Aquest Onze de Setembre, desenes de milers de persones han secundat les mobilitzacions de l’Esquerra Independentista arreu del Principat, que situa l’autodeterminació i l’organització popular com a pedra de toc per a l’emancipació nacional, de classe i feminista. A més, centenars de milers de persones han sortit als carrers per reclamar la independència, tot exigint complir el mandat popular de l’1 d’octubre passat.

Desenes d’actes previs van omplir els dies anteriors de l’Onze de Setembre, com la mobilització de Girona. I el mateix dia de la Diada, l’Esquerra Independentista vam sortir als carrers de Lleida (800 persones), Reus (3.000 persones) i Barcelona (més de 15.000 persones). A la Diagonal de Barcelona, l’ANC congregava de nou centenars de milers de persones, desbordant previsions.

La mobilització popular es manté inalterable però fins que no torni a desbordar el sobiranisme governamental no es mourà res. Com ja apuntàvem al nostre manifest, “el full de ruta processista ha fracassat. O es produeix un canvi d’estratègia que abandoni el processisme, o tot això es convertirà en un procés de negociació autonòmic”. Cal aprofitar tot aquest múscul de mobilització perquè sigui veritablement el carrer qui imposi un full de ruta innegociable amb el qual cap partit polític no pugui mercadejar ni rebaixar.

El discurs dur de l’Esquerra Independentista contra l’autonomisme es va veure confirmat plenament ni 24 hores després amb l’espectacle de la moció al congrés. Tal com ja alertàvem abans de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, que aquest fos vinculat implicava no només materialitzar-lo sinó implementar-ne el resultat. Des del mateix 1O, la direcció del sobiranisme transversal n’ha diluït els resultats i els ha volgut rebaixar, tot mercadejant-hi amb partits estatals, que només cerquen reforçar l’encaix del Principat a l’Estat espanyol. La moció presentada pel PDECAT recorda els vells temps d’Artur Mas negociant amb Zapatero contra el propi govern principatí, mentre que el titubeig d’ERC només afegeix fets al seu joc de cara a la galeria, però també palesa la seva falta de voluntat per materialitzar els resultats de l’1O, al qual ja hi ha renunciat per activa i per passiva.

L’autodeterminació s’exerceix. I per a fer-ho, cal construir el contrapoder, des de tots els fronts, que ens permeti sostenir la desobediència i expulsar l’estat espanyol dels Països Catalans. Ens veiem als carrers, fent de la Unitat Popular una estratègia i construint un programa polític compartit per una majoria treballadora, especialment per a les dones.

Per la independència, el socialisme i el feminisme als Països Catalans. Només la lluita ens dóna el que el poder ens pren!