Aquil·les Rubio és militant d’Endavant-OSAN. Article publicat al número 151 de L’Accent.
Així semblen trobar-se algunes de les persones que van organitzar l’homenatge a les víctimes del bombardeig al Mercat d’Alacant el 25 de maig de 1938. La bona feina desenvolupada en els darrers anys per la Comissió Cívica per la Recuperació de la Memòria Històrica es va veure enterbolida per les decisions que va prendre a l’hora de preparar l’acte. La Comissió Cívica ha estat capaç de situar al mapa polític i emocional de la ciutat els indrets més significatius relacionats amb la Guerra Civil: el camp dels Ametlers, el Port, i el propi Mercat. I sempre ho ha fet acompanyada de centenars de persones, quan no milers. Ha trencat un mur de silenci i reconeixement sobre els bombardejos a la ciutat, el camp de concentració de la Goteta, o els dies finals de la guerra al port. Un silenci institucional i també acadèmic. Amb tota la feina feta s’obre el camí per a continuar explorant, recordant i reivindicant la memòria popular de la II República i la Guerra Civil.
A qui s’havia de rendir comptes, doncs? a canvi de què? Per a trobar-nos amb l’espectacle indigne del passat 25 de maig al Mercat, en el 75è aniversari d’un bombardeig? No té justificació que la placa estiga escrita només en castellà; perquè la Comissió Cívica ignora la llengua pròpia de la ciutat? Perquè nega la llengua que parlaven, en el moment de l’atac feixista, les classes populars d’Alacant? Perquè s’entesta a utilitzar, exclusivament, la llengua dels vencedors? Perquè accepta els paràmetres culturals que imposaren els feixistes en 1939?. La pròpia placa amaga, també, la veritat. “La Comisión Cívica de Alicante para la Recuperación de la Memoria Histórica a las más de 300 víctimas civiles del bombardeo de la aviación italiana fascista del 25 de mayo de 1938”. Com si la responsabilitat de l’atac recaiguera en uns italians que, casualment, passaven per allà; com si donara por, o vergonya, deixar gravat en pedra que els avions de Mussolini eren també els avions de Franco, de l’església, dels terratinents i dels burgesos espanyolistes.
La indignitat resulta major quan els organitzadors de l’acte van donar la paraula als representants municipals del PP i UPyD. En una trista, patètica i protestada escenificació de la reconciliació nacional, els organitzadors no van tenir escrúpols per a donar veu als que condecoren els feixistes de la División Azul, als que aquella mateixa setmana impedien la declaració del 18 de juliol com a Dia de Condemna del Franquisme, als que a Alacant només han estat capaços de canviar 6 dels 86 noms de carrers feixistes, als que mantenen en peu la Creu dels Caiguts, el monument als falangistes d’Aigua Amarga, o els escuts franquistes de la Delegació d’Hisenda, la caserna de Rabassa o el Banc d’Espanya.
I és que si volem recordar, restituir, reivindicar i dignificar la memòria dels assassinats pel feixisme ho hem de fer des de la veritat i la justícia. Començar a fer-ho des de la renúncia suposa, 75 anys després, una nova derrota.
28 de juny: Ni malaltes ni obedients, sexualitats dissidents. Visibilitzem-nos!
Avui, 44 anys després que les companyes de Stonewall prenguessin els carrers de Nova York per dir que ja no podien donar ni un pas enrere en els drets de les persones, als Països Catalans la lluita per l’alliberament sexual continua tenint el mateix sentit objectiu.
I és que, com hem dit, 44 anys després i en un context on semblava que s’havien assolit les màximes quotes d’alliberament per a totes les persones LGTI, just el contrari del que qualsevol de nosaltres podia pensar, l’ofensiva contra els nostres drets s’ha intensificat.
Una ofensiva engegada per la dreta més rància de l’estat, una ofensiva que carrega en tots els nostres drets, com a poble, com a classe, i també i com sempre hem denunciat contra els nostres cossos i sexualitats.
