Milers de persones es van manifestar el passat dissabte 15 de març als carrers d’Alacant per tornar a reivindicar una escola pública, de qualitat i en valencià. Després de l’arranjament escolar de la Conselleria d’Educació, s’han eliminat 136 llocs de treball, es tancaran 70 línies d’ensenyament en valencià i perillen altres 82; a més, es tancaran 6 escoles a tot el País Valencià, la totalitat de les quals oferien ensenyament en valencià. D’aquesta manera, uns 3000 manifestants van recòrrer els carrers cèntrics d’Alacant, una ciutat que perdrà 4 unitats d’Infantil, de les quals 3 són de línia en valencià: el Joaquin Sorolla, el Mora Puchol i l’Emilio Varela.
L’Esquerra Independentista del Sud eixí al carrer, de nou, per contribuir amb les seues capacitats a fer front a aquesta nova agressió contra l’escola pública valenciana. Darrere d’una pancarta on es podia llegir “Prou retallades nacionals i socials, l’escola pública i en valencià”, les militants d’Endavant, Arran i el Sepc no deixaren de cridar al llarg de tot el recorregut consignes en defensa de l’educació pública i l’ensenyament de qualitat i en valencià. Així mateix, es repartiren centenars de còpies del  manifest elaborat pels col·lectius.

Prou retallades nacionals i socials

Escola pública, de qualitat i en valencià!

Les darreres setmanes hem conegut al País Valencià noves agressions a l’escola pública, al català i als drets de la classe treballadora. Concretament, l’arranjament escolar aprovat el 18 de febrer suposa l’acomiadament de 136 treballadores i el tancament de 146 unitats d’educació infantil. L’any vinent es tancaran 70 línies d’ensenyament en valencià, i unes altres 82 es troben en perill. A més, es tancaran 6 escoles a tot el País Valencià, la totalitat de les quals oferien ensenyament en valencià. Al mateix temps que s’ataca l’escola pública, s’acomiaden treballadores, es tanquen centres i s’eliminen les línies en valencià, continua el tracte de privilegi a l’escola privada catòlica: recentment, els Ajuntaments respectius i la Conselleria d’Educació han regalat sòl públic a Calp (9.300 m2) i a Elx (11.000 m2) per a la construcció de dos centres privats.

Aquests nous atacs a l’escola valenciana no són més que una part de l’ofensiva generalitzada del capital contra el català, l’educació i serveis públics, i les condicions de vida de la classe treballadora, però també contra l’existència dels Països Catalans en tant que projecte vertebrat per la llengua compartida i la justícia social. La clausura de les emissions de TV3, RTVV i Catalunya Ràdio són un bon exemple dels intents per negar l’espai comunicatiu en català i la possibilitat d’articular una consciència i una identitat a partir de la llengua comuna.

L’oligarquia procura desviar el conflicte nacional i lingüístic que realment existeix entre el capitalisme uniformitzador espanyol i la classe treballadora del País Valencià, tot atiant els fantasmes del catalanisme i negant una vegada més la unitat de la llengua amb la desqualificació de la recent definició de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Quaranta anys de rèdits electorals i polítics avalen aquesta estratègia, renovada en l’actualitat davant el descrèdit provocat pels escàndols de corrupció (11 diputats i 100 dirigents i alts càrrecs imputats), el saqueig a la Hisenda pública, i la inoperància governamental.

Tots aquests atacs responen a la necessitat de l’oligarquia espanyola de construir el discurs ideològic necessari per a la supervivència del seu projecte polític i de la seua pròpia classe. La desaparició del valencià de les aules i dels carrers del País Valencià és el complement imprescindible de la LOMQUE, amb la pretensió d’aconseguir en un futur immediat una classe treballadora inculta, submisa i monolingüe, aliena de si mateixa i dirigida per unes elits preparades als centres privats catòlics que gestionaran Espanya i el capitalisme.

Defensar l’escola pública ja no és suficient, sobretot quan aquesta defensa no va més enllà de la retòrica parlamentària i no suposa la superació de la lògica mercantilista, la desaparició de la xarxa privada i la construcció d’una alternativa sistèmica al capitalisme; hem de denunciar els cada vegada més freqüents cants de sirena que ens volen fer creure que l’alternança institucional poden transformar el grau de misèria a què ens ha sotmès el capital, frenar les retallades i privatitzacions, i retornar a sistema públic anterior al 2008. Fals.

En el capitalisme ja no és possible ni una escola pública, ni de qualitat ni en valencià, ja que el seu grau de desenvolupament exigeix una educació adaptada a la llei de l’oferta i la demanda, una mà d’obra no qualificada i submisa, i un estat-nació monolític i uniforme en el qual desplegar la contínua política de retallades socials i laborals. Només en el marc d’uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes podrem tindre una escola pública, de qualitat i en valencià que atenga a les necessitats de la classe treballadora.

Endavant (OSAN)

Arran

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Alacant, març de 2014