*Joan Teran és militant d’Endavant-OSAN i membre del Secretariat Nacional de la CUP
Amb l’objectiu d’adequar l’organització als múltiples canvis que ha viscut en els darrers mesos, el passat diumenge 17 de març la CUP va celebrar a Olot una Assemblea Nacional Extraordinària. Una assemblea que podria semblar poc política i poc ideològica.
Res més lluny de la realitat.
El caràcter polític i ideològic dels debats no escapa a ningú que n’hagi tingut notícia. Bona prova d’això en són els 6 blocs en què es va estructurar: presència de les dones en els diferents nivells organitzatius de la CUP; relació de l’organització amb els diferents agents de la unitat popular i espais de participació per a articular aquest projecte polític; espai de decisió de l’activitat institucional; sistema d’elecció del Secretariat Nacional; criteris de selecció, règim salarial i estructura política i tècnica del personal d’alliberats de la CUP; i ponderació del vot en els òrgans de representació de la CUP.
Però més enllà de les decisions concretes que les més de 500 militants amb dret de vot van prendre (d’un total de 700 persones assistents), pot ser útil una reflexió sobre el context en què l’Assemblea Nacional ha tingut lloc. Un context que ha estat marcat per la urgència dels debats.
I és que la CUP viu en un estat d’urgència permanent des de que Artur Mas va anunciar…
Pots continuar llegint aquest article a L’Accent