Una ofensiva que pren moltes formes; declaracions de bisbes homòfobs i ministres que continuen sacsejant l’opinió pública tractant-nos de malaltes, atacs contra les poques mesures que ens equiparaven legalment a tota la població en tant que lesbianes, gais i transsexuals, atacs contra el que ja era una minsa i insuficient educació per la diversitat sexual a escoles i instituts, retallades en matèria de prevenció sexual i en programes dirigits a les persones amb VIH, reformes legislatives contra el dret a decidir de les dones, i boicots com el del PP i CIU al principat a la llei contra l’homofòbia, una llei que tot i que sabem que no cobreix totes les problemàtiques que ens afecten, comença a afrontar-les.
En definitiva, una ofensiva contra tot allò que podia desprendre un cert aire a drets de totes les persones, i contra les formes de vida que no concorden amb el nacionalcatolicisme del PP.
Però no ens enganyem, aquesta ofensiva no ve de nou, fa massa anys que patim la duresa del patriarcat i de l’heternormativitat. Un sistema que ens obliga a seguir uns cànons relacionals sexo-afectius des que som ben petites, que ens diu com ens hem de comportar i vestir, que construeix de manera monolítica els nostres gèneres i sexualitats. Un règim ideològic que a dia d’avui continua matant i assassinant arreu del món, que continua perseguint les sexualitats dissidents, que invisibilitza les lesbianes obviant-les a ulls de la societat, que patologitza les qui no encaixem en els paràmetres del binomi home-dona i que, en un pla diferent, ens intenta encaixar en els circuits del consum rosa, eliminant qualsevol rastre de contingut revolucionari de les nostres identitats.
Lluny de sentir-nos víctimes, avui 28 de juny i sempre, agafem el relleu de totes les lluitadores de Stonewall, de totes les companyes que prenien els carrers als anys 70 a Barcelona jugant-se en molts casos la seva integritat, de les insubmises marikes que cridaven que cap exèrcit ens faria iguals, de les que apostataven front l’església i la cultura de la por, i que plantaven cara a l’assimilació del capitalisme rosa.
Avui denunciem i cridem que cap ofensiva ultra-catòlica ens farà retrocedir, que cap govern feixista retallarà les nostres sexualitats, que cap sistema reaccionari ens farà obeir la seva aparent normalitat.
Avui desobeïm i diem que són temps de lluita al carrer, de banderes roses onejant al vent, d’escratxs feministes i per l’alliberament sexual, de plantar cara, de visibilitzar les nostres sexualitats dissidents, de construir els nostres gèneres com vulguem i on vulguem.
Conscients que qualsevol procés d’alliberament nacional o social que no inclogui un alliberament integral de les nostres sexualitats, mai no serà un procés real d’alliberament, perquè un poble mai serà lliure si la seva gent no ho és.
Visca el 28 de juny!
NI MALALTES NI OBEDIENTS, SEXUALITATS DISSIDENTS!
VISIBILITZEM-NOS!
Nota de condol per la mort de Toni Lecha
Aquesta passada nit ens ha deixat en Toni Lecha, militant històric del MDT. Militant perseverant, incansable i humil, ha estat present en innombrable lluites i mobilitzacions. Dels orígens humils, de la família republicana d’en Toni, de la seva vida associativa i política, se n’ha parlat avui i se’n continuarà parlant en els propers temps, ja que forma part de la corrent de fons del nostre poble que cíclicament rebrota per a posar en escac els 300 anys de dominació. Creiem, però, que avui cal destacar que en Toni ha estat un militant insubornable, un corredor de fons que no s’ha deixat guanyar pels cants de sirena que molts altres van escoltar, i que això va fer que contribuís amb el seu treball a passar la flama de la resistència cap a les noves generacions.
El futur dels Països Catalans l’han escrit i l’escriuen totes aquelles militants que des del treball diari i l’altruïsme, lluiten contracorrent per a construir les noves majories del demà. I en Toni, indubtablement, ha estat una d’elles.
Des d’Endavant-OSAN, ens afegim al dol de tota l’esquerra independentista, que compartirem aquest dijous a les 15,30 al Tanatori d’Horta de Barcelona, en la cerimònia de comiat.
