[Clot – Camp de l'Arpa] Per un Casal Popular i Independentista: Presentació i Assemblea Oberta

El proper 5 d’abril ENS PRESENTEM!
Presentació del Grup Promotor per un Casal Popular i Independentista al Clot Camp de l’Arpa, i ASSEMBLEA OBERTA posterior per debatre:
– Volem un nou espai al barri?
– Com el voldríem?
– Quines funcions tindria?
A l’acte hi participarà gent provinent d’altres casals i ateneus d’altres barris de Barcelona que explicaran les seves expierències locals, i després de l’assemblea hi haurà pica-pica.
Tant si et vols implicar en el projecte, com si només vols venir a escoltar, a fer preguntes o a fer arribar les teves aportacions i idees, vine i participa!
Entre tots i totes fem Clot-Camp de l’Arpa!

cartell ou dinA4

Pels nostres drets, dignitat i lluita!

Nosaltres, la classe treballadora, som la majoria explotada, oprimida i silenciada. Nosaltres som la majoria, els i les condemnades de la història, els i les oblidades, els i les sense veu.
Som els i les milers i milers de treballadors en atur, sense treball. Som els i les milers de treballadores en precari, que patim l’explotació i unes condicions laborals que empitjoren anys rere anys -amb cada nova reforma laboral-.
Som les milers de persones desnonades cada dia, sense dret a sostre.
Som els i les treballadores que veiem com els nostres drets socials -subsidis, pensions, ajudes a la dependència- són retallats i ens condemnen a la marginalitat.
Som els i les que patim la degradació de la sanitat, l’educació i la resta de serveis públics. Som els i les que sofrim les llistes d’espera als centres sanitaris quan ens posem malaltes. Som els i les estudiants que suportem unes escoles autoritàries i sense recursos.
Som les dones, les més precàries, les que engreixem majoritàriament les estadístiques de l’atur, les que quedem relegades a treballar en negre i tornar a les tasques de cura. Som les dones, agredides i violades, condemnades a no poder decidir sobre els nostres cossos.
Som els i les joves sense treball o amb un treball precari, vulnerables i més susceptibles d’explotació.  Som la generació que volen condemnar sense futur.
Som els i les invisibles que fugim de la misèria, sense papers. Som els i les que emigrem i cerquem un futur millor lluny de les nostres cases, encara que ens hi juguem la vida en les pasteres i els murs. Som els i les caps de turc: insultades, acusades, perseguides i tancades en els CIE’s.
Som els i les que no ens conformem i ens rebel·lem, els i les que patim la repressió: quan ens persegueixen i ens jutgen, quan ens tanquen en els calabossos i les presons.
Som els pobles la llengua i la cultura dels quals són perseguides i reprimides. Som les nacions oprimides.
Però mentre les nostres condicions de vida empitjoren, hi ha una minoria que se’n beneficia. Hi ha culpables de la nostra misèria, i tenen noms i cognoms.
Les grans empreses i els seus propietaris són responsables de la misèria, són els que ens acomiaden i ens exploten per a enriquir-se. Són els que deslocalitzen les empreses, els que ens abaixen els salaris, els que ens imposen unes pitjors condicions de treball, els que juguen amb les nostres vides…  Són sangoneres que ens xuclen la sang per aconseguir més guanys. Són les empreses com Mercadona, Mango, Coca-cola o Panrico. Són els empresaris Roig, Matutes o Lara.
Els bancs també són els causants del patiment de milers de famílies desnonades mentre són rescatats amb diners públics, fan negoci i especulen amb les nostres vides per acumular més beneficis.
Els polítics corruptes són culpables, ells fan les lleis que afavoreixen les oligarquies, els bancs i les grans empreses. Els diferents partits que governen -PP, PSOE, CiU…-, tant a l’estat espanyol com a les autonomies, compleixen els dictats de la Troika (el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i la Comissió Europea). Eixos polítics que ens han fet endeutar i ara avantposen el pagament d’aquest deute il·legítim, són responsables de les retallades i les privatitzacions, els causants de la nostra misèria.
També són còmplices i culpables els mitjans de comunicació que manipulen i amaguen la realitat. I els sindicats grocs que pacten les nostres condicions de treball, les pensions i els EROs a canvi d’unes subvencions, que ens enganyen i juguen amb les nostres esperances, amb la nostra lluita. I els jutges que fan complir lleis injustes i ens condemnen. I la policia que ens colpeja i ens reprimeix.
Només nosaltres, la classe treballadora dels Països Catalans, podem aturar aquestes agressions amb organització i lluita. Cal plantar-los cara, tant al carrer com als llocs d’estudi i de treball. Cal crear espais de lluita i resposta contra les violències. Cal articular de forma efectiva l’exercici real del dret d’autodeterminació del nostre poble. Cal treballar constantment i a consciència en la construcció d’un nou model econòmic, un nou sistema polític, una nova societat, sense explotació, sense opressió, lliure i realment democràtica.
En aquest context, cal ser presents en les lluites del nostre poble. Manifestant-nos contra el feixisme i combatent-lo barri a barri. Aturant desnonaments i enfortint la solidaritat veïnal. Defensant el nostre dret a l’autodeterminació i la nostra proposta independentista, i fent front a les agressions contra la nostra llengua. I és en aquesta context, i des d’aquesta lògica, que des d’Endavant fem una crida a participar en els diferents actes que tindran lloc arreu dels Països Catalans en solidaritat amb les marxes del 22M. Cal que omplim els carrers i places de dignitat i lluita.
Pels Països Catalans! Pel Socialisme!
Independència per canviar-ho tot!

