Desenes de persones han secundat aquest dimecres 26 de febrer la mobilització convocada a Alacant pel Moviment de Resistència Global per tal de denunciar l’intent de colp d’estat feixista i imperialista a la República Bolivariana de Veneçuela i mostrar la solidaritat internacionalista amb el poble veneçolà en lluita. La Plaça de Bous de la ciutat ha tronat amb els continus crits, com ara “tremola, tremola, tremola imperialista, Amèrica Llatina es torna socialista”, “Veneçuela Bolivarina, lliure i sobirana”, “no són opositors, són mercenaris”, o la ja tradicional “alerta, alerta, alerta que camina, l’espassa de Bolívar per Amèrica Llatina”. El MRG, com a organisme convocant, ha volgut deixar palès en les seues pancartes el caràcter feixista i colpista de les mobilitzacions opositores, que han provocat una quinzena de morts, aixñi com la solidaritat internacionalista entre els dos pobles.
L’Esquerra Indenpendentista, com a part integrant del Moviment de Resistència Global juntament amb l’Associació d’Amistat amb Cuba, el PCPE-CJC i Esquerra Unida, ha participat en la concentració amb pancarta pròpia, on es recordava que “a Veneçuela i als Països Catalans, combatem l’imperialisme”. El Moviment de Resistència Global d’Alacant, així mateix, ha tornat a convocar una nova concentració el proper dimecres 5 de març a les 20:00h a la mateixa Plaça de Bous de la ciutat.
Aquest 27F, vaga d'estudiants als Països Catalans. Tota la nostra solidaritat!
Aquest dijous 27 de febrer, els i les estudiants dels Països Catalans tenen una nova cita al carrer per a plantar cara al desmantellament de la ja precària escola pública i l’ofensiva contra el català a les aules. El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ha impulsat una vaga arreu del territori. Els estudiants volen fer un pas endavant i visibilitzar en un sol dia les lluites locals que s’estan produint en diversos punts dels Països Catalans.
Quan el 2002 els i les estudiants van denunciar els efectes de la LOE o quan el 2008 van denunciar els efectes del Pla Bolonya, quan van patir una ofensiva mediàtica de descrèdit i fins de criminalització. Pocs anys després els fets s’han encarregat de donar-los la raó i tothom pot veure com la precarització del sistema educatiu públic ha portat a afavorir el sector privat i a expulsar amplis sectors de les classes populars de l’ensenyament superior.
D’altra banda, l’ofensiva contra el català a les aules està posant en una difícil situació la normalització de la nostra llengua i l’accés en igualtat de condicions al seu coneixement per part de tots els habitants dels Països Catalans. Només un model immersiu i només un model públic d’ensenyament poden garantir aquest accés. Per això la lluita pel català a les aules és indestriable de la lluita per un ensenyament públic, i això qui ho està practicant dia a dia és el moviment estudiantil.
Des d’Endavant OSAN fem una crida a la resta de classes populars a solidaritzar-se amb la vaga dels i les estudiants, i especialment fem una crida als i les docents dels Països Catalans perquè es solidaritzin activament amb aquesta mobilització. La mobilització dels estudiants ha de ser un exemple per a la resta de classes populars.
Aquest 27 de febrer, sortim al carrer!
Recull de convocatòries de les mobilitzacions del 27F
Vídeo-crònica de les concentracions en solidaritat amb les detingudes a Palma el 17 de febrer
Vídeo-crònica fet per Arran de les detencions a Palma del 17 de febrer i les posteriors concentracions de solidaritat.
Més informació: 3 detingudes d’Arran Palma per una acció contra la reforma de l’avortament (Alerta Solidària)
Juntes sense por! El 19F als carrers de València
Vídeo de convocatòria a la manifestació del 19 de febrer a València.
Clica aquí per accedir al manifest de la convocatòria.
Aquest dimecres 19 de febrer, mobilitzem-nos a València contra la retallada de drets civils
Al carrer, juntes sense por desobeint les vostres lleis
En els darrers anys, els moviments socials i les persones hem començat a teixir una sèrie de xarxes de construcció i de resistència cada dia més organitzades i més directes. Organitzades, perquè hem creat sinergies que s’han traslladat a espais de debat i lluita comuns. Directes, perquè hem començat a assenyalar els responsables directes de la creixent misèria, desesperació, opressió, explotació, etc.: el sistema econòmic capitalista i heteropatriarcal, i els seus botxins a la terra (governants, bancs, estructura eclesiàstica, mitjans de comunicació, cossos repressius, etc.).
