Davant el judici a 9 militants de l’assemblea de Palma de Maulets, que tendrá lloc el proper divendres 29 de juliol, des d’Endavant (OSAN) volem manifestar el següent:

• Estam davant un nou cas de persecució policial i mediàtic cap a l’Esquerra Independentista: la Brigada d’Informació de la Policia espanyola ha perseguit aquests joves a resultes de la denúncia del grupuscle feixista Círculo Balear, qui emprà imatges i falses informacions del diari espanyol El Mundo.

• Resulta vergonyós que aquests joves siguin jutjats quan fou el Círculo Balear qui acudí a provocar a una manifestació on la seva presència havia estat vetada expressament pels organitzadors.

• Entenem que aquest judici forma part de l’estratègia que l’extrema dreta espanyolista ha organitzat, juntament amb la Brigada d’Informació de la Policia espanyola, per intentar debilitar a l’Esquerra Independentista. Cal remarcar que l’informe de la policia assumia obertament que es realitzaven seguiments a Maulets i que tenien fitxers dels militants d’aquesta organització. Ambdós fet són il·legals segons la jurisdicció espanyola.

És per això que:

• Ens adherim al comunicat de suport als 9 de Palma, que adjuntam a continuació.

• Ens adreçam als mallorquins i mallorquines perquè mostrin el seu suport als 9 de Palma i acudeixin a la concentració que s’ha convocat el proper divendres 29 de juliol a les 9.30 davant els jutjats de Via Alemanya.

Finalment, només ens resta donar l’enhorabona a Maulets per la bona feina que fan a Palma i a tot Mallorca.

Prou judicis polítics!!

Més informació a:

Web de la campanya de suport

Material de la campanya

Manifest de suport als 9 de Palma

Dia 29 de Juliol de 2011, 9 joves, militants de Maulets, seran jutjats acusats d’amenaces i injúries per Jorge Campos, president de l’entitat Círculo Balear. Entenent que aquestes
persones són víctimes d’una denúncia injusta i motivada per la voluntat que té l’extrema dreta de combatre al jovent mallorquí que s’organitza políticament, demanam la seva absolució, tenint en consideració els següents punts:

Pensam que els responsables dels incidents, en forma de crits, durant la manifestació contra la corrupció el 20 de març de 2010 foren els membres de l’esmentat Círculo Balear, que acudiren amb la intenció de provocar i interrompre una mobilització totalment pacífica. A més, reafirmam la importància de continuar la lluita contra la corrupció a totes les institucions, especialment entre les generacions més joves.

Consideram que aquest cas mostra una clara intenció de neutralitzar l’activitat dels i les
joves independentistes de Maulets a Palma, i destapa fins a quin punt la policia espanyola
realitza seguiments obeïnt criteris polítics i amb l’objectiu d’intimidar i de tenir controlats els moviments socials a Mallorca, especialment l’Esquerra Independentista.

Reivindicam el dret del jovent a organitzar-se i actuar políticament amb total llibertat, per damunt de pressions policials, judicials o provinents de l’extrema dreta, i a lluitar en defensa del territori, la llengua, els drets socials, etc. Així, entenem el moviment juvenil com una part vital per la resta de moviments socials de la nostra illa.

    
Per tot això, cridam a la societat civil a donar suport als 9 encausats i a aixecar una onada de solidaritat que aturi l’amenaça judicial que recau sobre ells.

Proper 20 de juliol, un any més, Endavant participarem en l'acte unitari de les organitzacions de l'esquerra independentista a l'Horta, en homenatge a Toni Villaescusa, militant comunista i patriota català, caigut en combat el 20 de juliol de 1984 a Alzira (la Ribera del Xúquer)

L'acte, com és habitual comptarà amb un petit acte polític d'homenatge a les 18h30 al cementiri de Quart de Poblet, amb un parlament del PSAN -organització on va militar en Toni-  i un altre d'unitari. Després hi haurà sopar al local de l'Assemblea de Veïns i Veïnes de Benimaclet.

 Josep Antoni Villaescusa i Martín (“Maria Lluïsa” ) nasqué el 26 de febrer de 1957 a Quart de Poblet (l'Horta), fill de valencià i aragonesa. Tot i que el seu pare sabia parlar un valencià molt correcte, a la llar familiar sempre parlaren en castellà, que fou la llengua habitual de Josep Antoni fins que, ja adult, prengué la decisió ferma de recuperar el català i no renunciar-hi mai més.

Als 7 anys emigrà a Darmstadt (Alemanya) amb la família. Dos anys després, els pares, que hi continuaren treballant, enviaren el fill als escolapis com a intern (a Molina d'Aragó, Saragossa i a València).

Començà a freqüentar els cursos de Llengua «Carles Salvador», i progressivament anà prenent consciència nacional i social,  fins identificar-se com a independentista i com a comunista.

El juliol de 1980 es va casar amb Antònia Flores, filla d'uns andalusos emigrats a Alemanya, on s’havien conegut i el lloc on havien fet amistat durant les estades sovintejades que en Josep Antoni hi feia. Tot i la cultura andalusa-alemanya de la seva companya, en Josep Antoni, d’ençà del 1979, sempre li havia parlat en català, llengua que ella també aprengué a estimar, a parlar i a defensar.

La parella s'havia instal.lat a Castelldefels i treballaven a Barcelona, en dues empreses alemanyes. Josep Antoni continuà estudiant alemany, electricitat, i és en aquesta època que, en el seu afany de millora i perfeccionament personal, conegué el naturisme i en fou un entusiasta i un seguidor coherent de les doctrines naturistes, fins al punt que, a les portes de la mort, greument ferit i amb uns dolors terribles, rebutjà els antibioòtics i els calmants químics amb què els metges volien atenuar-li el dolor físic que hagué de patir fins que perdé el coneixement.

El 1981 entrà a militar al PSAN. També va impulsar la Coordinadora Independentista del Baix Llobregat, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i el Moviment de Defensa de la Terra, del qual fou un dels seus precursors a la comarca. Residí a Castelldefels a principis dels anys vuitanta. Al tombant del 1982-1983 deixà de militar públicament a les organitzacions i col.lectius en què estava adscrit. Pel febrer de 1983, no podent aconseguir la prorroga del contracte laboral. se'n tornà a València on obrí un restaurant amb els seus pares.

Un any i mig més tard, fidel als seus ideals de justícia i amor a la seva terra i a la seva classe social, resultava greument ferit per l’explosió accidental d’un artefacte que anava a col.locar a les oficines de I'INEM d'Alzira. Era la matinada del 20 de juliol de 1984. Unes hores més tard, després d'una dolorosa agonía que suportà amb molta serenitat, perdia el coneixement i moria a  l’Hospital de la Fe de València. Poc després Terra Lliure assumia la militància clandestina d’en Toni Villaescusa.