[Alacant] Milers de persones per l'escola pública i en valencià

DSC_0635Milers de persones es van manifestar el passat dissabte 15 de març als carrers d’Alacant per tornar a reivindicar una escola pública, de qualitat i en valencià. Després de l’arranjament escolar de la Conselleria d’Educació, s’han eliminat 136 llocs de treball, es tancaran 70 línies d’ensenyament en valencià i perillen altres 82; a més, es tancaran 6 escoles a tot el País Valencià, la totalitat de les quals oferien ensenyament en valencià. D’aquesta manera, uns 3000 manifestants van recòrrer els carrers cèntrics d’Alacant, una ciutat que perdrà 4 unitats d’Infantil, de les quals 3 són de línia en valencià: el Joaquin Sorolla, el Mora Puchol i l’Emilio Varela.
L’Esquerra Independentista del Sud eixí al carrer, de nou, per contribuir amb les seues capacitats a fer front a aquesta nova agressió contra l’escola pública valenciana. Darrere d’una pancarta on es podia llegir “Prou retallades nacionals i socials, l’escola pública i en valencià”, les militants d’Endavant, Arran i el Sepc no deixaren de cridar al llarg de tot el recorregut consignes en defensa de l’educació pública i l’ensenyament de qualitat i en valencià. Així mateix, es repartiren centenars de còpies del  manifest elaborat pels col·lectius.
DSC_0655

Prou retallades nacionals i socials

Escola pública, de qualitat i en valencià!

Les darreres setmanes hem conegut al País Valencià noves agressions a l’escola pública, al català i als drets de la classe treballadora. Concretament, l’arranjament escolar aprovat el 18 de febrer suposa l’acomiadament de 136 treballadores i el tancament de 146 unitats d’educació infantil. L’any vinent es tancaran 70 línies d’ensenyament en valencià, i unes altres 82 es troben en perill. A més, es tancaran 6 escoles a tot el País Valencià, la totalitat de les quals oferien ensenyament en valencià. Al mateix temps que s’ataca l’escola pública, s’acomiaden treballadores, es tanquen centres i s’eliminen les línies en valencià, continua el tracte de privilegi a l’escola privada catòlica: recentment, els Ajuntaments respectius i la Conselleria d’Educació han regalat sòl públic a Calp (9.300 m2) i a Elx (11.000 m2) per a la construcció de dos centres privats.

Aquests nous atacs a l’escola valenciana no són més que una part de l’ofensiva generalitzada del capital contra el català, l’educació i serveis públics, i les condicions de vida de la classe treballadora, però també contra l’existència dels Països Catalans en tant que projecte vertebrat per la llengua compartida i la justícia social. La clausura de les emissions de TV3, RTVV i Catalunya Ràdio són un bon exemple dels intents per negar l’espai comunicatiu en català i la possibilitat d’articular una consciència i una identitat a partir de la llengua comuna.

