Aquest dissabte tenim una cita amb la defensa del català a Castelló. Com cada any per aquestes dates, Castelló per la llengua -plataforma en la qual participem activament- convoca una mobilització per la llengua. Així es commemora la publicació de les Normes de Castelló el 1932, que suposà la culminació del procés de normalització ortogràfica del català.
ACTES
Matí | Ruta (la Pobla Tornesa)
Ruta pels camins del Desert. Ho organitza Grup de Muntanya Viarany (les persones interessades envieu un correu a viarany@hotmail.com)
Migdia | Fira d’entitats (plaça Santa Clara)
11h Obertura de la fira i animació infantil amb Botafocs i Esplai Pentecosta
12h Signatura del llibre ‘Les Normes de Castelló en el centenari de les Normes Ortogràfiques de l’IEC’ a càrrec de Vicent Pitarch, autor del llibre
12:30h Contacontes amb Rosabel Canós
14h Dinar (8€) amb opció vegetariana
Vesprada | Manifestació (plaça de la Independència)
18h «Per un País de tots: escola valenciana, pública i de qualitat»
Nit | Concert (Sala La Consulta del Doctor)
23h Agraviats, Pepet i Marieta i punxadiscos
Entrada anticipada 5€ (7€ taquilla). Venda d’entrades a la Llibreria Argot, la Llibreria Babel, el Casal Popular de Castelló, La Consulta del Doctor i online a www.laconsultadeldoctor.com
Guerra Bruta
Article publicat al número 262 de L’Accent per Aquil·les Rubio, militant d’Endavant (OSAN) d’Alacant.
Molt s’ha parlat, en aquest inici de curs de l’embranzida feixista i de la impunitat amb què els grups d’extrema dreta tornen a actuar als nostres carrers. L’assalt a la Blanquerna i la catarsi del 12 d’Octubre han escenificat un nou període en el feixisme espanyol, fonamentat en la impunitat amb la qual ataquen i la visibilitat amb què ho fan. Les campanyes humanitaristes de recollida d’aliments o de donació de sang, habituals en tots els grupuscles nazis com ara España 2000, Tramuntana, o el MSR, han engreixat la seua maquinària orgànica, i tot i que no han tingut cap repercussió social ni cap importància material, han servit el feixisme per a autolegitimar-se i cohesionar-se, fent un pas associatiu més enllà de les casernes, les graderies i els bars.
El feixisme espanyol es troba certament aglutinat al PP, UpyD o Ciutadans, que assumeixen el discurs més dretà i acaparen l’espai institucional, electoral i mediàtic. La independència de Catalunya i la fi de la doctrina Parot han servit per a enrocar, encara més, a la dreta pre, post i neo franquista en el seu casus belli, la sagrada unitat d’Espanya, deixant al feixisme més recalcitrant poc marge de maniobra.
L’oligarquia espanyola, de moment, no necessita d’un partit feixista a l’ús com a Grècia els armadors o l’església van necessitar primer a Laos i ara a Alba Daurada. No el necessita electoralment, però el darrer mes ha deixat una sèrie de fets molt significatius que demostren com les clavegueres de l’Estat utilitzen el feixisme en una nova edició de guerra bruta. El passat 24 d’octubre, un grup de nazis va intentar rebentar a Elx la manifestació en el marc de la Vaga General d’Educació; més tard, aquest grup es va dirigir a la Universitat Miguel Hernández a apallissar el piquet informatiu; resultat: impunitat feixista i cinc persones vinculades a la CNT imputades per un suposat delicte de vulneració del dret a manifestació del grup nazi. Aquell 24 d’octubre, a Alacant, el servei d’ordre de la mobilització va aconseguir detectar i expulsar fins a tres grups de feixistes que es volien infiltrar als blocs del PCPE-CJC i de l’Esquerra Independentista per tal de provocar incidents.
El salt qualitatiu, de violència, impunitat i conxorxa entre els feixistes i l’Estat s’ha donat recentment a Múrcia, localitat veïna al sud valencià; el 16 de novembre era apedrejada una furgoneta d’Etxerat que realitzava les habituals visites de cap de setmana; tres dies després, un grup de nazis s’esperava a les portes de la presó de Campos del Río l’eixida d’un pres antifeixista per tal d’apedrejar les solidàries que anaven a acompanyar-lo en la seua llibertat.