Els exemples més visibles han estat algunes conseqüències del moviment 15M, les PAH i els seus
escarnis i Obres Socials, les vagues de treballadores o estudiants, les assembles de barri, de dones, anticapitalistes, els centres socials, el moviment feminista… Brots sorgits fora de la lògica “partitocràtica” tradicional; nascuts de l’autoorganització popular i autònoma. Cada dia més, el poble ha començat a dir prou a tanta misèria i ha decidit perdre la por per canviar-ho tot. I açò és el que més tem l’Estat espanyol, i el que, així, ha decidit combatre. Recuperant i regenerant la por. Prenent els carrers. Traient-nos a nosaltres d’ells. Controlant els nostres cossos, les nostres vides i les nostres lluites. Per assolir aquests objectius, l’estat ha creat diverses reformes repressives: la nova Llei de Seguretat Ciutadana, la contrareforma de l’avortament i la reforma del Codi Penal.
El cas de la contrareforma de l’avortament, presentada per Gallardón, ataca profundament l’autonomia, drets de les dones i control sobre els seus cossos i la seua sexualitat, abocant-les a pràctiques altament perilloses per la salut, evidenciant la ideologia heteropatriarcal, deixant les dones com a objectes reproductius. Aquesta contrareforma ens lleva l’autogestió dels nostres cossos posant-la en mans de tercers, i ens considera incapaces de decidir per nosaltres mateixes si parim o no parim. El present avantprojecte implica reduir els supòsits legals de l’avortament (malformacions de qualsevol tipus, una violació que no es puga demostrar legalment o una renda miserable o nul·la, no seran causes suficients per avortar legalment), i endureix el codi penal contra metges i professionals que el practiquen. És una reculada legislativa de més de 40 anys a una situació d’il·legalitat amb la qual tornarem a un context de dret selectiu i classista, que afecta majoritàriament a les dones en situació de precarietat.
Per la seua banda, la nova Llei de Seguretat Ciutadana (Llei Mordassa), fa desaparèixer les “faltes” (infraccions menors que no suposen càrrega penal com presó o antecedents) i algunes de les quals passen a ser considerades “delictes lleus”, amb la qual cosa el càstig al que ells consideren “desordres públics”, per exemple, passa a ser considerat delicte penal jurídicament. Algunes altres són recollides com a infraccions administratives en aquesta llei, actualitzades i especificades tenint en compte les noves formes de lluita dels col·lectius i els moviments socials. D’aquesta manera, els escarnis de la PAH, les accions als parlaments o congressos, les concentracions no comunicades, les ofenses a Espanya, negar-se a identificar-se, JUGAR O FER ESPORT EN UN ESPAI PÚBLIC SENSE PERMÍS!, l’insult (o el que ells consideren insultant) a les forces repressives, i accions tan necessàries com gravar l’actuació abusiva de policies, serà castigat amb sancions desorbitades, des de 3.000€ fins a 600.000€. Que significa açò? Que a qualsevol persona que lluite per canviar aquesta situació, se li impedeix pràcticament utilitzar qualsevol forma de lluita directa o de carrer. Volen acabar amb les protestes al carrer, volen acabar amb la resistència. Com? Amenaçant-la. Amb la por a perdre-ho tot. Amb repressió i control social absolut.
És evident que el primer objectiu que persegueixen aquestes noves lleis repressives és la por, el control de la societat, i que ningú lluite perquè res canvie. Però no oblidem que darrere d’aquestes reformes vindran més retallades laborals, polítiques i socials. Si ara callem i empassem, quan desmantellen tots els serveis públics, privatitzen tot, rebaixen salaris, retallen drets… ja no ens quedarà res per combatre-ho. Haurem perdut el carrer. La dictadura serà tan dura (de fet, ja ho és) que sols ens quedarà desaparició o clandestinitat. Cal una resposta clara i contundent, desobedient i rebel. No demanem tornar enrere. No volem cap de les seues lleis repressives. No acceptem aquest estat que anomenen democràtic i que realment és una dictadura encoberta. Volem deixar clar que EXIGIM un altre model social que siga realment just, antipatriarcal, comunitari i lliure. EXIGIM un avortament lliure, segur i gratuït. LLUITAREM per defensar els nostres cossos, els nostres carrers i les nostres vides. I no ens aturarem fins a aconseguir-lo.