L’oligarquia procura desviar el conflicte nacional i lingüístic que realment existeix entre el capitalisme uniformitzador espanyol i la classe treballadora del País Valencià, tot atiant els fantasmes del catalanisme i negant una vegada més la unitat de la llengua amb la desqualificació de la recent definició de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Quaranta anys de rèdits electorals i polítics avalen aquesta estratègia, renovada en l’actualitat davant el descrèdit provocat pels escàndols de corrupció (11 diputats i 100 dirigents i alts càrrecs imputats), el saqueig a la Hisenda pública, i la inoperància governamental.

Tots aquests atacs responen a la necessitat de l’oligarquia espanyola de construir el discurs ideològic necessari per a la supervivència del seu projecte polític i de la seua pròpia classe. La desaparició del valencià de les aules i dels carrers del País Valencià és el complement imprescindible de la LOMQUE, amb la pretensió d’aconseguir en un futur immediat una classe treballadora inculta, submisa i monolingüe, aliena de si mateixa i dirigida per unes elits preparades als centres privats catòlics que gestionaran Espanya i el capitalisme.

Defensar l’escola pública ja no és suficient, sobretot quan aquesta defensa no va més enllà de la retòrica parlamentària i no suposa la superació de la lògica mercantilista, la desaparició de la xarxa privada i la construcció d’una alternativa sistèmica al capitalisme; hem de denunciar els cada vegada més freqüents cants de sirena que ens volen fer creure que l’alternança institucional poden transformar el grau de misèria a què ens ha sotmès el capital, frenar les retallades i privatitzacions, i retornar a sistema públic anterior al 2008. Fals.

En el capitalisme ja no és possible ni una escola pública, ni de qualitat ni en valencià, ja que el seu grau de desenvolupament exigeix una educació adaptada a la llei de l’oferta i la demanda, una mà d’obra no qualificada i submisa, i un estat-nació monolític i uniforme en el qual desplegar la contínua política de retallades socials i laborals. Només en el marc d’uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes podrem tindre una escola pública, de qualitat i en valencià que atenga a les necessitats de la classe treballadora.

Endavant (OSAN)

Arran

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Alacant, març de 2014

 

[Sabadell] Setmana de lluita i denuncia contra el al BBVA

Des de l’assemblea local d’Endavant OSAN Sabadell, així com des de la resta de col·lectius del Moviment Popular de Sabadell (MPS), ens sumem a la setmana de lluita contra el BBVA, organtizada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la Crisi de Sabadell (PAHC): http://www.afectatscrisisabadell.cat/2014/03/setmana-de-lluita-contra-el-bbva-a-sabadell/
Una de les primeres accions realitzades ha estat assenyalar diferents seus del BBVA des Barris de Ca N’Oriach, Can Llonch, la Creu Alta i el Centre com a responsables de la situació de les 10 famílies a les que volen treure la vivenda per haver estat avaladors de familiars directes. Les activitats prosseguiran durant els propers dies, en els que hi haurà activitats lúdiques i de denúncia dins de la seu ocupada, al carrer Tres Creus de Sabadell. La setmana finalitzarà el proper dimarts 25 de març amb una manifestació que recorrerà els carrers de la ciutat en denuncia de l’entitat financera i en suport a les families hipotecades.
 

2014-03-18_09-27-54

2014-03-18_09-23-36

2014-03-18_09-28-46

2014-03-18_09-28-04

[Sant Andreu] Butlletí n. 30 – Desempalleguem-nos del passat, construïm futur!

Butlletí andreuenc n. 30 – Febrer 2014

Desempalleguem-nos del passat, construïm futur!

Ja amb el 2014 ben començat, hi ha coses que encara no canvien. Algunes les arrosseguem de l’any passat, d’altres de fa uns quants anys, i d’altres de fa dècades. És el que té viure en un Estat que es va adormir feixista i es va llevar dient que ja era democràtic, sense cap mena de canvi.

Així, febrer ha vist com les mobilitzacions contra la pujada dels preus dels transports públics no només continuaven sinó que augmentaven: més gent, més acció directa, més contundència. S’han bloquejat vagons de metro i de rodalies; s’han inutilitzat màquines d’entrada; s’ha aturat el trànsit a Barcelona col·lapsant-la a cinc punts diferents al mateix temps. I les protestes s’han fet sentir fortament durant el Congrés Mundial de Mòbils (MWC, en anglès), un dels màxims exponents d’aquesta Barcelona aparador que tots els alcaldes estan construint. I la lluita continua, amb convocatòries que la mantenen viva fins el març, com a mínim.