El millor homenatge, la victòria!
Països Catalans, 19 de juny de 2013
Aturem el fracking. El 22 de juny mobilitzem-nos a Castelló de la Plana
La tècnica de fractura hidràulica (coneguda com a fracking) consisteix en la pressió per injecció d’aigua barrejada amb sorra i altres productes altament tòxics per a fragmentar les roques del subsòl i provocar així l’alliberament del gas o petroli contingut entre aquestes roques.
El fracking és una tècnica extractiva especialment agressiva, que genera uns riscs de contaminació d’aqüífers i del subsòl absolutament inassumibles pels més mínims paràmetres de qualitat ambiental.
Alhora, pretendre obtenir combustibles fòssils a través d’una tècnica tan agressiva i costosa és la constatació que el model energètic imposat continua ancorat en una dinàmica obsoleta, que té data de caducitat.
En els darrers temps s’ha accelerat la presentació de projectes per a poder fer aquest tipus de tècniques. En total, s’han presentat 14 projectes als Països Catalans.
Aquests projectes van comptar d’inici amb el ple suport de les administracions que, conscients dels riscos que implicaven, van gestionar-ne els permisos amb una total opacitat i d’amagat de les institucions locals dels territoris afectats.
La mobilització social continuada sense rebaixes ni pactes ha permès aturar alguns d’aquests projectes, com el que afectava la comarca de la Garrotxa, però altres com els que afecten la Franja de Ponent o les comarques del nord de Castelló continuen fent el seu camí.
Per tot això, des d’Endavant-OSAN:
- Exigim la revocació de totes les llicències atorgades i la prohibició de la tècnica del fracking, convertint els Països Catalans en territori lliure de fracking.
- Recordem que només amb la plena sobirania és possible articular un pla energètic pel conjunt dels Països Catalans que permeti la preeminència de les energies renovables, la no agressivitat amb el territori i el poder de decisió dels nuclis locals i comarcals en les problemàtiques derivades de la generació d’energia.
- Fem una crida a la població dels territoris afectats per projectes de fracking a continuar lluitant sense cedir a les propostes enverinades de pacte que el govern i les empreses puguin oferir. La lluita frontal és l’única via per a aturar aquesta agressió contra el territori.
Defensem la terra!
Per uns Països Catalans lliures de fracking!
Països Catalans, 15 de juny de 2013
Accedeix a la convocatòria clicant aquí.
Accedeix als articles publicats per L’ACCENT sobre el fracking a Castelló aquí i aquí.
Propaganda d’Endavant-OSAN a Castelló de la Plana contra el fracking i convocant a la mobilització del 22 de juny
Mobilitzacions contra el fracking arreu dels Països Catalans
Cartografia del fracking als Països Catalans (clica damunt la imatge per a ampliar-la)
[Alacant] Un miler de persones protesten a la inauguració de l'AVE
Un miler de persones es van mobilitzar ahir dilluns 17 de juny a les portes de l’estació de trens al llarg de tot el matí, en l’acte d’inauguració de l’AVE Alacant-Madrid. La intensitat de les protestes, que van paralitzar els accessos a l’estació i van tallar diversos carrers cèntrics donada la magnitud de la concentració, va impedir la previssió dels organitzadors d’una cerimònia autocomplaent i propagandística; l’acte, al qual van acudir els principals, podrits i corruptes dirigents polítics de l’Estat, l’Autonomia i la ciutat (Felip de Borbó, Rajoy, Fabra, Castedo) es va reduir a 35 minuts i tres breus discursos, mentres a les portes els concentrats cridaven contra les retallades i les privatitzacions, en defensa dels serveis públics, del transport públic i del parc central, contra el soterrament de les vies o contra el malbaratament de recursos i l’elitització que suposa l’AVE. també l’Esquerra Indpendentista del Sud participà en la protesta, concentrant la militància a la mateixa porta de l’estació, amb continus crits en defensa de la sanitat i l’educació públiques, pel valencià i contra la monarquia. El fort desplegament policial va tenir també el seu buscat protagonisme, carregant amb duresa contra una part dels concentrats que esperaven l’eixida dels cotxes oficials.