És per açò que fem una crida al conjunt de col·lectius, moviments socials, agents polítics i socials d’aquesta ciutat i d’aquest país per eixir al carrer i desobeir. Juntes. Sense Por. Per canviar-ho tot. Perquè si el present és lluita, el futur és nostre!
MANIFESTACIÓ DESOBEDIENT | Dimecres 19 de febrer, a les 19.30 h a Plaça de Sant Agustí
CLICA AQUÍ PER A VEURE EL LLISTAT D’ADHESIONS
Recull de premsa de la convocatòria
Levante: Manifestación «desobediente» contra las «leyes mordaza»
La Vanguardia: Convocan una manifestación sin permiso contra reforma aborto y ley ciudadana
Europa Press: Asociaciones civiles convocan un marcha sin comunicar como “acto de desobediencia” contra “restricciones” del Gobierno
20 minutos: Asociaciones civiles convocan un marcha sin comunicar como “acto de desobediencia” contra “restricciones” del Gobierno
[Sant Andreu] Butlletí n. 29 – Any nou de somnis nous i vells malsons
Butlletí andreuenc n. 29 – Gener 2014
Any nou de somnis nous i vells malsons
Comencem 2014, comença un nou any i ho fa amb bones noves a Sant Andreu i arreu del pla de Barcelona i més enllà. Somnis que es fan realitat, somnis que malden per esdevenir-ho i malsons que voldríem no haver de patir mai més.
El 2014 s’iniciava i continuaria amb la lluita contra la pujada dels preus del transport públic arreu del territori afectat per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). Arran d’una primera i incipient convocatòria de la Trobada Alternativa de Nou Barris, replicada aquell 30 de desembre a Sant Andreu i Santa Coloma, gener ha vist com les mobilitzacions eren sostingudes i elevades fins a una trentena de convocatòries arreu del pla de Barcelona i de comarques com el Bages, el Maresme, el Baix Llobregat o el Vallès Occidental.
Centenars de persones s’han mobilitzat cada dimecres arreu de l’àrea metropolitana; s’han aturat totes les línies de metro de Barcelona; s’han obert portes a desenes d’estacions de metro i de rodalies de diverses comarques; s’ha bloquejat l’estació del TAV a Sants; en definitiva, s’ha estès una lluita que té un ampli suport popular, perquè som les classes populars les principals víctimes d’aquest espoli que perpetren principalment TMB i l’Ajuntament de Barcelona. Ens apugen el preu del bitllet molt per sobre de l’IPC mentre mantenen 603 directius amb sous fora de conveni, tant desorbitats que els fa vergonya publicar-los. La lluita d’StopPujades, doncs, no només ha crescut aquest mes de gener sinó que ha agafat forces per continuar combativa el mes de febrer.
Del combat que no defalleix, a un somni fet realitat: Sant Andreu ja té Casal!! El Casal Independentista de Sant Andreu El Noi Baliarda va ser inaugurat, finalment, el passat 18 de gener. Després d’un parell d’anys fent feina de formiga i uns quants mesos condicionant el local, l’Esquerra Independentista ja disposa d’un espai físic de trobada, un espai on seguir teixint complicitats en la construcció de la Unitat Popular en clau local.
I és que els espais, ja siguin casals, ateneus o centres socials, són peces imprescindibles per construir contrapoder. Això ho sap l’Estat tant bé com nosaltres, per això ara hi ha tota una amenaça contra nombrosos centres socials okupats d’arreu del pla de Barcelona. Començant pel CSO la Gordíssima, al poble, i passant pel Banc Expropiat de Gràcia, la Flor de Maig del Poblenou, l’Ateneu Popular de l’Eixample, la Carboneria a Sant Antoni o Can Vies a Sants. La seva defensa és la defensa dels nostres espais de construcció popular.
I seguint amb la repressió a les lluites locals i a la solidaritat, hem de destacar que, properament, a finals de febrer, desenes de persones seran jutjades acusades d’haver aturat les obres del TAV al barri de Sants. Els fets es remunten a l’estiu del 2007; els demanen desorbitants quantitats de diners i 6 mesos de presó. Entre aquestes persones, hi ha una veïna andreuenca; per ella i per totes les encausades, absolució i solidaritat!