Institucions Penitenciàries, Guàrdia Civil, Policia Nacional, Ministeri de l’Interior, són els organismes que tenen fitxats i controlats militants d’esquerra i saben, gràcies a l’espionatge, dels seus moviments. Són qui segueixen furgonetes o saben quan ix en llibertat un pres. Més clar, aigua.
[Alacant] Milers de persones en defensa del transport públic
Milers de persones s’han manifestat aquest dissabte 14 de desembre pels carrers d’Alacant en defensa del transport públic i en solidaritat amb les treballadores de l’Alcoiana, l’empresa que efectua el transport metropolità a la comarca, amenaçats amb un ERO que suposaria el comiat de la meitat dels conductors, un total de 65. A partir de les 18:30, des de les portes de la Diputació, al voltant de 2000 persones han secundat la convocatòria de lluita plantejada pels comitès d’empresa de les dues concessionàries del transport, Masatusa, que cobreix els trajectes urbans, i la referida Alcoiana. L’Esquerra Independentista del Sud ha acompanyat les treballadores del transport en aquesta mobilització, amb un combatiu bloc que, darrere de la pancarta signada per Endavant (OSAN), Arran i Sepc “En defensa del transport públic, només lluitant tenim futur”, no ha deixat de cridar consignes com ara “el transport no està en venda, el transport es defensa”, “Ni ERO, ni atur ni precarietat, buseros en lluita, solidaritat!” o “Visca la lluita de la clase obrera”.
Els dies anteriors, les militants de l’Esquerra Independentista vam realizar un important treball agitatiu i de solidaritat amb les treballadores en lluita. 32 autobusos van ser decorats amb cartellots reivindicatius, centenars de cartells informatius van ser enganxats a marquesines d’Alacant i Sant Vicent, i van ser repartits també centenars de pamflets entre les persones usuàries del transport públic.
Malgrat el suposat acord arribat al llarg de la setmana entre l’Ajuntament d’Alacant i la Conselleria de Transport per al finançament del transport metropolità, el manteniment del servei encara està en qüestionament. Tot i que les institucions asseguren que el model continuarà com abans, les treballadores denuncien falta d’informació sobre les xifres de l’acord i sobretot, que l’empresa aplicarà un ERO que suposarà el comiat de 65 conductors. A més dels aspectes laborals, els treballadors incideixen en que resultarà impossible mantenir la freqüència, les parades i els horaris del transport metropolità amb la meitat dels conductors, i reclamen el rescat de la concessió per a gestionar-la des de les institucions públiques. D’aquesta manera, si l’empresa no retira abans de dilluns l’ERO proposat, les treballadores decidiran en assemblea la convocatòria de vaga per als dies 17, 18, 19, 20, 23, 24, 26 i 27 de desembre.
[Barcelona] Escarni a Isidre Fainé, director de La Caixa
El màxim responsable de l’entitat bancària Caixabank (abans La Caixa) ha estat el blanc d’un escarni en què se l’assenyalava com a responsable directe de les polítiques de retallades i culpable d’impulsar una dictadura financera de la qual són beneficiaris ell i l’empresa que presideix. L’acció havia estat convocada per la campanya Independència per Canviar-ho Tot el passat dijous 12 de desembre al barri de Sant Gervasi, on el magnat té la seva residència.
Desenes de persones s’aplegaven a l’estació de metro Les Tres Torres, des d’on es van dirigir a l’edifici del banquer, al número 55 de la ronda del General Mitre, amb cartells que denunciaven els excessos del poder econòmic contra el poble i contra els drets socials. “La nostra sobirania acaba on comença la seva impunitat” era la consigna que denunciava la impossibilitat de retornar al poble el dret a decidir en un marc en què no totes les persones són tractades igual i en què el poder adquisitiu és garantia d’immunitat davant la llei.
L’edifici en qüestió no tenia un gran desplegament de seguretat sinó que estava totalment a la vista i desprotegit, fet que va facilitar el desenvolupament de la protesta sense incidents. Un dels membres de la campanya va llegir el manifest de l’acció, que denunciava que “el poder financer és un dels sectors que més sobirania i més riquesa social roba a les classes populars”. El text posava l’accent sobre la importància de crear un país en què el capitalisme financer sigui abolit: “En el camí cap a un país i un futur lliures, cal acabar amb la màfia bancària”, assegura el manifest, i afegeix que “cal assenyalar els veritables responsables de l’actual situació” i que “l’oligarquia catalana és enemiga de la llibertat dels Països Catalans”. Per posar fi a l’acció es van penjar tot de cartells als vidres del portal, denunciant la responsabilitat de Fainé en l’actual situació de despossessió de les classes populars i assenyalant-lo com a culpalbe directe.