Xerrada sobre Sobirania Econòmica a Gavà
Notícia de Gavà TV sobre la xerrada emmarcada en la campanya per la Sobirania Econòmica que es va fer el passat 7 de juny a l’Ateneu La Màquia d’aquesta localitat. Hi van intervenir l’historiador Manel López i el diputat de la CUP Quim Arrufat.
[Barcelona] Denuncien la falsa solidaritat dels nazis del Tramuntana
Seguint la línia dels feixistes d’arreu d’Europa, com Alba Daurada a Grècia, els nazis del local feixista Tramunana, al Clot, realitzen accions “solidàries” per mirar d’aconseguir bona imatge al barri. Una d’aquestes és la donació de sang, fet que anuncien públicament per enganyar el veïnat i fer-se passar per gent que fa activitats socials en benefici de la comunitat.
La xarxa antifeixista no va voler deixar de denunciar aquesta falsa acció. Un cop fet el contacte amb el personal del Banc de Sang i Teixits de l’Hospital de Sant Pau, es van enganxar adhesius i penjar algunes pancartes pels voltants, avisant de l’estratègia actual dels grups feixistes. Amb lemes com La sang és la mateixa per tothom, el racisme no hi ajuda, o En donen una mica? En vessen molta més!, s’alerta d’aquesta via d’entrada en què opten per dissimular el seu discurs de fons, i dur a terme accions solidàries o caritatives per aconseguir bona imatge i els primers suports.
Després ja sabem què ve, mobilitzacions i discurs, primer atacant les minories, per després assatjar drets col·lectius, complint amb la seva funció de força de xoc del sistema capitalista quan es veu amenaçat. Malauradament, darrerament hem vist com aquesta dinàmica pot ser mortal, com en el cas del nostre company Clément Méric, per qui sentim un profund dolor de ràbia, just quan acabem de commemorar que fa vint anys ens varen prendre en Guillem Agulló. Ni oblit ni perdó, companyes, ni oblit ni perdó.
Diverses militants d’Endavant i de l’EI vam participar ahir de l’acció d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, per denunciar l’ús propagandístic que estan fent els neonazis del Casal Tramuntana de les donacions de sang. Per això felicitem a UCFR per aquesta acció, però fem una crida a intensificar la mobilització per aconseguir el tancament del centre feixista del Clot.
El feixisme avança si no se’l combat!
Necessitarem tota la desobediència
Víctor López, militant d’Endavant-OSAN. Article publicat al número 250 de l’Accent.
Mai una crisi social, nacional i democràtica tan intensa en la història recent del nostre país havia configurat un escenari de lluita tan oportú per a l’acumulació de forces al voltant del programa històric de l’esquerra independentista: la construcció d’un poder popular que forci el trencament amb l’estat espanyol i amb el sistema econòmic capitalista a través d’un procés de construcció i alliberament nacional indestriablement lligat a un procés de transformació social de baix cap a dalt cap a un model econòmic alternatiu.
En aquest context, les dues grans iniciatives de caràcter popular més aglutinadores i mediàtiques des del 2012 fins ara (l’Assemblea Nacional Catalana i el Procés Constituent, tot i que aquesta segona té un recorregut encara per definir) compten amb un denominador comú: el decalatge entre la proposta de programa polític i la proposta de mecanismes d’acció política per executar-lo. En el primer cas, aquest decalatge prové d’obviar la postura de força que exercirà l’estat espanyol i els grans grups econòmics i de pressió (patronal, grans mitjans, etc.) per impedir a tota costa qualsevol canvi real. En el segon cas, el decalatge es dóna perquè s’obvia que un programa polític de ruptura (com ara la nacionalització dels sectors estratègics) només es pot dur a terme si es compta amb un poder popular per fer-ho.