Precisament, el 29 de gener, Can Vies va ser víctima d’un assalt policíac desproporcionat. Fins a 200 agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra (la criminal BriMo) van actuar com a exèrcit d’ocupació al barri de Sants. Més de 12 hores registrant el centre social i bloquejant els voltants de plaça de Sants. L’excusa: la denúncia d’uns feixistes espanyolistes que el 12 d’octubre haurien estat agredits per antifeixistes; sis persones havien estat detingudes el dia abans de l’assalt a Can Vies, i entre ells, un militant d’Endavant. Després de tres dies detingudes -un període excessivament llarg-, cinc d’elles van sortir en llibertat amb càrrecs mentre que una era enviada en presó preventiva.
Resumint, doncs, CiU és tant desvergonyida que, després de plorar que per la Diada de l’Onze de Setembre membre seus fossin agredits per feixistes espanyolistes a Madrid, no té cap problema en detenir i empresonar a qui acusa d’haver-se defensat d’aquests mateixos feixistes un mes després. Enmig dels famosos ‘pals al procés’, CiU es desemmascara: li fa més por el ‘seu propi’ poble treballador, antifeixista i potencialment revolucionari, que no pas els feixistes aliats de la burgesia espanyolista. Cal tenir clar que l’antifeixisme i tots els mitjans necessaris són igual de vàlids avui que als anys 30 del segle passat, i és per això que cal mostrar la màxima solidaritat amb l’antifeixisme combatiu.
No debades, un altre feixisme el tenim ben instal·lat a casa nostra: el racisme institucionalitzat. N’hi diuen Centre d’Internament d’Estrangers (CIE), però en realitat són presons racistes contra persones que, senzillament, no tenen els papers en regla. Aquest és el seu delicte. Com si una persona fos engarjolada per no portar el carnet de conduir o el carnet d’identitat al damunt. La lluita contra els CIE és una qüestió humanitària i de justícia contra aquesta Europa fortalesa, racista i xenòfoba, que fa lleis ad hoc per mantenir aquests Guántanamo a casa nostra. Perquè el feixisme té mil cares i avança si no se’l combat.
La lluita és l’únic camí!
Sant Andreu de Palomar, Gener 2014. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)
endavantstap9b@gmail.com| http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org
[Alacant] Cesk Freixas i Tigre de Paper plenen Alacant de cultura emancipatòria i compromís
El passat dijous 13 de febrer l’Esquerra Independentista del Sud organitzà a Alacant la presentació del llibre Paraules per a Gaeta, en la qual participaren tant el seu autor, el cantautor Cesk Freixas, com un dels responsables de Tigre de Paper Edicions, Arnau Carné. D’aquesta manera, els col·lectius locals volgueren transcendir el simple fet cultural com quelcom lúdic i aproximar-lo als paràmetres de transformació social necessaris per a l’emancipació col·lectiva. Aquest, i no altre, és l’objectiu de Tigre de Paper Edicions, que tal i com assenyalà uns dels seus editors pretén contribuir a la generació de capacitats crítiques mitjançant la publicació de narrativa amb un fort contingut social. En aquest context s’emmarca la publicació de Paraules per a Gaeta, que segons el seu autor incideix en els temes fonamentals de la seua trajectòria musical: l’amor, la lluita i el país.
Després de la magnífica presentació de l’editorial i del llibre, Cesk Freixas oferí un nou concert a Alacant, després del realitzat el passat 25 d’abril. Cesk plenà el Casal Popular Tio Cuc no només de gent, sinó també (i fonamentalment) d’emocions, compromís, esperança i lluita, oferint un llarg recital que ens deixa a totes satisfetes i amb l’optimisme de la feina ben feta.
Sí a la independència, sí a la desobediència
Les organitzacions de l’Esquerra Independentista volem manifestar-nos davant la convocatòria del Referèndum d’Autodeterminació a la Comunitat Autònoma de Catalunya i l’ofensiva recentralitzadora per part de l’Estat espanyol als Països Catalans.
En primer lloc, denunciem les agressions que l’Estat espanyol està practicant contra les classes populars dels Països Catalans que es concreten en els atacs a la llengua i cultura catalanes, a l’educació, la sanitat, els serveis públics, i una major recentralització del poder estatal buidant de contingut les minses estructures autonòmiques.
