Article de Joan Sebastià Colomer i Tejada, militant d'Endavant (OSAN).
Ja ha guanyat el PP. I per segon cop ho fa amb un terreny abonat per un govern “d'esquerres” . No cal esperar cent dies per saber en què consistirà el seu programa mai no explicitat. Els motius per a la protesta seran inacabables: privatitzacions, reformes laborals, agressions a la llengua i l'autogovern, etc. Només cal recordar les dues legislatures d'Aznar per a fer-se'n una idea. I aleshores ens trobarem amb un dilema davant del qual és molt important no equivocar-se.
Acceptarem que l'esquerra que privatitza i precaritza encapçali una protesta cívica i la capitalitzi per a refer-se de la derrota? Així va accedir al poder Zapatero i ha pagat el suport popular amb retallades. Deixarem que es torni a cloure un cercle que és en realitat una espiral de precarització, desnacionalització i degradació de les llibertats polítiques i els drets civils?
És l'hora de comprendre, com diria Joan Oliver, “la implacable eficàcia d'un no just, compacte i unànime”. El poeta concloïa amb un “arrenqueu-vos la bena!” que és ara més necessari que mai. Per què l'espiral que ens encadena com a poble i ens empobreix com a treballadors no es diu Rajoy, ni Zapatero, ni Aznar. Aquesta és la bena que ens encega. L'espiral que ens encadena i ens oprimeix es diu Monarquia Constitucional, es diu Espanya i Estat de les Autonomies, es diu capitalisme, Unió Europea i “mercats”, els famosos mercats que són l'eufemisme que encobreix la dictadura de la burgesia. No existeix la menor possibilitat de trencar aquest cercle que no sigui la desobediència i el boicot decidit a aquestes forces que són la negació del poder popular, de la nostra nació i dels nostres drets com a treballadors, és a dir, la negació de la democràcia si és que aquesta paraula conserva algun significat després del saqueig implacable al que ha estat sotmesa.
No existeix cap alternativa possible que no passi per enviar el missatge inequívoc de que cap de les seves agressions quedaran sense resposta. L'antídot contra l'espanyolisme i la dictadura dels mercats es diu Independència, Socialisme, Països Catalans. Per què siguin més que paraules hi ha un primer pas ineludible: constituir-les en un poble en lluita que no es deixa governar. Quan aquest poble hagi demostrat (i s'hagi demostrat a ell mateix) que no és un subjecte passiu de la política, estarà en condicions de pensar i construir un futur diferent.