blog del PTAC

L'EI participa d'un Sant Andreu primaveral i reivindicatiu

Del 10 al 12 de maig, han tingut lloc a Sant Andreu les Festes de Primavera. Coordinades per la Federació d’entitats de l’Harmonia, que lluita per aconseguir un ateneu popular i cultural a l’antiga Fabra i Coats, les Festes de Primavera estan organitzades i proposades totalment des de les entitats del poble. D’aquesta manera, Sant Andreu posa en marxa el potencial que té organitzar unes propostes lúdiques i reivindicatives des de la base, des del teixit popular.

Dins del gran ventall d’activitats de tot el cap de setmana, l’Esquerra Independentista de Sant Andreu ha estat present en activitats d’allò més diverses i sens dubte exitoses. Així, el dissabte 11, mentre el Casal Independentista El noi Baliarda feia parada informativa a la mostra d’entitats, diverses militants de l’EI cuinaven el dinar solidari antirepressiu organitzat pel Grup de Suport 29M; cal recordar que diversos militants andreuencs de l’EI van ser repressaliats per la vaga general del 29 de març de l’any passat. El dinar va ser un èxit, ambdues paelles es van acabar i la satisfacció per la feina ben feta era la tònica dins del Grup de Suport.

A l’endemà, diumenge 12, diverses persones participaven, presencialment i en l’organització, de la ruta Fem memòria. Realitzar per en Jordi Rabassa, va recórrer diversos carrers de Sant Andreu tot explicant-ne fets històrics del poble. Mentrestant, altres membres de l’EI organitzen el vermut musicat de la Festa Major Reivindicativa dins el cicle de celebració dels 10 anys de la FMR; aquest n’era el segon acte, ja que a l’abril va tenir lloc la presentació del concurs literari. Vinguda des de Martorell, la Banda Resakón va ser la responsable de posar punt i final a les Festes de Primavera d’una manera molt divertida i animada, a l’hora que reivindicativa, fent gaudir tot el públic assistent, famílies incloses.

L’Esquerra Independentista de Sant Andreu, formada per Endavant, Arran i la CUP, participa activament d’espais unitaris del poble, no només independentistes (com el Casal o la FMR) sinó també populars, com el Grup de Suport 29M o Fem memòria, per citar-ne només alguns exemples. D’aquesta manera, l’EI trasllada a nivell local l’aposta per la construcció de la Unitat Popular, l’autoorganització i la potenciació d’un teixit col·lectiu fort i cohesionat.