Amb aquest escarni, la campanya Independència per Canviar-ho Tot ha volgut visibilitzar els autèntics culpables (i beneficiaris) de la crisi i les polítiques d’austeritat. L’acció feia èmfasi en el poder que encara tenen a casa nostra els poders econòmics —encarnats en la figura de Fainé i La Caixa—, fet que xoca amb la voluntat de sobirania per part del poble.
Comunicat d'Endavant OSAN sobre la proposta de data i pregunta per a una consulta sobre l'estatus polític del Principat
Davant la proposta feta pública pel govern de la Generalitat de pregunta de cara a una consulta d”autodeterminació Endavant OSAN volem comunicar que:
El tensionament de la qüestió nacional, en l’actual situació de fragmentació que viuen els Països Catalans, aguditzarà l’ofensiva espanyolista contra el País Valencià i les Illes Balears. Si aquesta tensió es resol mitjançant una nova relació bilateral entre Catalunya i l’estat, això podria suposar la liquidació de fet de l’autonomia a la resta dels Països Catalans sota ocupació espanyola. Tota postura nacional ha de treballar per l’autodeterminació de tots els Països Catalans i, per tant, preveure l’acció conjunta contra els atacs espanyolistes arreu del territori com l’eix central de la seva actuació política.
La pregunta imposada pels sectors pactistes no respon a l’amplíssim consens social al Principat de Catalunya al voltant d’una pregunta binària, clara i explícita sobre la independència. És un engany a tots els sectors populars que s’han mobilitzat en els darrers anys exigint un referèndum d’autodeterminació, ja que tot i afirmar que no s’acceptaria una pregunta amb múltiples respostes, a la pràctica sí que s’està establint un mecanisme així.
Aquesta pregunta eixampla espais a una opció intermitja entre l’estatus quo i la independència, escenari que des de 2012 està intentant construir l’autonomisme per reubicar-se en el cicle de protesta social i nacional.
La data anunciada allunya la possibilitat d’utilitzar les eleccions europees com un marc sensible per a fer una consulta desobedient, evita l’avaluació popular de l’Onze de Setembre, passa a ser influenciable pel resultat escocès i obre el camí a unes eleccions plebiscitàries -municipals i autonòmiques- que reforcin el poder de CiU a l’espera d’una negociació amb el nou govern espanyol sorgit el 2015.
Si de l’actual govern estatal depèn, aquesta consulta no es realitzarà. Si de l’actual govern autonòmic depèn, aquesta consulta no es realitzarà fora de la legalitat. Estem, doncs, davant d’un escenari virtual on només una mobilització popular que sobrepassi la legalitat autonòmica és capaç de materialitzar la consulta. Així doncs, la pregunta que s’imposa és saber qui fins on s’està disposat a desobeir l’estat.
Cal preguntar-se perquè CiU, en trobar-se obligada a convocar una consulta d’autodeterminació, opta per les opcions que més dificulten la victòria del sí a la independència. Que després de les mobilitzacions en clau nacional dels darrers 4 anys l’autonomisme hagi aconseguit sobreviure és responsabilitat dels plantejaments que des de l’independentisme consideraven imprescindible subordinar l’estratègia al dictat de CiU. Cal prendre consciència que el procés cap a la independència només es pot materialitzar si va acompanyat del desallotjament de les elits socials i polítiques dels seus llocs de poder.
Per totes aquestes consideracions Endavant emplaça totes les organitzacions i col·lectius que lluiten per la independència a:
- Mobilitzar-se per impedir la materialització d’un nou pacte amb l’estat.
- Aglutinar una majoria social entorn d’una dinàmica desobedient que faci respectar la voluntat popular.
- Superar el marc autonòmic i fer convergir la desobediència arreu dels Països Catalans.
- Materialitzar el referèndum desobeint la prohibició.
- Construir institucions representatives fora de l’ordre constitucional.
- Organitzar la resistència a nivell social.