Però anem més enrere. Precisament, la mateixa setmana que tenia lloc el MWC va tenir lloc el judici a 15 activistes acusades d’aturar les obres del TAV a Sants l’any 2007, entre elles una andreuenca. Una altra obra colossal d’aquesta ciutat aparador, interessos privats defensats pels poders públics, tancant l’aliança contra qui hauria de ser la beneficiada de tot plegat: la població, les habitants d’aquesta gran urbs, que és cada cop menys habitable.

I pocs dies abans encara fèiem un salt més enrere en el temps. El 23 de febrer, aprofitant l’efemèride d’un cop d’Estat amb guió i guinyols, a Sant Andreu ens manifestàvem contra la presència dels legionarios al poble. No només per la cessió gratuïta de 5000m2 per a les seves desfilades militars, davant d’una escola de primària, a més, sinó perquè no els volem. Són una rèmora del passat, un llast feixista d’un Estat que mai se n’ha lamentat ni ha demanat perdó. Més de 300 persones van deixar clar que no volem els legionarios, ni a Sant Andreu ni enlloc!

Pel que sembla, qui no té dret a tenir espais al poble és la gent que s’autoorganitza. El 7 de febrer, el CSO La Gordíssima va fer front a una data de desallotjament que, finalment, no es va produir. Per fer front a l’amenaça, des de primera hora del matí s’hi havien convocat nombroses activitats, tant al mateix CSO com al carrer d’enfront. Era la culminació d’una campanya de difusió dels diversos col·lectius que en formen part, evidenciant la necessitat d’aquest espai. La comitiva ni es va presentar, i la Gordíssima segueix arrelant al poble.

Però no tot són males notícies. D’un espai amenaçat, a un de nou que busca arrelar ràpid i amb força a Sant Andreu. Des que es va inaugurar el mes de gener, el Casal Independentista El noi Baliarda està acollint nombroses activitats, organitzades pel propi Casal o per col·lectius que necessiten un espai per desenvolupar les seves activitats. Entre aquestes activitats, en podem destacar les que duu a terme el SEPC cada dijous, o la presentació de la campanya pel judici contra la cimentera a Montcada i Reixac.

També la CUP hi està realitzant força activitats. La de Barcelona, per exemple, hi va realitzar les segones jornades de la campanya ‘Radicalitzem la democràcia‘; les primeres havien tingut lloc a Nou Barris. Per la seva banda, el nucli de Sant Andreu hi va organitzar un assemblea oberta de valoració d’un any al Parlament autonòmic del Principat de Catalunya.

Precisament, la diputada Isabel Vallet va ser una de les cares més visibles de la jornada Construïm la sanitat als Països Catalans. La jornada va tenir lloc el 22 de febrer a Sants i va comptar amb la presència d’especialistes vingudes de Veneçuela, Cuba o Madrid, entre altres; de fet, una de les que hi va participar activament fou una de les militants de la nostra assemblea, metgessa de capçalera. Prop de 400 persones van participar d’unes jornades que van rebre molt bona crítica per part de les assistents.

I si parlem de sanitat, no podem obviar la salut reproductiva, i dintre d’aquesta, el dret al propi cos i a l’avortament lliure i gratuït. Aquest va ser el tema de la taula rodona que va tenir lloc el 27 de febrer, organitzada per l’Esquerra Independentista de Sant Andreu (Endavant, Arran i CUP). Era el primer dels actes organitzats en motiu del 8 de març, dia internacional de la dona treballadora.

Amb la participació de Salut entre totes i una treballadora de la sanitat, entre altres, es van donar les claus de la situació actual i la proposta de contrareforma de l’avortament, així com compartir experiències diverses. Ja no és el salt retrògrad de retorn a una situació legal similar a la del franquisme, amb el que això suposa: és que s’ataca de ple el dret a les dones a decidir la seva pròpia vida; se les infantilitza. L’autoorganització i la desobediència feminista s’esdevenen com les armes imprescindibles per recuperar l’inalienable dret al propi cos.

