[Benissa] 420 persones a l'especial de Xavi Castillo per l'autogestió del Casal Popular

Pasades les deu de la nit ix de darrere de l'escenari el personatge que ha fet famós a l'actor Xavi Castillo, el Capità Moro. Vestit de gala i al crit d'Això que val? Començava l'espectacle, i quin espectacle. Durant dos hores els espectadors arribats de tota la comarca van poder gaudir del famós comediant valencià. Les rialles es multiplicaven entre el públic davant la sàtira de Castillo de la societat i els polítics valencians.

Al voltant de quatre-centes van poder gaudir de Pot de Plom al Taller d'Ivars, la companyia teatral al darrere del comediant. Quedant-se gent sense poder entrar perquè no quedaven més localitats.

El Casal Popular de Benissa (del qual participa l'Assemblea de La Marina d'Endavant) considera un èxit la vetllada de Dijous. Gràcies a aquest acte s'ha pogut donar a conèixer més entre la població de Benissa i en general a tota la comarca de La Marina Alta.

 

Concert ‘Tenim la paraula: a Mallorca en català!’

La campanya ‘Tenim la paraula: a Mallorca en català!’ impulsada per Endavant (OSAN), organitza aquest concert per a l’autogestió.

Aquesta iniciativa duu una activitat constant i donant resposta a les agressions i amenaces contra el català per part dels governants.

Mentenguerra, hip-hop des de Madrid, donaran el seu suport internacional a la nostra llengua. Els acompanyaran Whisky Facile, amb les seves versions festives de cançons italianes, i Ska Bottom Boat amb el seu ska instrumental.
Després, festa fins la matinada amb el reggae, rock, dub i ska de DJ Redspider.

Preu: 5€

“En política s’ha de ser políticament incorrecte”

Tot Sant Cugat entrevista l'Ignasi Bea, el regidor més jove de l'Ajuntament, membre de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i militant d'Endavant OSAN. Podeu llegir-la a continuació:

 Joan Ramon Armadàs

Entrevista La segona vegada que la CUP es va presentar a les eleccions locals va aconseguir dos regidors. Ignasi Bea és un d’aquests dos representants del grup i aquest és el seu primer mandat a la primera línia política a Sant Cugat

Per què va entrar en política local?

En política local hi he estat sempre. En tots els col·lectius en què he estat el mínim nivell de militància era el local, i tant a l’Assemblea de Joves, la Guitza com a Endavant hem fet feina a escala local. Amb la CUP porto ja tres anys.

Què hi vas trobar a la CUP?

Un altre front de lluita. Representem un sector i un seguit de col·lectius i a mi sempre m’ha interessat la gestió municipal, que és el més proper al ciutadà.

Lluita contra què?

Moltes coses. El nostre objectiu és la plena sobirania i la justícia social. La paraula independència és la que millor defineix això. No és una independència només nacional sinó també en el sentit de decidir per tu mateix.

Quines dependències ens perjudiquen?

Depenem de massa coses. Les més problemàtiques són les grans corporacions i organismes supranacionals que no controlem ni escollim i que, per tant, la seva presa de decisions s’escapa de la nostra voluntat.

Parla de la Unió Europea de l’Estat espanyol de la Generalitat…?

Tots els nivells que hi ha per sota d’aquestes administracions estan lligats de mans i peus i tenen una capacitat de decisió molt petita. Ho veiem ara que la Generalitat i l’Estat espanyol es veuen obligats a fer retallades. Les ordres vénen de dalt i hi ha molt poca autonomia.

Hi veu alguna alternativa a tot això?

El meu objectiu estratègic és una república socialista i federativa dels Països Catalans. Això significaria la llibertat nacional i social.

Una Catalunya comunista funcionaria?

El problema és que comunisme s’associa a estalinisme i a grans errors que s’han comès en nom d’aquesta idea. Jo veig el comunisme més vigent que mai tenint en compte les desigualtats que hi ha. El capitalisme ho ha fet molt bé a l’hora de desprestigiar-ho i crear una xarxa de valors que ens fan creure que no hi ha alternativa.

Anem a Sant Cugat. Com voleu que canviï la ciutat ara que la CUP està a l’Ajuntament?

Volem explicar a la gent com funcionen els processos a l’Ajuntament, ja que no s’expliquen prou. Ens disposem a aportar una visió que creiem que no hi havia. Potser cal parar de créixer. Potser cal una societat més solidària on els veïns no es queixin per qualsevol cosa. A més, creiem que el municipi és el primer instrument per a la construcció nacional dels Països Catalans.

