Un cop més arriba el 1 de Maig, dia Internacional de la classe treballadora. Una diada que ha de servir per reivindicar la consciència de classe treballadora, per recordar que ho volem tot, perquè no ens conformem amb les engrunes que ens deixen. Una diada per dir ben alt qui som i què volem. Som el Poble Treballador dels Països Catalans, i volem l’emancipació, la llibertat, que no hi hagi classes socials, que cap persona exploti i se n’aprofiti d’altra.
Malauradament, durant els darrers anys, els sindicats grocs ens han convocat cada 1 de maig a sortir al carrer per demanar pietat, pràcticament a claudicar; pietat perquè no retallin, perquè no ens facin un ERO, perquè no ens enviïn a la cua de l’atur, perquè ens permetin tenir uns drets bàsics amb el manteniment de “l’estat del benestar”. Eixos sindicats grocs demanen pietat a canvi de mantenir les seues molles. I molts treballadors i treballadores els han seguit perquè no són conscients de la seua força, perquè no són conscients que aquells i aquelles que ens exploten i ens estan deixant a la misèria, en realitat depenen de nosaltres, de la nostra força de treball. Les seues fàbriques, les seues botigues, les seues terres no són res sense els nostres braços, sense les nostres mans. Sense la classe treballadora, la burgesia no és res.
La classe treballadora som la força majoritària de la societat, i produïm per enriquir a unes poques persones que s’apropien els beneficis de la nostra producció. La classe treballadora som els milers de persones aturades, condemnades a la misèria, condemnades a ser un exèrcit en l’espera, a les ordres de la burgesia que decideix qui treballa i qui no… La classe treballadora som els milers de dones que patim la doble explotació, com a classe treballadora pel capitalisme, i com a dones pel patriarcat. La classe treballadora som els i les immigrants, persones nouvingudes que som explotades i marginades per raó del nostre origen, o del nostre color de pell. La classe treballadora som també els milers de joves que encara estem estudiant, que som condemnades a un futur ple de misèria, a l’atur i al treball precari. La classe treballadora també som també els milers de persones jubilades, que hem estat explotades durant la nostra vida i ara som condemnades a pensions miserables.
La classe treballadora és menystinguda i menyspreada quan ens diuen que són els empresaris els que creen riquesa i llocs de treball, ens estan tractant com persones inútils, dependents i incapaces de fer res sense ells. Alhora ens fan sentir com la seva propietat, utilitzant-nos quan i com els interessa. Si fóssim conscients de la nostra força, sabríem que nosaltres mateixes ens podem organitzar per produir i repartir el treball i la riquesa produïda, deixant d’enriquir les minories poderoses per satisfer les necessitats de tota la població.
Els governs, com a titelles de la burgesia, decideixen allò que més afavoreix els interessos de la minoria dominant de la població i que alhora (ens) perjudica més a la majoria de la població, a nosaltres, la classe treballadora. Però què passa quan hi ha vaga? Que nosaltres aturem la producció, i els deixem sense res. Si demà comencéssim una vaga indefinida ells deixarien d’enriquir-se perquè som nosaltres i no ells qui creem riquesa. En canvi, si ells no hi fossin, ningú no els trobaria a faltar, ja que la producció de riquesa no depèn d’ells.
Les diferents burgesies han tingut i tenen els seus projectes, ja siga l’Estat espanyol o el francès, o actualment la Unió Europea. Aquests són els interessos i les polítiques des de la Unió Europea: la proposta de la setmana de 65 hores laborals, l’engegada del Pla Bolkenstein, el Pla Bolonya per a privatitzar l’educació pública, la proposta de controlar Internet encara més, les lleis contra la immigració, la multiplicació de la vigilància en la UE, les onades de privatitzacions i retallades en la despesa pública… Aquestes mesures responen, d’una banda, a la necessitat de la burgesia d’endurir l’explotació social interna per augmentar els seus guanys, i per una altra, per incrementar el seu euroimperialisme per garantir els, cada vegada més, escassos recursos energètics.
Nosaltres sabem que no existeixen capitalistes bons i dolents, ja que per damunt de tot, la riquesa la crea la classe treballadora. Per tant, aquesta riquesa s’ha d’utilitzar per satisfer les necessitats de la població i no els capricis insaciables d’uns pocs patrons.