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Febrer 2014. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com| http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org

Èxit, de nou, a la II edició de la Calçotada Popular del Clot-Camp de l’Arpa

La II edició de la Calçotada Popular del Clot-Camp de l’Arpa es va convertir, de nou, en un èxit de participació. Organitzada per l’Esquerra Independentista del barri (ARRAN Clot-Camp de l’Arpa, Endavant Poblenou-Clot i la CUP de Sant Martí),  enguany havia estat ampliada fins als 250 tiquets i es van acabar abans de les 14:00 de la tarda.
 
A la 13:00 va començar la mostra de cultura popular, amb l’actuació de la colla Bastonera de l’Eixample. Posteriorment al dinar, es llegí el manifest conjunt de l’Esquerra Independentista del barri i tot seguit el cantautor poblenoví Joan Povar va amenitzar la jornada. Des de l’organització volem agrair l’assistència als veïns i veïnes, i en especial a totes les entitats del barri que ens han cedit material i ens han ajudat a la preparació d’aquesta edició.
 
Més imatges a: https://www.facebook.com/media/set/?set=a.677358182326225.1073741838.534858563242855

 

CP1 CP3 CP4 CP6

[Sabadell] Comunicat d’Endavant OSAN de suport a la lluita de la PAH de Sabadell

Davant de la negativa del BBVA a buscar una solució als 10 casos d’afectades per les hipoteques i els avals,  i la negativa d’aquest banc a retirar els avals del procediment d’execució hipotecària des d’Endavant OSAN volem fer les següents valoracions:
 

  • Volem expressar de forma taxativa la nostra solidaritat amb les 10 famílies i amb el conjunt de les treballadores organitzades a la PAHC de Sabadell.
  • Denunciem que en cada un d’aquest 10 casos el BBVA pretén quedar-se amb dues cases per la hipoteca d’un sol habitatge.  D’aquesta manera el banc no només vol robar la casa d’aquestes persones sinó que també vol prendre els immobles de les 10 persones que varen fer d’avaladores.
  • Considerem que els preus abusius de l’habitatge als Països Catalans de per si ja són una autèntica usura a les classes populars i les hipoteques un engany i un acte mafiós propi de les elits dominants.
  • Que els preus abusius de l’habitatge ja són per si sols un atemptat contra els drets socials i que els bancs s’enriqueixen en base a aquesta necessitat bàsica.
  • Que en aquesta situació concreta el BBVA pretén realitzar una execució hipotecària que deixa sense casa a 20 famílies apropiant-se de dos habitatges per un sol deute i fa que sigui una autèntica usura i una canallada.
  • Assenyalem als partits del règim que legitimen i donen cobertura política i  legal a l’espoli per part de les elits a les persones treballadores –del qual el negoci immobiliari n’és un exemple paradigmàtic-  i insistim en que només la transformació profunda de la societat pot garantir una vida digna per a la majoria de les persones. Només una esmena a la totalitat del model socioeconòmic pot servir com a porta de sortida del capitalisme i conduir-nos a un model social just.
  • Convidem a tothom a estar atentes a les properes convocatòries i a solidaritzar-vos amb la lluita de la PAHC de Sabadell així com amb totes les lluites de l’esquerra anticapitalista i per la construcció de l’alternativa socialista.

 
Tenim la convicció de que no totes les oposicions al règim capitalista poden tenir la mateixa potencialitat antisistèmica. Que el capitalisme pot incorporar moltes de les lluites que es donen per la transformació social però no aquelles altres que identifiquen al mateix capitalisme les injustícies i l’explotació. Que el marxisme, com a  eina creativa per entendre i transformar la societat, sosté que els moviments socials i les organitzacions revolucionàries que no aconsegueixen traspassar l’estretor de les seves lluites locals i particulars acaben lligades al corporativisme i limitades als interessos mediats i tenim la convicció de que aquest no és el cas de la PAHC de Sabadell, que superant el conflicte immediat i concret apunta al capitalisme com a responsable de la pobresa, la precarietat i la ignomínia en la que ens obliguen a viure.
Juntes ho podem tot.
Desobediència!
La lluita és l’únic camí!

