[Castelló per la Llengua] Tot a punt per commemorarar les Normes del 32

L'assemblea d'Endavant-OSAN de les comarques de la Plana, conjuntament amb la resta de l'Esquerra Independentista de la Plana participa en la plataforma "Castelló per la llengua" per preparar tot un seguit d'actes sobre la commemoració del 79è aniversari de les normes ortogràfiques que unificaren la llengua catalana al País Valencià, les anomenades Normes del 32 o Normes de Castelló.
 
A continuació reproduïm el reportatge de www.llibertat.cat :
 
La plataforma Castelló per la llengua, que donarà a conèixer els actes commemoratius del 70è aniversari de les «Normes de Castelló». Enguany, l'acte central és la manifestació que, amb el lema «Per una escola valenciana, pública i de qualitat» recorrerà els carrers de la ciutat el 17 de desembre

La plataforma aplega partits i organitzacions polítiques, sindicats i associacions culturals que comparteixen l'objectiu de la plena normalització lingüística. La llibreria Babel acollirà la presentació a  les 19h.

Des de fa una colla d'anys s'han anat succeint a la ciutat diverses iniciatives de commemoració de les Normes del 32: des dels primers actes convocats per ACPV, les tradicionals manifestacions convocades cada any per Maulets i més recentment per l'Esquerra Independentista de la Plana, els actes que davant de la casa de les Normes havia convocat el Bloc Nacionalista Valencià, els homenatges i les jornades acadèmiques.

El tret diferencial dels actes d'enguany, però, és el fet d'haver aglutinat la majora dels partits i organitzacions polítiques, associacions culturals, sindicats, etc. de la ciutat que comparteixen la reivindicació de la unitat de la llengua i l'aposta per un procés de normalització lingüística efectiva i en tots els àmbits. Això s'ha concretat en la creació de "Castelló per la llengua", una plataforma local de caràcter assembleari i apartidista.

La plataforma la integren associacions de l'àmbit de la llengua i la cultura: Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana-Col·lectius per la llengua i la cultura de Castelló, Plataforma per la Llengua; organitzacions polítiques: BLOC, Iniciativa, EUPV, ERPV, Esquerra Independentista de la Plana, Maulets, Endavant i BLOC Jove; sindicats i sindicats d'estudiants: STEPV, CGT i SEPC, i altres entitats com el Centre Excursionista de Castelló, Botafocs, o el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.

Aquesta plataforma ha impulsat recentment una «Crida a la mobilització» amb tres reivindicacions bàsiques. En primer lloc, «una escola valenciana, pública i de qualitat», ja que, en coherència amb la «funció clau de cohesió social» de l'escola, «la llengua dels valencians ha de ser-hi vehicular». En segon lloc, exigeixen la vehiculació d'«un espai comunicatiu conjunt per al conjunt de la comunitat de llengua catalana», en referència a la voluntat de reemprendre les emissions de TV3 i de possibilitar l'arribada d'IB3 al País Valencià; una reivindicació que s'articula amb la demanda d'un «Canal 9 digne, sense manipulació, que impulse la normalització del valencià i que es puga veure arreu del nostre domini lingüístic». Finalment, reclamen que l'AVL reconega sense embuts la unitat de la llengua, ja que «contra els qui impulsen la divisió i l'afebliment de la comunitat lingüística catalana» es reivindiquen «en la unitat que ens dóna força per tirar endavant el procés normalitzador». L'objectiu de la «Crida» és sumar suports de la societat civil, particulars o entitats, a través d'adhesions que es recullen i publiquen al bloc de la plataforma.

Història
El 21 de desembre de 1932 personalitats del món de la cultura i de la política valencianista s'aplegaven a Castelló de la Plana, convocats per la Societat Castellonenca de Cultura, per donar suport a les «Normes ortogràfiques de Castelló», que suposaven l'assumpció, amb lleus adaptacions, de la normativa ortogràfica de l'Institut d'Estudis Catalans. L'objectiu d'aquest acord, a banda d'acabar amb el desgavell ortogràfic preexistent, era eminentment polític: es partia de la convicció que sense una llengua normalitzada era impossible fer arrelar un projecte de país creïble.