Ara més que mai, necessitem la unitat del moviment obrer dels Països Catalans, d’un moviment obrer que sigui conscient de la seva força i de la seva capacitat perquè només el moviment obrer pot acabar amb el Capitalisme, aquest sistema salvatge que provoca misèria i frustració.
Nosaltres produïm, nosaltres decidim.
CUP: acaben cinc mesos d'un estat d'urgència permanent
*Joan Teran és militant d’Endavant-OSAN i membre del Secretariat Nacional de la CUP
Amb l’objectiu d’adequar l’organització als múltiples canvis que ha viscut en els darrers mesos, el passat diumenge 17 de març la CUP va celebrar a Olot una Assemblea Nacional Extraordinària. Una assemblea que podria semblar poc política i poc ideològica.
Res més lluny de la realitat.
El caràcter polític i ideològic dels debats no escapa a ningú que n’hagi tingut notícia. Bona prova d’això en són els 6 blocs en què es va estructurar: presència de les dones en els diferents nivells organitzatius de la CUP; relació de l’organització amb els diferents agents de la unitat popular i espais de participació per a articular aquest projecte polític; espai de decisió de l’activitat institucional; sistema d’elecció del Secretariat Nacional; criteris de selecció, règim salarial i estructura política i tècnica del personal d’alliberats de la CUP; i ponderació del vot en els òrgans de representació de la CUP.
Però més enllà de les decisions concretes que les més de 500 militants amb dret de vot van prendre (d’un total de 700 persones assistents), pot ser útil una reflexió sobre el context en què l’Assemblea Nacional ha tingut lloc. Un context que ha estat marcat per la urgència dels debats.
I és que la CUP viu en un estat d’urgència permanent des de que Artur Mas va anunciar…
Pots continuar llegint aquest article a L’Accent
La UE, el “soft law”…i com els principis del neoliberialisme es situen fora de la democràcia
*Isabel Vallet és militant d’Endavant-OSAN i membre del Secretariat Nacional de la CUP
L’estratègia de situar els principis del neoliberalisme fora de l’abast de la democràcia es va posar de manifest de manera flagrant quan es van incloure els principis de política econòmica en la “constitució europea” des del Tractat de Maastricht. I quan els estats membres van transposar aquests principis a les seves normes, en el cas de l’Estat espanyol a la Constitució Espanyola, que mitjançant reforma -sense referèndum òbviament- ha “internalitzat” el Pacte d’Estabilitat i Creixement inclòs en els Tractats i així ha elevat a constitucional principis econòmics neoliberals.
Aquest fet reforça la seva exigibilitat i també la seva durabilitat. Ara no estaran protegits únicament pels mecanismes de defensa propis del dret europeu sinó també pels instruments jurídics de defensa de la constitució. Així el govern que surti de les eleccions…
Pots continuar llegint aquest article a L’Accent
L'Esquerra Independentista aplega 5.000 persones a València per commemorar el 25 d'abril
Unes 5.000 persones s’han aplegat aquesta vesprada a València en el bloc que l’Esquerra Independentista (EI) ha format en la manifestació que commemora la derrota en la batalla d’Almansa. Amb el lema Des de la unitat popular construïm els Països Catalans. Unides som més fortes la convocatòria unitària d’Endavant (OSAN), de la COS, d’Arran, del SEPC i d’Alerta Solidària ha permés reunir el sector més nombrós i combatiu de la manifestació.
Abans de l’inici de la manifestació, a la plaça de Sant Agustí ha tingut lloc l’acte polític de l’EI, en el que hi ha hagut dues intervencions: 
la de Santi Gasó, de la Plataforma d’Afectades per les Hipoteques de Burjassot, i la de Vanessa Albelda, del grup promotor de la CUP de València, qui ha anunciat que el proper 11 de maig es presentarà públicament a València el nucli local de la CUP. En aquest acte també s’ha recordat la Trobada de Casals, Ateneus i Centres Socials dels Països Catalans que està tenint lloc a Benimaclet aquest cap de setmana i la importància d’aquests espais per a la difusió del pensament crític i l’organització dels moviments populars.