[Gràcia] Cassolada veïnal rebutja l’ocupació policial de Gràcia

Graciencs mostraven grans fotos del desplegament. policial

(Font: Gràcia viva) Aquest dissabte més de cent veïnes i veïns de Gràcia  van participar en la cassolada a la plaça de la Vila com a resposta al desplegament policial que hi va haver a Gràcia el passat 30 d’abril en motiu d’una manifestació anticapitalista al voltant del 1 de maig.
Després d’uns 30 minuts fent sonar xiulets, mostrant grans fotos del desplegament, esl concentrats van marxar en una cercavila improvitzada pel carrers i places més cèntriques de la Vila, repartint fulls infromatius als molts veïns que s’acostaven, amb  crits de “Mossos fora del barri” o “despeses policials per a escoles i hospitals”, en referència a l’elevat preu del desplegament-espectacle organitzat per la conselleria de l’interior. També van realitzar diversos murals  en diverses parets de la Vila.
Durant el recorregut es va llegir el manifest signat per més d’una vintena entitats de la Vila i es reclamà al districte que expliqui el cos del desplegament i denunciant que mentre no hi ha diners per construir escoles al barri com l’Univers, que es fa pagar per tenir la cadira de l’acompanyant a l’Hospital de l’Esperança, que cada més fan fora persones seva per no poder pagar la hipoteca o el lloguer, si que n’hi ha per intimidar i perseguir a la gent que protesta i lluita per una vida digne.
En acabar la cercavila improvisada es va destacar que tot i els desplegaments desmesurats, la repressió i la brutalitat policial, els col·lectius i moviments socials de Gràcia seguiran lluitant “contra el robatori i saqueig dels serveis públics, contra l’explotació salvatge i eliminació dels drets de la classe treballadora, contra l’esclavatge del deute, i per la veritable sobirania del poble. I tornarem a sortir al carrer cada vegada que sigui necessari. Ni Valdecasas, ni Joan Saura ni Felip Puig, han pogut fer callar ni atemorir la lluita dels i les gracienques, ni ho farà ara Espadaler per molt que ens envii els seus miserables mercenaris armats una vegada i una altra”.
El manifest de denúncia ha rebut les firmes d’Arran Gràcia, Endavant OSAN de Gràcia, CUP de Gràcia, Coordinadora de Músics de Gràcia, La Tele, Ateneu independentista La Barraqueta, Assemblea de la Vila de Gràcia, Coordinadora d’Estudiants de Gràcia i Sant Gervasi, CGT, Lluita Internacionalista, EUiA de Gràcia, Llibreria La Sirga, Gràcia amb Cuba, Assemblea Llibertària de Gràcia l’OCA, Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia, Colla Bastonera de Gràcia Cop a Cop, Associació de veïns i veïnes del carrer Progrés, Associació de Veïns i Veïnes de la Vila de Gràcia, Coordinadora Obrera Sindical, Assemblea Groga de Gràcia, Ateneu Independentista i Popular La Torna.

El 16 de maig, escratx feminista pel dret a l'avortament

escratx_feministaEndavant (OSAN) volem mostrar el nostre absolut rebuig a la proposta de reforma de llei de l’avortament prevista per Alberto Ruiz Gallardón i el govern del PP, la dreta ultracatòlica que ataca, una vegada més, els drets de les dones, aquest cop, en matèria d’avortament, un àmbit que ha comptat amb una aferrissada lluita i treball del feminisme i la lluita antipatriarcal durant anys i en el qual, si bé no s’havia arribat a la conquesta de tots els drets reivindicats, s’havia avançat; així, un retrocés de 30 anys en matèria d’avortament ni podem ni volem acceptar-lo.
En un context de retallades contínues i de desmantellament dels drets bàsics i del poc que quedava del seu estat del benestar, la classe treballadora és la que pateix amb més contundència les conseqüències de la ràtzia reaccionària de retallades i abusos del poder capitalista dominant, veient com la seva situació es precaritza més i més cada dia; d’altra banda, aquestes retallades dels drets socials, laborals, i bàsics, afecten doblement les dones (retallades a sectors feminitzats de treball, economia submergida, assumpció per part d’aquestes de les tasques de les quals s’allibera l’estat, i un llarg etcètera); aquest és, doncs, només un nou exemple d’aquesta ofensiva patriarcal i de classe que s’aguditza dia a dia: retorn de la dona a la llar, negació del dret al propi cos, precarització de la vida, obligatorietat de maternitats no desitjades en un context econòmic en què la maternitat esdevé gairebé impossible, i reforç del model de família i dona contra el que tant hem lluitat i que segueixen imposant-nos.
Dins la nova reforma, hi ha alguns punts imprescindibles a destacar per la seva flagrant agressivitat vers la lliure disposició del propi cos de la dona:

  •  Eliminar la llibertat d’avortar sense necessitat de cap al·legació durant les 3 primeres setmanes.
  •  Reduir del temps de marge en els supòsits establerts (es passa de 22 a 14 setmanes).
  •  No considerar com a supòsit la malformació greu del fetus; a més de delegar en una comissió jurídica o mèdica la decisió final.
  •  Eliminar la distribució de la pastilla de l’endemà.
  •  Negar a les dones d’entre 16 i 18 anys el dret a decidir sobre el seu propi cos, dins el petit marge de possibilitats.
  •  No contemplar cap mena de programa d’educació sexoafectiva
  •  Possibilitat de punir dones o metges que practiquin l’avort fora de la llei en el Codi Penal