En consonància amb aquest fet, les Normes no només s'han vindicat com a símbol de la unitat de la llengua que compartim els qui vivim a banda i banda del riu Sénia: també han esdevingut emblema de l'aposta ferma i decidida per la normalitat de la llengua i la dignificació del poble que la parla. I com cada any, la societat castellonenca en recupera la memòria i n'assumeix el testimoni tot impulsant actes de defensa de la llengua en commemoració de les Normes.

Conferències i debats, manifestació, i concert
A més de la tradicional manifestació, el calendari d'actes de commemoració de les Normes de Castelló es presenta atapeït. Després de participar del Correllengua a la ciutat, els actes s'inauguraven amb la conferència del catedràtic de la Universitat Jaume I, Lluís Messeguer, a l'Escola Oficial d'Idiomes, en què es contextualitzava històricament el Castelló de les Normes; a aquesta conferència l'han seguit la projecció del documental d'Escola Valenciana, coproduït entre Vilaweb i TV3, Una llengua que camina, sobre l'ensenyament en català al País Valencià, seguit d'un col·loqui, i una conferència de Vicent
Pitarch, sociolingüista i membre de la secció filològica de l'IEC, al voltant de les Normes, ara en clau lingüística. Algunes d'aquestes conferències també es faran sentir a instituts d'ensenyament secundari de la ciutat com el Ribalta, el Politècnic i el Sos Baynat.

Més a prop de la data de signatura de les normes estan previstos els actes centrals. Per començar, un cicle de conferències a la Llotja del Cànem. Hi intervindrà en primer lloc, el dimarts 13 de desembre, Isidor Marí, sociolingüista i president de la secció filològica de l'IEC, que parlarà de la iniciativa «2011, l'any de la paraula viva» que impulsa la filològica i que vol ser un reconeixement a grans escriptors i gramàtics com Joan Maragall, Enric Valor o Sanchis Guarner. En el cicle també hi intervindran Lluís Messeguer (el 15 de desembre) i Vicent Pitarch (el 20 de desembre).

El dia fort de la commemoració serà el dissabte 17: s'hi farà la ja habitual pujada a les Agulles de Santa Àgueda, organitzada pel grup excursionista de la Safor Viarany; una fira d'entitats per la llengua amb contacontes i dinar popular a la plaça de l'Hort dels Corders; la tradicional manifestació, que eixirà a les 18h des de la Plaça de la Independència (la Farola), i que enguany posarà el focus en la defensa d'un model d'escola integradora i en què el valencià hi siga llengua vehicular; i com a cloenda, un concert de música en català a la Sala Zeppelin, amb els grups Pirat's Sound Sistema, Eina i Almorranes Garrapinyaes. Un intens dia de reivindicació en què Castelló esdevindrà un clam pel dret a viure plenament en la nostra llengua.

Agenda d'actes
30 de novembre. Presentació de Castelló per la llengua (19h, a la Llibreria Babel)

13 de desembre. Conferència: «2011, l'any de la paraula viva», a càrrec d'Isidor Marí, sociolingüista i president de la Secció Filològica de l'IEC (19:30h, a la Llotja del Cànem)

15 de desembre. Conferència: «Memòria històrica: llengua, cultura i progrés en el temps de les Normes de Castelló», a càrrec de Lluís Messeguer, filòleg i catedràtic de la Universitat Jaume I (19:30h, a la Llotja del Cànem)

17 de desembre

   * Pujada a les Agulles de Santa Àgueda. Organitza: Viarany (9:30h, Plaça de l'església de Benicàssim)
   * Fira d'entitats (11h, a la Plaça de l'Hort dels Corders)
   * Contacontes a càrrec de Rosabel (13h, a la Plaça de l'Hort dels Corders)
   * Dinar popular (14h, a la Plaça de l'Hort dels Corders)
   * Manifestació: «Per una escola valenciana, pública i de qualitat» (18h, a la Plaça de la Independència -la Farola)
   * Concert: Almorranes Garrapinyaes, Pirat's Sound Sistema i Eina (22h, a la Sala Zepelin)