Mentrestant, noves (i no tan noves) formes i micro-formes de lluita es configuren en molts àmbits sectorials i geogràfics: Com que els rectors de les universitats públiques són incapaços de plantar-se rotundament contra la reducció del seu finançament, són les estudiants i les treballadores de la UB o la UAB qui bloquegen els consells de govern ocupant els rectorats una vegada i una altra. Com que els ajuntaments són incapaços de donar resposta a les necessitats d’habitatge més immediates, és la Obra Social de la PAH qui pren la iniciativa ocupant blocs a Salt, Blanes o Sabadell. En aquesta darrera ciutat, en els últims mesos s’han alliberat fins a tres solars per fer-hi horts populars, i l’assemblea local d’aturades comença a debatre si cal començar a ocupar naus industrials abandonades per engegar-hi cooperatives. El paraigües comú de totes aquestes experiències és la desobediència al marc jurídic i polític actual com a pràctica sistemàtica de lluita.
El repte de l’Esquerra Independentista, per tant, no és només configurar un programa polític d’unitat popular aglutinador, sinó posar en el centre del debat la necessitat de desobeir a tots els nivells possibles i de forma sistemàtica: aturant els desnonaments, paralitzant els consells de govern d’empreses, hospitals i ajuntaments que apliquin retallades, i fins i tot bloquejant els parlaments autonòmics una vegada i una altra. Perquè només quan haguem sistematitzat la desobediència podrem trencar el mur infranquejable de la legalitat vigent, que no és més que la voluntat de la classe dominant erigida en llei. Fins aleshores, només ens quedarà demanar permís.
[Alacant] Concentració en solidaritat amb la lluita del poble turc. Crònica
Un centenar de persones es van concentrar ahir dilluns 10 de juny convocades pel Moviment de Resistència Global d’Alacant en solidaritat amb la lluita de classe obrera turca i les mobilitzacions populars realitzades a aquell país en els darrers dies, fortament reprimides pel govern d’Erdogan amb el resultat de 4 morts, 43 persones ferides de gravetat, 3 en estat crític i 4177 ateses pels serveis mèdics.
Al llarg de l’hora que durà la concentració, els militants internacionalistes no deixaren de cridar consignes com ara “a Síria no passaran, a Turquia no passaran, a Venezuela no passaran, ni l’imperi ni el capital”, “solidaritat amb el poble turc és lluitar contra el capital” o “visca la lluita de la classe obrera”.
El Moviment de Resistència Global, organisme antiimperialista unitari de la ciutat d’Alacant en el qual participa l’Esquerra Independentista, recordà en el seu manifest que les protestes en la plaça Taksim-Gezi d’Istambul expressen el profund rebuig al govern reaccionari d’Erdogan, a les seues aliances amb la UE i l’OTAN, a la seua intervenció al costat dels fonamentalistes i mercenaris sirians, i a la política privatitzadora del sector públlic turc i les successives reformes laborals al dictat capitalista.
Així mateix, el MRG expressà la seua solidaritat amb el Partit Comunista Turc, amb diverses seus atacades, a l’igual que al centre cultural Nazim Hikmet o el diari Sol.
[Gramenet] Rellevem els regidors amb reivindicació i festa!
Dissabte 1 de juny, a la Plaça d’en Xavier Valls, al barri de Can Mariné Gent de Gramenet vam realitzar l’acte de relleu dels dos regidors que tenim actualment a l’Ajuntament, la Guida i en Gabriel, pels dos companys que els substituiran, en Sergi i l’Aleix.
Des de les 11h del matí, un gruix de persones es va trobar a la plaça acompanyats d’un grup de percussió format per joves de la ciutat tot animant l’ambient i realitzant uan cercavila pels carrers del barri.
Després de realitzar un vermut popular, es va donar pas, passades les 13h, a les salutacions de companys de moviments i candidatures d’altres barris i poblacions: PAC de Dosrius, les Candidatures Alternatives del Vallès, la Trobada Alternativa de Nou Barris i la CUP de Badalona, entre d’altres d’esmentats. També destacà la presència de diverses persones de moviments i plataformes socials i veïnals de la ciutat.