Aquestes accions responen clarament a la voluntat de reforçar les posicions de superioritat establertes en la societat capitalista, patriarcal i catòlica d’avui en dia, fent palès que existeixen unes causes estructurals de fons (com és el control social mitjançant la por, la coerció i la repressió) assentades en una base religiosa i en una moral conservadora i ultracatòlica, al servei de l’Església i dels poders fàctics que eliminen els drets socials més bàsics.
Així, no només es fan passes enrere en les petites quotes de llibertat que s’havien pogut assolir després de lluites històriques, sinó que es fomenta que les dones posin la seva vida en perill quan es rebel·len contra el sistema patriarcal que les oprimeix, i en aquest sentit es perpetra de nou un greuge de classe: les dones amb menys recursos econòmics tindran més difícil accés a intervencions en condicions (en ser aquestes clandestines) i posaran en perill la seva salut sotmetent-se a intervencions voluntàries de l’embaràs (IVE) en condicions precàries. També en aquest sentit, s’obligarà a la maternitat dones amb pocs recursos que en aquest context de crisi veuen greus dificultats a mantenir un fill/a, situació a què ens han dut els mateixos que ara ens neguen el dret a l’avortament. D’altra banda, castigant i prohibint la pràctica es crea un estigma social, criminalitzant aquesta activitat en haver de fer-la d’amagat, fent que l’exercici del dret al propi cos esdevingui un acte criminal als ulls de la societat.
La reproducció obligada suposa un cost emocional molt elevat, una càrrega econòmica no desitjada, l’exclusió del mercat de treball (acomiadaments improcedents, conciliació …), i reforça el relegament de la dona al rol de reproductora i a l’àmbit privat, assumint únicament les tasques de cura de la llar i la família, ja que amb la crisi es redueixen els Serveis Socials; se sacralitza la maternitat com a finalitat  inqüestionable en la vida de les dones, promovent valors tradicionals familiars, d’inferioritat i discriminació del paper de la dona en la societat, ja que es qüestiona en tot moment la seva capacitat d’autogestionar-se i prendre les seves pròpies decisions. Tot plegat, desemboca en un obligat retorn de la dona a la llar que s’està intensificant amb totes i cada una de les mostres de violència institucional que estem patint darrerament i de  les quals forma part aquesta reforma de la llei de l’avortament.
No restarem passives, doncs, davant aquesta nova agressió. Reclamem el dret a l’avortament lliure i gratuït,  en el marc de la sanitat pública per a totes les dones, migrades o autòctones; un pla d’educació sexoafectiva eficient, coeducadora i en clau de gènere, que no promogui relacions desiguals i perilloses; i l’accés gratuït a la píndola de l’endemà.
En aquest context d’atacs constants als drets de les dones, Endavant (OSAN) ens sumem a la convocatòria d’escratx feminista convocat per la Campany pel Dret a l’Avortament, previst per aquest 16 de maig durant el qual ens reunirem a les 19h davant diverses seus del PP per a dir-los que
Parir és un dret, no una imposició!
Dret a l’avortament lliure I gratuït!
 

[Sant Andreu] Butlletí n. 21 – Abril 2013

Butlletí andreuenc n. 21 – Abril 2013

En català d’accent bolivarià

 Som Països Catalans. I per internacionalistes, som bolivarians. Aquest abril ha servit per posar de relleu la dimensió del poble que volem construir. Des de la base, en català i solidari internacionalista. Crític i autoorganitzat.

Precisament, aquesta és la motivació per la qual la CUP de Sant Andreu va organitzar una assemblea oberta a la Sagrera el 13 d’abril. Amb la presència del diputat de la CUP-AE Quim Arrufat, l’assemblea va tenir una bona acollida i participació del veïnat. Un petit exemple més de la necessitat de portar la política al carrer, de treure-la del Parlament i de donar la veu al poble, qui, cada cop més, busca mecanismes de participació per influir, d’una manera o altra, en la vida política del país, que és, en definitiva, el que ens afecta en el nostre dia a dia.

