La CAM, 1a caixa dels Països Catalans en fer fallida

accio

Article d'Aquil·les Rubio, militant del Comitè Local d'Alacant d'Endavant OSAN publicat al número 207 de L'Accent

3’3 milions de clients, 70.000 milions d’euros en actius, 1.000 oficines, i una quota de mercat del 50% en les comarques d’Alacant. Amb aquestes cifres la CAM i el propi estat tracten de calmar la clientela, les treballadores, atraure possibles compradors i, finalment, amagar la realitat de la principal entitat financera del sud dels Països Catalans: la fallida. Després de mesos d’agonia, la CAM ha hagut de demanar 5.800 milions d’euros al FROB, el Fons de Reordenació Ordenada Bancària, per tal de tapar l’enorme forat econòmic provocat per la nefasta gestió, tant política com financera.

I és que la CAM ha estat víctima del sistema que, durant tant de temps, va propiciar, afavorir i lloar. Durant anys i panys la CAM ha servit per a finançar, a fons perdut, les grans obres i projectes del PP: des de Terra Mítica fins a la Volvo Ocean Race; des d’autovies fins a xarxes ferroviàries; des de grans promocions urbanísitiques fins a accions en empreses amb pèrdues. De fet, al CAM és un dels principals especuladors immobiliaris del País Valencià, acumulant juntament amb Bancaixa uns actius immobiliaris per valor de 6.800 milions d’euros. Uns negocis ruïnosos que van generar tal volum de pèrdues que els directius de CajAstur, amb qui la CAM pretenia fusionar-se en el nou Banco Base, van haver de vetar la caixa alacantina ja que posava en perill la viabilitat financera de la nova entitat. Així que ara, després de la disbauxa, serem les classes populars, mitjançant els nostres impostos, les que solucionarem el desficaci que han provocat els directius de la caixa. Uns directius que, sobra dir-ho, no respondran ni patrimonialment ni judicial.

I és que, amb la injecció de 2.800 milions d’euros per a la subscripció del 80% de les accions de l’entitat, i d’altres 3.000 milions per tal d’assegurar la liquidesa de la caixa, l’estat podrà sanejar la CAM i oferir-la al millor postor. Això és, solventar amb els diners públics les pèrdues ocasionades per l’activitat especuladora privada, per a tornar a les mans privades i per un cost relativament baix la caixa, amb la qual continuar generant beneficis privats.

Fins el moment, especuladors xinesos i nordamericans s’han mostrat interessats en la propietat de la CAM, així com el BBVA; el Banc Santander ha estat més discret, tot i que pugnarà per tal de mantenir la seua possició capdavantera davant el BBVA, que faria un salt endavant importantíssim per a esdevenir la primera entitat bancària en oficines i quota de mercat a l’estat espanyol.

Diuen els exdirectius de la CAM i els del Banc d’Espanya que el rescat financer a la CAM i la seua posterior venda és la única opció possible. Evidentment, dins del capitalisme, l’objectiu del qual és generar el major benefici privat possible, sí. Però hi ha una altra opció: la nacionalització, no només de la CAM, sinó de la totalitat de la banca, per tal de crear una xarxa bancària i financera que veritablement atenga a les necessitats de les classes populars.

L'esquerra independentista realitza un enorme mural anticapitalista a Almassora

L'Esquerra Independentista de La Plana, coordinadora independentista i socialista de la qual participa Endavant OSAN, ha realitzat un enorme mural reivindicatiu al Centre Empresarial de la Plana a Almassora, la Plana Alta. Amb aquest mural s'ha volgut denunciar els efectes del capitalisme sobre el poble treballador en aquest moment de crisi sistèmica i que es tradueix en retallades socials i laborals de tota mena. El mural forma part de la campanya que l'esquerra independentista està duent a terme arreu els Països Catalans contra l'ofensiva neoliberal que el capital duu a terme -amb connivència del poder polític- a tot arreu.

 A La Plana diguem: No a les retallades!

 

Vídeo del mural

[Alacant] Fes-te'n sòci/a del nou Casal Popular Tio Cuc

Per fi ja pots fer-te sòcia del Casal Popular Tio Cuc!!