Finalment, la militant de l’assemblea de l’Horta d’Endavant (OSAN), Imma Milan, ha sigut l’encarregada de llegir el manifest unitari de l’EI per a aquest 25 d’abril, un escrit amb el qual es reivindica la proposta de l’alternativa socialista davant el sistema capitalista i es reafirma el compromís del moviment amb la independència del Països Catalans sense cap renúncia. També s’hi ha celebrat l’èxit de la convocatòria d’Enllaçats per la llengua i s’ha saludat el naixement de la iniciativa Som Països Catalans. L’EI ha caminat en tot moment rere una estelada gegant i ha completat el recorregut sense cap incident.
Aquesta manifestació culmina una setmana de mobilitzacions de l’esquerra independentista arreu del País Valencià, amb concerts i activitats a Alacant, xerrades a Burjassot i Benimaclet, i el concert d’Al Tall que plenà el teatre de Xàtiva. I finalment, també aquest matí la pluja no ha impedit que la manifestació juvenil convocada per Arran resseguís el centre de Gandia aplegant més d’un centenar de persones.
El calendari de mobilitzacions ja té una nova cita dimecres vinent: serà 1r de maig, dia internacional de la classe treballadora, i l’EI ha convocat a participar-hi a València amb el Bloc Unitari Anticapitalista.
[Barcelonès] Escratxe a Mas-Colell
Una vuitantena de persones es van trobar a la sortida dels ferrocarrils de l’avinguda Tibidabo el passat dimecres 24 d’abril. Moltes de les assistents no tenien massa clar a que hi anaven, la consigna era certament ambigua, però hi jugava a favor la confiança de les companyes que es troben dia a dia al carrer al mateix cantó de la lluita. Quan ja van ser prou gent reunida, una dona va desvetllar el misteri: es tractava d’assenyalar un dels culpables de la misèria que cada cop més pateix la classe treballadora i responsable també del desmantellament del sistema públic, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell.
[Barcelonès] #25A pren el teu centre
El proppassat 25 d’abril, la comunitat educativa havia convocat un seguit de mobilitzacions en defensa de l’educació pública. La setmana ja havia viscut diversos episodis de lluita, com el manteniment de l’ocupació del rectorat de la UAB o un tall de la Diagonal amb barricades en flames, prop de la UB. A la UPC, per la seva banda, i seguint en la mateixa línia de desobediència per aturar les retallades, s’havia aconseguit bloquejar un consell que havia de suposar l’acomiadament de part de la plantilla.
[Fort Pienc] Aturat per segona vegada el desallotjament de La Resposta
[crònica extreta i adaptada del web d’Arran Fort Pienc]
El veïnat del barri del Fort Pienc ha impedit el desallotjament del casal popular La Resposta. És la segona vegada que l’espai, alliberat i ocupat pel nucli d’Arran del barri, es fa fort davant l’amenaça de l’especulació urbanística. Malgrat les seves intencions i gràcies a la quantitat de veïnes i que van fer guàrdia durant tot el matí concentrades a la plaça del Fort Pienc, el desallotjament s’ha tornat a impedir.
Seguir llegint “[Fort Pienc] Aturat per segona vegada el desallotjament de La Resposta”
[Barcelona] Crònica de la concentració en suport a la revolució bolivariana
Ahir dimecres 17 d’abril, des de les 19 hores, un grup d’aproximadament un centenar de persones en el moment de màxima afluència va concentrar-se davant del consolat veneçolà (Plaça Urquinaona de Barcelona) en rebuig a les morts i la violència de la dreta i extrema dreta veneçolana i en suport a la revolució bolivariana.
La convocatòria feta per l’Assemblea Bolivariana de Catalunya va seguir un format molt similiar a la que es va produir l’endemà de la mort del Comandant Hugo Chávez amb la lectura d’un comunicat de l’organització convocant seguit d’intervencions a micro obert i d’una petita mostra de cançons populars.Es va fer un breu repàs de la llei electoral veneçolana i es va comentar, entre d’altres, com l’expresident dels Estats Units d’Amèrica James Earl Carter va lloar la transparència i fiabilitat d’aquesta. També es van comentar resultats altres procesos electorals igual o més ajustats que els que hi ha hagut a les darreres eleccions a la República Bolivariana de Venezuela, com per exemple el Referèndum per la reforma de la Constitució proposat pel mateix Chávez i que es va perdre acceptant-ne les conseqüències per les diferents parts.
Es van viure certs moments de tensió quan 3 persones, seguidores de les polítiques d’expoli i privatització de Capriles, conegudes popularment com “escuálidos”, van proferir insults contra les persones allà concentrades, i que van ser contestats amb crits de “Fora feixistes d’Amèrica Llatina”.