Què l’ha sorprès de la política local ara que n’és un dels protagonistes?

El primer és el volum d’informació que hi ha. El que has de mirar per assabentar-te de les coses és molt i molt complex. La segona cosa que m’ha sorprès i que m’incomoda és la sensació que tots els regidors som com companys de feina. Crec que això no juga a favor de la confrontació d’idees.

És partidari de rebaixar el bon rotllo?

Sense perdre l’educació, però sí. Les idees són més importants del que semblen. Si al despatx del davant tens una persona que defensa coses antagòniques a les que tu defenses i tu creus que van en contra de la justícia no pots ser amic seu ni fer-li bones cares.

Vostè no ha perdut mai les formes?

Depèn del que s’entengui per educació. Per mi per molt somriures que facin estan retallant i precaritzant i això sí que és mala educació. Hem de començar a pensar que en política s’ha de ser políticament incorrecte i dir les coses pel seu nom.

És el regidor més jove. Com ho està vivint personalment?

Amb normalitat. També sóc dels més joves dins la CUP. És significatiu que els dos regidors de la CUP siguem dels més joves del consistori. Representem una nova generació de gent interessada en política.

Es considera un radical?

Intento anar sempre a l’arrel del problema.

Però li agrada fregar la línia vermella?

La línia vermella la van traspassar ells fa molts anys instal·lant un sistema on sempre perden els mateixos.

Ignasi Bea té 26 anys i porta ja quasi mitja vida posat en l’associacionisme polític independentista i d’esquerres. No té pèls a la llengua i no té cap recança a l’hora de defensar el comunisme com a sistema just i vàlid per sortir del pou en el que ens trobem. Sempre estar a punt per criticar el que no li agrda de la ciutat i del país o per vincular-se en algun moviment, associació o entitat que comparteixi la seva idea del món. Malgrat que sovint veu la part negativa és un enamorat de Sant Cugat d’aquells que considera que aquí s’hi pot fer de tot. Li agrada l’oferta gastronòmica de la ciutat i la vitalitat de l’associacionisme.

Les colles de cultura popular: protagonistes del Correllengua del Poblenou i el Clot

Un centenar de persones van recorrer els carrers dels barris del Poblenou i del Clot, des de Can Saladrigas fins a la plaça del Mercat del Clot, en el Correllengua. Van anar acompanyats dels Bastoners del Clot, els Diables del Poblenou i els Gegants del Poblenou (amb el Lloro i el Bomber).

A les 11:30h del matí van començar les activitats, a la plaça de Can Saladrigas, amb l’actuació de la Colla Bastonera del Clot. En acabar va començar una cercavila que va recòrrer tota la Rambla del Poblenou, acompanyada pels Bastoners del Clot, Els Diables del Poblenou, El Lloro i el Bomber dels Gegants del Poblenou.

La cercavila va finalitzar el seu recorregut a la plaça del Mercat del Clot amb noves actuacions de bastoners, el ball del Lloro i el Bomber dels Gegants del Poblenou i la lectura del manifest del Correllengua 2011.

Més informació i imatges a Poblenou.org

 

Igualada contra la violència de gènere

En motiu del 25 de novembre, dia contra la violència de gènere, s'han dut a terme unes jornades a Igualada durant tot el mes de novembre organitzades per l'Assemblea de Joves d'Igualada, el Casal La Teixidora, i Endavant (OSAN) Anoia.

Aquestes jornades, celebrades amb molt d'èxit de participació, han aglutinat homes i dones de totes les edats entorn la reflexió, el debat i el treball envers aquesta problemàtica.

Dissabte 19 va tenir lloc un taller d'autodefensa per a dones a la Kafeta Delícies d'Igualada, a càrrec del col·lectiu Biterna de Terrassa. Van assistir al taller més d'una quinzena de dones que durant tot el dia van treballar plegades a partir del debat i del treball pràctic amb la finalitat d'adquirir eines davant les possibles agressions sovint patim al carrer i arreu.

Dimecres 23, la Teixidora d'Igualada va donar cabuda a una xerrada-debat a càrrec de Laia Rosich; també al voltant de vint persones van debatre diferents cares que té la violència de gènere.

Dijous 24 Endavant-Anoia va oferitr el taller “violències i gènere”. Durant dues hores, unes 20 persones van analitzar i debatre les nostres realitats més quotidianes amb ull crític i perspectiva de gènere. Els estereotips d'home i dona i tot el que ens suposen com a persones i en relació amb l'entorn; els conceptes que en l'imaginari col·lectiu s'associen a les relacions afectives i a l'amor, els rols que se'n deriven i els models de relació nocius que acaben sent un factor important en aquesta realitat que anomenem violència de gènere.