20 de desembre. Conferència: «Les Normes de Castelló, en la perspectiva dels 80 anys», a càrrec de Vicent Pitarch, sociolingüista i membre de la secció filològica de l'IEC (19:30h, a la Llotja del Cànem)

Seguiment al Facebook

 
Repercussió mediàtica de la presentació de Castelló per la Llengua: 
 
 
 

25N: València planta cara a la violència de gènere

Milers de persones s'han manifestat aquest divendres al vespre pels carrers de València per plantar cara a la violència masclista i al sistema patriarcal que la genera. La marxa, en la qual han participat nombrosos col·lectius polítics i socials, ha comptat amb una destaca participació de l'Esquerra Independentista, aplegada sota la pancarta en què es podia llegir el lema unitari de la convocatòria: “Combatem la violència de gènere. Autodefensa feminista”.

 

 

Continua llegint «25N: València planta cara a la violència de gènere»

El transport públic és un dret social: defensem-lo!

El transport públic és un dret social: defensem-lo!

Canvien els governs de les ciutats i els governs autonòmics, però les polítiques resten iguals o empitjoren; si més no, pel que fa als transports públics. Des d'Endavant (OSAN) considerem intolerables les declaracions del nou alcalde de la ciutat de Barcelona i les del president de la CAC respecte al transport públic, on advoquen per un augment “important” en els preus dels transports.
Aquest menyspreu total pel transport públic ja ve de lluny, perquè ni els suposats governs d'esquerres (PSOE-PSC, ERC i ICV-EUiA) que van governar la ciutat de Barcelona durant dècades, ni l'actual govern de CiU, han considerat el transport públic com el que és: un dret social. La seva política ha consistit en gestionar TMB sota criteris empresarials estrictament monetaris, com si d'una empresa privada es tractés, sense tenir en compte que el que estaven gestionant és un servei públic que cobreix un dret social bàsic com és el transport. Potser aquesta manca d'interès evident ve donada perquè el transport públic és utilitzat principalment per les classes populars (i majoritàriament per dones)  compostes de treballadors/es, pensionistes, aturats/des i  joves.

Comunicat d'Endavant (OSAN) Barcelonès en defensa del transport públic.

Continua llegint «El transport públic és un dret social: defensem-lo!»

Arrenqueu-vos la bena!

Article de Joan Sebastià Colomer i Tejada, militant d'Endavant (OSAN).

Ja ha guanyat el PP. I per segon cop ho fa amb un terreny abonat per un govern “d'esquerres” . No cal esperar cent dies per saber en què consistirà el seu programa mai no explicitat. Els motius per a la protesta seran inacabables: privatitzacions, reformes laborals, agressions a la llengua i l'autogovern, etc. Només cal recordar les dues legislatures d'Aznar per a fer-se'n una idea. I aleshores ens trobarem amb un dilema davant del qual és molt important no equivocar-se.

Acceptarem que l'esquerra que privatitza i precaritza encapçali una protesta cívica i la capitalitzi per a refer-se de la derrota? Així va accedir al poder Zapatero i ha pagat el suport popular amb retallades. Deixarem que es torni a cloure un cercle que és en realitat una espiral de precarització, desnacionalització i degradació de les llibertats polítiques i els drets civils?

És l'hora de comprendre, com diria Joan Oliver, “la implacable eficàcia d'un no just, compacte i unànime”. El poeta concloïa amb un “arrenqueu-vos la bena!” que és ara més necessari que mai. Per què l'espiral que ens encadena com a poble i ens empobreix com a treballadors no es diu Rajoy, ni Zapatero, ni Aznar. Aquesta és la bena que ens encega. L'espiral que ens encadena i ens oprimeix es diu Monarquia Constitucional, es diu Espanya i Estat de les Autonomies, es diu capitalisme, Unió Europea i “mercats”, els famosos mercats que són l'eufemisme que encobreix la dictadura de la burgesia. No existeix la menor possibilitat de trencar aquest cercle que no sigui la desobediència i el boicot decidit a aquestes forces que són la negació del poder popular, de la nostra nació i dels nostres drets com a treballadors, és a dir, la negació de la democràcia si és que aquesta paraula conserva algun significat després del saqueig implacable al que ha estat sotmesa.