La concentració va acabar amb una petita actuació d’un grup de percussió veneçolà.
Visca la revolució bolivariana!
Primeres jornades per la lluita i la unitat de classe al Barcelonès
Es celebraran al Barcelonès els dies previs al Primer de Maig per escalfar motors de cara al dia internacional de les treballadores. Estan organitzades per la COS (Coordinadora Obrera Sindical).
L’assemblea territorial del Barcelonès organitza les primeres jornades per la lluita i la unitat de classe. Tot un seguit d’actes que es començaran a celebrar a partir del divendres 19 d’abril i clouran el 1r de maig. S’enfoquen aquestes jornades en tres eixos: Unitat de classe i d’acció, visibilització de les lluites als centres de treball que porta la COS i unitat internacional del moviment obrer.
En el primer eix, des de la COS creiem que sense la unitat de la classe obrera i del sindicalisme de classe, el moviment obrer és dèbil. És per això que rebutgem la guerra de sigles partidista que només ens porta al debilitament del moviment obrer i a caure en postures burocràtiques. En aquest sentit, una de les xerrades l’enfoquem en visibilitzar no només una de les lluites de la COS (bombers) sinó també altres lluites que estan portant a terme altres sindicats de classe. Respecte a la unitat internacional del moviment obrer, creiem que l’internacionalisme i la solidaritat amb tot el moviment obrer d’arreu del món és un dels factors que ha de caracteritzar qualsevol sindicat de classe, i davant el projecte de la burgesia de desmantellar tots els drets socials i laborals de les treballadores en els estats que conformen la Unió Europea, necessitem portar a terme la unitat de classe a nivell internacional. És per això que en aquestes jornades convidem dos sindicats referents en la lluita com són el SAT d’Andalusia i LAB del País Basc.
Amb aquestes jornades també volem visibilitzar les lluites sindicals que porten les companyes de la COS als seus centres de treball, i és per això que en totes les xerrades hi participaran membres de seccions sindicals de la COS. Tampoc podem oblidar que el marc referencial de la COS són i seran els Països Catalans, amb la defensa d’un marc de relacions laborals que englobi la totalitat del poble treballador català, en aquest sentit enfoquem també la xerrada en defensa de l’Educació pública i de qualitat. Unes jornades doncs, que pretenen que el 1r de maig no representi només un dia de lluita on sortim al carrer, sinó que enfoquem diversos actes per potenciar el dia internacional de la classe treballadora.
Els debats, xerrades i el sopar de divendres 19 d’abril al CSO Can Vies seran l’avantsala de les dues manifestacions que tindran lloc a Barcelona el 1r de maig. La del matí servirà per visibiltzar la lluita de les diferents seccions sindicals de la COS. A la tarda es participarà, conjuntament amb la resta de l’Esquerra Independentista, en la manifestació unitària anticapitalista.
Aquí podeu llegir el programa complet de les jornades:
Divendres 19 d’abril
PER L’INTERNACIONALISME
Acte polític
19.30 h / PARC DE L’ESPANYA INDUSTRIAL / Sants / BARCELONA
Amb intervencions de:
· David Garcia González ‘Farru’, delegat de LAB a Celsa Atlantic
· Jesús M. Castillo, delegat del SAT a la Universitat de Sevilla
· Josep Garganté, de la COS Autobusos de TMB
Sopar popular
21.30 – 02 h / CENTRE SOCIAL CAN VIES / Carrer dels Jocs Florals, 40 / BARCELONA
<M> L1 i L5 (Pl. Sants) i L1 (Mercat Nou)
Dissabte 20 d’abril
PER L’INTERNACIONALISME
Xerrada i debat
19.00 h / ACP ARAMATEIX DE GRAMENET / Carrer Montserrat, 3 / SANTA COLOMA DE GRAMENET
<M> L1 (Santa Coloma)
Amb intervencions de:
· David Garcia González ‘Farru’, delegat de LAB a Celsa Atlantic