Finalment, el 25 de novembre més d'un centenar de persones es van aplegar a la plaça de l'ajuntament d'Igualada per a manifestar-se contra la violència de gènere. L'Assemblea de Joves d'Igualada va oferir una performance que reivindicava, en un moment de retallades en el qual ens trobem, la decisió de retallar el patriarcat i totes les imposicions que no ens deixen ser persones lliures en una societat que volem lliure. Finalment es va fer lectura del manifest d'Endavant (OSAN).

Endavant Anoia valorem molt positivament les jornades i el treball conjunt amb la Teixidora i l'AJI; la participació ha estat molt alta i la qualitat dels actes ha assolit nivell.

[Castelló per la Llengua] Tot a punt per commemorarar les Normes del 32

L'assemblea d'Endavant-OSAN de les comarques de la Plana, conjuntament amb la resta de l'Esquerra Independentista de la Plana participa en la plataforma "Castelló per la llengua" per preparar tot un seguit d'actes sobre la commemoració del 79è aniversari de les normes ortogràfiques que unificaren la llengua catalana al País Valencià, les anomenades Normes del 32 o Normes de Castelló.
 
A continuació reproduïm el reportatge de www.llibertat.cat :
 
La plataforma Castelló per la llengua, que donarà a conèixer els actes commemoratius del 70è aniversari de les «Normes de Castelló». Enguany, l'acte central és la manifestació que, amb el lema «Per una escola valenciana, pública i de qualitat» recorrerà els carrers de la ciutat el 17 de desembre

La plataforma aplega partits i organitzacions polítiques, sindicats i associacions culturals que comparteixen l'objectiu de la plena normalització lingüística. La llibreria Babel acollirà la presentació a  les 19h.

Des de fa una colla d'anys s'han anat succeint a la ciutat diverses iniciatives de commemoració de les Normes del 32: des dels primers actes convocats per ACPV, les tradicionals manifestacions convocades cada any per Maulets i més recentment per l'Esquerra Independentista de la Plana, els actes que davant de la casa de les Normes havia convocat el Bloc Nacionalista Valencià, els homenatges i les jornades acadèmiques.

El tret diferencial dels actes d'enguany, però, és el fet d'haver aglutinat la majora dels partits i organitzacions polítiques, associacions culturals, sindicats, etc. de la ciutat que comparteixen la reivindicació de la unitat de la llengua i l'aposta per un procés de normalització lingüística efectiva i en tots els àmbits. Això s'ha concretat en la creació de "Castelló per la llengua", una plataforma local de caràcter assembleari i apartidista.

La plataforma la integren associacions de l'àmbit de la llengua i la cultura: Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana-Col·lectius per la llengua i la cultura de Castelló, Plataforma per la Llengua; organitzacions polítiques: BLOC, Iniciativa, EUPV, ERPV, Esquerra Independentista de la Plana, Maulets, Endavant i BLOC Jove; sindicats i sindicats d'estudiants: STEPV, CGT i SEPC, i altres entitats com el Centre Excursionista de Castelló, Botafocs, o el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.

Aquesta plataforma ha impulsat recentment una «Crida a la mobilització» amb tres reivindicacions bàsiques. En primer lloc, «una escola valenciana, pública i de qualitat», ja que, en coherència amb la «funció clau de cohesió social» de l'escola, «la llengua dels valencians ha de ser-hi vehicular». En segon lloc, exigeixen la vehiculació d'«un espai comunicatiu conjunt per al conjunt de la comunitat de llengua catalana», en referència a la voluntat de reemprendre les emissions de TV3 i de possibilitar l'arribada d'IB3 al País Valencià; una reivindicació que s'articula amb la demanda d'un «Canal 9 digne, sense manipulació, que impulse la normalització del valencià i que es puga veure arreu del nostre domini lingüístic». Finalment, reclamen que l'AVL reconega sense embuts la unitat de la llengua, ja que «contra els qui impulsen la divisió i l'afebliment de la comunitat lingüística catalana» es reivindiquen «en la unitat que ens dóna força per tirar endavant el procés normalitzador». L'objectiu de la «Crida» és sumar suports de la societat civil, particulars o entitats, a través d'adhesions que es recullen i publiquen al bloc de la plataforma.