No existeix cap alternativa possible que no passi per enviar el missatge inequívoc de que cap de les seves agressions quedaran sense resposta. L'antídot contra l'espanyolisme i la dictadura dels mercats es diu Independència, Socialisme, Països Catalans. Per què siguin més que paraules hi ha un primer pas ineludible: constituir-les en un poble en lluita que no es deixa governar. Quan aquest poble hagi demostrat (i s'hagi demostrat a ell mateix) que no és un subjecte passiu de la política, estarà en condicions de pensar i construir un futur diferent.

Valoració de les eleccions generals a l'estat espanyol


Consideracions d'Endavant (OSAN) davant els resultats de les eleccions espanyoles.

Els resultats de les eleccions generals a l'Estat espanyol han atorgat la majoria absoluta al Partit Popular (PP). Tretze milions de catalans, el 96% de la població del país, haurà de patir el retorn dels hereus dels franquisme al poder de Madrid, després que fa uns mesos tornessin a accedir al poder autonòmic de les Illes Balears, a més de revalidar la seva majoria al País Valencià. Així doncs, 75 anys després de l'Alzamiento Nacional els resultats electorals d'aquest 20 de novembre són una molt mala notícia pel nostre poble i per als treballadors i treballadores en general.

Amb la majoria absoluta del PP, el neoliberalisme ha trobat una nova via de legitimació política, necessària per aprofundir en el desmantellament dels precaris drets socials i laborals que li queden a la classe treballadora. A més, és previsible que a partir d'ara augmentin les retallades socials i nacionals. També és previsible una recentralització de l'estat amb l'excusa de reduir dèficit i un augment de la repressió per fer callar les creixents protestes socials al carrer. En definitiva, és previsible el retorn a la vella recepta anticatalana i antiobrera del feixisme, que  a més es trobarà amb el camí aplanat per les polítiques del PSOE dels darrers 4 anys i pels pactes que el PP de Madrid pugui fer amb CiU a nivell de Principat i amb les seves pròpies filials a les Illes Balears i al País Valencià. Molt possiblement, durant els proper anys patirem les polítiques més agressives contra els treballadors i treballadores i la identitat del nostre poble d'ençà  que Joan Carles de Borbó va succeir Francisco Franco i, aquesta vegada, amb el vistiplau dels tres governs autonòmics dels Països Catalans sota dominació espanyola.

Més enllà de subratllar la necessitat d'organitzar-nos per plantar cara al nou govern de Madrid, des d'Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional) volem fer públiques les següents consideracions:

