Consideracions d'Endavant (OSAN) davant els resultats de les eleccions espanyoles.
Els resultats de les eleccions generals a l'Estat espanyol han atorgat la majoria absoluta al Partit Popular (PP). Tretze milions de catalans, el 96% de la població del país, haurà de patir el retorn dels hereus dels franquisme al poder de Madrid, després que fa uns mesos tornessin a accedir al poder autonòmic de les Illes Balears, a més de revalidar la seva majoria al País Valencià. Així doncs, 75 anys després de l'Alzamiento Nacional els resultats electorals d'aquest 20 de novembre són una molt mala notícia pel nostre poble i per als treballadors i treballadores en general.
Amb la majoria absoluta del PP, el neoliberalisme ha trobat una nova via de legitimació política, necessària per aprofundir en el desmantellament dels precaris drets socials i laborals que li queden a la classe treballadora. A més, és previsible que a partir d'ara augmentin les retallades socials i nacionals. També és previsible una recentralització de l'estat amb l'excusa de reduir dèficit i un augment de la repressió per fer callar les creixents protestes socials al carrer. En definitiva, és previsible el retorn a la vella recepta anticatalana i antiobrera del feixisme, que a més es trobarà amb el camí aplanat per les polítiques del PSOE dels darrers 4 anys i pels pactes que el PP de Madrid pugui fer amb CiU a nivell de Principat i amb les seves pròpies filials a les Illes Balears i al País Valencià. Molt possiblement, durant els proper anys patirem les polítiques més agressives contra els treballadors i treballadores i la identitat del nostre poble d'ençà que Joan Carles de Borbó va succeir Francisco Franco i, aquesta vegada, amb el vistiplau dels tres governs autonòmics dels Països Catalans sota dominació espanyola.
Més enllà de subratllar la necessitat d'organitzar-nos per plantar cara al nou govern de Madrid, des d'Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional) volem fer públiques les següents consideracions:
- La majoria absoluta del PP s'ha produït gràcies a l'estrepitós fracàs electoral de l'altre gran partit espanyol, el PSOE. Des del seu ascens al poder en 2004, i després d'haver-se aprofitat de la mobilització social generada a la darrera etapa del govern Aznar, el partit de Zapatero i Rubalcaba ha utilitzat les institucions de Madrid per vehicular els desitjos del capitalisme europeu. La capitalització dels bancs, la reforma laboral, la reforma de les pensions, les retallades salarials o la reforma de la negociació col·lectiva són algunes de les qüestions que, una vegada més, han deixat al descobert el vertader tarannà del “socialisme” espanyol.
- La majoria absoluta del PP, igual que a Itàlia o Grècia, també respon a l'interès del capital europeu de col·locar als ressorts de poder governs estables que tinguen capacitat per dur endavant les seues mesures antipopulars amb certa "legitimitat". Si en aquests dos estats s'ha triat la fórmula de la tecnocràcia i el govern de concentració, no és menys cert que els resultats d'aquestes eleccions “anticipades” eren els desitjats pel poder financer europeu. És més que possible que en els propers anys visquem un idil·li entre les elits polítiques espanyoles i europees, en contra dels nostres interessos i sota el pretext de la necessitat d'estrènyer-se el cinturó.
- Als Països Catalans el PP ha renovat el seu primer lloc en dos territoris (Illes Balears i Pitiüses i País Valencià) i ha fet importants passes en un tercer (Principat), on la mà estesa de CiU li ha permès agafar confiança entre l'electorat. Mentrestant, el PSOE s'ha consolidat com a segona força política de la nació, malgrat el seu fracàs evident. Val a dir, a més, que mentre ERC ha mantingut els seus escons alhora que perdia vots, tant CiU com UpyD, Compromís, EUPV i ICV han millorat molt els seus resultats respecte els anteriors comicis espanyols. Una situació que també s'ha produït com a conseqüència de les les agressions socials i nacionals del PSOE arreu dels Països Catalans, ja que s'ha desemmascarat el seu caràcter profundament centralista i neoliberal. Tot i així, cap d'aquestes opcions (totes elles de caràcter bàsicament institucionals) no ha pogut emergir prou com per fer ombra a la majoria absoluta del PP.