També animem el conjunt de l’independentisme a no deixar-se intimidar per les crides “a la responsabilitat i la unitat”. Quin sentit té la unitat amb aquells que estan aplicant una ofensiva contra els drets socials del nostre poble, que estan venent-se el nostre patrimoni públic, que no escatimen en l’ús de la repressió i que quan són obligats a materialitzar l’autodeterminació del nostre poble fan mans i mànigues per a buscar un nou pacte amb l’estat que no qüestioni el seu ordre sociopolític?
L’únic acte de responsabilitat és estar al peu del canó en la defensa dels drets nacionals i socials dels Països Catalans. El camí fet fins ara ha obligat a entreobrir les portes de la llibertat. Ara cal que la força del poble les obri de bat a bat.
Ho podrem tot!
Independència – Socialisme – Països Catalans
13 de desembre de 2013
Donem suport a l'escarni convocat contra Isidre Fainé
Aquest dijous 12 de desembre, la campanya Independència per canviar-ho tot ha convocat un escarni al president de La Caixa, Isidre Faine. Des d’Endavant OSAN donem suport a aquesta convocatòria i animem el conjunt de l’esquerra anticapitalista i de l’independentisme a donar suport a aquesta i altres accions que assenyalen els principals responsables de la despossessió i la pèrdua de sobirania del nostre poble.
Fora la màfia! Assenyalem els culpables!
Més informació:
Web de la campanya
Notícia a L’ACCENT
Comunicat de solidaritat amb la vaga dels treballadors de Panrico
Els i les treballadores de Panrico es troben en la vuitena setmana consecutiva de vaga a la fàbrica que aquesta empresa té localitzada a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). Cal tenir en compte que, des del 2005, la direcció de l’empresa es troba en mans d’un fons especulatiu internacional, quan l’empresa global de capital risc Apax Partners va adquirir el 100% de Panrico. Des de fa uns mesos, l’empresa pretén aplicar un ERO que afectaria a més de 1.900 persones a nivell estatal i comportaria una rebaixa salarial del 30%.
L’ERO, tancat sense acord, continua endavant, i els i les treballadores que no s’han acollit voluntàriament rebran les cartes d’acomiadament. Tanmateix, el proppassat 28 de novembre, a l’assemblea es va decidir, per aclamació, donar continuïtat a la vaga, tot i que l’empresa pretén declarar-la il·legal, per no acatar l’acord signat entre l’empresa i els sindicats a nivell estatal.
A més a més, la direcció de l’empresa ha posat una demanda als i les treballadores de la fàbrica de Santa Perpètua, i els demana 4 milions d’euros pels “danys derivats per la interrupció de la producció”, i el judici està fixat per al proper 13 de febrer de 2014.
Mentrestant, els i les treballadores d’aquesta fàbrica continuen concentrant-se a les portes per evitar la sortida de productes que hi arriben des d’altres fàbriques de l’estat espanyol.
Davant d’aquesta situació, Endavant (OSAN) vol fer públiques les següents consideracions:
-
Manifestem tot el nostre suport i solidaritat amb els i les treballadores que estan en vaga, i els encoratgem a seguir en la lluita.
-
Fem una crida a tota la classe treballadora dels Països catalans a mostrar el seu suport i solidaritat als i les treballadores vaguistes. La seva lluita és la de tots nosaltres.
-
Denunciem el xantatge de la direcció de l’empresa i la instem a canviar d’actitud. Davant d’aquests atacs als i les treballadores, cal assenyalar els veritables responsables de l’actual situació. Aquests no només són polítics i jutges, sinó que també s’amaguen a les grans empreses catalanes i al sistema financer català. L’oligarquia catalana és enemiga de la llibertat dels Països Catalans.
-
I encoratgem a tot el poble treballador a fer tot tipus d’accions en solidaritat amb els i les treballadores en vaga i per denunciar la direcció de l’empresa: boicot a productes, concentracions de denúncies, escarnis…
-
Per finalitzar, animem a col·laborar activament amb la caixa de resistència i fer-hi aportacions (cc 2100-3161-38-2200094458).
Des d’Endavant (OSAN) som conscients que el camí escollit, el de la dignitat i la lluita, és difícil per als i les treballadores. És per aquest motiu que hauria de comptar amb tot el suport per part de la resta de la classe treballadora.
Davant del xantatge de la patronal, davant de les retallades i els acomiadaments, només ens resta l’organització i la lluita. En els darrers mesos, hem vist com aquest exemple ha anat arrelant en empreses i sectors arreu dels Països Catalans, com van fer els i les docents de les Illes. Aleshores, la nostra solidaritat va ser exemplar, ara també cal que ho siga.