Aquesta ofensiva, que en l’aspecte econòmic i social compta amb la col·laboració i complicitat de totes les administracions autonòmiques, es produeix en el context de la crisi capitalista i la imposició com a sortida de la dictadura del deute i l’austeritat, en el que ha estat una operació de transferència de riquesa col·lectiva a mans del capital i de segrest de la democràcia i sobirania dels pobles.
En l’aspecte nacional, el procés recentralitzador pretén l’anorreament nacional dels Països Catalans i s’inscriu en el context d’un intent de tancar el conflicte nacional mitjançant una reestructuració de l’estat que liquidi les autonomies del País Valencià i les Illes i permeti reconduir el procés al Principat cap a un nou acord de subordinació a Espanya.
La resposta popular a aquesta ofensiva recentralitzadora està mostrant un cada vegada major desvetllament de la consciència als Països Catalans. A les Illes, ha viscut una intensa mobilització per part dels docents i de tota la població davant les imposicions contra la llengua i l’educació. Al País Valencià, la Primavera Valenciana, la denúncia permanent de la corrupció, la defensa de la llengua i la lluita dels treballadors de RTVV davant del tancament de Canal 9. I a Catalunya també s’ha viscut una intensa mobilització contra les retallades i sobretot un creixement de l’independentisme que ha forçat la convocatòria d’un Referèndum d’Autodeterminació.
L’esquerra independentista treballa per l’alliberament de tota la nostra nació, els Països Catalans i defensa davant aquesta ofensiva l’acció conjunta contra els atacs espanyolistes arreu del territori com eix central de la seva actuació política, fent convergir les lluites i l’avanç de les opcions d’alliberament nacional, social i de gènere. No fer-ho seria afavorir la divisió i l’esquarterament i aniquilació nacional que persegueix l’Estat espanyol. Cap part del nostre país és moneda de canvi, ni cap pas en l’alliberament es farà afavorint o permetent els atacs a la nostra nació.
Per altra banda, les organitzacions signants denunciem que la pregunta que ha plantejat el President de la Generalitat de Catalunya no és la que ha defensat el moviment popular independentista amb totes les mobilitzacions dels darrers anys. No és una pregunta binària, clara i explícita sobre la independència. És un engany a tots els sectors populars que s’han mobilitzat en els darrers anys exigint un referèndum d’autodeterminació, i suposa una concessió a l’autonomisme en donar aire a una opció intermitja entre l’estatus quo i la independència. A més, suscita dubtes seriosos sobre el reconeixement de la seva validesa a nivell internacional. Tanmateix, preguntar a una part dels Països Catalans sobre la Independència representa un desafiament democràtic vers l’Estat espanyol.
L’esquerra independentista s’oposarà a qualsevol intent de tancar en fals aquest conflicte mitjançant una nova relació bilateral entre Catalunya i l’Estat, que a més pugui afavorir la liquidació de fet de l’autonomia a la resta dels Països Catalans sota ocupació espanyola.
Denunciem també que l’Estat espanyol ja ha anunciat que no està disposat a permetre que una part dels Països Catalans pugui decidir sobre la Independència, escenari davant del qual només amb la desobediència i la mobilització popular es podrà garantir la voluntat popular, desbordant tant la legalitat espanyola i el marc autonòmic com la subordinació del procés a les forces polítiques que representen els interessos elits socials i polítiques que pretenen un nou pacte amb Espanya.
Treballarem doncs perquè es pugui materialitzar el referèndum desobeint la prohibició espanyola, i emplacem totes les organitzacions del sobiranisme i els moviments populars a aglutinar forces per la celebració del referèndum, i a impedir maniobres que segrestin el dret a l’autodeterminació.
ESQUERRA INDEPENDENTISTA:
Alerta Solidària, ARRAN, CUP, COS, Endavant, MDT, SEPC
Als Països Catalans, 28 de gener de 2013
[Alcoià-Comtat] Es presenta l'Esquerra Independentista de l'Alcoià-Comtat
“Independència no és un canvi de bandera: és una presa de decisions constant per salvar-nos com a classe i com a poble”. Amb aquesta contundent frase la diputada al Parlament de la CAC per la CUP-AE Isabel Vallet va sintetitzar la seua intervenció el passat dissabte 8 de febrer a Alcoi, en el marc de la presentació de l’Esquerra Independentista de l’Alcoià-Comtat. Amb un Centre Ovidi Montllor ple d’expectatives i interès, els responsables de la nova Coordinadora van plantejar la necessitat d’impulsar la necessària articulació independentista, socialista i feminista a la comarca. Ho feren amb aquest primer acte, on intervingueren Eloi Mayordomo, un dels responsables de l’Espai Fàbrica, entitat impulsora de la revista Perspectives, i Isabel Vallet. Amb la revista Perspectives, el grup promotor pretén traslladar als col·lectius en lluita instruments de reflexió i anàlisi útils per al seu escenari quotidià de combat; per la seua banda, Isabel Vallet presentà la campanya Independència per Canviar-ho Tot, impulsada per les diferents organitzacions de l’Esquerra Independentista per tal d’articular un veritable procés sobiranista al voltant de l’emancipació nacional, de classe i de gènere, i no un simple pacte entre les elits del Principat que només servisca per a mantenir els privilegis de classe de la burgesia d’aquella Comunitat Autònoma.