Què és el Casal Popular Tio Cuc? El Casal Popular Tio Cuc és un projecte que s'ha vingut desenvolupant durant l'últim any i que culminarà dins d'uns mesos amb l'apertura d'un nou espai a Alacant, des del qual promocionar la llengua, la cultura i el País.

El Casal Popular Tio Cuc pretén ser un espai obert i divers, que
actue com a punt de trobada per a tota la gent que treballem per la promoció del valencià a Alacant i a les comarques que l'envolten.

Qui participa al Casal Popular Tio Cuc? El Casal Popular Tio Cuc ha estat concebut des d'un inici com un espai obert a la participació de tota la gent interessada en la promoció de la llengua i la cultura, així com en fer de la nostra una societat més justa i participativa; per tant la resposta és TOTHOM! En l'actualitat, l'assemblea que organitza el Casal s'ha constituït com a associació cultural, tot i que internament ens organitzem d'una forma horitzontal i democràtica, per tal de permetre la constant incorporació de nous membres. L'assemblea de socis és l'òrgan decisori que organitza i gestiona l'espai, des de les activitats a la gestió econòmica.

Què es fa al Casal Popular Tio Cuc? Tot i que ara per ara tots els esforços estan enfocats en acabar de polir els últims detalls necessaris per a poder arrancar amb el Casal, ja comptem amb moltíssimes propostes i projectes que llançar des del nou espai que inaugurarem en els pròxims mesos: tallers, cursos, xerrades, congressos, organització d'activitats esportives, campanyes de conscienciació i defensa dels drets lingüístics, jornades de promoció de la música en valencià, i un llarguíssim etcètera formen part del pla de treball del Casal per als pròxims anys.

On s'obrirà el Casal? El lloc on s'emplaçarà el Casal Popular Tio Cuc serà el carrer Sant Leandre, en ple centre d'Alacant i a escassos 2 minuts de la plaça de bous.

Com puc col·laborar? Com que el Casal Popular Tio Cuc és un espai autogestionat, la incorporació de socis i sòcies és clau. Creiem que per a crear un projecte independent i fort la creació d'una base de gent que done suport és imprescindible. Per això fem una crida a tots els alacantins i alacantines que estimen la llengua i la cultura de la ciutat i les volen promocionar a fer-se socis i sòcies del Casal Popular Tio Cuc i a implicar-se en les diferents campanyes i activitats llançades des d'aquest espai. Per sumar-vos-hi i fer possible aquest projecte, tan sols cal que empleneu la butlleta i ens la feu arribar.

Si vols que a la teua ciutat i comarca cresca la flor que donarà els fruits més dolços… fes-te sòcia del Casal Popular Tio Cuc!

Per fer-te sòcia o contactar amb nosaltres per més informació:

casalpopularalacant@gmail.com

Poblenou en lluita per la igualtat de drets i oportunitats

Ahir va tenir lloc la Manifestació per la igualtat de drets i oportunitats convocada per la Xarxa de Suport als Assentaments, l’Assemblea Social del Poblenou, CEPAIM – ACISI, Lukum Taka, l’Associació Catalana de Residents Senegalesos, la Federación Panafricana de España i l’O.E.U.A, coincidint amb el judici pel desallotjament de la nau del carrer Badajoz 112, on viuen uns 70 subsaharians.

La manifestació, que va comptar amb la participació d’unes 500 persones, va ser tot un èxit. Vam anar des de la Nau del carrer Badajoz 112 fins a la Rambla del Poblenou on, a la Rotonda davant del Casino de l’Aliança, es va llegir un comunicat de denúncia dels abusos i aïllament que pateix la comunitat negra africana a Catalunya. Es va demanar a les administracions que prenguin mesures perquè puguin tenir unes millors condicions de vida, habilitant espais amb un mínim de condicions i serveis, mentre no trobem un habitatge estable, així com que s’estudii el seu procés d’arrelament. També es va exigir que cessin l’assetjament policial i les deportacions, el tancament dels Centres d’Internament per Estrangers i que es faci efectiva la igualtat de drets i oportunitats.