· Jesús M. Castillo, delegat del SAT a la Universitat de Sevilla
Col·labora: Arran
Dimecres 24 d’abril
PER LA UNITAT D’ACCIÓ
Xerrada
19.30 h / ATENEU LA FLOR DE MAIG / Carrer Doctor Trueta, 195 / BARCELONA
<M> L4 (Poblenou)
Amb intervencions de:
· Raquel López, de CNT al RACC
· Josep Bel, de COBAS a Telefònica
· Albert Boada, de la COS Bombers
Dijous 25 d’abril
PER L’EDUCACIÓ PÚBLICA ALS PAÏSOS CATALANS
Xerrada i debat
19.30 h / AULA MAGNA DEL CAMPUS D’HUMANITATS DEL RAVAL UB / Carrer Montalegre, 6, 4a planta / BARCELONA
<M> L1 i L2 (Universitat) i L1 i L3 (Catalunya)
Amb intervencions de:
· Toni Terrones, de la COS UPV
· Eli Bermejo, de la COS Educació
· Bernat Bidegain, de l’Assemblea del Raval
· Helena Vàzquez, militant del SEPC UPF
· Gerard Horta, de la COS UB
Dimecres 1 de maig
NOSALTRES PRODUÏM NOSALTRES DECIDIM
Manifestació
11.00 h / Plaça Universitat / BARCELONA
[Barcelona] Defensem el 0-3
Aquest dimecres dia 17 d’abril, s’han aplegat a la plaça Sant Jaume de Barcelona més de 500 persones, entre canalla, personal docent, mares i pares de la marea groga, per tal de fer una entrega col·lectiva de les 25.900 signatures en defensa de les escoles bressol a la ciutat. La mobilització ha comptat amb la participació de cap-grossos i un grup de percussió. La concentració s’ha convertit en cercavila, fent una volta per la plaça Sant Jaume i arribant al darrera de l’ajuntament (plaça Sant Miquel) on s’ha fet el lliurament de les signatures.
Els propers dies, estan previstes més mobilitzacions en el sector, especialment el dia 25 d’abril, amb tancades a centres educatius, en defensa del model públic d’educació.
Més informació: http://plataforma03bcn.blogspot.com.es/
L'esquerra independentista es mobilitza arreu del País Valencià pel 25 d'abril
Enguany, la commemoració del 25 d’abril s’estén a tot el territori del País Valencià gràcies a la tasca militant de les organitzacions de l’esquerra independentista, entre les quals la nostra. Sota el lema “Des de la unitat popular construïm els Països Catalans”, l’esquerra independentista encarem la diada amb la voluntat d’afirmar que no acceptem cap renúncia en el procés d’alliberament del nostre poble.
[Clica aquí per a llegir el Manifest]
Calendari d’actes
Burjassot
Dissabte 20 d’abril a les 19h a Ca Bassot
Xerrada: La construcció dels Països Catalans a través de la unitat popular”
a càrrec de Josep Villarroya, professor d’història i militant d’Endavant-OSAN
Benimaclet
Divendres 19 d’abril
A les 20h a la Plaça de Benimaclet
Omplim els Països Catalans de llibres en català
A les 20,30h al local de l’Assemblea de Veïns i Veïnes de Benimaclet
Presentació del llibre “El pas dels Maulets”
a càrrec del seu autor, Pau Tobar.
A les 21,30h al local de l’Assemblea de Veïns i Veïnes de Benimaclet
Sopar popular
Xàtiva
Dijous 25 d’abril
a les 21h al Gran Teatre
Concert d’Al Tall (entrades a la Llibreria La Costera)
Alacant
Dijous 25 d’abril
a les 21h al Centre de Cultura Contemporània “Las Cigarreras”
Concert amb Natxo Gironés i Cesk Freixas (entrades al Casal Tio Cuc)
MOBILITZACIÓ NACIONAL
Dissabte 27 d’abril
A la Plaça del Rei Jaume I de Gandia, a les 12 del migdia,
Manifestació juvenil
A la Plaça de Sant Agustí de València, a les 18h,
Manifestació i acte polític
25 d'abril de 2013: Des de la unitat popular construïm els Països Catalans
El calendari ens porta, com cada any, el 25 d’abril. Aquesta data, que recorda la batalla d’Almansa i l’ inici de l’ocupació espanyola serveix per recordar-nos que 306 anys després de la derrota els motius per a eixir al carrer no han deixat d’augmentar i que la resistència és el primer pas cap a la victòria, al País Valencià i a la resta dels Països Catalans.