Comunicat d'Endavant OSAN de suport a la lluita de la PAH de Sabadell

Davant de la negativa del BBVA a buscar una solució als 10 casos d’afectades per les hipoteques i els avals,  i la negativa d’aquest banc a retirar els avals del procediment d’execució hipotecària des d’Endavant OSAN volem fer les següents valoracions:
 

  • Volem expressar de forma taxativa la nostra solidaritat amb les 10 famílies i amb el conjunt de les treballadores organitzades a la PAHC de Sabadell.
  • Denunciem que en cada un d’aquest 10 casos el BBVA pretén quedar-se amb dues cases per la hipoteca d’un sol habitatge.  D’aquesta manera el banc no només vol robar la casa d’aquestes persones sinó que també vol prendre els immobles de les 10 persones que varen fer d’avaladores.
  • Considerem que els preus abusius de l’habitatge als Països Catalans de per si ja són una autèntica usura a les classes populars i les hipoteques un engany i un acte mafiós propi de les elits dominants.
  • Que els preus abusius de l’habitatge ja són per si sols un atemptat contra els drets socials i que els bancs s’enriqueixen en base a aquesta necessitat bàsica.
  • Que en aquesta situació concreta el BBVA pretén realitzar una execució hipotecària que deixa sense casa a 20 famílies apropiant-se de dos habitatges per un sol deute i fa que sigui una autèntica usura i una canallada.
  • Assenyalem als partits del règim que legitimen i donen cobertura política i  legal a l’espoli per part de les elits a les persones treballadores –del qual el negoci immobiliari n’és un exemple paradigmàtic-  i insistim en que només la transformació profunda de la societat pot garantir una vida digna per a la majoria de les persones. Només una esmena a la totalitat del model socioeconòmic pot servir com a porta de sortida del capitalisme i conduir-nos a un model social just.
  • Convidem a tothom a estar atentes a les properes convocatòries i a solidaritzar-vos amb la lluita de la PAHC de Sabadell així com amb totes les lluites de l’esquerra anticapitalista i per la construcció de l’alternativa socialista.

 
Tenim la convicció de que no totes les oposicions al règim capitalista poden tenir la mateixa potencialitat antisistèmica. Que el capitalisme pot incorporar moltes de les lluites que es donen per la transformació social però no aquelles altres que identifiquen al mateix capitalisme les injustícies i l’explotació. Que el marxisme, com a  eina creativa per entendre i transformar la societat, sosté que els moviments socials i les organitzacions revolucionàries que no aconsegueixen traspassar l’estretor de les seves lluites locals i particulars acaben lligades al corporativisme i limitades als interessos mediats i tenim la convicció de que aquest no és el cas de la PAHC de Sabadell, que superant el conflicte immediat i concret apunta al capitalisme com a responsable de la pobresa, la precarietat i la ignomínia en la que ens obliguen a viure.
Juntes ho podem tot.
Desobediència!
La lluita és l’únic camí!

Defensar la llengua no és cap delicte! Demanen 30 anys de presó per a 5 joves independentistes

Des d’Endavant OSAN manifestem tot el nostre suport als 5 joves independentistes als quals la justícia espanyola demana 30 anys de presó per protestar contra les agressions al català. Així mateix, fem una crida a manifestar-nos aquest proper divendres 14 de març a partir de les 8,30 del matí davant dels jutjats de Sabadell, per mostrar el nostre suport a aquests joves i la nostra repulsa a l’acció judicial espanyola contra el nostre poble.
rosa_diez14M
MANIFEST DEL SEPC