Font i més informació: http://www.assembleasocial.poblenou.org

 

 
 

Protestes dins i fora del Ple del districte de Gràcia

Ahir, dilluns 25 de juliol, durant la constitució del ple del districte de Gràcia un grup de veïns va protestar contra el tancament de les urgències de nit de l’Hospital de l’Esperança que suposarà una discrimicacó horaria en funció de a quina hora és necessiti atenció d’urgències i que deixar el districte de Gràcia (140.000 persones) sense un cap servei d’urgències de 24 h.

L’acció va començar quan s’havia d’investir la nova presidenta del districte Elsa Blasco (ICV). El grup de veïns va posar-se davant la mesa dels regidors mostrant pancartes en defensa de la sanitat pública i contra les retallades.

Els moments de més tensió van ser quan el nou consitori va decidir retre un homenatge en forma d’obsequi als antics regidors i regidores per la bona tasca feta (segons paraules de Maite Fandós, nova regidora del districte de CiU). Alguns dels assistents van sumar-se als veïns que realitzaven la protesta i van reaccionar amb crits contra els sous dels polítics, reclamant unes urgències de 24 h i uns serveis públics de qualitat. Al acabar l’homenatge als antics regidors es va donar el ple per finalitzat.

Paral·lelament a l’exterior, una cinquantena de participants de l’Assemblea de la Vila de Gràcia, que es reuneix cada dilluns a les 19h a la plaça de la Vila, van decidir que entrarien a donar suport a la protesta que s’estava produint a la sala d’actes de l’ajuntament. Però quan es disposaven a entrar els guardies de l’entrada els van tancar la porta amb clau (cal recordar que els plens són oberts al públic) i impediren l’accés a l’interior. Aleshores es va reprendre l’Assemblea a les portes de l’ajuntament en protesta per la manca de llibertat d’expressió fins que obríssin la porta. Un cop acabat el ple a l’interior van aparèixer una vintena d’antidisturbis de la Guardia Urbana que van fer fora a les persones que portaven l’assemblea a empemtes per fer un cordó què permetès sortir els càrrecs electes.

La sortida dels assistents al ple va ser accidentada ja que no apareixia la persona que havia tancat la porta del districte amb clau, provocant la indignació d’alguns veïns i veïnes que s’amuntegaven a la part interior de la porta esperant poder sortir amb normalitat de l’ajuntament per culpa de l’actuació de la GU.

Finalment, al sortir els regidors i regidores van ser xiulats per la gent concentrada a les portes de l’ajuntament, fent crits contra les retallades, en defensa de les urgències 24 h i demanant llibertat a poder participar als plens del districte.

Un cop van marxar els UPAS i es va donar per finalitzada la protesta, l’assemblea de la Vila de Gràcia va continuar. En aquesta es va acordar convocar una xerrada explicant les conseqüències de les retallades pel proper dijous dia 29 a les 19h a les portes de l’Hospital de l’Esperança i una posterior acampada de protesta.

 

Font: Graciaviva.cat

Més informació:

http://assembleadegracia.com/blog

Crònica de l'homenatge al lluitador comunista i independentista Toni Villascusa

Toni Villascusa, un foc que encén

Ja han passat 27 anys des que Toni Villascusa, independentista català i membre de Terra Lliure, va deixar la seua vida quan li va esclatar l'artefacte que portava per instal·lar en una oficina de l'INEM d'Alzira. Cada 20 de juliol, durant els 27 anys, s'han aplegat independentistes per commemorar la seua mort i retre-li homenatge.

Aquest anys, de nou, una cinquanta independentistes s'aplegaren al cementeri de Quart de Poblet, el poble on va nàixer i on va ser soterrat. De manera unitària les diferents organtizacions de l'Esquerra Independentista varen convocar l'homenatge de vesprada, i allí col·locaren un ramell de flors, una estelada i una gran pancarta amb el seu rostre.