  • La majoria absoluta del PP s'ha produït gràcies a l'estrepitós fracàs electoral de l'altre gran partit espanyol, el PSOE.  Des del seu ascens al poder en 2004, i després d'haver-se aprofitat de la mobilització social generada a la darrera etapa del govern Aznar, el partit de Zapatero i Rubalcaba ha utilitzat les institucions de Madrid per vehicular els desitjos del capitalisme europeu. La capitalització dels bancs, la reforma laboral, la reforma de les pensions, les retallades salarials o la reforma de la negociació col·lectiva són algunes de les qüestions que, una vegada més, han deixat al descobert el vertader tarannà del “socialisme” espanyol.
  • La majoria absoluta del PP, igual que a Itàlia o Grècia, també respon a l'interès del capital europeu de col·locar als ressorts de poder governs estables que tinguen capacitat per dur endavant les seues mesures antipopulars amb certa "legitimitat". Si en aquests dos estats s'ha triat la fórmula de la tecnocràcia i el govern de concentració, no és menys cert que els resultats d'aquestes eleccions “anticipades” eren els desitjats pel poder financer europeu. És més que possible que en els propers anys visquem un idil·li entre les elits polítiques espanyoles i europees, en contra dels nostres interessos i sota el pretext de la necessitat d'estrènyer-se el cinturó. 
  • Als Països Catalans el PP ha renovat el seu primer lloc en dos territoris (Illes Balears i Pitiüses i País Valencià) i ha fet importants passes en un tercer (Principat), on la mà estesa de CiU li ha permès agafar confiança entre l'electorat. Mentrestant, el PSOE s'ha consolidat com a segona força política de la nació, malgrat el seu fracàs evident. Val a dir, a més, que mentre ERC ha mantingut els seus escons alhora que perdia vots, tant CiU com UpyD, Compromís, EUPV i ICV han millorat molt els seus resultats respecte els anteriors comicis espanyols. Una situació que també s'ha produït com a conseqüència de les les agressions socials i nacionals del PSOE arreu dels Països Catalans, ja que s'ha desemmascarat el seu caràcter profundament centralista i neoliberal. Tot i així, cap d'aquestes opcions (totes elles de caràcter bàsicament institucionals) no ha pogut emergir prou com per fer ombra a la majoria absoluta del PP. 
  • Vistos els resultats, des d'Endavant (OSAN) volem tornar a recordar la necessitat d'engegar dinàmiques de lluita i feina al carrer, des de fora de les institucions, per tal de construir espais vertaderament anticapitalistes, desobedients i no supeditats a les dinàmiques electorals ni la les legislacions espanyola i francesa. Cal que treballem per deslegitimar l'actual entramat institucional i, per extensió, les retallades contra els més desfavorits. 
  • A més, també volem posar de relleu que els resultats electorals deixen en evidència la distància a la qual ens trobem de la independència de la nostra nació i del canvi de polític i de marc arreu del territori. Cap de les opcions polítiques que s'han presentat sota l'etiqueta de l'esquerra transformadora o en clau independentista no han aconseguit un suport popular significatiu. Entenem que és evident que el moviment popular i independentista encara ha de fer molta feina al carrer abans de poder plantejar alternatives polítiques de govern a nivell social i nacional. Així doncs, ara tocarà seguir plantant cara des de tots els fronts de lluita (institucional, laboral, estudiantil, etc.) als hereus del franquisme i a les polítiques de la Unió Europea.   
  • Cal recordar que tant Endavant (OSAN) com la CUP (Candidatures d'Unitat Popular) havíem demanat l'abstenció activa en aquestes eleccions espanyoles. Més enllà de la impossibilitat de valorar els resultats reals de l'aposta vertaderament independentista i d'esquerres, i conscients que l'abstenció és una tradició per a bona part de la població, també cal tenir presents algunes consideracions. Una vegada més, l'abstenció és una de les opcions majoritàries als Països Catalans, fruit del descontentament de la gent vers la nul·la capacitat de decidir democràticament cap de les polítiques econòmiques i socials que apliquen els governs que s'escullen amb els processos electorals. Ja no és que els polítics no tinguin credibilitat, sinó que són les pròpies institucions les que es posen en dubte.
  • Finalment, la millor notícia d'aquests comicis no prové de casa nostra, sinó del País Basc. Allà, la coalició de l'Esquerra iIdependentista junt a d'altres sectors progressistes de la societat basca, Amaiur, ha obtingut uns resultats històrics, situant-se per davant del PNB i el PSE, i malgrat que el PP manté la seva hegemonia a Navarra. Aquests r
    esultats posen de relleu que la lluita impulsada per ETA i el moviment popular basc en els darrers 50 anys sí que ha donat els seus fruits. De fet, el País Basc és l'únic indret de l'Estat espanyol on la dreta no és hegemònica, la qual cosa demostra la importància i la necessitat de, com dèiem anteriorment, engegar dinàmiques de lluita que superin els marcs legals i electorals vigents. El PP espanyol no tindrà altre remei que gestionar ara una sortida política al conflicte basc, amb el reconeixement de la territorialitat, el dret a decidir i el retorn de tots els presos i preses a casa seva com a columna vertebral de les negociacions.      