El 5 de març de 2010 el partit Unión, Progreso y Democracia va organitzar un acte de propaganda espanyolista a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB consistent en una conferència de la líder del partit  Rosa Díez. Davant d’això un centenar de joves i estudiants, molts d’ells independentistes, van accedir a l’Aula Magna on s’anava a produir l’esdeveniment i mitjançant crits i càntics van palesar el seu malestar.
La tensió va anar en augment per les discussions dels estudiants amb els militants d’UPyD i el degà de la facultat, el professor Salvador Cardús, fins que aquest darrer decidí anul·lar la conferència davant la impossibilitat de la seva realització a l’Aula Magna. Tanmateix i ajudats per la seguretat privada i policies de paisà, Rosa Díez va poder exposar el seu programa polític en una altra sala davant d’una vintena de militants del seu partit, això si escridassats en tot moment des del passadís adjunt per desenes d’estudiants.
Unión, Progreso y Democracia encapçala un moviment espanyolista que treu el seu rèdit electoral mitjançant la catalanofòbia amb actes i campanyes com el que es va realitzar a la UAB. Les seves propostes polítiques giren al voltant d’un estat uniforme i centralista a nivell polític i l’assimilació cultural hispànica de la nació catalana. No se’ls han caigut els anells a l’hora de demanar la il·legalització de partits polítics independentistes i la persecució dels seus partidaris, la supressió de les comunitats autonòmiques i el retorn de les competència a l’Estat o l’eliminació de les polítiques de normalització lingüística de les llengües minoritzades com el català, el basc o el gallec.
Les actuacions d’Unión, Progreso y Democracia només són un exemple més del full de ruta que ha dissenyat l’Estat Espanyol per  espanyolitzar llengua i cultura als Països Catalans. En aquell 5 de març de 2010 ja estava força madur l’embrió de la política espanyolista que ara intenta aplicar el ministre Wert amb la proposta de reforma de la Llei Orgànica d’Educació, entre d’altres.
Tots i totes hem sentit com el Ministre Wert ha dit per activa i per passiva que el seu objectiu com a màxim responsable del Ministeri d’Educació és espanyolitzar als i a les alumnes catalanes. Arran de la denúncia presentada pel partit de Rosa Díez han imputat a cinc companyes els següents delictes: delicte de provocació a l’odi i a la violència contra grups i associacions, delicte per impedir el legítim us de les llibertats de reunió o manifestació, delicte de coaccions i un delicte de desordres públics demanant-se, per la totalitat de tots ells, 6 anys i mig de presó i una multa de 22 mesos per a cadascuna de les companyes, superant, entre totes, més de 30 anys de presó. Davant d’aquesta situació, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem exposar les següents consideracions:

  • El moviment espanyolista del que forma part UPyD i Rosa Díez utilitza l’odi contra la nació i la llengua catalana com a instrument electoral a canvi d’enfrontar i crispar la ciutadania.
  • L’acte realitzat a la UAB forma part d’aquesta campanya de crispació i no tenia cap mena de rigor acadèmic, més enllà de la propaganda electoral espanyolista. Les autoritats de la universitat davant de l’intent de provocació d’UPyD haurien d’haver denegat el permís per a la seva consecució.
  • Aquesta causa torna a palesar que la justícia espanyola persegueix descaradament els activistes independentistes i que resta al servei de l’espanyolisme més ranci i recalcitrant.

 
Més informació: http://defensem-la-llengua.sepc.cat/

[Alcoià-Comtat] Per un 8 de març de classe i combatiu

Per la diada del 8 de Març la Coordinadora de l’Esquerra Independentista Alcoià – Comtat (EIAC) vam realitzar una jornada de lluita arreu de les nostres comarques. 
La lluita feminista és un dels tres eixos que ens defineixen ideològicament, perquè no entenem un Països Catalans independents i socialistes sense acabar amb l’opressió del sistema patriarcal. Per aquest motiu reivindiquem que cada dia és 8 de Març, cada dia és una nova oportunitat per plantar-li cara a les desigualtats que patim com a dones de classe treballadora. La lluita feminista abraça tots els àmbits de la vida perquè els atacs que rebem en la nostra vida personal, en realitat, són atacs polítics. Recordant el feminisme dels anys 70 sota el lema “Tot allò personal és polític”, volem evidenciar que és polític que seguim sent precàries i que les dones seguim acumulant la major part de la pobresa del món, l’atac a la llibertat sobre els nostres cossos i les retallades en els sectors on les dones som una part imprescindible com educació o serveis socials.
Per tots aquests motius els dies previs al 8 de Març l’EIAC ha despenjat diverses pancartes en les comarques, com Castalla, Onil o Beniarrés. A banda, el diumenge 9 de Març vam organitzar una xarrada a Alfafara amb el títol “Mama de major vull ser puta. Xarrada per l’abolició de la prostitució” de mà de la ponent Alícia Moragues, representant de l’àrea antipatriarcal de la Cordinadora Obrera Sindical (COS). L’acte va comptar amb l’assistència de vora 50 persones al Centre social “La Mateta” on es va generar un diàleg al voltant de l’explotació sexual de la dona.
Des de l’EIAC animem totes les dones de les nostres comarques a organitzar-se i treballar per la seua emancipació real i a cridar que som fortes, capaces i orgulloses de ser de dones!
castalla
onil
onil_2
pancarta[1]
puta