SOLIDARITAT AMB TREBALLADORS I TREBALLADORES DE PANRICO EN VAGA
[hr style=”1,2,3,4″ margin=”40px 0px 40px 0px”]
[hr style=”1,2,3,4″ margin=”40px 0px 40px 0px”]
Voleu fer arribar la solidaritat amb els treballadors? Aquí teniu el llistat de seus de l’empresa.
[one_half]CENTRAL
PANRICO® S.A.U
Av. dels Països Catalans, 34, 4ª planta
Esplugues de Llobregat, 08950 Barcelona
Telf. 93 253 48 00
DELEGACIONS
– ALACANT
P.I. Les Atalaies, C/Ien Núm 105-106 03114 Alacant
Telf. 965.28.64.33 / Fax 965.28.65.98
– BARBERÀ
C/ Gorgs Lladó 132-144, Pol. Ind. Can Salvatella, 08210 Barberá del Vallés
Telf. 937.192.428 / Fax 937.192.519
– BARCELONA
Calle Caracas, 9 08030 Barcelona
Telf. 932.781.884 / Fax 932.781.758
– CASTELLÓ
CRTA. NACIONAL 340 KM 68.2 – 12006 Castelló (la Plana)
Telf. 964.20.31.77 / Fax 964.20.17.23
– CORNELLÀ
C/ Energia, 61-67, 08940 Cornellà
Telf. 933.777.337 / Fax 933.774.922
– FORNELLS (S.F.)
Pso. Pep Ventura, 65, Fornells de la Selva, 17458 Girona
Telf. 972.476.229 / Fax 972.476.408
– GANDIA
P.I. ALCODAR, AVD. ELS MUSICS parc. F-5 46700 Gandia (la Safor)
Telf. 962.87.02.51 / Fax 962.95.47.80
– EIVISSA
Crta Aeroport Km 5,5 San Josep 07817 Eivissa
Telf. 971.308.510 / Fax 971.308.655[/one_half]
[one_half_last]FÀBRICA
PANRICO® S.L.U
Crta de Sabadell a Mollet, km. 4,3 08130 Sta. Perpètua de Mogoda
DELEGACIONS
– LLEIDA
Pol. Les Frares Parcela 36 nave 3 Calle E, 25002 Lleida
Telf. 973.257.006 / Fax 973.257.005
– MANRESA
Pol. Bufalvent, c/ Esteve Tarrades, 120, 08240 Manresa
Telf. 938.739.300 / Fax 938.736.496
– MENORCA
Avda de la Indústria, Nau 10 Pol. de la Troxa Alaior 07730 Menorca
Telf. 971.378.017 / Fax 971.378.017
– PALMA
Gremi Boneteros 52B Pol Son Castelló 07009 Palma
Telf. 971.436.168 / Fax 971.431.653
– TARRAGONA
Pol. Ind. C/ Luxemburg, cantó Dinamarca, illa 7, 43120 CONSTANTI
Telf. 977.524.439 / Fax 977.524.514
– VILAFRANCA
Avda del Garraf, 10-12, Pol. Sant Pere de Molanta, 08734 Olérdola
Telf. 938.181.059 / Fax 938.181.059
– XÀTIVA
P.I. Pla de la Mesquita, Nau 5 46800 Xàtiva (la Costera)
Telf. 962.28.73.18 / Fax 962.27.64.57
– XIRIVELLA
Ronda Est 4 G, 46950 Xirivella (l’Horta)
Telf. 963.79.04.58 / Fax 963.79.04.58[/one_half_last]
[l'Alacantí] Les treballadores del transport públic convoquen 7 dies de Vaga i mobilitzacions
Les treballadores de les empreses de transport públic que cobreixen l’Alacantí han convocat Vaga per als dies 12, 13, 16, 17, 18, 19 i 20 de desembre. El motiu d’aquesta convocatòria és defensar el sistema de transport públic i, més concretament, les línies blaves d’autobús, que uneixen Alacant, Sant Joan, Mutxamel, El Campello, Sant Vicent, i les diferents partides rurals, Universitat, platges, etc.
