Butlletí andreuenc n. 23 – Juny 2013
Trepitjant d’arrel per construir país
La falç guanya les tisores. El poble sap que ha de lluitar, i enfrontar-se a l’enemic. I qui pateix la repressió, rep també la solidaritat de la resta del poble, de la resta de lluitadores. D’arrel, des de la base, des del territori que trepitgem perquè estimem, que és on vivim, perquè, al cap i a la fi, en aquesta lluita contra el capitalisme, ens hi va la vida.
Comença el juny, comença la resistència. Els carrers de Barcelona s’omplen per manifestar l’oposició a la Troika, al desgovern de la dictadura econòmica del capital. La que dicta reformes laborals i retallades. La que imposa mesures que els governs, orfes de tota independència econòmica, compleixen a peu de la lletra. Precisament, per fer front a una d’aquestes imposicions, el 29M de 2012 havíem sortit al carrer. I en vam patir la repressió. El mateix 1 de juny, una manifestació recorria els carrers del Clot recordant que diverses vaguistes serien jutjades el dia 5 per aquests fets. I el 8 de juny, una altra manifestació ho feia pels carrers de Les Corts; diverses companyes d’aquest barri serien jutjades el dia 14. El Grup de Suport del 29M de Sant Andreu penjava sengles pancartes dies abans de cada mobilització. I el dia 25, obríem ampolles de cava per celebrar l’absolució de les companyes de Les Corts, a l’espera de saber la sentència del Clot.
Segueix la resistència. Sanitària i laboral. El 15 de juny, un cordó combatiu, sanitari i solidari, rodejava per segon cop l’Hospital del Vall d’Hebron. La lluita per la sanitat pública passa per la denúncia col·lectiva i, sobretot, per la lluita conjunta de treballadores i usuàries. El desmantellament del sistema de salut pública, fomentat i esperonat pels governs de les retallades, només en benefici els seus amics: els patrons de les principals mútues privades. Treballadores al carrer, usuàries sense atendre. Encariment de la sanitat, ergo, encariment -encara més- del preu de la vida. Vida insana. Sistema -capitalista- incurable.
Precisament, per combatre la violència d’aquest sistema, l’organització de base, arrelada, és la clau, el futur, de les treballadores. A la Trinitat Vella, l’Oficina de Drets Socials de Nou Barris i el Punt de Trobada d’Afectades per la Crisi ho van explicar el 19 de juny. Autoorganització, suport mutu, retornar al sistema la seva violència. No esquivar el conflicte, anar-lo a guanyar. És una guerra -de classes-, no podem fer res més que armar-nos i combatre. I fer-ho quan desnonen, per exemple, una àvia de 75 anys i la deixen plantada al banc de casa seva. I adéu. Tot molt educat, molt legal, molt institucional; molt capitalista. El sistema funciona perfectament quan deixa una dona de 75 anys sense recursos al carrer. I la resposta popular funciona perfectament quan és el poble qui l’acull i se’n cuida, quan és la solidaritat qui actua i assenyala la policia com còmplices d’aquest intent d’assassinat.
I de la resistència dels maquis, a l’estima pel territori, el de la nació completa. 23 de juny, foc i cultura arreu dels Països Catalans. També a Sant Andreu, on cada any arriba la Flama del Canigó. Som foc, som territori, i som cims, diu Som Països Catalans. Escalant fins la victòria. O compartint l’amor per la terra, per la que lluitem i ens desvivim, allà on vivim. La diada nacional dels Països Catalans ha servit enguany per pujar a més d’un centenar de cims arreu del país. Vuitanta punts que teixeixen complicitats arrelades, cent punts que dibuixen un país, sencer i complet, que alguns volen limitar i reduir amb pany i forrellat. Som Països Catalans, i a Sant Andreu i Nou Barris també ho vam demostrar. Sortint des del nucli històric de Sant Andreu, passant per històrics punts de Nou Barris i arribant a un testimoni de la història com són les bateries antiaèries del Turó de la Rovira. No vam fer història, vam fer país per construir futur.
I ho farem des de la resistència econòmica, l’anticapitalista, la que busca la màxima independència: la sobirania econòmica, imprescindible perquè la independència política no ens faci titelles dels organismes capitalistes de torn. El mateix dissabte 22 de juny, després de trepitjar harmoniosament el territori, vam debatre sobre com convertir-lo en una terra lliure: construcció socialista dels Països Catalans. Sobirania econòmica com a pedra de toc, base des d’on construir la veritable independència del nostre país, deslligada de la dependència econòmica que genera el sistema capitalista i la dictadura dels seus poders fàctics: ni Unió Europea, ni Banc Mundial, ni Fons Monetari Internacional. Països Catalans construïts des del poder popular, unitat popular ara per crear contrapoder.
Resistència festiva, alegre i cultural per acabar el mes. El 28 de juny, la Festa Major Reivindicativa feia el tercer acte de la prèvia dels 10 anys de la FMR, que es compleixen enguany. Celebració a cop de llibre i editorial crítica, lletres rebels que escriure la nostra lluita, la nostra història, el nostre present, combatiu i solidari, alegrement ple de ràbia.
La lluita és l’únic camí!
Sant Andreu de Palomar, Juny 2013. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)
endavantstap9b@gmail.com| http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9b.org