Aquesta assemblea va coincidir en data i lloc amb la festa bolivariana “Som alegria, som majoria”, de suport a la Revolució Bolivariana. A l’endemà, 14 d’abril, el poble de Veneçuela referendava un cop més la seva aposta per acabar amb la misèria capitalista dels darrers 50 anys, que n’havia suposat l’espoli dels recursos i l’exclusió social de la immensa majoria de la població, tot escollint Nicolás Maduro com a president per rellevar el difunt Comandante Chávez. L’oposició d’ultradreta, però, i els mitjans de comunicació de masses, tant a l’Estat espanyol com als Països Catalans, han assumit el discurs imperialista que ha donat suport a un intent de cop d’Estat. Una desena de militants bolivarianes van ser assassinades per l’oposició mentre aquí se’n feia silenci o se’n passava de puntetes; al mateix temps, totes les notícies sobre el Govern legítim de Veneçuela són de caire despectiu o, fins i tot, eurocèntricament racista. N’hem de prendre bona nota: la manipulació i tergiversació de les notícies sobre Veneçuela ens indica fins a quin punt els molesta i perjudica un procés d’emancipació nacional i de construcció de poder popular, d’un procés que camina cap a la segona independència, és a dir, el socialisme.

La setmana següent, el Casal Independentista de Sant Andreu El noi Baliarda organitzava per segon cop les Jornades per la Llengua, que enguany han arribat a la 9a edició. Activitats de tot tipus -presentacions de concursos, karaoke, xocolatada, presentació d’un llibre, etc.- van palesar un cop més que, no només és possible, sinó que del tot imprescindible viure plenament en català. A Sant Andreu, aquesta mobilització va ser la prèvia d’una setmana en defensa de la llengua i de l’educació pública.

Pel 23 d’abril, el Casal organitzava altre cop una parada de llibres i material a Sant Andreu, conjuntament amb l’Esquerra Independentista (Endavant, Arran i CUP). I a Barcelona, la diada servia per presentar-hi la iniciativa Som Països Catalans. Omplint de llibres diversos mapes de tot el territori nacional arreu del país, i amb una presentació poètica a la ciutat, Som Països Catalans va voler fer un altre acte de construcció nacional després de la presentació el 2 de febrer passat a Petra, Mallorca. Tots aquests actes servien per demostrar que el poble català sota domini de l’Estat espanyol no acceptarà la llei Wert, per molt que el TSJC obligui a canviar la llengua vehicular a les escoles. Com ja fa temps diem, la insubmissió i la desobediència són eines necessàries en la construcció dels Països Catalans.

Precisament, en un acte més dins la mobilització en defensa d’una escola pública i de qualitat, el 25 d’abril van tenir lloc diverses manifestacions, actes reivindicatius i tancades arreu del país. A Sant Andreu, malgrat la pluja, la manifestació es va fer, començant a Pl. Orfila i acabant a l’IES Dr. Puigvert, on tingué lloc una tancada amb assemblea i activitats lúdiques per a adultes i canalla. A l’escola bressol La Filadora també hi ha hagué una tancada, i és que la jornada de lluita convocava a tota la comunicat educativa, des de les escoles bressol fins a les universitats. És aquí, en la lluita universitària que encara dura i que ha comportat barricades amb flames, ocupacions de rectorat i bloqueig de consells socials, on s’han aconseguit aturar acomiadaments i d’altres retallades.

Aquest exemple de lluita conjunta, treballadores implicades i veïnat, és la clau de l’èxit de la conflicte al bus Sagalés de Nou Barris. Setmanes de vaga i lluita conjunta han permès forçar l’empresa a negociar. I és que Nou Barris té en el seu ADN social la condició de classe, per això, també, el 30 d’abril es va fer la concentració a la seu del districte en saber-se que hi ha més 17.000 persones a l’atur en tot Nou Barris.