Les treballadores dels autobusos rojos, dels autobusos blaus i del Tramvia aniran a la Vaga per a que continue vigent el TAM (Transports de l’Àrea Metropolitana) que la Generalitat vol eliminar ja que des de fa dos anys no assumeix el cost econòmic que li correspon i que per a 2014 ha tornat a negar. Amb les retallades que planteja la Generalitat desapareixerà a partir del 1r de gener el preu únic vigent actualment (hi haurà preus diferents segons destinació), se suprimirà la possibilitat de transbordament, s’eliminaran quasi 300 parades de bus, la freqüència del pas dels busos s’allargarà, desapareixeran els abonaments del TAM, i seran acomiadats més de 50 treballadores.
La negativa de la Conselleria de Transports a augmentar la seua aportació econòmica per a mantenir el transport públic es dóna en un context general de grans retallades al sistema públic: en educació, en sanitat, en serveis socials, en la llei de dependència, tancament de RTVV; és a dir, en l’actual ofensiva del capital per reduir al màxim els serveis públics i per privatitzar-los. No és un problema econòmic d’una Conselleria en concret o del servei d’una ciutat, sinó de fallida absoluta de la Generalitat Valenciana, reducció al màxim dels serveis públics, procés de privatització dels serveis públics i desviament dels recursos públics al pagament del deute. El capitalisme, en la seua llarga agonia, ataca els drets de la classe obrera per tal de poder mantenir les seues taxes de benefici, i ens condemna a una vida miserable i indigna.
Les treballadores, joves, estudiants, pensionistes, aturades, de la ciutat i de la comarca no podem restar inactives davant aquesta nova agressió. La desaparició del transport públic és un atac directe a les nostres condicions de vida, als nostres drets i als serveis públics. Donem suport a la Vaga del transport! Participem en les mobilitzacions convocades! Només lluitant tenim futur!
12 desembre, dijous. CONCENTRACIÓ. A les 10:00 a l’Ajuntament d’Alacant
13 desembre, divendres. CONCENTRACIÓ. A les 10:00 a la Diputació
14 desembre, dissabte. MANIFESTACIÓ. A les 18:30 des de la Diputació
[Sant Andreu] Butlletí n. 27 – La lluita popular i de base és desobedient
Butlletí andreuenc n. 27 – Novembre 2013
La lluita popular i de base és desobedient
Quan diem que la lluita és l’únic camí, és perquè tenim clar que no podem esperar que mai ningú ens regali res: ni ho volem, ni passarà mai. Com a treballadors i treballadores que som, sabem que el pa es guanya cada dia, suant i cansant-nos, i és així com es desenvolupa, també, la nostra lluita. A contracorrent, en terreny hostil, desafiant les seves regles, mirant de desplaçar l’eix central de decisió del seu espai -les institucions oficials, allò establert- cap al nostre: el carrer.
És aquesta dinàmica, la de la construcció del contrapoder -per esdevenir més endavant poder popular- la que intentem dia a dia. De manera assembleària, combativa, directa. Amb pocs resultats a curt termini i a simple vista, amb gran recorregut i fortalesa a llarg termini. La Trobada d’Unitat Popular, celebrada a finals de mes, és un exemple d’aquests espais nostres, a construir, amb debat i crítica constructiva.
Això era, però, a finals de mes. Novembre el començàvem, però, amb una resposta tant tristament necessària com imperiosa: fer front als feixistes ‘legionarios’ que encara habiten als terrenys de les casernes de Sant Andreu, i al regal de 5000m2 que els ha fet el Consorci de la Zona Franca perquè puguin celebrar els seus espectacles esperpèntics, casposos i filofeixistes. Una concentració amb posterior entrada al ple del districte i manifestació final servia per donar el tret de sortida a les mobilitzacions de ‘Sant Andreu antifeixista’.
Poc més tard, fèiem públic que un militant de la nostra assemblea, detingut durant la vaga general del 29M de 2012, rebria una petició fiscal de fins a 6 anys de presó, als que cal sumar els 2 anys que demanen per un solidari present durant la seva detenció. El Grup de Suport 29M s’ha reactivat amb força per donar el tret de sortida a la campanya ‘8 anys de presó per fer vaga pel treball digne. Absolució Roger i Mercader!‘. La campanya va començar a fer-se pública a mitjans de mes, mentre que la roda de premsa tenia lloc el divendres 29 de novembre, a la plaça Orfila. Prop de quaranta persones plantaven una taula davant la porta mateix del districte, mentre diversos mitjans de comunicació, tant oficials com populars, cobrien la notícia.