Gonçal Bravo, en nom de la COS, i Josep Guia, en nom del PSAN, van fer uns parlaments on recordaren la figura de Toni Villascusa. Josep Guia va fer una breu crònica de la vida, el compromís i la militància de Toni, remarcant que Terra Lliure va esdevindre, amb ella, una organització d'àmbit nacional, de Països Catalans. Va destacar que probablement va ser el mateix Toni qui va participar en l'acció armada del 9 de setembre de 1981, quan quatre artefactes van esclatar alhora en diferents delegacions espanyoles als Països Catalans: Barcelona, Tarragona, València i Alacant.

Gonçal va destacar la vàlua de Toni i va recordar que encara ens ha de servir d'exemple, finalment va fer servir les paraules d'Eduardo Galeano "Alguns focs, focs babaus no il·luminen ni cremen; però altres cremen la vida amb tantes ganes que no se’ls pot mirar sense parpellejar, i qui s’hi apropa s’encén." Així va ser el Toni… i com deia l’Eva Forest al seu escrit… així hem de ser totes i tots per assolir l’homenatge final que li devem al Toni… la victòria!!!!

 

 Mural realitzat per l'Assemblea de Joves de València – CAJEI uns dies abans de l'homenatge d'enguany

 

 Josep Antoni Villaescusa i Martín (“Maria Lluïsa” ) nasqué el 26 de febrer de 1957 a Quart de Poblet (l'Horta), fill de valencià i aragonesa. Tot i que el seu pare sabia parlar un valencià molt correcte, a la llar familiar sempre parlaren en castellà, que fou la llengua habitual de Josep Antoni fins que, ja adult, prengué la decisió ferma de recuperar el català i no renunciar-hi mai més.

Als 7 anys emigrà a Darmstadt (Alemanya) amb la família. Dos anys després, els pares, que hi continuaren treballant, enviaren el fill als escolapis com a intern (a Molina d'Aragó, Saragossa i a València).

Començà a freqüentar els cursos de Llengua «Carles Salvador», i progressivament anà prenent consciència nacional i social,  fins identificar-se com a independentista i com a comunista.

El juliol de 1980 es va casar amb Antònia Flores, filla d'uns andalusos emigrats a Alemanya, on s’havien conegut i el lloc on havien fet amistat durant les estades sovintejades que en Josep Antoni hi feia. Tot i la cultura andalusa-alemanya de la seva companya, en Josep Antoni, d’ençà del 1979, sempre li havia parlat en català, llengua que ella també aprengué a estimar, a parlar i a defensar.

toni_villaescusaLa parella s'havia instal.lat a Castelldefels i treballaven a Barcelona, en dues empreses alemanyes. Josep Antoni continuà estudiant alemany, electricitat, i és en aquesta època que, en el seu afany de millora i perfeccionament personal, conegué el naturisme i en fou un entusiasta i un seguidor coherent de les doctrines naturistes, fins al punt que, a les portes de la mort, greument ferit i amb uns dolors terribles, rebutjà els antibioòtics i els calmants químics amb què els metges volien atenuar-li el dolor físic que hagué de patir fins que perdé el coneixement.

El 1981 entrà a militar al PSAN. També va impulsar la Coordinadora Independentista del Baix Llobregat, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i el Moviment de Defensa de la Terra, del qual fou un dels seus precursors a la comarca. Residí a Castelldefels a principis dels anys vuitanta. Al tombant del 1982-1983 deixà de militar públicament a les organitzacions i col.lectius en què estava adscrit. Pel febrer de 1983, no podent aconseguir la prorroga del contracte laboral. se'n tornà a València on obrí un restaurant amb els seus pares.

Un any i mig més tard, fidel als seus ideals de justícia i amor a la seva terra i a la seva classe social, resultava greument ferit per l’explosió accidental d’un artefacte que anava a col.locar a les oficines de I'INEM d'Alzira. Era la matinada del 20 de juliol de 1984. Unes hores més tard, després d'una dolorosa agonía que suportà amb molta serenitat, perdia el coneixement i moria a  l’Hospital de la Fe de València. Poc després Terra Lliure assumia la militància clandestina d’en Toni Villaescusa.

Ens ha deixat Vicent Garrido i Barberà: fins sempre comandant!