- Vistos els resultats, des d'Endavant (OSAN) volem tornar a recordar la necessitat d'engegar dinàmiques de lluita i feina al carrer, des de fora de les institucions, per tal de construir espais vertaderament anticapitalistes, desobedients i no supeditats a les dinàmiques electorals ni la les legislacions espanyola i francesa. Cal que treballem per deslegitimar l'actual entramat institucional i, per extensió, les retallades contra els més desfavorits.
- A més, també volem posar de relleu que els resultats electorals deixen en evidència la distància a la qual ens trobem de la independència de la nostra nació i del canvi de polític i de marc arreu del territori. Cap de les opcions polítiques que s'han presentat sota l'etiqueta de l'esquerra transformadora o en clau independentista no han aconseguit un suport popular significatiu. Entenem que és evident que el moviment popular i independentista encara ha de fer molta feina al carrer abans de poder plantejar alternatives polítiques de govern a nivell social i nacional. Així doncs, ara tocarà seguir plantant cara des de tots els fronts de lluita (institucional, laboral, estudiantil, etc.) als hereus del franquisme i a les polítiques de la Unió Europea.
- Cal recordar que tant Endavant (OSAN) com la CUP (Candidatures d'Unitat Popular) havíem demanat l'abstenció activa en aquestes eleccions espanyoles. Més enllà de la impossibilitat de valorar els resultats reals de l'aposta vertaderament independentista i d'esquerres, i conscients que l'abstenció és una tradició per a bona part de la població, també cal tenir presents algunes consideracions. Una vegada més, l'abstenció és una de les opcions majoritàries als Països Catalans, fruit del descontentament de la gent vers la nul·la capacitat de decidir democràticament cap de les polítiques econòmiques i socials que apliquen els governs que s'escullen amb els processos electorals. Ja no és que els polítics no tinguin credibilitat, sinó que són les pròpies institucions les que es posen en dubte.
- Finalment, la millor notícia d'aquests comicis no prové de casa nostra, sinó del País Basc. Allà, la coalició de l'Esquerra iIdependentista junt a d'altres sectors progressistes de la societat basca, Amaiur, ha obtingut uns resultats històrics, situant-se per davant del PNB i el PSE, i malgrat que el PP manté la seva hegemonia a Navarra. Aquests r
esultats posen de relleu que la lluita impulsada per ETA i el moviment popular basc en els darrers 50 anys sí que ha donat els seus fruits. De fet, el País Basc és l'únic indret de l'Estat espanyol on la dreta no és hegemònica, la qual cosa demostra la importància i la necessitat de, com dèiem anteriorment, engegar dinàmiques de lluita que superin els marcs legals i electorals vigents. El PP espanyol no tindrà altre remei que gestionar ara una sortida política al conflicte basc, amb el reconeixement de la territorialitat, el dret a decidir i el retorn de tots els presos i preses a casa seva com a columna vertebral de les negociacions.
Per acabar, i com no pot ser d'una altra manera, des d'Endavant (OSAN) vol fer una crida a les classes populars d'arreu els Països Catalans a que s'involucren en les lluites en defensa dels drets socials i nacionals. En els propers anys és previsible un enduriment de l'agressivitat política cap als treballadors i treballadores dels Països Catalans i cap a la nostra llengua, cultura i autonomia, així com un important augment de la mobilització i la radicalització de la lluita al carrer. El paper de l'Esquerra Independentista ha de ser el d'impulsar i implicar-se en les lluites populars, però també el d'evitar que aquestes siguin gestionades pel poder i acabin servint com a cortina de fum per oblidar-se de les renúncies i retallades de PSOE i CiU o per tornar a dipositar la nostra confiança en partits covards i integrats en el sistema, com ERC, Compromís, ICV o PSM. El nostre paper ha de ser el de fer créixer amb força i integritat el projecte de la Unitat Popular, enfrontant-nos al capitalisme i als estats espanyols i francès des de les institucions, al carrer, a les empreses i amb totes les eines que estiguin al nostre abast.
Contra el retorn dels franquistes espanyols i l'enduriment del capitalisme europeu….
des de l'Esquerra Independentista lluitem per la Independència i el Socialisme!
Endavant (OSAN)
Països Catalans, 21 de Novembre de 2011