[Xàtiva] Gran èxit de la xarrada pel dret al propi cos
El passat divendres 7 de febrer el local de CaMot es va plenar per a participar en la xarrada “Parir és un dret, no una imposició”, organitzada per les assemblees de la Costera d’Arran i Endavant i realitzada per les companyes Nerea Roig i Patrícia Garcia, militants de les assemblees alacantines d’ambdues organitzacions.
Les ponents van introduir la xerrada explicant el retrocés en la lluita feminista, l’atac contra la nostra com a dones autonomia que suposa la proposta de reforma i com l’avortament és un fet al llarg de tota la historia i un dels exemples mes significatius de desobediència feminista. Les dues militants van partir de la responsabilitat i importància que donen a la maternitat com de la no obligatorietat, que cada dona amb el seu projecte de vida i la seua consciència faça el que estime oportú, afirmant que la línia divisòria que separa l’ésser humà de no humà és cultural i el posicionament que es pren sobre l’avortament és una qüestió política entorn a la posició que una dona té a la societat. El que canvia amb un posicionament o altre és la vulnerabilitat, la infantilització i l’estigmatizació que es fa de les dones que avorten. Malgrat l’avortament és una qüestió que afecta a totes les dones, les conseqüències de la seua penalització té una clara connotació de classe ja que ho patirem més les dones de classe treballadora.
Van continuar parlant del patriarcat i com les connotacions que ens atorga relacionades amb la dependència, la passivitat o la feblesa, que coincideixen amb les característiques que l’aprovació de l’avortament fa de nosaltres. Per altra banda incidiren en el dret a decidir sobre les nostres vides, la nostra sexualitat i la nostra maternitat, de manera lliure i sense por.
Així mateix, les ponents vincularen el capitalisme amb la reforma, ja que l’objectiu final es fer-nos tornar a casa, en una situació de crisi, les dones com sempre serem les primeres en eixir de l’esfera productiva i tornar a casa, amb la contradicció oblidada de la compatibilitat del món reproductiu i el món productiu. Quins mecanismes fan servir perque tornem a casa? Desmantellament dels serveis públic amb retallades principalment als serveis del món reproductiu, aquestes tasques tornen a recaure sobre les unitats familiars i som les dones per qüestions de gènere (a causa del paper de cuidadores que ens atorga el patriarcat) i qüestions com que tenim pitjor condicions laborals (interrelació entre el patriarcat i capitalisme) les que tornem a casa per cuidar d’allò necessari que l’estat deixa d’assumir (majors, criatures, depenents, malalts…). L’altre mecanisme per fer-nos tornar a casa és la reforma de l’avortament. La nostra funció és ser mares. Les dones de classe treballadora trobarem grans dificultats per avortar i ho farem en condicions de vulnerabilitat i inseguretat, no tindrem a qui demanar responsabilitats del que puga passar, quan no assumir un embaràs en situació de precarietat que no farà més que condemnar-nos a més precarietat. D’altra banda, ressaltaren el nou paradigma al mercat il.legal que suposarà aquesta contrareforma, amb l’absència de control de preus i condicions, amb la hipocresia del discurs “dret a la vida” en un context de misèria estructural.
Per a finalitzar la xarrada, Nerea i Patri explicaren en què consistia la reforma per qui no la coneguera, concloent la seua intervenció amb les exigències plantejades pel moviment feminista: Dret al propi cos, despenalització de l’IVE i aquest com a dret lliure i gratuit, dret a la salut sexual i reproductiva, educació sexual amb perspectiva de gènere, dret a la diversitat sexual i a la informació i accés als mètodes anticonceptius.