Nota de condol per la pèrdua de Vicent Garrido i Barberà

Des de l'Assemblea de La Costera d'Endavant us fem arribar la nostra nota de premsa per la pèrdua aquest dissabte d'un lluitador infatigable: de Vicent Garrido i Barberà.

Des de l'assemblea de La Costera d'Endavant, Organització Socialista d'Alliberament Nacional, volem manifestar el nostre més sincer condol a tota la família, amics i companys de Vicent Garrido, qui ens va deixar el passat dissabte a l'edat de 65 anys i víctima d'un càncer.

Per nosaltres aquesta és una pèrdua irreparable. Se'ns ha anat un dels imprescindibles. Uns dels grans. Una persona que ha estat en tots els fronts de lluita: en la solidaritat amb els més desafavorits, en la lluita antifranquista, en la lluita sindical, en la lluita per l'objecció fiscal, per la insubmissió, per la defensa dels nostres drets nacionals i socials… En definitiva, un lluitador de cap a peus que ha dedicat una part molt important de la seua vida a aquestes lluites sense demanar res a canvi i sempre amb un somriure a la boca.

Nosaltres que hem compartit amb ells moltes d'aquestes lluites sols volem dir-li, allà on estiga, que continuarem amb la lluita sense complexos i sense cap renúncia. Que continuarem denunciant les injustícies socials, ajudant als qui més ho necessiten i combatent en tots els fronts a aquest sistema capitalista. Com deia, Vicent,: "o acabem amb el capitalisme, o el capitalisme acaba amb nosaltres".

FINS SEMPRE, COMANDANT!!

EL MILLOR HOMENATGE, CONTINUAR LA LLUITA!!

 

Breus apunts biogràfics sobre Vicent Garrido i Barberà: 

Vicent Garrido Barberá. Canals 1946

Militant del Moviment Popular de la Solidaritat, del Col · lectiu de Solidaritat de la Costera i la Coordinadora de Comitès de Solidaritat del País Valencià.

Com a membre d'aquestes associacions ha estat coneixent, convivint i compartint treball, i esperances amb camperols, indígenes, ciutadans i ciutadanes de: Nicaragua, El Salvador, Cuba, Guatemala, Chiapas, Marroc, Iraq …

Amant a la fotografia, la utilitzà com a eina per incitar a la reflexió, per provocar el debat, per donar a conèixer com viuen, treballen i lluiten gent i pobles oprimits i empobrits de la terra. Gent i pobles, homes i dones que es rebel·len contra la situació de misèria, fam, explotació i mort a la qual que els sotmet el capitalisme salvatge i els seus instruments de poder.

Entre les seves exposicions, podem destacar: "L'Altra Amèrica", "Cuba, una mirada solidària", "La maquila a Guatemala, els fabriquen d'l'misèria", "Chiapas, una mirada solidària", "l'Iraq, imatges d'un genocidi ".

En els últims temps ha sigut uns dels membres més actius des del principi de la "Plataforma contra la crisi i les retallades" creada a Xàtiva el passat mes d'abril i on ha treballat colze a colze amb l'Assemblea de la Costera d'Endavant OSAN.

IV Aplec del Camp a Altafulla

El 4rt Aplec del Camp, arriba enguany al Baix Gaià, concretament a Altafulla, durant els dies 5, 6 i 7 d'agost de 2011. Organitzat per l'Esquerra Independentista del Camp enguany disposa d'un bloc on ja es poden consultar la majoria de les activitas previstes per als tres dies, si bé encara falten per definir algunes de les actuacions musicals.

L'Aplec del Camp, ja s'ha fet ens els darrers tres anys en tres municipis del Camp: Alcover, l'Aleixar i Vilallonga del Camp.