Per acabar, i com no pot ser d'una altra manera, des d'Endavant (OSAN) vol fer una crida a les classes populars d'arreu els Països Catalans a que s'involucren en les lluites en defensa dels drets socials i nacionals. En els propers anys és previsible un enduriment de l'agressivitat política cap als treballadors i treballadores dels Països Catalans i cap a la nostra llengua, cultura i autonomia, així com un important augment de la mobilització i la radicalització de la lluita al carrer.  El paper de l'Esquerra Independentista ha de ser el d'impulsar i implicar-se en les lluites populars, però també el d'evitar que aquestes siguin gestionades pel poder i acabin servint com a cortina de fum per oblidar-se de les renúncies i retallades de PSOE i CiU o per tornar a dipositar la nostra confiança en partits covards i integrats en el sistema, com ERC, Compromís, ICV o PSM. El nostre paper ha de ser el de fer créixer amb força i integritat el projecte de la Unitat Popular, enfrontant-nos al capitalisme i als estats espanyols i francès des de les institucions, al carrer, a les empreses i amb totes les eines que estiguin al nostre abast.  

Contra el retorn dels franquistes espanyols i l'enduriment del capitalisme europeu….
des de l'Esquerra Independentista lluitem per la Independència i el Socialisme!

Endavant (OSAN)
Països Catalans, 21 de Novembre de 2011

[Benimaclet] “Cal separar el dret a vot de la definició de democràcia”

“Cal separar el dret a vot de la definició de democràcia”. Amb aquesta sentència va respondre l'historiador Abel Caldera la pregunta “Eleccions igual a democràcia?”, la qual era el títol de la xarrada que va realitzar el darrer divendres 18 de novembre al Centre Social Terra de Benimaclet. Aquest acte formava part de les Jornades Li diuen democràcia… i no ho és, organitzades l'Esquerra Independentista de València -entre els responsables hi havia l'Assemblea de l'Horta d'Endavant (OSAN)- per reflexionar sobre l'error que suposa confondre el dret a vot amb l'existència d'una vertadera democràcia.

Segons explicà Caldera, qui a més d'investigador és membre del consell redactor de L'Accent, fou impulsor de la CUP de Berga i va militar en Maulets, l'efectivitat democràtica del dret a vots en els estats liberals és una creença molt estesa entre amples capes de la població, cosa que fa que siga molt difícil de plantejar altres models de representació política. Tanmateix, quan es van instaurar els estats liberals, aquest dret estava restringit a les classes benestants, i el sufragi universal hi arribà molt més tard.

Al seu parer, per tal que un sistema electoral tinga èxit cal que aquest incloga la màxima quantitat de gent sense que trontollen les seues bases. Per això hi ha diferents models amb diversos graus de proporcionalitat. Major proporcionalitat no significa, tanmateix, més democràcia. El més proporcional, afirmà, és el d'Israel, ja que aquest busca integrar els diversos orígens de la colonització jueva de Palestina, i no per això es pot considerar com a democràtic.

 

 

D'altra banda, l'historiador destacà que només a cinc estats al món hi ha la possibilitat de revocar els càrrecs electes: als Estats Units, el Canadà, Suïssa, Cuba i Veneçuela. Els tres primers es van conformar sense la tutela d'una monarquia, mentre que els dos últims tenen engegats sengles processos revolucionaris. Aquesta realitat serveix per a il·lustrar la poca qualitat de la nostra democràcia.

Finalment, Caldera apuntà que en la majoria de sistemes electorals occidentals el vot tendeix a ser conservador, entre d'altres raons perquè els mecanismes d'elecció condicionen el vot (les possibilitats d'obtenir representació a les institucions, per exemple) i per una sèrie de canvis produïts a llarg termini en l'estructura social i en el cultura política, com ara el triomf de l'individualisme i de la cultura de la classe mitjana; uns canvis que, òbviament, no han estat el resultat d'una decisió popular.

La xarrada, que va estar complementada amb moltes dades i exemples pràctics, va generar, a més, un ric debat en què es reflexionà al voltant del paper que han de jugar les CUP a les institucions.

Després de les eleccions generals, Tarragona es desperta sota el lema “Tornen els franquistes”

I és que a primera hora del matí, ja és podien veure els primers signes de rebuig clars davant la victòria electoral del PP: desenes de cartells de grans dimensions amb el lema “Fora franquistes dels Països Catalans” s’han penjat massivament pels carrers de la ciutat de Tarragona, així com també pels barris del municipi.

Sense cap mena de dubte, aquest ha sigut el primer exemple d’una llista que és preveu llarga i intensa, de resposta contundent al carrer contra aquest partit, que és l’hereu directe del franquisme espanyol més ranci i neoliberal.