Els Països Catalans, com bona part dels països enriquits, es troba immers en la pitjor crisi del sistema capitalista des de la fi de la II Guerra Mundial. Però la fallida d’aquest ordre econòmic i polític no ha implicat la seua caiguda, sinó una reestructuració que s’està acarnissant amb les classes populars -i especialment amb les dones- d’aquesta part del planeta amb retallades socials, privatitzacions, acomiadaments, desnonaments i la repressió: a casa nostra, a Grècia, a Portugal o a Xipre la recepta és la mateixa.
Davant aquesta situació, l’Esquerra Independentista torna a assenyalar que cap reforma del capitalisme servirà per acabar amb l’explotació. La nostra proposta, inequívocament anticapitalista, no és altra que l’alternativa socialista: una economia al servei del poble i sota el seu control, basada en el principi de sobirania. Els ajustos que les institucions autonòmiques, estatals, europees i mundials estan fent als seus engranatges no són cap altra cosa que pedaços que perpetuen la dominació i la injustícia.
Enmig d’aquesta crisi, la nova ofensiva centralitzadora de l’Estat espanyol ha topat amb una onada popular sobiranista. I si bé cal destacar que, almenys a la Comunitat Autònoma de Catalunya, ha sigut la societat organitzada la que ha portat els partits polítics cap a postures independentistes – almenys formalment i sense qüestionar els límits autonòmics ni el capitalisme-, no podem oblidar que aquest procés porta implícits tots els perills que suposaria un major esquarterament dels Països Catalans. Per això, atés que no ens conformem amb la nostra divisió en tres Estats- l’andorrà, l’espanyol i el francès- l’Esquerra Independentista, tampoc ens podem acontentar amb el nostre trossejament en quatre i és per això que reafirmem hui, Diada del 25 d’abril, el nostre compromís amb la lluita per l’alliberament nacional, social i de gènere dels Països Catalans, sense cap renúncia.
En aquest sentit, celebrem el clam que el passat mes de març, amb la convocatòria d’Enllaçats per la llengua, va traure al carrer milers de persones arreu de tots els Països Catalans per cridar ben fort que ja n’hi ha prou d’atacs al català. No podem oblidar que va ser la primera vegada en molts anys que una mobilització d’aquest tipus es feia de manera simultània arreu de la nostra geografia. I, així mateix, també volem aprofitar per saludar, amb satisfacció, el naixement de Som Països Catalans, una iniciativa de construcció nacional que des del treball de base i el coneixement de la realitat diversa del nostre territori està contribuint i contribuirà de manera decisiva al redreçament del nostre poble i a la construcció dels Països Catalans.
Aquest 25 d’abril ve, a més, acompanyat d’altres dues efemèrides. D’una banda, el passat mes de març es va complir el vintè aniversari de la mort de Vicent Andrés Estellés, la veu del poble. El seus versos, nascuts de la consciència nacional i popular del poeta són un patrimoni irrenunciable de tots els Països Catalans i l’EI vol aprofitar aquesta diada per a reivindicar la seua figura cívica. De l’altra, fa uns dies vam commemorar els 20 anys de l’assassinat de Guillem Agulló i Salvador. La seua memòria ens ha de servir per a recordar la impunitat del feixisme a casa nostra, l´ ús que en fa l’Estat espanyol i la necessitat de plantar-li cara cada dia. Perquè honrar el Guillem és honrar també Miquel Grau, Gustau Muñoz, Pedro Álvarez i totes aquelles vides arrabassades per l’extrema dreta i els aparells policíacs.
Per tots aquests motius, convidem les classes populars dels Països Catalans a participar en la manifestació que aquest 27 d’abril recorrerà els carrers de la ciutat de València i en la resta d’actes organitzats per les organitzacions combatives arreu del país per commemorar aquesta data tan significativa.
Ara bé, la lluita contra tot aquest sistema no s’ha de limitar a una manifestació a l’any. Cal que ens autoorganitzem com a treballadores, com a joves, com a estudiants, com a dones, com a aturades… per l’alliberament del nostre poble, perquè volem ser lliures en una terra lliure. I l’ Esquerra Independentista som l’eina per fer-ho: som l’eina per lluitar contra aquest sistema, més que injust, capitalista i patriarcal que ens oprimeix com a poble, com a persones, com a dones.
Ja ho va deixar escrit Estellés “NO PODRAN RES DAVANT UN POBLE UNIT ALEGRE I COMBATIU”
25 d’abril de 2013
València, l’Horta, Països Catalans