La consciència i la determinació són clares: Ajuntament i Generalitat fan, de nou, el joc a la patronal, i busquen dos caps de turc a qui castigar com a exemple en la seva croada contra la classe treballadora, buscant evitar-ne la combativitat. Fal·laçment, confronten el dret a vaga contra el dret al treball, quan són dues cares de la mateixa moneda: vam fer vaga per defensar el dret al treball, ells volen eliminar ara el dret a vaga després d’anys amb reformes que eliminen, efectivament, el dret al treball.
És amb la desobediència que avançarem, contra lleis injustes, la lluita al carrer. També en defensa del dret al propi cos i per fer front a la violència de gènere que impregna tots els àmbits d’aquesta societat patriarco-capitalista. Com cada 25 de novembre, l’Esquerra Independentista es va mobilitzar a Barcelona conjuntament amb grups i col·lectius feministes per combatre el sistema patriarcal en totes les seves expressions. Són múltiples les violències, diàries i quotidianes, ‘petites’ però no per això menys agressives, a les que les dones han de fer front cada dia. No podem centrar-nos només en les agressions físiques: les violències psicològiques i socials van minant les dones, esdevenint una agressió constant, desgastant, estructural. És al sistema en la seva globalitat, al que hem de fer front, i és per això que hem de fer un treball conjunt i col·lectiu des de la base.
Retornant a la proximitat dels nostres carrers, i com a prèvia de la Festa Major de Sant Andreu –que ja ha començat!-, la de la Sagrera no va estar exempta de traves i impediments: nombrosos van ser els problemes que el districte i la comissió de festes van posar per evitar, finalment, que tinguessin lloc algunes activitats d’unes incipients Festes Alternatives de la Sagrera. Tota una declaració d’intencions per evitar l’autoorganització dins el marc de la festa major. Tot i així, sí que va poder tenir lloc la xerrada ‘Radicalitzem la democràcia‘, campanya impulsada per la CUP a nivell de Barcelona.
I si algú ha de prendre bona nota de la necessitat de la desobediència, és el poble de Sant Andreu el seu suport al projecte de l’Ateneu l’Harmonia. Després d’anys esperant, el joc brut de l’Ajuntament i l’aparició fantasmagòrica d’una entitat fantasma a darrera hora, evidencien que cal deixar el camí de la negociació per passar al de la determinació i l’acció directa. Així com Can Batlló va fixar la data límit, i van entrar per prendre el que és seu, del poble, un espai necessari i imprescindible, l’Harmonia ha de posar aquesta carta damunt la taula. I ha d’estar disposada a jugar-la: la concentració del passat 23 de novembre és només una mostra del suport popular que té. La desobediència, doncs, pot entrar en escena i obrir les portes de l’ateneu.
La lluita és l’únic camí!
Sant Andreu de Palomar, Novembre 2013. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)
endavantstap9b@gmail.com| http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org
La resposta al patriarcat s'ha de construir des del carrer i la mobilització
Prop d’un miler de persones van participar de la convocatòria central
En motiu del 25 de novembre, dia internacional contra la violència contra les dones, nombrosos actes de conscienciació, denúncia i mobilització van tenir lloc arreu dels barris i viles de Barcelona. L’Esquerra Independentista, que va publicar el manifest “El patriarcat és violència: la nostra resposta, autodefensa!”, va participar activament d’aquests actes, així com de la manifestació del mateix dia 25 a Barcelona, convocada per la Plataforma Unitària contra la Violència contra les Dones.
La manifestació, convocada a les 19h a Canaletes, va fer el seu recorregut fins a Pl. Sant Jaume. Abans, però, es va desviar a la Pl. Reial, on una performance amb participació del públic inclosa va servir per denunciar els diferents graus de violència masclista que imperen en la nostra societat.
La mobilització, que va comptar amb prop d’un miler d’assistents, tant dones com homes, majoritàriament joves, va tenir una important presència de l’Esquerra Independentista i, sobretot, de col·lectius feministes. Aquesta presència, així com la reivindicació que els acompanya, es va fer palesa, sobretot, en la combativitat del discurs en els parlaments finals.
En aquest sentit, cal subratllar el protagonisme principal dels col·lectius feministes joves, contribuint al relleu generacional del feminisme dels 70. Cada cop més, el 25N es consolida com un dia de lluita contra la violència de gènere, assegurant el relleu generacional en la lluita, on els col·lectius feministes propers a l’EI han tingut un paper cabdal.