Lluitar, doncs, val la pena. I fer-ho un 25 d’abril ens recorda, un cop més, que el mal ve d’Almansa i que el País València és, són també, som Països Catalans. I internacionalment solidaris i antifeixistes.

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Abril 2013. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com| http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9b.org

[Girona] Prop de 500 persones participen de la manifestació anticapitalista del 1er de maig

Girona
Girona

Més informació i fotografies a http://alcarrer.org/?p=245
La mobilització, convocada per la xarxa de lluita AlCarrer!, (formada per CGT, Endavant (OSAN), ASSACS, SEPC, l’Assemblea Antiautoritària i persones a títol individual), ha arrencat amb un esmorzar al punt de trobada de la Rambla a les 11h del matí. Prèviament, agents dels Mossos d’Esquadra han identificat i escorcollat diverses activistes que reunien el material per a la jornada de l’1 de maig.
La manifestació s’ha iniciat a les 12h en punt i ha recorregut el centre de la ciutat amb crits de “No és una crisi, se’n diu capitalisme”, “No devem, no paguem”, o “No és democràcia, no és llibertat, és dictadura del capital”.
La marxa s’ha anat aturant a diversos punts com la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona, la Cambra de Comerç, una entitat bancària i la patronal FOEG, on s’han llegit textos denunciant el seu paper en la situació actual, mentre s’empaperaven les parets de murals on es podien llegir frases com “Rescaten els bancs, enfonsen les persones” o “Ja n’hi ha prou de pactar, ara és hora de lluitar”. La primera parada en el recorregut ha estat davant la seu de la Generalitat on el col·lectiu ASSACS, assemblea de treballadores del camp social, ha llegit un manifest denunciant les retallades socials i la precarietat que comporten. Endavant (OSAN) ha estat l’organització responsable de la següent parada davant una seu bancària, on s’ha recordat el rescat als bancs amb diners públics, el deute il.legítim i la necessitat de l’organització i la lluita per avançar cap a la superació del capitalisme. No hi podia haver una nova protesta social a Girona sense passar per la Cambra de Comerç, blanc de les crítiques en la passada Vaga General del 14-N, i edifici on les protestes que hi van haver acabaren amb 8 vaguistes encausats. Així el text llegit ha estat per recordar les cíniques declaracions del president de la Cambra, Domènec Espadalé, que va afirmar que “els gironins ens hem d’acostumar a treballar més i cobrar menys”. Tampoc ha faltat una crida en favor de l’absolució dels 8 detinguts per la Vaga General del 14-N. La última parada ha estat a la seu de la patronal FOEG, on la CGT ha fet una crida a utilitzar la vaga com a arma de defensa de la classe treballadora i a iniciar una lluita d’acció directa contra les agressions als drets laborals que s’estan patint.
La manifestació de l’1 de maig ha acabat al mateix punt d’on ha començat amb la lectura dels manifestos de la CGT i d’Endavant (OSAN), el parlament d’AlCarrer! i la cantada d’himnes com a cloenda de l’acte. En el parlament s’ha remarcat el fet que no és casualitat l’origen de la commemoració de l’1 de maig en record dels màrtirs de Chicago i la mort de centenars de persones a Bangladesh la setmana passada. La història de lluites es repeteix i els últims anys en són un exemple a nivell internacional, amb les primaveres àrabs o el cas de Grècia, que avui vivia la seva última convocatòria de Vaga General. També a nivell més local s’han recordat les múltiples mobilitzacions que s’han realitzat, com el moviment antiglobalització o més recentment la indignació del 15-M o les marees en defensa dels serveis públics.
Des d’AlCarrer! finalment s’ha volgut recordar que ningú lluitarà per nosaltres i que hem de fer fortes entre totes les lluites als nostres llocs de treball, als barris i a través dels múltiples col·lectius socials, sindicals i polítics combatius que existeixen.