No és difícil endevinar un futur encara més negre per a tot el poble treballador, amb noves retallades socials i laborals, seguint el model iniciat pel PSOE (reforma laboral i de les pensions, primeres retallades socials,… ) i per CIU (retallades en sanitat, ensenyament, cultura,… ). Aquests resultats electorals també suposaran una disminució de les llibertats, i un augment de la repressió i del posicionament centralista i anticatalà.

Cal donar una resposta contundent, i és per això que endavant ha sortit al carrer, ja des del primer moment, i de nord a sud dels Països Catalans, per plantar cara als hereus del franquisme.

Manifestació antifeixista durant la jornada de reflexió a Castelló

Unes 400 persones desafiaren les lleis espanyoles i es manifestaren el dissabte pels carrers de Castelló de la Plana. La convocatòria de les Brigades Antifeixistes (BAF) és una de les accions que es desenvoluparen als Països Catalans contra la imminent amenaça ultradretana.

La jornada de reflexió va ser alguna cosa més que seure al sofà o anar de compres, “la Plana serà la tomba del feixisme” o “Fabra de cap a la presó” s'escoltava al passar la moguda manifestació, que s'esforçava per burlar el tancament de carrers que anaven desenvolupant els cossos repressors.

Vídeo de la manifestació elaborat per les Brigades Antifeixistes de Castelló:

  {youtube}Fs0V4htdfbM{/youtube}

 

En un acte de gran responsabilitat els participants de l'acte finalitzaren la manifestació sense caure en les provocacions de la policia. La lectura d'un manifest, l'esclat de les fotos dels responsables de la crisi capitalista i la crema d'una fotografia del rei Juan Carlos I i Francisco Franco donaren fi a una coordinada mostra de rebuig cap a la política dretana imperant.

El torn dels franquistes al govern de l'estat ha arribat i en conseqüència la corresponent denúncia pública per part d'Endavant-OSAN, que des de la mateixa nit del diumenge ha començat a encartellar els carrers amb el lema “Planta'ls cara, feixistes fora dels Països Catalans!”.

 {youtube}Mpm9Jo5q3jE{/youtube}

 

Un vespre parlant sobre democràcia a Tarragona

Dimecres a les 7 del vespre al Casal Popular Sageta de Foc, Endavant-OSAN va organitzar una xerrada en el marc de la campanya electoral del 20 de novembre, que va reunir més d’una vintena de persones per tal de reflexionar sobre quin és grau de democràcia al nostre país i a l’Estat espanyol, i com cal analitzar la convocatòria d’eleccions espanyoles des d’aquesta perspectiva.

Per tal d’introduir el debat, l’historiador, politòleg i militant de l’Esquerra Independentista Xavi Milian, va realitzar una xerrada que serví per introduir diferents conceptes que ajudessin a acotar el debat. En aquest sentit, s’analitzà el concepte “democràcia”, per tal de denunciar la utilització que les classes dominants fan d’aquest terme, limitant-lo a l’esfera política tot deixant el poder econòmic en mans privades, o justificant la vulneració de drets i llibertats bàsiques.

També realitzà un repàs sintètic de l’evolució de l’organització de les societats històriques i com aquesta ha determinat majors o menors graus de democràcia. Milian va finalitzar aquesta exposició posant l’accent en l’important procés de democratització que s’està desenvolupant en diferents països d’Amèrica Llatina i, especialment, a Veneçuela. La xerrada va finalitzar desgranant l’entramat institucional de l’estat espanyol per tal de denunciar la manca de democràcia existent, que es materialitza amb la negació del Dret d’Autodeterminació, requisit previ per poder parlar d’una societat democràtica. El ponent també denuncià que el grau de representativitat que té el poble català a les institucions espanyoles no li pot permetre, en cap cas, el reconeixement dels seus drets més inalienables. Per aquest motiu va apel·lar a la confrontació democràtica amb l’Estat des de les institucions més properes al territori, així com a treballar en tots els àmbits de la societat –incloses les institucions- per construir una alternativa popular que permeti un major grau de democratització del nostre poble.

Tarragona, 17 de novembre de 2011.