Història
El 21 de desembre de 1932 personalitats del món de la cultura i de la política valencianista s'aplegaven a Castelló de la Plana, convocats per la Societat Castellonenca de Cultura, per donar suport a les «Normes ortogràfiques de Castelló», que suposaven l'assumpció, amb lleus adaptacions, de la normativa ortogràfica de l'Institut d'Estudis Catalans. L'objectiu d'aquest acord, a banda d'acabar amb el desgavell ortogràfic preexistent, era eminentment polític: es partia de la convicció que sense una llengua normalitzada era impossible fer arrelar un projecte de país creïble.

En consonància amb aquest fet, les Normes no només s'han vindicat com a símbol de la unitat de la llengua que compartim els qui vivim a banda i banda del riu Sénia: també han esdevingut emblema de l'aposta ferma i decidida per la normalitat de la llengua i la dignificació del poble que la parla. I com cada any, la societat castellonenca en recupera la memòria i n'assumeix el testimoni tot impulsant actes de defensa de la llengua en commemoració de les Normes.

Conferències i debats, manifestació, i concert
A més de la tradicional manifestació, el calendari d'actes de commemoració de les Normes de Castelló es presenta atapeït. Després de participar del Correllengua a la ciutat, els actes s'inauguraven amb la conferència del catedràtic de la Universitat Jaume I, Lluís Messeguer, a l'Escola Oficial d'Idiomes, en què es contextualitzava històricament el Castelló de les Normes; a aquesta conferència l'han seguit la projecció del documental d'Escola Valenciana, coproduït entre Vilaweb i TV3, Una llengua que camina, sobre l'ensenyament en català al País Valencià, seguit d'un col·loqui, i una conferència de Vicent
Pitarch, sociolingüista i membre de la secció filològica de l'IEC, al voltant de les Normes, ara en clau lingüística. Algunes d'aquestes conferències també es faran sentir a instituts d'ensenyament secundari de la ciutat com el Ribalta, el Politècnic i el Sos Baynat.

Més a prop de la data de signatura de les normes estan previstos els actes centrals. Per començar, un cicle de conferències a la Llotja del Cànem. Hi intervindrà en primer lloc, el dimarts 13 de desembre, Isidor Marí, sociolingüista i president de la secció filològica de l'IEC, que parlarà de la iniciativa «2011, l'any de la paraula viva» que impulsa la filològica i que vol ser un reconeixement a grans escriptors i gramàtics com Joan Maragall, Enric Valor o Sanchis Guarner. En el cicle també hi intervindran Lluís Messeguer (el 15 de desembre) i Vicent Pitarch (el 20 de desembre).

El dia fort de la commemoració serà el dissabte 17: s'hi farà la ja habitual pujada a les Agulles de Santa Àgueda, organitzada pel grup excursionista de la Safor Viarany; una fira d'entitats per la llengua amb contacontes i dinar popular a la plaça de l'Hort dels Corders; la tradicional manifestació, que eixirà a les 18h des de la Plaça de la Independència (la Farola), i que enguany posarà el focus en la defensa d'un model d'escola integradora i en què el valencià hi siga llengua vehicular; i com a cloenda, un concert de música en català a la Sala Zeppelin, amb els grups Pirat's Sound Sistema, Eina i Almorranes Garrapinyaes. Un intens dia de reivindicació en què Castelló esdevindrà un clam pel dret a viure plenament en la nostra llengua.

Agenda d'actes
30 de novembre. Presentació de Castelló per la llengua (19h, a la Llibreria Babel)

13 de desembre. Conferència: «2011, l'any de la paraula viva», a càrrec d'Isidor Marí, sociolingüista i president de la Secció Filològica de l'IEC (19:30h, a la Llotja del Cànem)

15 de desembre. Conferència: «Memòria històrica: llengua, cultura i progrés en el temps de les Normes de Castelló», a càrrec de Lluís Messeguer, filòleg i catedràtic de la Universitat Jaume I (19:30h, a la Llotja del Cànem)

17 de desembre

   * Pujada a les Agulles de Santa Àgueda. Organitza: Viarany (9:30h, Plaça de l'església de Benicàssim)
   * Fira d'entitats (11h, a la Plaça de l'Hort dels Corders)
   * Contacontes a càrrec de Rosabel (13h, a la Plaça de l'Hort dels Corders)
   * Dinar popular (14h, a la Plaça de l'Hort dels Corders)
   * Manifestació: «Per una escola valenciana, pública i de qualitat» (18h, a la Plaça de la Independència -la Farola)
   * Concert: Almorranes Garrapinyaes, Pirat's Sound Sistema i Eina (22h, a la Sala Zepelin)

20 de desembre. Conferència: «Les Normes de Castelló, en la perspectiva dels 80 anys», a càrrec de Vicent Pitarch, sociolingüista i membre de la secció filològica de l'IEC (19:30h, a la Llotja del Cànem)

Seguiment al Facebook

 
Repercussió mediàtica de la presentació de Castelló per la Llengua: 
 
 
 

25N: València planta cara a la violència de gènere

Milers de persones s'han manifestat aquest divendres al vespre pels carrers de València per plantar cara a la violència masclista i al sistema patriarcal que la genera. La marxa, en la qual han participat nombrosos col·lectius polítics i socials, ha comptat amb una destaca participació de l'Esquerra Independentista, aplegada sota la pancarta en què es podia llegir el lema unitari de la convocatòria: “Combatem la violència de gènere. Autodefensa feminista”.