A continuació us reproduïm totes les activitats previstes per al IV Aplec del Camp a Altafulla

DIVENDRES 5 D'AGOST

17:00h Arribada, benvinguda i instal·lació
17-18h Obertura de la Zona d'acampada
18:30h Elaboració d'un mural commemoratiu del IV Aplec del Camp
19:30h Excursió guiada pel municipi
21:00h Xerrada sobre la problemàtica del Muntanyans del Baix Gaià
a la sala de l'Era del Senyor
22:30h: Sopar Popular a la Plaça del Consulat del Mar
24:00h: Oci nocturn: Festa amb els millors punxa-discs del Camp! a la
Plaça del Consulat del Mar

DISSABTE 6 D’AGOST

10:00h: Esmorzar popular, a la zona d'acampada
10:30h: Torneig Esportiu de futbol sala i bitlles catalanes.
12:00h: Banyada popular al mar. Davant de la a la Plaça del Consulat del Mar
13:30h: Dinar de germanor a la pineda tocant a la Plaça del Consulat del Mar
Després de dinar: Actuació d'Orenga (folk i música popular Torredembarra) i cant
improvisat de glosses, amb l'assistència de Farriol Masip, guanyador guardó "Rei de les nyacres dels Països Catalans"
16:30h: Taller de ball de bastons i Concurs Sàpiens
17:45h: Taula rodona – debat sobre l'independentisme als ajuntaments, amb l'assistència de regidors de Bildu, SI i la CUP, a l'Era del Senyor
18:45h: Pregó des de l'Ajuntament (plaça del Pou) i cercavila pels carrers d'Altafulla. Pregó a càrrec de Jordi Molinera i Poblet, primer tinent d'alcalde i regidor
d'urbanisme, cultura, festes i Joventut d'Altafulla
21:00h: Sopar Popular a la plaça del consulat del Mar
22:30h: Concerts a l'escenari de la Plaça del Consulat del Mar

DIUMENGE 7 D’AGOST

11:00h Esmorzar popular a la zona d'acampada
12:00h Acte de comiat: vermut popular a la plaça de l'església.


Per més informació

A Tarragona actes de protesta en contra del tancament del servei d’urgències nocturn dels CAPs

La Plataforma Ciutadana per la Defensa dels Drets Públics va decidir emprendre un seguit de mesures reivindicatives com a mostra de protesta a la decisió del Departament de Salut de la Generalitat de tancar, en horari nocturn, el servei d’urgència dels CAP Muralles de Tarragona, Sant Salvador i Bonavista. Unes mesures de protesta que compten amb el suport de l’acampada TGN i dels membres del moviment Democràcia Real Ja! de la ciutat.

La primera acció que tenen previst engegar són l’organització de concentracions assembleàries públiques, on pot sumar-s’hi qualsevol ciutadà, als tres centres sanitaris afectats per la decisió. Totes tindran lloc al voltant de les 20h, i en elles, segons la Plataforma, es farà una valoració de la situació, es recolliran les inquietuds tant dels pacients com del personal, alhora que s’informarà de les retallades no tan sols en l’àmbit sanitari, sinó que les informacions també s’extrapolaran a altres àrees com l’ensenyament.

La primera actuació s’iniciarà al CAP de Sant Salvador, el proper dia 21 de juliol; seguidament, el dia 26 l’acte es repetirà al centre Muralles, i conclourà el cicle el dia 28 a Bonavista. Més endavant, i coincidint amb les festes de Sant Magí, 20 d'agost; els tres col•lectius socials establiran un punt d’informació, on a la vegada elaboraran i oferiran tapes al ciutadà, amb l’objectiu de recaptar fons de cara a les pròximes campanyes.

També informen que estan preparant accions per donar suport als afectats de desnonaments; el passat dijous 14 es va celebrar una reunió a la Casa del Mar per potenciar la constitució de la Plataforma no al desnonament, on actualment sols hi ha unes 3 famílies. El diumenge 17 de juliol al vespre hi ha una xerrada informativa a la plaça de la Font, i el dijous 28 a les 19h està prevista una assemblea de Tarragona i voltants, també davant l'ajuntament.

Finalment, el darrer acte que Plataforma vol dur a terme és encapçalar una nova manifestació. Tot i que tot sembla apuntar que es podria celebrar entre els mesos de setembre i octubre, encara falta concretar una data exacta, i saber quin serà el recorregut a seguir. Encara que s'especula que podria ser el 15 d'octubre, ja que coincideix amb la trobada dels eurodiputats per al pacte de l'euro.