Tot seguit es va donar pas a una paellada popular, de la qual van participar entorn les 150 persones, per donar pas a les intervencions dels regidors sortints, que van fer un repàs de la feina feta durant l’any en el que han fet la tasca de portaveus del moviment a la institució així com les valoracions eprsonals que han extret de l’activitat i funcionament. Havent fet també autocrítica en certs aspectes, es va donar pas a la intervenció de les dues persones que, a partir del mes de juliol, portaran la veu de Gent de Gramenet a l’Ajuntament complint així un dels compromisos amb els quals Gent de Gramenet es va presentar a les eleccions municipals: la rotació dels càrrecs electes anualment.
Per finalitzar l’acte, va actuar un grup musical de Rock&Blues.
Font (+ fotos) a Gent de Gramenet
[Barcelona] Clément Méric: el millor homenatge, la victòria!
El passat divendres 7 de juny, convocada per la Plataforma antifeixista de Barcelona, es va realitzar una concentració davant el consolat de l’Estat francès a la Ronda Universitat de Barcelona, en record al company Clément Méric, militant antifeixista assassinat la passada setmana a París.
Cap a ¾ de 8 del vespre, unes 100 persones es concentraven a pocs metres del consolat, on hi havien dos furgonetes de la Brimo. Es van desplegar 3 pancartes en solidaritat amb el jove assassinat i cridant a la desposta antifeixista davant els atacs neonazis.
Es van llegir dos manifests amb un marcat caràcter de la necessitat d’unitat antifeixista i anticapitalista, per fer front als continus atacs contra la classe obrera, ja siguin per part dels feixistes o del sistema capitalista.
Després de mitja hora de concentració, es va decidir tallar la Ronda Universitat, al crit de “Barcelona antifeixista” i “No passaran!”.
Pocs minuts després es va desconvocar la concentració i es va animar a continuar la lluita unitària contra el feixisme i el racisme.
[Les Corts] Crònica de la concentració en suport a les encausades del #29MLesCorts
El passat dissabte 8 de juny, la plaça Concòrdia del barri de Les Corts es va convertir en el centre de la solidaritat amb les encausades d’aquest mateix barri per la vaga del 29 de març de 2012, a les que demanen entre 5 i 7 anys de presó.
La concentració, a la que van assistir més d’un centenar de persones, va començar amb el parlament d’un company de la COS, que va traslladar el suport del sindicat i de tota l’Esquerra Independentista a les encausades, i va fer fortes crítiques a les actuacions de la policia i l’ajuntament en contra del sindicalisme alternatiu i l’esquerra anticapitalista.
Després, una companya del 15M de Les Corts va recordar la necessitat d’aquest barri de construïr alternatives anticapitalistes i la importància de l’unitat de la classe treballadora per combatre els atacs repressius.
A posteriori, van ser dos membres de l’assemblea local d’Arran qui van prendre la paraula. En Joan, un dels encausats, va agrair la solidaritat de totes les presents, i ens va encoratjar a continuar la lluita i a solidaritzar-nos amb totes les persones represaliades per la seva militància. Després, la Laura va llegir el manifest d’Arran Les Corts, recordant també que la solidaritat és la millor de les nostres armes contra la repressió.
Aleshores, la concentració es va desplegar, i va començar a caminar pels carrers del barri, als crits de “qui sembra la misèria, recull la ràbia”, “violencia és no arribar a final de mes” o “encausades llibertat!”.
Després d’aproximadament mitja hora de manifestació, es va arribar a la seu del districte de Les Corts, on novament es va llegir el manifest i es va cridar a participar de la concentració el dia del judici, el proper 14 de juny, a les 10 hores, a la Ciutat de la justícia.
Ja arribada la nit, al CSA Can Vies, es va realitzar una explicació més profunda del cas, i després una cafeta per l’autogestió i la solidaritat amb les encausades.
Des d’Endavant, volem mostrar tot el nostre suport a les persones encausades i represaliades per la vaga general del 29M a Les Corts i arreu dels Països Catalans, i cridem a participar de la concentració del dia 14 a les 10 hores a la Ciutat de la justícia.
La solidaritat és la nostra millor arma!