 

 

Continua llegint «25N: València planta cara a la violència de gènere»

El transport públic és un dret social: defensem-lo!

El transport públic és un dret social: defensem-lo!

Canvien els governs de les ciutats i els governs autonòmics, però les polítiques resten iguals o empitjoren; si més no, pel que fa als transports públics. Des d'Endavant (OSAN) considerem intolerables les declaracions del nou alcalde de la ciutat de Barcelona i les del president de la CAC respecte al transport públic, on advoquen per un augment “important” en els preus dels transports.
Aquest menyspreu total pel transport públic ja ve de lluny, perquè ni els suposats governs d'esquerres (PSOE-PSC, ERC i ICV-EUiA) que van governar la ciutat de Barcelona durant dècades, ni l'actual govern de CiU, han considerat el transport públic com el que és: un dret social. La seva política ha consistit en gestionar TMB sota criteris empresarials estrictament monetaris, com si d'una empresa privada es tractés, sense tenir en compte que el que estaven gestionant és un servei públic que cobreix un dret social bàsic com és el transport. Potser aquesta manca d'interès evident ve donada perquè el transport públic és utilitzat principalment per les classes populars (i majoritàriament per dones)  compostes de treballadors/es, pensionistes, aturats/des i  joves.

Comunicat d'Endavant (OSAN) Barcelonès en defensa del transport públic.

Continua llegint «El transport públic és un dret social: defensem-lo!»

Arrenqueu-vos la bena!

Article de Joan Sebastià Colomer i Tejada, militant d'Endavant (OSAN).

Ja ha guanyat el PP. I per segon cop ho fa amb un terreny abonat per un govern “d'esquerres” . No cal esperar cent dies per saber en què consistirà el seu programa mai no explicitat. Els motius per a la protesta seran inacabables: privatitzacions, reformes laborals, agressions a la llengua i l'autogovern, etc. Només cal recordar les dues legislatures d'Aznar per a fer-se'n una idea. I aleshores ens trobarem amb un dilema davant del qual és molt important no equivocar-se.

Acceptarem que l'esquerra que privatitza i precaritza encapçali una protesta cívica i la capitalitzi per a refer-se de la derrota? Així va accedir al poder Zapatero i ha pagat el suport popular amb retallades. Deixarem que es torni a cloure un cercle que és en realitat una espiral de precarització, desnacionalització i degradació de les llibertats polítiques i els drets civils?

És l'hora de comprendre, com diria Joan Oliver, “la implacable eficàcia d'un no just, compacte i unànime”. El poeta concloïa amb un “arrenqueu-vos la bena!” que és ara més necessari que mai. Per què l'espiral que ens encadena com a poble i ens empobreix com a treballadors no es diu Rajoy, ni Zapatero, ni Aznar. Aquesta és la bena que ens encega. L'espiral que ens encadena i ens oprimeix es diu Monarquia Constitucional, es diu Espanya i Estat de les Autonomies, es diu capitalisme, Unió Europea i “mercats”, els famosos mercats que són l'eufemisme que encobreix la dictadura de la burgesia. No existeix la menor possibilitat de trencar aquest cercle que no sigui la desobediència i el boicot decidit a aquestes forces que són la negació del poder popular, de la nostra nació i dels nostres drets com a treballadors, és a dir, la negació de la democràcia si és que aquesta paraula conserva algun significat després del saqueig implacable al que ha estat sotmesa.

No existeix cap alternativa possible que no passi per enviar el missatge inequívoc de que cap de les seves agressions quedaran sense resposta. L'antídot contra l'espanyolisme i la dictadura dels mercats es diu Independència, Socialisme, Països Catalans. Per què siguin més que paraules hi ha un primer pas ineludible: constituir-les en un poble en lluita que no es deixa governar. Quan aquest poble hagi demostrat (i s'hagi demostrat a ell mateix) que no és un subjecte passiu de la política, estarà en condicions de pensar i construir un futur diferent.